TEMA DEL DIA
Baròmetre.
La inseguretat, l’accés a l’habitatge i les relacions entre Catalunya i Espanya són les tres principals preocupacions dels habitants de Barcelona, cinc mesos abans de les eleccions municipals. El quart és el trànsit, el cinquè és la gestió municipal i després ja vénen el turisme i la desocupació. Això indica el Baròmetre semestral de l’Ajuntament de Barcelona, elaborat entre el 27 de novembre i el 5 de desembre, el darrer que es fa abans de les eleccions del maig. El 60% dels barcelonins creu que la ciutat ha empitjorat i la valoració del govern municipal ha caigut dotze punts respecte del baròmetre del juny.

Entre les preocupacions immediates dels ciutadans no hi ha l’ascens de l’extrema dreta. Segurament no constava ni entre les preguntes del baròmetre, tot i fer-se després de les eleccions andaluses. El problema de l’extrema dreta és global, té una dimensió europea. Ni Catalunya ni Barcelona no se n’escapen i cal abordar-lo com a país, tant si som una república com si continuem essent una trista comunitat autònoma. I segurament preocupa molts barcelonins, al marge de la demoscòpia. Voler posar Vox en la campanya de les eleccions municipals de Barcelona respon a una estratègia política partidista legítima, però no a una realitat social. Als barcelonins, segons el Baròmetre del consistori, els preocupen unes altres coses. I això no és defugir el problema, sinó simplement establir prioritats.

D’entrada, Vox no ha comunicat encara que vulgui presentar-se a les eleccions, tot i que probablement s’hi presentarà, veient que a Andalusia li han fet la campanya de franc. Caldria aprendre dels errors comesos pels partits a les eleccions andaluses. Si s’acaba presentant, la millor resposta és defensar un projecte de ciutat en què no càpiga la seva proposta. Però no cal pas cap aliança contra Vox, com proposa Ernest Maragall, perquè això seria donar-li un protagonisme que no té ni probablement tindrà. Un bloc antifeixista contra una cosa que encara no hi és no té gens de sentit. Si no és que hom pretengui emblanquir determinades formacions que fins ara han estat equidistants o que han participat en les polítiques repressives contra Catalunya, i després poder justificar d’aliar-s’hi.

Del punt de vista estratègic, si el debat és entre feixistes i antifeixistes, quedarà polaritzat entre la candidatura de Manuel Valls i la dels comuns, perquè a l’hora de presentar-se com a antifeixista, Ada Colau no la guanya ningú. Seria una de les banderes que més bé li anirien per a tapar la gestió nefasta en seguretat i habitatge, precisament els dos aspectes que preocupen els barcelonins. L’independentisme, amb Ernest Maragall inclòs, es trobaria en una posició secundària. La millor manera de derrotar el feixisme a Barcelona és centrar el debat en les polítiques concretes de ciutat, en què Valls va totalment peix. Tampoc no és un terreny de joc bo per a Colau, segons que demostra el darrer Baròmetre.

L’independentisme, com més es parli de Barcelona més possibilitats té de guanyar la batllia. I ho pot fer sense complexos, perquè el tercer problema dels barcelonins, segons el Baròmetre, és la relació entre Catalunya i Espanya. A hores d’ara, la cosa que allunya més l’independentisme de la victòria és que hi hagi quatre candidatures i, sobretot, el desgavell que hi ha entre el PDECat, Junts per Catalunya i la Crida a l’hora de decidir un candidat. De moment, volen ser caps de llista Quim Forn, pres als Lledoners; Neus Munté, pel PDECat; i Ferran Mascarell, per la Crida, però encara no hi ha res tancat. Un guirigall que afavoreix les possibilitats de la candidatura de Jordi Graupera d’entrar al consistori.

MÉS QÜESTIONS
Compromís fa pinya amb les organitzacions agràries per defensar el sector dels cítrics.
Primers moviments per a fer front a la crisi del sector de la taronja arran dels acords entre la UE i Sud-àfrica, amb el suport del PP al Parlament Europeu. Representants de Compromís i de les organitzacions agràries Unió de Llauradors i AVA s’han reunit a la seu de Compromís per a parlar de la situació del sector dels cítrics al País Valencià. Han coincidit a reclamar al govern espanyol que demani l’activació de la clàusula de salvaguarda com a mesura de protecció per la importació de taronges sud-africanes, i també que l’oficina de la Generalitat a Brussel·les exerceixi de ‘lobby agrícola’, és a dir, que faci pressió per defensar els interessos valencians. El diputat al congrés espanyol Joan Baldoví ha explicat que l’objectiu era crear un front comú de defensa dels interessos de la citricultura valenciana. A curt termini, ha dit, ‘més enllà de bones intencions’, volen mesures concretes perquè s’apliqui la clàusula de salvaguarda contra l’impacte de l’entrada en massa de fruita de Sud-àfrica; per reduir els mòduls de l’IRPF per als agricultors –’si els ha quedat la taronja penjant a l’arbre, els afectarà en la declaració’, ha dit–; i per ampliar-lo fins i tot a l’IBI agrari sempre que en siguin compensats també els ajuntaments. Així mateix, ha reclamat al govern espanyol ajudes directes al productor afectat. L’eurodiputat Jordi Sebastià ha dit que mantindrien la pressió a Brussel·les i ha recordat que ja el 2016 van votar contra l’acord amb Sud-àfrica i van advertir que tindria conseqüències catastròfiques sobre el sector. Ha alertat que tot just comença, perquè a poc a poc Sud-àfrica tindrà més llibertat per a ficar el seu producte a la UE, fins que el 2026 ja no pagarà cap aranzel.

Adif licita el subministrament de travesses per a continuar construint el tercer carril entre València i Castelló. El gestor ferroviari Adif-Alta Velocitat ha tret a concurs públic el subministrament de travesses per a la construcció d’un tercer carril en la segona via del trajecte entre València i Castelló per un valor de 15,6 milions d’euros, segons que ha informat el Ministeri de Foment espanyol. El contracte comprèn el proveïment de més de 109.000 travesses que s’empraran en les obres del tram Sagunt-Castelló i València-Sagunt, de 74 quilòmetres, dins el programa d’inversions del corredor mediterrani. Adif informa que el tercer carril ja fa un any que funciona en una de les dues vies entre València i Castelló. A més, s’han substituït les travesses en el túnel del Cabanyal i s’han implantat desviaments mixtos, que permeten el desdoblament d’una via en dues. El termini d’execució del contracte és de 24 mesos, amb un cost de 15.694.206,99 euros, i comprèn el subministrament de travesses monobloc de formigó pretesat amb les subjeccions corresponents, a més del transport a les zones d’apilament i càrrega. Aquestes travesses són aptes per a vies amb tercer fil i permeten de construir carrils per a la circulació, tant en amplada estàndard (1.435 mm) com en amplada convencional (1.668 mm).

Promouen una connexió marítima entre Ciutadella, Alcúdia i Toló. La naviliera Corsica Ferries negocia amb Ports de les Illes per implantar a Ciutadella la primera línia marítima internacional de Menorca. Pretén estendre a l’illa la ruta que des de fa vuit mesos ja té activa entre Mallorca i Toló, una ciutat de prop de Canes. El problema és que ara mateix el vaixell Mega Expres, amb el qual opera la línia, no cap al moll del dic de Ciutadella, que s’hauria d’ampliar. Ara com ara, Corsica ja s’ha posat en contacte amb Baleària i Trasmediterrània per gestionar la venda conjunta de bitllets, cosa que permetria la connexió als menorquins, fent escala a Alcúdia.

L’ex-conseller d’Indústria del govern balear tindrà el seu primer permís després sis anys empresonat. Josep Juan Cardona tindrà el seu primer permís per a sortir de la presó durant dos dies aquest mes de gener. Juan, condemnat pel cas Scala per sis delictes, compleix des de l’estiu del 2013 una condemna de setze anys a la presó d’Eivissa. És la pena més alta imposada mai a un polític de les Illes per corrupció. Institucions Penitenciàries ha autoritzat la darrera sol·licitud presentada per l’ex-president del PP de les Pitiüses. El bon comportament de Josep Juan Cardona a la presó i el nombre de recompenses que ha rebut per les seves feines li han servit per a obtenir aquest benefici de 48 hores.

Dos membres de les armilles grogues, detinguts per danys al peatge sud de Perpinyà. La gendarmeria de Perpinyà ha detingut dos membres de les armilles grogues prop del peatge de Perpinyà sud, quan començaven una protesta en favor de la gratuïtat de l’autopista. Són acusats d’haver causat desperfectes a les barreres del peatge i a les càmeres de videovigilància i passaran a disposició judicial. Mentrestant, les armilles grogues han tornat a ocupar el port de la Novella, al Llenguadoc, a 45 quilòmetres al nord de Perpinyà. La zona portuària ha estat blocada aquesta nit pels vaguistes, fins que la policia els ha desallotjats, poc abans de les 9.00. Hi ha hagut tensió entre camioners i manifestants, perquè la protesta ha immobilitzat un centenar de camions a la zona portuària.

LA XIFRA
Un 40,5% de la població d’Andorra té algun animal de companyia a casa: un 65% són gossos, un 37,1% gats, un 6,7% petits mamífers –com ara un conill o un hàmster, i un 4% ocells. Són dades extretes del segon observatori elaborat pel Centre de Recerca Sociològica d’Andorra (CRES), de l’Institut d’Estudis Andorrans.

TAL DIA COM AVUI
El 3 de gener de 1904 es va publicar el primer número del setmanari En Patufet. Va tenir una gran popularitat entre el 1904 i el 1938. És el setmanari en llengua catalana amb més tirada de la història, amb 65.000 exemplars i 325.000 lectors setmanals.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb