Els internautes es rebel·len contra el projecte de llei de tancar webs sense la intervenció d'un jutge

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

La ministra espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha promès que l'avantprojecte de llei d'economia sostenible no proposaria de tallar la connexió a internet de ningú sense la intervenció d'un jutge; però també ha dit que no caldria cap procés judicial per a tancar webs que vulneressin els drets d'autor. Això ha aïrat milers d'internautes que, en senyal de protesta, difonen per blocs i xarxes socials com Twitter i Facebook el manifest 'En defensa dels drets fonamentals a internet'.

El manifest, escrit originalment en espanyol, també s'ha traduït al català i s'escampa com una taca d'oli per la xarxa. Critica, sobretot, la intenció de la ministra de Cultura de fer una comissió de propietat intel·lectual amb capacitat legal per a tancar webs que vulnerin drets de propietat intel·lectual; és a dir, que pugui tancar les pàgines amb enllaços a arxius P2P de films, música, etc., que els internautes intercanviïn sense permís de l'autor. Fins ara, mesures d'aquesta mena, solament en podien prendre els jutges.

La futura comissió podrà decidir quines webs vulneren els drets d'autor o n'afavoreixen la vulneració, identificar-ne els responsables i fer-les tancar. Per trobar aquestes webs podrà exigir les dades que consideri necessàries a les operadores. Quan s'observin trangressions d'aquestes, de primer avisaran els responsables i, si no responen, prendran les mesures que creguin adients. Segons la ministra. tot això es farà seguint un procés administratiu de 'plena garantia' per als implicats. Però els milers d'internautes que han publicat el manifest, o s'han adherit al grup de Facebook que el promou, dubten d'aquestes garanties. Asseguren que els drets d'autor no poden estar per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans i que suspendre'ls ha de ser competència exclusiva del poder judicial.

El text, que ha obtingut molt ràpidament un gran ressò, també diu que la llei pot perjudicar el sector tecnològic i la creació cultural; defensa que es fomentin nous models de negoci en lloc de sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se al nou entorn. Per sobre de tot, requereix que s'asseguri la neutralitat de la xarxa i que internet funcioni lliurement i sense interferències polítiques. Finalment, proposa una reforma de la propietat intel·lectual que contribueixi a restituir el coneixement a la societat.