12.05.2026 - 21:40
|
Actualització: 12.05.2026 - 21:51
The Washington Post · Jorge Valero, Suzanne Lynch i Alberto Nardelli
A la tretzena planta de l’edifici Berlaymont, a Brussel·les, Ursula von der Leyen controla ben de prop tot allò que passa al si de la Comissió Europea.
El grup d’assessors de la presidenta de la Comissió domina fins al darrer detall el funcionament intern de l’òrgan executiu de la UE, tot governant d’esquena a la resta de la Comissió i bandejant les responsabilitats bàsiques del càrrec. El resultat és que l’ambiciosa campanya de Von der Leyen per a reimpulsar el projecte de la UE, anunciada a so de bombo i platerets, s’ha estancat.
Durant els seus set anys al capdavant de la Comissió, Von der Leyen, de seixanta-set anys, ha capitanejat la UE en la pandèmia de la covid-19, les guerres d’Ucraïna i del Llevant i el retorn de Trump a la Casa Blanca. Tanmateix, continua sense aconseguir avenços tangibles en les dues grans prioritats de la Comissió: enfortir el mercat únic i augmentar la competitivitat del bloc en un món com més va més hostil.
Totes aquestes tensions, latents durant anys, amenacen ara d’emergir a la superfície. El mes passat, els ex-companys de Von der Leyen del grup conservador al Parlament Europeu, encapçalat per la CDU, exigiren d’imposar límits als poders de la Comissió en una reunió a porta tancada a Berlín. Mentrestant, privadament, una delegació d’alts executius del sector tecnològic li transmeté insatisfacció per la inacció de la Comissió quant a les prioritats legislatives del sector.
La frustració també es comença a palpar dins l’enorme edifici Berlaymont, on els comissaris es van sentint marginats d’un procés de presa de decisions monopolitzat per la cap de la Comissió i el seu equip més estret.
Aquest article ha estat elaborat a partir de converses privades amb funcionaris i diplomàtics europeus que han treballat estretament amb Von der Leyen i el seu equip, i que demanen de no ser identificats per poder parlar amb llibertat dels afers interns de la Comissió. Un portaveu es limita a indicar que les decisions a la Comissió es prenen col·lectivament i “seguint un procediment de decisió inclusiu”. I afegeix: “La quantitat d’hores dedicades a debatre [les propostes] ho diu tot.”
Algunes persones que coneixen de primera mà el funcionament intern de l’oficina de Von der Leyen estableixen una relació directa entre l’estil de lideratge de la presidenta i les tensions dins la Comissió. Aquestes fonts coincideixen a descriure-la com una dirigent obsedida a fer prevaler el seu poder i la seva influència en tot moment, un modus operandi que ha alienat molts dels alts càrrecs de l’organització.
“Von der Leyen podria ser ben bé la presidenta de la Comissió amb més influència que s’hagi vist mai a Brussel·les i Luxemburg”, explica Mujtaba Rahman, director general per a Europa d’Eurasia Group i ex-diplomàtic britànic i europeu. “Aquests darrers mesos, tanmateix, el seu cercle intern, sobrecarregat de feina, ha comès molts errors, i les relacions amb les capitals europees s’han anat tibant.”
L’equilibri de poder entre les institucions que conformen la UE ha anat canviant d’ençà dels anys cinquanta. Durant el mandat de Von der Leyen, la Comissió ha guanyat un poder i una influència inaudits d’ençà de l’època de Jacques Delors, el gran arquitecte del mercat únic europeu, que la dirigí entre el 1985 i el 1995.
En aquests sis anys, Von der Leyen s’ha convertit en la cara visible d’Europa, sovint passant per davant de la resta de dirigents estatals, però l’estructura de poder altament centralitzada de la Comissió i el recel de Von der Leyen a delegar decisions han obstruït el procés de presa de decisions a Brussel·les i Luxemburg.
L’equip del vice-president de la Comissió, Stéphane Séjourné, presentà a Von der Leyen l’esborrany de l’estratègia per a aprofundir el mercat intern del bloc el novembre passat. El document, tanmateix, romangué al calaix de la cap de la Comissió durant mesos, sense avenços tangibles.
En una cimera d’aquest febrer, els dirigents europeus instaren la Comissió a presentar el projecte al març, però ni el Parlament Europeu ni els estats membres no van poder veure el document final fins pocs dies abans que es publiqués, a final d’abril. La Comissió defensa que el document “ha evolucionat” per a esdevenir “un document sense precedents que ofereix un full de ruta clar” en l’àmbit de la promoció de la competitivitat.
Les grans empreses, mentrestant, coincideixen com més va més a veure Europa com una regió que continua rendint per sota del seu potencial econòmic, atrapada entre els Estats Units i la Xina. Europa, per exemple, roman lluny dels seus competidors en àmbits com ara la IA, o bé el sector dels xips.
El cap financer d’ASML, Roger Dassen, lamentà el mes passat que tan sols un 1% dels ingressos de la companyia –la més important del continent en valor de mercat– provenen del continent. “És un senyal d’alarma”, digué als accionistes de la companyia.
Una altra font de controvèrsia fou la gestió que Von der Leyen féu l’estiu passat del pressupost de la UE, un document que sol portar cua a Brussel·les. Fins el darrer moment, la cap de la comissió no compartí amb els comissaris l’esborrany del pressupost, que preveu unes xifres de despesa rècord; els estats membres també expressaren malestar per no haver estat consultats. Poques hores després del gran anunci, Berlín refusà públicament el pla.
Sens dubte, Von der Leyen ha hagut de fer front a un panorama internacional molt més incert que no pas els seus predecessors: dels intents de Trump d’apoderar-se de Grenlàndia a la crisi energètica desfermada per la guerra de l’Iran. Totes aquestes crisis, tanmateix, tan sols evidencien el problema de base de la Comissió sota la batuta de Von der Leyen: la dificultat de treballar sota una presidenta que insisteix a controlar fins el darrer detall del funcionament intern de l’òrgan, àdhuc en àmbits que van més enllà de les seves competències.
“Europa pot superar més fàcilment la seva lentitud ocupant-se de menys coses i fent-les molt millor”, digué a Bloomberg la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, a començament d’any. “Les decisions es prenen, però aplicar-les costa per una burocràcia que a voltes sembla tenir agenda pròpia.”
Les crítiques dels representants alemanys contra Von der Leyen són especialment reveladores, atès que tant la presidenta de la Comissió com el canceller Friedrich Merz i Jens Spahn –el cap del grup parlamentari conservador– tècnicament són companys de partit.
Von der Leyen arribà a la presidència de la Comissió el desembre del 2019, i fou reelegida l’any 2024. S’afanyà a demostrar el seu compromís amb el càrrec a partir del primer dia: una part del seu despatx a la planta superior del Berlaymont, de fet, s’ha reconvertit en una habitació on dorm durant la setmana.
Els seus defensors afirmen que, com a presidenta, Von der Leyen ha ajudat a projectar la Comissió més enllà de les frontereres europees, tot reforçant el paper de la UE en la política internacional. Alguns funcionaris i diplomàtics europeus acusen els estats membres de prioritzar els interessos de cada estat i entrebancar les negociacions sobre el mercat intern.
El continent, mentrestant, corre el risc d’endarrerir-se encara més en la cursa per la influència geopolítica.
Ni tan sols el cèlebre informe Draghi sobre la competitivitat d’Europa sembla haver tingut efecte: Draghi mateix, de fet, lamentà la manca d’avenços en aquest àmbit l’any passat, durant el primer aniversari de la publicació del document.
“El nostre model econòmic trontolla. Som com més va més vulnerables, i no tenim cap manera clara de finançar les inversions que ens calen”, afirmà. I afegí: “Ens cal més rapidesa, més ambició, més intensitat.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
