Torrent: 'Abans érem ingenus, ara som perdedors'

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

'Bulevard dels Francesos' (Columna) és una novel·la llarga, de quatre-centes pàgines; coral i de personatges brillants; amb una trama compacta i trepidant i d'estructura complexa, que alterna dos arguments: la militància clandestina a la València dels anys seixanta, i el desencís posterior, contemporani. 'La novel·la tracta d'allò que érem i d'allò que som, de la relació ideològica i moral entre dues èpoques', explica Ferran Torrent.

'Bulevard dels francesos' entronca amb dues novel·les de tarannà autobiogràfic, que van fer les delícies de molts lectors: 'Gràcies per la propina' i 'La mirada del tafur'. Torrent situa una bona part de la novel·la l'any 1962. Ell tenia onze anys i, per tant, conserva pocs records de la València d'aleshores; tampoc no tenia coneixement de gaires aspectes d'aquella militància clandestina. És per això que el treball de documentació ha estat fonamental, com reconeix a la primera plana del llibre, en què agraeix el testimoni i l'assessorament d'alguns personatges, com Amparo Sancho, ex-funcionària de la Jefatura Superior de Policia. 'Ella em va explicar, per exemple, que hi havia seixanta dones treballant-hi. No ho hauria dit mai. Tampoc no sabia que entre els policies de la brigada criminal i els de la político-social hi havia una gran rivalitat. I que els de la brigada criminal podien arribar a tenir un detall amb els comunistes torturats, com ara passar-los un cigarret. Una de les tesis de la novel·la és que m'interessa la humanitat de les persones, i això no m'ha deixat caure en maniqueismes.'

Més temes: 'Els traïdors sempre m'han interessat, aquells que no són comprats. El delator que apareix a 'Bulevard dels Francesos', que és torturat i canta, l'entenc, entenc la seva feblesa.' Un altre: 'l'actitud del Partit Comunista amb els maquis, que els va trair. La novel·la exposa la idea que el fanatisme ideològic va fer molt de mal. No vaig contra les ideologies, però no accepto que les ideologies passin per damunt de tot i de tothom. El PC era hegemònic en la clandestinitat, però a València, a la universitat, l'hegemonia, la tenien els valencianistes, que desconfiaven molt dels comunistes.'

'Llavors érem ingenus, diu Torrent, i ara som perdedors, Però, compte!, que els meus perdedors viuen molt bé. Com que el món se'n va a la merda, i nosaltres no hi podem fer res, mentrestant a viure bé. Vivim en un món insegur, sense valors, sense codi. I hi ha tanta gent que tenia grans ideals i que després m'han caigut a terra… Per això, quan em situo al 2004, el narrador parla en present i aquí sí que aboco un munt de coses que no aguanto més, n'estic cansat. En aquest llibre, m'hi he implicat més que no algunes altres vegades.'

Ester Pujol, editora de Columna, troba que el llibre té una trama forta, ben lligada, àgil i absorbent. Segons que diu, 'Torrent és un dels grans argumentistes de la literatura catalana. L'argument és molt important en aquesta novel·la, i la construcció dels personatges, principals i secundaris, n'és un altre atractiu. Al llibre hi ha, és clar, 'l'espai Torrent': com és habitual en ell, denuncia el maltractament del paisatge i denuncia l'urbanisme desbocat.'

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF