El paper, l'ha trobat Der Spiegel, perquè les pràctiques de la democràcia alemanya són molt diferents de les de l'espanyola. A la RFA el govern va encarregar fa anys a un institut independent (Institut für Zeitgeschichte), de Munic, l'anàlisi de tota la documentació interna produïda per la seua diplomàcia. I també la publicació de tot allò, que, amb un marge prudent d'anys, fos considerat interessant per a ciutadans i estudiosos.

Quina diferència entre aquesta actuació i l'ocultisme que encara vam viure ahir en la premsa i en la política espanyola. La majoria dels diaris van trigar hores a dir res d'aquest afer tan important, i encara n'hi ha que no n'han dit --ni en diran-- ni una paraula. I els partits no s'han pronunciat. La denúncia de Lahn, per les coses que explica i per qui ho explica, és una acusació contundent, d'un home del més gran prestigi, contra el rei d'Espanya. Ara, la Zarzuela s'ha limitat a respondre-hi dient que el 'paper del rei en el 23-F ja ha estat fixat per la història', una resposta tan estúpida com prepotent i significativa.

Significativa perquè denota que tenen la seguretat que la veritat no té importància. Allò que importa és la versió que ells i els qui els adulen i sostenen volen imposar. I és cert que Juan Carlos ha viscut aquestes dècades gràcies al fet que el règim que l'envolta ha tapat amb una cura extraordinària els seus defectes. Però no ho és menys que tapar-ne tants i tants és molt difícil en el món d'avui. Com ahir vam poder veure.

director@vilaweb.cat

La denúncia de Lahn, per les coses que explica i per qui ho explica, és una acusació contundent, d'un home del més gran prestigi, contra el rei d'Espanya.