El paper que tradicionalment feien els militars a l'estat espanyol, el fan ara els jutges. La sedició ja no ve, avui, dels uniformes caquis, sinó dels uniformes negres. Ara, l'amenaça no és pas menor.

Els militars es reservaven el paper de reconduir tota situació política d'una manera favorable al poder. Però, per damunt d'això, mantenien permanentment viva la por: tots sabíem que en qualsevol moment podien irrompre i fer inviable tot avenç democràtic. I això, ara ho fan els jutges.

Ho vaig escriure llavors de la sentència del tribunal constitucional contra l'estatut de Catalunya: allò va ser un colp d'estat. El cas més flagrant, segurament, però no l'únic. I per desgràcia d'un temps ençà ens hem anat acostumant a petites intervencions puntuals de la justícia que fan mal i que acovardeixen.

Ja vaig dir l'altre dia que la sort de Garzón no m'importava. Però sí que m'importa que en un país europeu es puga jutjar l'intent de reparar les víctimes d'una dictadura. I encara em preocupa més si, mentre això passa, el sistema judicial permet que es declare no culpable un ex-president corrupte, malgrat les proves incontestables que el procés judicial ha posat en relleu públicament.

En una democràcia el poder judicial ha de ser tan equànime i prudent com cec. Però, ací i entre nosaltres, la justícia sempre mira en la mateixa direcció i sempre sentencia en favor dels mateixos. I això, que és una prova més de la baixa qualitat de la democràcia que tenim, és, sobretot, un avís seriós que els jutges ens empenyen als límits d'aqueixa democràcia. Sedició pura.

director@vilaweb.cat

Ací i entre nosaltres, la justícia sempre mira en la mateixa direcció i sempre sentencia en favor dels mateixos.