Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

29.04.2015

No són llistes fantasma. Són llistes estafa

La polèmica ha saltat de sobte: el PSC i el PP han inflat el nombre de llistes que presenten al Principat a base de crear les 'llistes fantasma', o siga, llistes municipals que aparenten ser normals i es presenten sobretot en petites poblacions on no va ningú. Compten oficialment com a llistes 'locals' del partit, però els integrants no hi viuen, no hi han viscut mai i pot passar que no hi vagen mai de la vida. I per quina raó ho fan? Doncs per poder dir que presenten tantes llistes al país, però també per cobrar les subvencions electorals corresponents.

En aquest debat, hi ha uns quants factors en joc. Jo crec que no es pot considerar llista fantasma qualsevol llista en què algun dels integrants no visca al poble. Depèn. Hi ha gent molt d'un poble determinat que, per les raons que siga, viu al poble del costat, per bé que té un contacte permanent amb el seu. Desqualificar-los a tots de colp em sembla excessiu, especialment en les àrees densament poblades, on un carrer pot marcar una frontera purament administrativa.


Ara, no costa tant de destriar el gra de la palla i, en el cas que ens ocupa, les trampes són ben visibles i notables. Que en un poble remot aparega una llista amb un únic component que resulta que treballa a la seu del partit, per a posar un exemple, és un indicador més que consistent sobre com va la cosa. Ni els importa el poble, ni tenen programa ni volen res sinó augmentar els guarismes. Cosa que, vista així, em fa pensar més en 'llistes estafa' que no pas en 'llistes fantasma'.


La notícia d'ahir va ser que comencen a circular càlculs molt exactes segons els quals, a Catalunya, el PP i el PSC presenten, pel cap baix, unes 150 llistes fantasma cadascun. Insistesc que caldria mirar-les una a una i fer-ne la comprovació. Però el volum ho diu tot i ja té conseqüències. El PSC, per exemple, el 2011 va presentar 712 llistes i oficialment el 2015 n'ha presentades 517. Però si retirem les 150 que han estat denunciades en queden només 367. Cosa que voldria dir, ho presenten com ho presenten, que el projecte unionista impulsat per la direcció del PSC els ha abocats ja d'entrada a un fracàs estrepitós: el país s'hi ha girat d'esquena, literalment, i això no hi ha enginyeria electoral que ho puga amagar.


Però la part pitjor no és el càlcul electoral ni, fins i tot, la usurpació de diner públic que representen: és l'estafa electoral que aquestes llistes signifiquen, sens dubte, i el menysteniment evident a l'elector, a les eleccions, al procés democràtic. Perquè, senyor Iceta i senyora Camacho, la pregunta és directa i simple: qui pretenen servir amb una llista com aquesta? I no em diguen que pretenen servir el ciutadà, que ja comprendran que això, en aquestes circumstàncies i amb aquestes galtes, és completament fora de lloc.





L'opinió dels subscriptors


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)






Muma Soler


Fa molt de temps que el PP ens ha acostumat al fet de buidar de contingut les institucions democràtiques. Vàren començar pel TC, pel Defensor del poble; després La Cortes amb les majories absolutes, i un llarg etc. Ara s'hi posen el PSC i UPyD. Són clarament tripijocs per convertir Espanya, i Catalunya per la part que ens toca, en una mena de  República Bananera on les eines democràtiques són de cartró pedra, només per fer-ho veure. Quina barra! Jo proposo que es facin públiques totes les llistes fantasma (nom del partit i població on es volen presentar).




Ivan Matavera


El que s'ha destapat aquesta setmana sobre les llistes fantasmes és escandalós. Si bé és cert, que pot ser del tot legal, a criteri meu és del tot immoral i pot esdevenir un frau democràtic en tota regla. Els dos partits que han practicat més extensament aquesta política de baixesa moral han sigut el PSC i el PP. 


Precisament, ahir dia 28 d'abril al programa de La Competència a RAC1, van passar un tall de veu de l'Alícia Sánchez-Camacho de 2011 dient que no es tornaria a repetir les llistes fantasmes en properes eleccions i que "tots els municipis són dignes i necessiten una gent i una persona del seu territori". Ens podem fer una idea que aquesta pràctica ve de lluny.La periodista Gemma Aguilera va destapar ahir també que el total de llistes fantasmes del PP i del PSC costarien a l'erari públic 1,2 M € derivats de subvencions.
La pregunta que ens hem de fer és perquè ho fan això. Aquests dos partits han quedat en evidència en poques hores després que es tanqués el termini per presentar les llistes a les eleccions municipals.


Els aparells dels partits encara no s'han adonat que les xarxes socials són molt potents, són extraordinàriament ràpides i que no es poden controlar. Com va dir Vicent Partal en una de les seves conferències, el dia de l'assassinat de Bin Laden havia de ser una operació ultra-secreta, però resulta que a Abbottabad hi havia una persona amb un mòbil, amb Twitter i amb internet i va piular la presència dels helicòpters a la ciutat. Doncs bé, cada vegada és fa més difícil amagar les vergonyes dels partits (recordem les primàries del PSC a Barcelona i l'escàndol auspiciat per Jaume Collboni amb el col·lectiu paquistanès), sobretot d'aquells que estan ancorats en el passat, que no es renoven, que no entenen com funciona la societat d'avui en dia i, el més greu de tot, que volen continuar aparentant un arrelament al territori que ja no existeix, que és fals.


Per altra banda, la falta de respecte pels electors d'aquells pobles on s'han presentat aquetses llistes fantasmes és més que evident. Segurament, de les gairebé 300 llistes entre ambdós partits, deu haver alguna que sí respongui a un arrelament o un vincle entre la persona i el municipi. Però el gruix majoritari d'aquestes llistes apunta el contrari. Per tant, l'interès d'aquests dos partits no és el benestar d'aquella poble o la preocupació pels seus problemes quotidians, sinó que els utilitzen com a trampolí per esgarrapar algun vot i per aconseguir les citades subvencions. Per dignitat política (si és que els hi queda alguna cosa d'això), el PSC i el PP haurien de fer desaparèixer totes aquestes llistes fantasma. Farien tard perquè la societat catalana els honrés aquest gest, perquè ho farien moguts i obligats per la pressió que han rebut aquests dies i no per actuar de forma honesta i amb principis ètics des del començament.Les municipals s'acosten. La realitat és tossuda. I la nit electoral pot ser-se molt llarga per alguns partits.




Àngels Folch


Sí senyor, més que llistes fantasma són llistes estafa. I si és greu que hi hagi partits que en facin, encara ho és més que sigui possible fer-les. Com s'entén que si no visc ni estic empadronada en un municipi no pugui votar, però en canvi sí que m'hi pugui presentar per ser-ne alcaldesa? Això és possible en altres països europeus? Tant si ho és com si no ho és, em sembla una estafa i una mostra de cinisme i de poca qualitat democràtica.




Joan Rubiralta


Que hi hagi algun partit que en alguna vila pugui posar un militant, simpatitzant o amic del poble del costat no em sembla reprobable però enganyar a l'electorat fent passar una suposada llista fantasma per una del partit això hauria d'estar prohibit i esperem que la República Catalana sigui així. Si un partit no troba ningú per ompli la seva llista per alguna cosa deu ser i és això el que s'haurien de plantejar i no manipular la llista omplint-la tota ella o bona part amb gent de fora de la ciutat o poble perquè és un engany a les persones electores des d'un triple vessant: per donar la sensació que tenen presència allà on només hi ha absència, pel fet que els seu electorat vota una llista completament inútil i perquè ho fan per tal de guanyar una diner públic de forma barroera.


Esperem que el càstig que rebin sigui proporcional a l'engany que han estat fent.




Joan Ortí


El passat dia 26 a Girona Sànchez Camacho deia:  "alguns només volen penjar l'estelada en els ajuntaments", i va continuar dient, que el PP de Catalunya és l'alternativa per a aquells ciutadans que volen seguretat per als seus municipis, lluita contra la immigració il·legal i treball; sentim orgull de defensar el PP, perquè són les sigles del partit de l'ocupació, de la serietat i del progrés, que és el que necessiten els veïns i veïnes".


Quantes mentides juntes en un minut...



Josep Jallé


Penso que també podem dir que el joc que estan fent, amb pocs miraments, ara i adés sempre ha estat joc brut. És tracta de simular que son arreu, quan a molts llocs no els volen, ara i en general, ni en pintura. Algunes de les ofertes amb nouvinguts conjunts de barreges: ex PSC, ex ICV, Podem, Sumem, etc.rem, també han iniciat, com a la Vila on radico, el procés per donar de baixa, a la Junta Electoral, la llista presentada. Amb uns escrits eufemístics dignes del barroquisme esquerranos més tronat. I això, espero, seguirà passant amb les llistes fantasmes i d’estafa que tant be has denunciat.


Aquesta forma de fer, bastida a gran escala per aquestes dues opcions, ha mostrat que, a la desesperada, tot si val. Cosa que a alguns, que pensen que la ètica no ha mort, els costava d’acceptar. He viscut durant cinc anys la política municipal de la Vila on soc, per dins, en tant que regidor, sempre a l’oposició, i concloc que els partits o les agrupacions electorals, com tot, son les persones que en porten les regnes. Sempre exemplifico que l’ERC de Barrera-Hortalà, de Colom-Rahola, de Carod-Puigcercós y de Junqueras-Rovira m’ha produït sensacions ben diferents i, teòricament, eren les mateixes sigles.


Els actuals delegats de Madrid a Catalunya, Iceta i Camacho, son representants de coses que s’apaguen i que, a la desesperada, tracten de fer les darreres alenades abans de que els facin caure de la cadira, els seus, amb els resultats propers del 24-M. No penso que cap dels dos delegats, o veus dels seus amos, arribin a les del 27-S. De fet em semblen ja com el fenomen físic dels estels llunyans: veiem una mica de llum que fan encara, però ja no existeixen com a matèria sòlida. A tothom li arriba el seu St. Martí, afortunadament.


 


Josep Blesa


Cal recordar que la independència porta implícit l’aprofundiment en el sistema de democràcia radical participada? Que els partits del règim –espanyol- facen aquesta mena de maniobres antidemocràtiques no ens hi hauria d’estranyar gens ni mica.  Que el règim legitimitze aquestes pràctiques és una bona raó, també, per a denunciar el sistema. Tots els que hem estat “en política” no professional des dels inicis recordem com es confegien les llistes i com les completàvem per dessota en municipis allunyats. Això sí, completant però mai encapçalant res. Per dignitat a les pròpies sigles, el projecte i el ciutadà que hi havia de votar-nos. Quan es milita en una idea minoritària i entre “perdedors” has de desplegar al màxim la poca penetrabilitat social que tens. 




Josep Usó


L'existència de llistes "fantasma" o "estafa" crec que és una pràctica habitual dels "grans" partits espanyols. Des de l'inici de la Transició, com a  mínim. Què són, sinò els "cuneros"? Personatges que, en el millor dels casos han nascut a una província però que ni hi viuen ni hi van mai a res. Ara; això sí. Quan arriba la cita electoral, van allà a fer la gran propaganda de tot el que faran. Prometen i prometen, engalipen els que poden, i fins a les properes eleccions. Un exemple concret que recorde era Maria Teresa Fernández de la Vega per València. Però si mireu a les hemeroteques, en trobareu molts més.


Ara, està clar. Necessiten personatges com aquests per als pobles menuts perquè en cas contrari ja es veurà clar que no són ningú, en el territori. I també per a treure diners, que aquests partits sempre han segut unes màquines per obtindre subvencions.Per acabar, el que jo crec que cal fer és desemmarcarar-los i aconseguir que allà on es presenten, ningú els vote. Al capdavall, quan a un joc qualsevol s'enxampa a un trampós, se l'exclou de la partida.I també, el fet que hagen de recòrrer massivament a aquesta pràctica i encara així es presenten a menys llocs que les passades eleccions, ja els suposa un fracàs estrepitós. Però no patiu, que dels qui manen, no dimitirà ningú. Ja trobaran justificació. Si no en troben de millor, faran allò dels mals estudiants que, a més són uns malcriats: És que el mestre em té mania, mare. I segur que la seva mare pàtria els entén.



Almar Bosch


Coherència: dos partits fantasmes, que poden fer? Llistes fantasmes!!

Mail Obert