El llegat del nàufrag

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

'Quan em vaig posar a escriure 'L'illa de l'última veritat', diu  Flàvia Company, veia dues coses clares: que volia escriure una novel·la d'aventures del segle XXI, i que volia que fos curta.' I d'aquí ve la història del doctor Prendel, un personatge misteriós i esquerp que ha passat cinc anys sense que se sabés on parava. Havia anat amb un vaixell atacat per un grup de pirates i havia naufragat. D'aquest episodi, que ha capgirat la seva la vida, no en parla fins a les portes de la mort. Perquè Prendel ha pogut viure amb el secret, però no morir-hi.

La novel·la és una opció personal del nou editor de Proa, Josep Lluch, el substitut d'Isidor Cònsul, traspassat fa uns quants mesos. Per Lluch, 'aquesta obra neix com una novel·la de pirates, una novel·la d'aventures, però, quan l'acabes, penses que és molt més que això.' En aquest sentit, Flàvia Company explica: 'M'interessa la idea de com ens construïm la identitat, de com ens construïm davant l'altre. Perquè, en darrera instància, qui s'interessa per la veritat?'.

Amb referents molt marcats (Conrad, Stevenson i amb regust de 'La pell freda' d'Albert Sánchez Piñol), l'editor fa observar l'estratègia narrativa, que té similituds amb la de l'enjoli cinematogràfic. 'És un llibre diferent, sorprenent, original', diu Lluch.

El llibre ha tingut la fortuna, en certa manera, de sortir quan són actualitat els atacs pirates de les costes de Somàlia. Ara Flàvia Company diu que, quan van segrestar la nau de pesca basca Alacrana, ella ja havia escrit la novel·la.

El final de 'L'illa de l'última veritat' és d'aquells que sorprenen, dels que no s'han d'explicar, però l'autora diu que no ha pas volgut fer cap demostració d'habilitat ni tenia intenció d'escriure un final de jocs d'artifici.'