Notícies

Dilluns  30.11.2009  06:00

Autor/s: M. S.

Joan Vinyoli, passeig d'aniversari

Avui que fa vint-i-cinc anys de la mort del poeta, diverses institucions ho celebren amb actes d'homenatge. Un passeig real i virtual per la seva vida i l'obra

 

Al matí, l'alcalde Hereu descobrirà una placa dedicada al poeta, al carrer Castellnou número 46 de Barcelona, lloc on va viure, i Núria Candela recitarà una selecció de poemes. Al vespre, l'Arts Santa Mònica acollirà l'acte organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i coordinat per Cristina Badosa: una taula rodona amb la cantant Maria del Mar Bonet, el poeta Feliu Formosa, l'editor Xavier Folch, i els professors Josen-Anton Fernàndez i Xavier Macià. Després el poeta i artista Perejaume presentarà un altre recital a càrrec d'Anna Maliquer (rapsoda) i Marc Egea (viola de roda). Tots els actes es podran seguir per internet a LletrA.

L'any passat laButxaca publicava la 'Poesia completa' de Joan Vinyoli en un volum, amb pròleg d'Enric Casasses. I aquest any l'editorial Empúries, per commemorar els vint-i-cinc anys que es va fundar, ha fet una edició commemorativa de 'Domini màgic' i 'Passeig d'aniversari' de Joan Vinyoli (en un volum). Aquestes són les edicions més recents de la seva obra, que permeten que el públic la tingui a 'abast.

Vinyoli, de la seva mort ençà, ha adquirint molta més relleu i és un dels poetes que reivindiquen bona part de les generacions que el precedeixen. I així parla Enric Casasses de Vinyoli en el pròleg de l'Obra completa: 'Aquests poemes no necessiten "protecció ni companyia de cap mena" perquè "armats únicament de llur força" han arribat a dalt de tot, allà on "ja l’escala no segueix i dóna al buit". Des d’Ausiàs March no hi havia hagut un poeta així de compromès amb "l’indret on neixo cada vegada, que és on mai no es toca fons".' I també: 'A l'obra de Vinyoli s'hi troben veritas fondes que necessitàvem saber i sempre ens les dóna clavades, amb la paraula exacta, precisa. La majoria són perfectament clars, d'entrada s'hi entén tot. Ara, de fondària n'hi vas veient més a cada llegida, el fons dels seus grans poemes és una cosa mòbil que es va adaptant a les fondàries a què pot arribar  l'ànima del llegidor.'

Faig de no res, amb mots, un provisori
replà, quan ja l'escala no segueix
i dóna al buit—
            des d'on es pugui veure
l'esplanada del temps amb somnis aparcats
per sempre més: al fons, un monòlit de pòrfir
que no respon a cap interrogant. Oberts,
els ulls miren un blau intens de mar
en moviment que es va tornant de sorra.
Oh terrible desert. I no canvien mai
sorra en aigua els poetes, baldament
s'ho proposés algun. Cavia alguna cosa,
però, si els mots, alliberats
de llur sentit primer, potenciant-lo, evoquen,
a poc a poc, desfent-se en espirals,
com d'una pipa el fum o el baf d'un plat de sopa
calenta.

(de 'Passeig d'aniversari', al poema 'Sense mans')