Notícies
Divendres 12.03.2010 10:41
L'envelliment de la xarxa secundària, causa de l'apagada
Fecsa-Endesa detalla tot un seguit d'avaries concentrades a la xarxa secundària · El director general de la companyia diu que la xarxa de mitja tensió té 'moltíssims anys'
Els responsables de Fecsa-Endesa han tardat quatre dies a comparèixer per parlar dels problemes de servei que encara pateixen desenes de milers de ciutadans. Tot i que ahir van excusar-se amb l'absència de la MAT per justificar el desastre, avui, quan encara hi ha milers de ciutadans sense llum, el director general, Josep M. Rovira, ha explicat que els danys els ha patit la xarxa secundària, i no l'alta tensió o la línia de transport. Precisament els batlles de municipis afectats i No a la MAT han denunciat l'envelliment de la xarxa secundària com a principal problema.
'La MAT és la columna vertebral que unirà Espanya amb França i farà que Girona deixi de ser la zona de més risc de la Península', va afirmar el conseller delegat d'Endesa, Jose Luis Marín, el qual no va dubtar a assegurar que 'si [la línia] s'hagués construït a temps no ens trobaríem en aquesta situació'.
Però la MAT, soterrada o no, no formaria part d'aquesta xarxa secundària que ha quedat tant malmesa pel temporal. Tal com ha descrit el mateix director general de Fecsa-Endesa, tots els problemes es refereixen a la xarxa secundària i no a la xarxa de transport provinent de Vic. Aquesta xarxa de transport, que és la que serà substituïda per la MAT, i que és l'única controlada per Red Eléctrica (i no per Fecsa-Endesa), sofrí una avaria que fou reparada dimarts a la tarda. 'Les xarxes de mitja tensió tenen moltíssims anys. A les comarques de Girona tenen una extensió de 3.000 quilòmetres, i un 60% d'aquestes instal·lacions han quedat malmeses', ha dit Rovira en declaracions a Catalunya Ràdio.
'Dir ara que amb la MAT no hauria passat és fer demagògia'
Batlles de la zona com Estanislau Puig (PSC), de l'Escala (Alt Empordà), qualifica la situació d'excepcional per la gran nevada, però explica que el poble va passar 'de la paciència dilluns a la tarda a la indignació dimecres al matí'. La llum, a l'Escala, va tornar dimecres al vespre (vegeu aquest reportatge, en el qual s'hi retraten diferents situacions de l'apagada, entre elles la d'un bar de l'Escala). Per Puig, és evident que la xarxa secundària no està dimensionada i explica que les torres de mitja tensió que arriben al poble 'van quedar arrasades, molt probablement perquè eren de l'any de la picor i només en pintaven el formigó de tant en tant perquè semblessin noves. Hi ha una manca clara de manteniment'.
Puig considera 'lamentable la batalla política de declaracions sorgida arran de l'apagada' i diu que dir ara que amb la MAT no hauria passat és 'fer demagògia'. 'No podem saber què hauria passat amb hipotètics d'aquest estil, però aquí les avaries han estat a la xarxa local.' A l'Escala, l'ajuntament ha organitzat un sistema que centralitza les reclamacions dels veïns.
'Si volen instrumentalitzar la MAT, que la soterrin'
'Diuen que la culpa és de la MAT; doncs amb el que costarà aquesta apagada, segur que es poden soterrar molts quilòmetres de la MAT, com han fet a la Catalunya Nord'. Aquestes paraules, el batlle de Crespià (Pla de l'Estany), Xavier Quer (CiU), que també és portaveu de l'associació de batlles afectats per la MAT, mostra la indignació per la 'lamentable instrumentalització que fan ara de la línia per als seus interessos com a empresaris'.
Quer, que explica que ha estat en contacte amb molts batlles de les comarques nord-orientals arran de la nevada, totes les avaries han estat a les xarxes locals de distribució, controlades per Fecsa-Endesa. 'Amb MAT o sense el resultat hauria estat el mateix', diu, i advoca per no pervertir el debat. 'Converteixen les víctimes en culpables, quan el que ha passat aquí és que no hi ha hagut cap mena de manteniment durant molts anys'.
'A la companyia no se li exigeix allò que se li ha d'exigir'
En aquest sentit també s'ha manifestat el batlle de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), Lluís Sais, per qui parlar ara de la MAT és una manera de desviar l'atenció. 'A la companyia no se li exigeix allò que se li ha d'exigir', ha declarat a TV3.
El portaveu de No a la MAT, Joan Martí, també és de la mateixa opinió. Ha dit a VilaWeb que les referències a la MAT per justificar els problemes de servei elèctric eren absurds. 'Aquí grinyola el sistema de distribució, el de la xarxa, l'energia propera al ciutadà. La xarxa de distribució és obsoleta, vella, mancada d'inversions, i aquest ha estat el principal problema', ha opinat. 'Ara es queixen que la inversió per reparar els danys serà de cinquanta milions. No és més lògic que vagis invertint en bones torres i en un manteniment adequat?', es pregunta. I afegeix: 'El govern ha d'obligar les companyies a fer les coses bé i a fer un seguiment'.
El soterrament, massa car
Cal recordar que col·lectius contraris al projecte de la MAT han advocat durant anys pel soterrament de la línia, un sistema que les elèctriques han refusat argüint que era una infrastructura massa cara, causant una forta polèmica al territori. Vegeu aquesta entrevista amb l'estudiós de la MAT, Moisès Jordi, el qual en defensa el soterrament total, i aquest reportatge, en el qual veïns afectats per la línia deploren les polítiques portades a terme per a la seva construcció i també en demanen el soterrament.
Imatges
'M'agradaria poder-li dir que demà a la tarda tot estarà absolutament restablert, però no tinc la certesa absoluta', va confessar Rovira, tot i que va assenyalar que 'entre aquesta setmana i la que ve' quedarà solucionat 'el gruix' del servei. Segons Rovira, 'és molt difícil' dir quan estarà tot restablert atès que la recuperació 'és un procés llarg'. 'A mesura que anem avançant van apareixent més problemes, i ens adonem que encara hi ha clients sense submnistrament', va reconèixer.
'El gruix del mercat quedarà solucionat en els propers dies', va insistir, però va manifestar que 'quedaran restes en instal·lacions aïllades de difícil accés i localització'. Malgrat el deplorable estat de les infraestructures elèctriques, Rovira va dir 'som la companyia elèctrica europea que més diners gasta en manteniment i la que més ha invertit en xarxa durant els últims cinc anys, però quan hi ha una catàstrofe les línies no ho poden suportar'.
La nevada de dilluns va deixar, a partir de mitja tarda, centenars de milers de ciutadans sense llum causant una gran apagada, que s'ha viscut amb intensitats i formes diferents a diversos punts del país. En aquest reportatge en retratem tres casos: el primer, a Ventalló, l'Alt Empordà, un petit poble de set-cents habitants, on encara no hi ha ni llum ni aigua ni pràcticament cobertura de mòbil. El segon, a l'Escala, també a l'Alt Empordà, un poble que basa bona part de la seva economia en el turisme i la restuaració, on la llum va començar a tornar dimecres al vespre. I el tercer, un cas especial del qual no se'n ha parlat, a Barcelona, on alguns veïns de Collserola, com el dissenyador Amèrica Sànchez, també han patit l'apagada durant dies.
El Servei Meteorològic de Catalunya va anunciar la fi de l'onada de fred dels darrers dies i preveu que la temperatura vagi en augment de manera lenta i progressiva. Tot i així, s'espera que en les pròximes jornades les glaçades siguin generalitzades a l'interior i puntuals al litoral. Fins aquest migdia, encara són possibles algunes precipitacions disperses i aïllades en forma de ruixat de neu o neu granulada a punts del litoral i del pre-litoral central i nord, puntualment per sota els 200 metres. Pel que fa dissabte, s'espera una nova pertorbació que podria donar lloc a nous xàfecs de neu o neu granulada en cotes de 600 metres.
