Avanç editorial: Teresa Solana

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Us oferim 'Natura morta núm. 41', el primer conte del llibre 'Set casos de sang i fetge i una història d'amor' (Edicions 62) de Teresa Solana. Solana és coneguda per 'Un crim imperfecte' i per 'Drecera al paradís', dues novel·les protagonitzades per dos germans bessons detectius, que han tingut un gran èxit de públic i ressò internacional: el primer ja s'ha traduït a les principals llengües europees (alemany, anglès, espanyol, francès, italià i també al romanès) i el segon va pel mateix camí. 'Set casos...' arriba aquesta setmana a les llibreries i es presentarà el 2 de febrer dins la BCNegra, que es farà de l'1 al 6 de febrer.

Explica Teresa Solana a VilaWeb que el fet de canviar la novel·la pel relat té a veure amb la voluntat de donar veu a personatges nous, 'perquè el gènere negre té una gran versatilitat. En aquest llibre continuo aportant una mirada crítica sobre la societat i sobre la Barcelona contemporània donant veu a personatges estranys: vampirs i fantasmes, però també a una nena bufada de casa bona i influent, que nomenen directora d'un centre d'art contemporani.' Aquesta 'nena bufada' és, justament, la protagonista del primer relat, en què Solana critica 'la poca preparació d'alguns que ocupen certs càrrecs, sobretot dins l'art contemporani d'avui i dels criteris que hi prevalen. Perquè ha arribat un moment que sembla que a tot s'hi val.'

Una de les característiques de les obres de Solana és que són plenes d'humor, 'd'humor negre' puntualitza. Alguns dels contes del llibre voregen el gènere fantàstic: 'Sí, fins i tot n'hi ha un de situat en la prehistòria, protagonitzat per un grup d'homes que viuen a prop d'això que ara és Poblet. Aquests homes han de plantar cara a un assassí en sèrie, el primer de la humanitat. És una gran burla, una paròdia del món de la novel·la negra.'

'Natura morta núm. 41' és dedicat al doctor Josep Castella: 'És el cap del servei de patologia forense de l'Institut de Medicina Legal Forense, que és qui m'assessora. Li dono molt la tabarra, la veritat. Per això li he dedicat el primer conte. Jo, per exemple, no he posat mai els peus a la morgue d'aquest institut. Ell em prou em diu 'vine', però jo en sóc incapaç. No m'hi he atrevit mai. Sóc de les que es desmaien quan veuen sang; també sóc incapaç de veure un cadàver.' Aquesta confessió, autèntica, sembla una de les facècies de l'escriptora.