-Educació Secundària Obligatòria (ESO), batxillerat en les modalitats d’humanitats-ciències socials i científico-tecnològic, a més del nou cicle formatiu de grau mitjà que porta el títol de sistemes microinformàtics i xarxes.

-Aquest curs es fa aquí a l’institut però l’organitza el Consorci del Lluçanès.

-Depèn de l’any, per exemple al curs anterior només dos alumnes no van aconseguir el títol. L’any passat el 95% dels alumnes van superar l’ESO, mentre que la mitjana catalana és del 85%. Està molt bé, no?

-La clau és adaptar el currículum escolar. Des de fa uns anys funciona a 2n i 3r d’ESO un grup reduït que segueix un ritme una mica més lent. Bé, més lent en les matèries instrumentals que són català, castellà i matemàtiques. A 3r i 4t d’ESO hi ha el què s’anomena el grup 3, els alumnes d’aquest grup fan una part del currículum a l’aula i una part a les empreses. Per explicar-ho millor, el dimecres i el divendres no vénen a l’institut i fan pràctiques a empreses. És un caramel per aquells que els costa o estan desmotivats.

-Aquest any ha estat més o menys del 50%, però altres anys supera el 60%. Amb aquest percentatge també superem la mitjana de Catalunya. Intentem és que els que no van a batxillerat estudiïn alguna cosa, molts estudien un cicle formatiu i alguns deixen d’estudiar.

-Ha aportat cohesió al Lluçanès, el fet que aquí es trobin nois i noies de tots els pobles del Lluçanès, a excepció de Sant Bartomeu i Alpens depenent de l’any, fa que quan hi ha festes els pobles s’omplin de gent, no només del nucli, sinó que s’omplen de joves de tots els pobles. Pels alumnes també ha estat un avantatge, tenir-ho a prop és molt millor que haver de desplaçar-se a Vic o Manresa.

-Nosaltres a nivell curricular intentem potenciar, en la mesura que podem, que s’incloguin continguts de l’entorn més proper. Per exemple, a primer d’ESO el crèdit de síntesi és sobre coneixement de l’entorn, del Lluçanès. També potenciem que a segon de batxillerat hi hagi treballs de recerca sobre l’àmbit de la comarca. A més a més intentem crear cohesió amb altres elements com l’obra de teatre que fan els de 4t d’ESO i que es representa a diferents municipis, o bé les 12 hores d’esports on hi participen nois i noies de tots els pobles.

-Trobo lícit que tots els pobles vulguin tenir un institut però obrir una nova línia vol dir tenir un cert nombre d’alumnes i no crec que hi hagi cap poble al Lluçanès que ho pugui tenir. Penso que és bo que els alumnes surtin del poble, tot i que els valors de l’escola rural són molt positius, però sortir significa per als nens un nou món i noves amistats.

-Els objectius que tinc, i que hem de tenir, és que l’instiut funcioni i que els alumnes adquireixin les competències, coneixements i habilitats que han de tenir perquè quan acabin puguin tirar cap allà on vulguin, a més que marxin amb un bon record. També és un objectiu tot allò que puguem fer per millorar la integració amb l’entorn, que realment sigui l’institut del Lluçanès i no sigui una cosa aïllada.

-Els primers anys van ser complicats perquè hi van haver nombrosos canvis a la direcció i al professorat, alguns anys va arribar a canviar fins al 50% del professorat. D’aquesta manera va ser complicat poder mantenir una línia, tenies la sensació que any rere any es posaven a discussió les mateixes coses. A més, estàvem en obres i això distorsionava les classes, pels sorolls. A mesura que es va estabilitzar el personal hem anat creant una línia i engegant projectes.

-Per exemple el Comenius, que és un intercanvi subvencionat per la Unió Europea amb un institut de la República Txeca, o bé el projecte 1x1 d’ordinadors portàtils.

-Penso que s’està treballant i s’està fent bé, no només des de l’institut sinó també des del Consorci. S’ha de valorar positivament el nou cicle formatiu, ha estat una proposta important, a més, també dóna la possibilitat que ho estudiïn adults. Al Lluçanès s’estan trencant barreres amb el tema de l’educació.

-No ho sé, no tinc resposta. No m’havia plantejat ser director i m’hi he trobat. L’anterior director, Isidre Beltrà, em va proposar ser cap d’estudis, poc després ell va deixar la direcció per problemes de salut i em va proposar que agafés el lloc. Vaig ser director fins acabar el quart any de la candidatura de l’Isidre i quan va ser l’hora de presentar-ne una altra la gent em va animar. Ara estic al tercer any i no sé si em tornaré a presentar. Faig de director però també m’encanta ser professor.