Notícies
Dimarts 09.02.2010 20:00
Autor/s: Josep M. Foix
Jaume Vicens Vives: la voluntat d'ésser catalans
Demà s'inaugura l'Any Vicens Vives amb motiu del centenari del naixement de l'historiador
Jaume Vicens Vives (Girona, 1910 - Lió, 1960) és considerat un dels historiadors catalans més importants del segle XX. Segons Josep M. Muñoz Lloret, director de l'Avenç i autor de l'obra 'Jaume Vicens i Vives. Una biografia intel·lectual' (premi Gaziel, 1996), Vicens fou l'historiador del segle XX que més va contribuir a la renovació de la disciplina històrica a Catalunya, juntament amb Pierre Vilar. Vicens, diu, va incorporar l'anàlisi econòmica i social al relat històric i va trencar definitivament amb la historiografia de la Renaixença, de to romàntic.
De l'obra de Vicens, Muñoz en destaca 'Ferran II i la ciutat de Barcelona' (la tesi doctoral), 'Els trastàmares (segle XV)', 'Industrials i polítics (segle XIX)' i 'Aproximación a la historia de España', a més de l'assaig 'Notícia de Catalunya' (1960), que es tanca amb l'afirmació que allò que defineix la vida catalana és la voluntat d'ésser: 'El primer ressort de la psicologia catalana no és la raó, com en els francesos; la metafísica, com ens els alemanys; l'empirisme, com en els anglesos; la intel·ligència, com en els italians; o la mística, com ens els castellans. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d'ésser'.
Per Muñoz, 'Notícia de Catalunya' ha acabat afaiçonant el discurs polític catalanista, particularment el de Jordi Pujol, que reconeix Vicens com un dels homes que més l'han influït. L'editor Eliseu Climent diu que, mercès a 'Notícia de Catalunya', Joan Fuster va escriure 'Nosaltres els valencians' (l'assaig de Vicens s'havia de dir 'Nosaltres els catalans', però va triar un altre títol per eludir la censura franquista). Climent també remarca el mestratge de Vicens sobre Joan Reglà, personatge determinant en la recuperació de la memòria històrica del País Valencià.
Vicens fou un home de vocació política, manifestada obertament a partir dels últims anys 1940, segon diu Muñoz, que recorda el seu paper de guia dels joves burgesos que van crear el Cercle d'Economia (1958). Si una malaltia no se l'hagués emportat als cinquanta anys, tal vegada hauria fet carrera política. Sobre això, Pujol, a les memòries, diu: 'Durant la transició política, quan els líders eren molt necessaris, ell hauria estat un home molt cobejat per algunes formacions. Si Vicens hauria acceptat encapçalar un projecte polític, naturalment no ho puc afirmar'.
Jaume Vicens Vives
Jaume Vicens Vives
Jaume Vicens Vives
Demà s'inaugura l'Any Vicens Vives amb una conferència a càrrec de l'historiador i hispanista anglès, Sir John Elliott. Presidirà l'acte inaugural el president de la Generalitat, José Montilla, i els ex-presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Però l'eix central de l'Any Vicens Vives és l'exposició 'Jaume Vicens Vives i la nova història 1910-1960', al Museu d'Història de Catalunya. La mostra, comissariada per l'historiador Josep M. Muñoz, serà itinerant i es proposa remarcar quina ha estat l’aportació de Vicens com a gran renovador de la historiografia catalana del segle XX. La mostra es podrà veure de l’11 de febrer al 21 de març de 2010 al Museu d’Història de Catalunya.
L’exposició explica com l’obra de Vicens és una expressió d’un moment històric marcat per l’impuls renovador de la Segona República, pel trauma de la guerra civil i la dura postguerra, i per l’intent de començar a superar el franquisme mitjançant l’obertura cap a l’Europa democràtica. Però, també, és el fruit de la seva clara voluntat d’intervenir en el present, com a resultat d’una vocació política que va solapant-se a la seva vocació d’historiador. Aquesta intervenció en el present té com a propòsit el “redreç” de Catalunya que, al seu entendre, passa per una prèvia renovació de la historiografia, entenent que no hi ha projecte polític que s’aguanti sense una adequada fonamentació històrica.
