10.03.2010 - 20:00
L’artista iraquià Wafaa Bilal va deixar el seu país el 1991, per haver-se oposat a participar en la invasió de Kuwait ordenada per Saddam Hussein. Després de passar per un camp de refugiats a l’Aràbia Saudita, Bilal es va traslladar als Estats Units per a estudiar belles arts a la Universitat de Nou Mèxic a Albuquerque. Tot i haver viscut des d’aleshores als EUA, on ha estat professor d’art a Chicago i a Nova York, la major part de la seva obra ha girat al voltant de l’Irac: Sorrow of Baghdad, Raze 213, Baiti, Domestic Tension (Shoot an Iraqi) i Virtual Jihadi, un joc interactiu i en línia en què ell mateix es convertia en un suïcida d’al-Qaida disposat a assassinar el president nord-americà George W. Bush. ‘Virtual Jihadi’ (2008) partia d’una experiència personal, la mort d’un germà seu a causa d’un míssil a Kufa, i volia centrar l’atenció, d’una banda, en els estereotips racistes transmesos per videojocs com Quest for Saddam i, d’una altra, en la vulnerabilitat dels civils iraquians respecte al reclutament de grups extremistes. Les mateixes fonts d’inspiració són al darrere de l’última ‘obra’ de Bilal, …and Counting, que s’ha desenvolupat aquesta setmana a Nova York.
Dilluns a les vuit del vespre, Wafaa Bilal va començar a sotmetre’s a l’Elizabeth Foundation for the Arts de Nova York a una llarguíssima sessió de tatuatge amb missatge artístic i polític. Durant vint-i-quatre hores, la seva esquena va haver de suportar 105.000 punxades, corresponents als més de quatre mil soldats nord-americans morts a l’Irac i als cent mil civils que es calcula que han perdut la vida des de 2003 a causa de la segona guerra del Golf. Al voltant dels noms tatuats prèviament de setze ciutats iraquianes, cada punt de tinta aplicat dilluns i dimarts a la seva esquena corresponia a una víctima: en vermell, els militars dels EUA caiguts en combat; i en tinta només visible amb llum ultraviolada, les desenes de milers d’iraquians morts arran del clima de violència i el foc creuat al país. L’elecció dels colors (vermell cridaner i tinta invisible) és ben conscient: Bilal està convençut que les morts d’iraquians com el seu germà Hifa passen inadvertides a la majoria de la societat nord-americana.
La ‘performance’ …and Counting es va retransmetre en directe a través de la web de l’Elizabeth Foundation for the Arts amb dues càmeres: l’una enfocava l’esquena de Bilal i l’altra, el públic assistent. Aquest vídeo ofereix un fragment de la retransmissió.
Amb la tatuació del conflicte a la pròpia pell (‘el dolor que he experimentat no es pot ni comparar amb el sofriment del meu poble’, va dir dilluns), Bilal també volia recaptar diners per a Rally For Iraq, una jove entitat que té per objectiu traslladar orfes iraquians cap als EUA amb beques d’estudis. Un camí que ell va poder emprendre durant la primera guerra del Golf.
