Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

14.05.2015

Sense excuses: la responsabilitat del govern català

Les últimes actuacions del ministre Wert i les darreres sentències contra el sistema educatiu català han fet créixer la indignació de la societat catalana a un nivell extraordinari. Indignació expressada al carrer visiblement, però també al parlament espanyol, on ahir molt especialment Joan Tardà i Joan Coscubiela van saber transmetre a l'opinió pública l'estat d'ànim que molts tenim avui.


Però no n'hi ha prou d'indignar-nos; ara ja no. Catalunya, en termes polítics, ja ha deixat de ser una simple comunitat autònoma d'Espanya, sotmesa per tant de manera inexcusable a la rigidesa del règim legal espanyol. Catalunya va proclamar la pròpia sobirania amb una històrica declaració del parlament, però sobretot Catalunya va exercir la sobirania el 9-N. El 9-N les institucions i el poble de Catalunya van emprendre de manera rotunda el camí de la construcció d'una legitimitat pròpia, i ara tot allò que fem té un sentit diferent —a dins del país i fins i tot a fora, com tan bé ha entès el parlament de Dinamarca.


Per això, en vista d'aquesta agressió intolerable al sistema educatiu català i a la convivència, l'única posició que no podem adoptar és justament la d'acatar les sentències. La legalitat catalana ens empara i és responsabilitat del govern, del president Mas i de la consellera Rigau trobar ràpidament la millor manera possible, en termes tècnics, de no aplicar les sentències en cap aula del país, en cap ni una.


És responsabilitat seua, és una responsabilitat directa del govern de Catalunya. I no pot haver-hi ni una sola excusa per a no assumir-la. És incomprensible i totalment incongruent que el mateix president i la mateixa consellera que van tenir el coratge polític d'assumir les conseqüències del 9-N ara no encapçalen la resposta en favor del sistema educatiu, per a evitar l'aplicació del manament judicial.


És clar que cal una resposta tècnicament impecable, una resposta que no obligue mestres ni pares a convertir-se en herois individuals. No tinc prou coneixements per a saber quina podria ser. Però, com a ciutadà, sé que l'única resposta que no podem acceptar és anar dient a cada escola que s'adapte.


Perquè la dimensió de l'afer supera amb escreix l'àmbit escolar. Tal com explica perfectament el Consell Assessor per a la Transició Nacional, cal anar impulsant desconnexions parcials del sistema legal espanyol perquè en el moment de la proclamació de la independència el funcionament del nou estat s'haja assentat tant com siga possible. Doncs bé, poques desconnexions hi haurà que reben un suport tan majoritari del país com la defensa del model català d'educació, plasmat en llei pel nostre parlament. 


En conseqüència, ara és el moment de continuar demostrant que, com es féu palès el 9-N, Espanya ja no pot imposar les seues lleis a Catalunya. Ara és el moment de continuar construint la sobirania. I per tant ara és imprescindible que el president de la Generalitat i la consellera d'Educació, amb el concurs lògic del parlament, indiquen a la ciutadania quina és la millor manera de fer valer la legalitat catalana per a contrarestar l'agressió del ministre Wert. No tenen cap excusa per a no fer-ho. No poden tenir cap raó per a no fer-ho. Ningú no podria entendre que no ho fessen.




L'opinió dels subscriptors


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)




Amadeu Abril


D’acord amb el que dius, però amb dos apunts importants: l’única solució tècnciament impecable per a revertir això és …la independència. Així de simple. Hi ha solucions per a endarrerir, entorpir, dissimular el resultat. Però el sistema jurídic-insitucional espanyol, tal com és, i, sobretot, tal com l’interpreten les instàncies judicials avui, no deixa gaire marge a la llarga. Però això no és excusa per a no reaccionar 'mentrestant' clar.

I per altra banda, crec que això no és només responsabilitat del Govern, tot i que ja duen massa temps mirant com plou. Els actes de desobediència no es poden multiplicar, però si alguna causa pot realment tenir amplíssim suport popular per a dir 'prou', és aquesta. Responsabilitat primària del Govern, és clar. Però també de tots nosaltres immediatament darrera.




Joan Josep Isern


Totalment d’acord: cal anar afegint més desconnexions a la que ja vàrem fer el 9-N.


Aquella va ser la més important perquè va ser la primera, la que va marcar el camí de no retorn. Però ni de bon tros hem de creure que la feina ja l’hem feta.


Això ho sap molt bé el govern central –ho sap millor, pel que podria semblar a primera vista, que molts dels nostres compatriotes-- i precisament per això els seus atacs són cada vegada més grollers, menys dissimulats, més punyents.


Cal que tots plegats –els més vacil·lants i, sobretot, el nostre govern—  ens convencem que per fer una truita és imprescindible trencar un ou. I, per tant, que tard o d’hora haurem de trencar amb la legalitat de l’Estat espanyol.


No és una metàfora. I, francament, no veig que hi hagi cap motiu perquè aquest trencament no el comencem a fer de seguida.


Ara mateix, vaja. Que pitjor de com estem, segur que no quedarem.




Ramon Perera


Estic molt d'acord amb l'editorial. Anant una mica més enllà i des d'un punt de vista estratègic, em sembla que l'estat espanyol anirà apujant el to de les seves amenaces per veure si ens arronsem, i la incògnita està en saber si la 'desobediència' serà massa sonada abans d'haver fet una declaració d'independència. Jo penso que no, que el govern espanyol no podrà oposar-se de manera efectiva al nostre incompliment. La recepta em sembla ben senzilla, una ordre formal de la conselleria per assegurar el català com a llengua vehicular en el 100% de les aules i a veure quina serà la reacció espanyola: enviar la policía a les escoles? posar la consellera a la presó? La notícia sobre Espanya tornaria a donar la volta al món.



Maria Rosa Jutglar


Totalment d'acord sr. Partal no n'hi ha prou amb indignar-nos. Ara el nostre President i la nostra consellera d'educació han de marcar el camí. Necessitem que siguin valents i trobin la manera en què les nostres escoles no hagin de renunciar al nostre model català. Sr. President no ens podem relaxar, el país el necessitem. També necessitem saber què haurem de fer si fem desobediència civil. Necessitem un lideratge molt i molt valent, intel.ligent, i sobretot preparat.



Salvador Rofes


No farem res fins que hi hagi el gest de que els diputats catalans (excepte PP i C's) abandonin Congrés i Senat.




Àngels Folch


Ha arribat l'hora de començar a posar en pràctica i d'exercir això que fa temps defensem: la sobirania. No podem seguir torejant el toro. I no ho podem fer senzillament perquè està afectant a massa infants i a massa familíes. Seguir torejant ? A quin preu? I per què aquest preu només l'han de pagar els alumnes que han tingut la mala sort de tenir un company a classe que la seva família està disposada a passar per damunt del Parlament i del Govern de Catalunya. Ens quedaríem quiets i muts si fossin els nostres fills o néts els que un jutge els impedís aprendre en la llengua del seu país?
Si no estem disposats a defensar els nostres infants, com defensarem les nostres competències, les nostres lleis, el nostre Parlament? Quants alumnes en aquest moment ja han estat obligats a fer una assignatura en castellà, prescindint de la voluntat de les seves famílies, de l'escola, de la Conselleria i del Parlament de Catalunya?
Seguir fent la nostra i seguir aplicant la nostra llei vol dir no acceptar més imposicions. Busquem solucions imaginatives i valentes, no submises.



Carles Balbastre


El 9N ens la vam començar a jugar de debò desobeint les institucions de l'estat espanyol. Ho vam fer conscients i alegres. Acatant ara desvirtuem del tot el sentit i el sentiment d'aquell dia, i dels últims cinc anys. Els atacs de l'estat contra Catalunya creixen en intensitat i en freqüència i nosaltres no podem recular. L'estat espanyol considera que és el moment d'acabar per sempre amb "el problema catalán" a Catalunya, al País Valencià i a les Illes. Hem passat de portar la iniciativa a anar a la defensiva, a minimitzar els danys. És el moment que nosaltres hi plantem cara. És cert que desobeint provocarem crispació. Podem fer una altra cosa?



Joan Rubiralta


En un altre comentari ja deia que si volem fer una truita, bé caldrà trencar els ous, doncs amb l'educació passa el mateix. Les competències exclusives sobre l'ensenyament les té la Generalitat i no l'estat espanyol. Això, suposo que el nostre govern ho té clar i que, per tant, no pot tolerar que a base de sentències de tribunals espanyols manipulats, ens vagin laminant les nostres competències fins arribar on el govern del PP vol: la desaparició de la llengua del Països Catalans  en general i de Catalunya en concret. Per aquesta raó cal no aplicar aquestes sentències; ras i curt: cal desobeir. No hi ha altre camí per fer-nos valer com a nació tot mantenint la dignitat de persones lliures. Ens hem de treure de sobre el complex de ciutadans sotmesos.


Ja sabem que prendre una decisió com aquesta costa, especialment pels riscos que pot comportar, però hom també es fa polític per haver de prendre determinacions difícils, oi? Cal plantar cara al govern espanyol i dir-li que no li farem cas, encara que es pot vestir d’una forma més diplomàtica, però tenint clar el que es vol aconseguir i sense desviar-se’n. I no haurà de ser solament  el president Mas qui ho haurà de dur a terme, sinó només qui ho haurà de liderar pel càrrec que ocupa, amb l’acompanyament de la majoria del poble català al darrera (ANC, Òmnium, AMI, i altres), i amb el suport molt majoritari del Parlament de Catalunya  i si no ens en sortim, sempre queda el carrer.


Ja és hora de dir prou a la ignomínia i a submissió. Ara té la paraula el govern català.




Pep Agulló


No és podria dir millor. El pols entre l’Estat i la Generalitat i per tant l’èxit o la capitulació després del 27-S vindran donats per la nostra capacitat d’enfrontar-nos a la seva legalitat durant aquest mesos que falten corulls de provocacions. El president sempre a jugat amb la ambigüitat de fer les coses dins la legalitat. Quina legalitat? Si la manca de resposta davant la brutal agressió supremacista i antidemocràtica a la nostra llengua n´és una prova no anem pas bé. Tots els discursos polítics perden el sentit davant d'uns fets que requereixen resposta i ben contundent. Ara sí que cal la màxima unitat de les forces parlamentàries. Desconfiaré i no em creuré cap discurs ni cap programa de qui no sap defensar el país dels atacs enemics.



Adrià Quesada


Senyor Partal, espero sincerament que no esperi vostè que l'actual govern de la Generalitat gosi trencar l'ordre del sistema judicial i polític espanyol. Convergència i Unió es deu als seus vincles amb empresaris catalans i espanyols, i com a partit sistèmic és incapaç d'afrontar la desobediència a les sentències que ataquen la immersió lingüística. No crec que la reacció passi de les paraules fermes i inútils.


La independència corre pressa, i l'actual govern de la Generalitat ha estat en tot moment obstacle als vertaders avenços del Procés. Calen canvis i reequilibris polítics que alhora permetin a la independència ésser creïble de cara a la societat catalana, que és la que ha de votar-la convençuda de que hi hauran canvis significatius a millor.



Joanjo Ozcariz


Llegint la historia de la independència de les colonies britàniques d'Amèrica del Nord, et dones compte de la similitut amb el cas català: La metròpoli britànica anava explotant la població dels nous estats americans amb mesures que només cercaven omplir les arques de l'estat, que estaven buides degut a la guerra amb França.

No importaven les necesitats dels colons, ni la seva opinió tot i tenir asembleas estatals, memtre pagaven els impostos. La idea d'independència va començar al voltant 1772 quan els estats britànics de l'Atlàntic van començar a pendre consciencia de la seva identitat nacional, la força de la unitat i l'existència del poder central que els neguitejava.

Van demostrar el seu neguit a la pujada de l'impost del té llençant-lo al mar només arribar el primer vaixell amb dita càrrega amb el nou impost. Deprès
 va anar pujant el seu nivell de descontent fins que va arribar a un punt que no van volguer tolerar mes: Es va promulgar una llei que els obligava a signar tots els documents oficials i no oficials amb paper timbrat per l'estat britànic. La resposta va ser unitaria a tots els estats: es va decidir treure els estanquers de les seves botigues i cremar totes les existències de paper timbrat. Dit i fet.

El govern anglès va decidir enviar la flota britànica per sotmetre els colons a la voluntat del parlament anglès, i aixìs començà el conflicte armat. A Catalunya necesitem també un voluntat ferma que traduieixi les paraules en fets contundents.



Almar Bosch


Ens ho hem de creure i dir molt clarament que en termes de llengua, no hi ha estaments superiors de fora de Catalunya per imposar-nos cap llei ni normativa que no sigui amparat directament per la sobirania del poble català.



Josep Usó


El darrer, de moment, atac del fanatitzat ministre Wert en contra del Català i del model educatiu de Catalunya és absolutament intolerable. Estic molt d'acord en que aquesta provocació no es pot deixar passar. I convençut que així es farà. No em poc imaginar als responsables del Govern Català emparant un desgavell quan ja tenen la legitimitat concedida per un parlament europeu. De moment, només per un. I també crec que el senyor Wert ho sap. Una mesura com aquesta només es pot prendre des de la mès absoluta desesperació i impotència. Ha de ser terrible per a ells, anar llençant totes les seves "imbatibles forces" en contra d'un enemic "insignificant" i veure com els altres els les derroten sense ni despentinar-se. N'estic segur que el proper curs, els xiquets de Catalunya estudiaran en català. I els valencians, també.



Francesc Xavier Arenas


Tal i com li va dir al President Mas el President de la multinacional catalana Grifols (per cert, una empresa d'hemoderivats estratègica pels USA): "Tiri endavant, president, no s'arronsi". En altres paraules, "endavant i acabem d'una vegada per tot". En la defensa del nostre sistema educatiu està el futur de la República dels Països Catalans.  

Mail Obert