Rajoy no va explicar gran cosa ahir. Sorprèn, i molt, això, però sembla que aquest home tinga por de dir les coses. No va concretar gens com compta estalviar aquests famosos 16.500 milions. I sense dir explícitament que no al pacte fiscal amb Catalunya es va entendre que deia que no. Increïble, però cert: en la pitjor crisi que hom recorda es permet de no explicar pràcticament res. I ara els mercats sembla que no collen --ben curiós també.

Que des del dia que va guanyar les eleccions Rajoy no haja explicat res d'allò que pensa fer em pareix contrari a tota lògica. Però que ni tan sols ho aclaresca en ple debat d'investidura ja em sembla molt més greu. Perquè el parlament és el lloc on el programa s'ha d'explicar. Ja ho sé que és una formalitat i que ningú no li prendrà la presidència, però, sobre el paper, els diputats podrien no votar-lo, no hi són obligats. I per tant podrien exigir concreció abans de donar carta blanca a la formació del nou govern -- i en un país normal ho farien.

Però en el discurs del candidat, de concreció, no n'hi hagué gens. Ni una xifra concreta ni un programa concret. Hi va haver amenaces vagues que s'entén que van totes en la línia de reforçar l'estat i d'ofegar les autonomies i els ajuntaments. I alguna consideració ja sabuda. Però quan parlava d'evitar duplicitats a què es referia? I quan deia de reduir el dèficit, com pensa fer-ho? I la reforma laboral, en què consistirà?

En aquest parlament és evident que Rajoy no necessita ni respondre. Però, alerta: una majoria absoluta no és una patent de cors. Oblidar-ho és una via directa a l'afrontament, a la crispació i, al final, a la derrota --com el candidat, per experiència, ja sap o hauria de saber.

director@vilaweb.cat

En aquest parlament és evident que Rajoy no necessita ni respondre.