25.05.2013 - 06:00
La tasca de les escoles és bàsica tant per a construir un poble com per a destruir-lo. Igual aquí que en qualsevol lloc. La història ens ha deixat tot d’exemple que ho il·lustren, arreu del món.
Des de que s’ha estès l’escola obligatòria, fa un segle i mig, quantes escoles han creat en català o en èuscar els estats espanyol i francès als nostres pobles, a Euskalherria i els Països Catalans? Ni una. Cap. Ni una sola aula. Ni tan sols per a usar-la experimentalment com a manera de demostrar que l’ensenyament en català o en èuscar provoca greus transtorns mentals.
Si en el procés d’independència dels Estats Units d’Amèrica Washington hagués decidit impartir classes de l’idioma navajo a les persones d’aquesta ètnia avui la nació dels navajo tindria una altra força i en algunes facultats universitàries s’ensenyarien les matemàtiques en la seva llengua. Però els pares de la nació, aquells blancs arribats d’Europa i que han passat a la història com a gent exemplar, aquest ‘error’ no el van cometre. Amb la nació no s’hi juga i l’escola és fonamental per això.
França i Espanya van aplicar la mateixa política als ‘navajos’ dels nostres pobles, als nostres avantpassats. En la seva cançó Eskolan, Gorka Knörr ho explica ben clar:
Eskolan dirade
gutaz trufatu
eta bortxa askoaz
hizkuntza bat ukatu.
Nik nahi dut hizkuntza bat
euskera gurea,
eta ez iñola ere
beste horiek ezarrita.
(En l’escola es burlen de nosaltres i amb violència extrema neguen tota una llengua. Jo vull aquesta llengua, el nostre èuscar, i no aquella que ens han imposat).
El minsitre Wert, en el fons i malgrat les diferències, no està molt lluny de l’actitud anti-navajos. El temps és un altres i els mètodes han canviat però segueix estan en les nostres mans, dels navajos, fer front a aquesta política i aturar-la. És el moment de pintar-nos la cara…
