Jaume Vicens Vives: la voluntat d’ésser catalans

  • S'inaugura l'Any Vicens Vives en ocasió del centenari del seu naixement

VilaWeb
Josep M. Foix
10.02.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Jaume Vicens Vives (Girona, 1910 – Lió, 1960) és considerat un dels historiadors catalans més importants del segle XX. Segons Josep M. Muñoz Lloret, director de l’Avenç i autor de l’obra ‘Jaume Vicens i Vives. Una biografia intel·lectual‘ (premi Gaziel 1996), Vicens fou l’historiador del segle XX que més va contribuir a renovar la disciplina històrica a Catalunya, ensems amb Pierre Vilar. Vicens, diu, va incorporar l’anàlisi econòmica i social al relat històric i va trencar definitivament amb la historiografia de la Renaixença, de to romàntic.

De l’obra de Vicens, Muñoz en destaca ‘Ferran II i la ciutat de Barcelona’ (tesi doctoral), ‘Els trastàmares (segle XV)’, ‘Industrials i polítics (segle XIX)’ i ‘Aproximación a la historia de España’; també l’assaig ‘Notícia de Catalunya‘ (1960), que es tanca amb l’afirmació que allò que defineix la vida catalana és la voluntat d’ésser: ‘El primer ressort de la psicologia catalana no és la raó, com en els francesos; la metafísica, com ens els alemanys; l’empirisme, com en els anglesos; la intel·ligència, com en els italians; o la mística, com ens els castellans. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d’ésser’.

Per Muñoz, ‘Notícia de Catalunya’ ha acabat afaiçonant el discurs polític catalanista, particularment el de Jordi Pujol, que reconeix en Vicens un dels homes que més l’han influït. L’editor Eliseu Climent diu que, mercès a ‘Notícia de Catalunya’, Joan Fuster va escriure ‘Nosaltres els valencians’ (l’assaig de Vicens s’havia de dir ‘Nosaltres els catalans’, però va triar un altre títol per eludir la censura franquista). Climent també remarca el mestratge de Vicens sobre Joan Reglà, personatge determinant en la recuperació de la memòria històrica del País Valencià.

Vicens fou un home de vocació política, manifestada obertament a partir dels últims anys 1940, segons que diu Muñoz, el qual recorda que va tenir un paper de guia dels joves burgesos que van crear el Cercle d’Economia (1958). Si una malaltia no se l’hagués emportat als cinquanta anys, tal vegada hauria fet carrera política. Sobre això, Pujol, a les memòries, diu: ‘Durant la transició política, quan els líders eren molt necessaris, ell hauria estat un home molt cobejat per algunes formacions. Si Vicens hauria acceptat encapçalar un projecte polític, naturalment no ho puc afirmar.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any