La immoralitat de Vargas Llosa

«Aristòtil ja va avisar que qualsevol escriptor havia d'interrogar-se necessàriament sobre la seua moralitat. No sé si Vargas Llosa ho ha fet mai, això, però estic segur que estimar la llibertat total de l'art no és compatible amb menystenir el sofriment de ningú»

Vicent Partal
Vicent Partal
22.01.2019 - 20:50
Actualització: 22.01.2019 - 21:50
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Mario Vargas Llosa va anunciar ahir que abandonava el PEN Club Internacional per la defensa que aquesta prestigiosa organització mundial ha fet dels presos polítics catalans. L’escriptor abans peruà n’havia estat president fa anys i, per tant, sap que una de les tasques que el PEN fa sense defallir és defensar el dret de la lliure expressió, arreu del món i sense condicionar-la mai.

Aquesta defensa, i la protecció dels escriptors perseguits, és probablement la tasca més honorable que fan els centres internacionals del PEN, presents en més de cent estats del món. Entre els quals el PEN Club català.

El PEN, tots els PEN, fan això de manera incansable. Fa molts pocs dies que hem estrenat l’any 2019, només vint-i-tres, però en aquest breu període de temps ja han alçat la veu en defensa de la poetessa nicaragüenca Gioconda Belli, del poeta palestí Dareen Tatour, de l’escriptor italià perseguit per la màfia Roberto Saviano, de l’escriptor àzeri Raixad Ramazànov, del professor uigur Ilham Tohti, de l’escriptora índia Nayantara Sahgal, de l’escriptor bengalí Shahidul Alam i de l’escriptor egipci Ibrahim al-Husseini, a més de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Cadascun s’enfronta a situacions molt diferents, en entorns polítics ben variats, i són amenaçats per causes diverses i de formes diverses. Però tots tenen en comú la limitació de la seua llibertat.

La limitació de la llibertat és greu sempre, independentment de qui en siga víctima. Però poca gent la sofreix tant i d’una manera tan intensa com un escriptor. Poca gent pot sentir de manera més íntima la manca de llibertat que un escriptor. Poca gent, per això mateix, podria ser i hauria de ser més solidari que un escriptor.

I tanmateix, la realitat no és aquesta. Fa molts anys que vaig descobrir amb horror que es pot ser alhora un magnífic escriptor i una persona menyspreable. I que per a aconseguir-ho només cal deixar de percebre sentiments bàsics en un ésser humà, només cal abandonar qualsevol empatia amb els altres i oblidar com n’és, d’important, la llibertat.

Quan Aristòtil va escriure fa tants segles la seua Poètica, a parer meu el llibre més bàsic en l’educació de tot escriptor, periodista o lector, el filòsof i científic grec ja va avisar que qualsevol escriptor havia d’interrogar-se necessàriament sobre la seua moralitat. No sé si Vargas Llosa ho ha fet mai, això, però estic segur que estimar la llibertat total de l’art no és compatible amb menystenir el sofriment de ningú.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
22.01.2019  ·  22:14

Una persona pot fer bé, o molt bé, una activitat i molt malament una altra. Després d’anys d’observar les actuacions de Vargas Llosa, pense que escriu bé però que no és una bona persona. S’ha apropat massa al poder, per tal que l’afalaguen. I el problema és que el poder al qual s’ha apropat, al menys a España, no és massa lletrat.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
22.01.2019  ·  22:14

El mateix Vargas Llosa que va defensar i aplaudir l’invasio de l’Iraq.

Marisol Valldepérez
Marisol Valldepérez
22.01.2019  ·  22:17

Brillant, Sr. Partal.

Núria Coma
Núria Coma
22.01.2019  ·  22:37

Certament causa una mena de lluita interna .
Es un gran escriptor, per a mi això no és matitzable. I com qualsevol autor, quan el llegeixes, coneixes els seus personatges, i et fan sentir, pensar emocionar o et repugnen, és crea com una relació íntima, d’alguna manera penses en Pantaleón, la tía Julia…I tantes creacions com surten d’una sola ment, t’agradin més o menys,penses que aquesta ment ha de ser molt gran, I a sobre no sé perquè inclús oberta.
Llavors escoltes la persona, no el creador, i veus quan petit és , quina ment tan reduïda, tancada i que lluny està de ser algú amb qui puguessis intimar, ni tant sola parlar, perquè et repugna.
Sentir Vargas Llosa, fa temps que sé que la seva persona no està a l’alçada drls seus llibres, però avui he vist que ni tant sols de la seva professió.
Bona decissió la seva. No hi fa res a un lloc on condemnen el què vostè defensa.
Bona viatge a la clavaguera

Joan Casanovas
Joan Casanovas
22.01.2019  ·  22:53

Vargas Llosa ja expressar que la “Ciudad y los perros” havia sigut una excepció a la seva carrera, quan avalà un informe mal documentat sobre l’assassinat de 8 periodistes a Uchuraccai, Perú, el 1983:
https://rpp.pe/lima/actualidad/nuevo-libro-revela-secretos-del-asesinato-de-periodistas-en-uchuraccay-noticia-760763

Encarnació Parets
Encarnació Parets
22.01.2019  ·  23:03

“Magnífic escriptor i persona menyspreable” fou en Louis Ferdinand Céline. La Llosa sempre ha estat un aprofitat. Au, mandangues al Peru.

jaume vall
jaume vall
22.01.2019  ·  23:14

Ell sabrà. Se suposa que hauria de tenir en ment la diferència entre ficció i realitat. Se suposa que hauria de saber que la seva ideologia no hauria de negar la veritat.
Se suposa que hauria de saber que els seus avantpassats van ser violats, torturats, massacrats, delmats, pels avantpassats dels qui ara defensa.
Es molt suposar, però ell sabrà.
La seva contribució a la literatura haurà estat magnífica, la seva contribució als drets humans, menor. Ell sabrà perquè -en aquest assumpte- vol deixar el món una mica pitjor del que se l’ha trobat.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
22.01.2019  ·  23:50

El mateix Vargas Llosa que va defensar i aplaudir l’invasio de l’Iraq

També la va defensar el Sr Pujol i Ciu i d’aixó no s’en parla. Hi veien “negocis” x després
de “carregar.se” un País. On són les “Armes de Destrucció Massiva”? Només al cap
dels que volien la destrucció

A aquest escriptor se l’hi veu el llautó. Al cap i a la fi la seva dona Isabel Preysler vol ser
la “sogre” del Albert Rivera

Daniel Mir
Daniel Mir
22.01.2019  ·  23:56

Com es pot parlar d’art quan no hi han sentiments, Sembla un oxímoron: El ruc flautista. El cap de la faula d’Esop: Es molt bonic però no te cervell.

Gerber van
Gerber van
23.01.2019  ·  00:45

Ja fa molt de temps que coneixem aquest senyor.

Entenc perfectament que Vilaweb nessecita les seves recursos i per això deixa advertir els anuncis de Google, un dels gigants mundial més gran que hi ha i provoca la mala distribucioó de riquesa que el director va criticar ahir en el seu editorial. La ironia és que en aquests anuncis de Google cada dos per tres he veure la cara d’aquest senyor, junts amb una dona d’edat, que volen sentir se joves i amb alguna text com ‘coses del cor’. Em sap greu per dir ho, però trobo molt trist tot plegat.

Antoni López
Antoni López
23.01.2019  ·  01:34

Amb tots el respectes: Molts tenim el vici de entronitzar a algú que ha fet quelcom que ens ha impresionat, llibre ,pintura , música i el que sia. Potser ho trobareu ridícul i maldestra però jo considero que el meu agraïment al autor que m’ha impresionat, son els diners que vaig pagar per la obra que m’interesava.
Hi viscut, i treballat en un colectiu a on hi havia alguns destacats i a voltes destacadissims, cracs, com diuen ara, i vaig aprendre que no s’ha de esperar que el valor humà, moral. del creador estigui al nivell del que ha creat. son persones que s’han identificat amb el seu ego, i sempre guanya aquest. He llegit i rellegit ,perquè m’entussiasma, obres de V.LL .No l’hi he demanat cap signatura perqué…quan mes lluny millor. Aquesta tropa toquen i ballen sols.

eva salas
eva salas
23.01.2019  ·  02:35

Conec a més persones que diuen que els agrada tant, tal o qual escriptor, per més que sàpiguen que és un miserable. Podria comparar-ho per exemple amb la pintura, que m’és més propera que la literatura, per a poder-ho entendre. I pensar en Picasso, un del grans que no han deixat mai d’agradar-me tot i saber que no era una bona persona amb la gent que l’envoltava, el que no sé si és pitjor encara que ser un nacionalista totalitari i supremacita, o com sigui que es pugui qualificar el tal Vatgas Llosa, del que mai llegiria res ino sé si he llegit però si ho he fet no hi recordo per tant com el seu nom haguera pogut esborrar les sensacions que tal cas m’haguéssin pogut suscitar les seves lletres. Però es que la litarura apel.la a la raó i la pintura en canvi a les emocions, i aquestes són universals. La raó en canvi es tenyeix sovint d’ideologia. I sí, també és un art la literatura. Però també és un art el ressistir, i en aquest, el sr. V.Ll., a qui totes li ponen, no sé si li donarà temps a instruir-se.

Antoni Roca
Antoni Roca
23.01.2019  ·  06:58

Si un escriptor, per molt bo que sigui, es posiciona contra el meu poble, passe a ignorar-lo literàriament. En el món hi ha molts altres escriptors bons per llegir.

Albert Miret
Albert Miret
23.01.2019  ·  08:08

D’artistes, metges, enginyers, grans pensadors i filòsofs profunds n’està plena la història de la criminologia del món. Una cosa no vol dir l’altre. De grans assassins que han estudiat molt en tenim per a tirar-nos-els pel cap, i no és gens estrany que això es produeixi, perquè al cap i la fi, ser malvat és una aberració de la ment. És com si diguéssim: “Mira, acaba de matar a tots els seus fills i això que és arquitecte”. O bé allò que sempre surt a les notícies de la tele quan els veïns d’un assassí diuen: “Era una persona completament normal, mai ho haguéssim pensat”, com si els assassins haguessin d’anar pel carrer amb un punyal o una metralladora per a ser-ho (ep! que també pot ser). Desenganyem-nos, la maldat és una malaltia psíquica, com una impossibilitat d’empatia amb els altres, que qui la pateix mira d’ocultar-la darrere d’una cosa bona, com fa aquest senyor.

David Badia
David Badia
23.01.2019  ·  09:12

A en Vargas LLosa, cal afegir en Marse i en Cercas, escriuen bé, pero odien els catalans. podem llegir altres escriptors , que en el mon, ni han de més bons.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
23.01.2019  ·  09:33

Molt bon article amic Vicent. Els creadors són només persones com nosaltres, i es logic que es posicionin seguint els seus interessos. Les màscares van caient i és molt fàcil que apareguin esperits indecents allà on podíem esperar inteligencia.

joan rovira
joan rovira
23.01.2019  ·  09:53

No sempre coincideixen la persona -valors-, l’autor -coneixements- i el personatge -actuació-.

Josep Salart
Josep Salart
23.01.2019  ·  09:56

Sempre penso que a les persones se les coneix pels seus actes, pel que fan i el que no fan també.
Siguis carnisser, optometrista o polític lladre, és l’ofici en sí. Les persones també les intueixes de la manera que ordenen el menjar en el plat, de la manera que et dónen la ma al saludar-te, si et miren als ulls quan et parlen i fins i tot com caminen.
Tinc entés que aquest senyor va viure de petit al Perú, ex-colónia castellana. Després va venir a espanya però li agradava més l’ambient català que el d’en Franco, tot i que aquí va triar els companys de viatge.
Ara de veiercàs, ha anat canviant els gustos cap a pitxor. No hi ha rés a dir donat que cap de nosaltres, cap, pense el mateix que fa un any, ni tres ni deu. Es normal. No som els nostres pensaments.
Immoral no sé que vol dir exactament, però aquest home, pels seus actes, és dolent per molta gent.

Mireia Costa-Pau
Mireia Costa-Pau
23.01.2019  ·  10:07

Sóc Daniel Bonaventura.

E.H. Gombrich, “Història de l’Art”, (1999, Columna Edicions)

“L’obra de Grünewald ens pot recordar doncs una vegada més que un artista pot ser realment molt gran sense ser ‘progressista’, perquè la grandesa de l’art no rau en els descobriments nous” (p. 353)

Pep Agulló
Pep Agulló
23.01.2019  ·  10:10

VARGAS LLOSA: UN POLÍTIC IMMORAL

Parlem de conductes morals, no pas de patologies, no?

Doncs autor-a i obra són dues coses que no sempre es poden veure del tot separades… Però una obra d’art, en la seva totalitat, sempre supera les intencions del seu autor-a. L’exemple de Celine que posa Encarnació 22.03 (n’hi ha milers) és força significatiu.

En V. Llosa pujat al carro del supremacisme espanyol és indigne de ser del PEN. Personatge menyspreable a qui ha seduït el Poder.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
23.01.2019  ·  10:40

TOLERÀNCIA ZERO.
Qui ens ha enredat en que hem de ser tolerants?
Quan jo tolero accepto la injustícia?
No podem confondre tolerància en generositat.
Benvinguda tota la generositat del món, també la dels presos i exiliats.

LLIBERTAT!!!!!!!!!

Mireia Saurí
Mireia Saurí
23.01.2019  ·  11:26

Fa molt temps que hi penso i no he trobat cap explicació que pugui aclarir-me , com pot ser que hi hagi persones que facin obres d’art, com molts llibres d’aquest senyor, i que amb els anys costi creure que ells van escriure-les. Com pot ser que siguin tan oposats ?
Llavors penso en el director de cinema Tarantino. Imagineu si ell fos conseqüent amb les seves obres.
No sé, segueixo buscant.
De tota manera amb aquest senyor en concret, el diner el pot i el mana.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
23.01.2019  ·  11:37

Avui el PEN Club Internacional és encara més prestigiós.

JOSEP MARIA TRIADÓ
JOSEP MARIA TRIADÓ
23.01.2019  ·  11:51

NO LI FEU CAS ,ES UN FASTASMA !!!!

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
23.01.2019  ·  12:27

Posar-se al costat dels febles acostuma a estar mal recompensat socialment i econòmicament. Ell tria i nosaltres també…segurament amb menys glamour i més coherència.

Antoni Gómez
Antoni Gómez
23.01.2019  ·  12:53

No cal preocupar-se, és un escriptor, agradara a alguns i a d’altres no.
El que es segur és segur es que no és bona persona, fins i tot ell s’ha adonat i per això a dimitit com a president emèrit i com a membre del PEN.
El PEN defensa la llibertat d’expresió i en Llosa no, cadascun al seu lloc…

Albert Beltran
Albert Beltran
23.01.2019  ·  13:52

Que voldria dir-li a en Mario Vargas Llosa:
Benvolgut Mario, sempre has estat dels meus escriptors preferits des de que descobrí que compartíem aficions lectores… M’agradaren també els teus primers llibres i has estat escriptor de culte a casa nostra. Però ja en començo a estar una mica fart de trobar-me arreu amb les teves diatribes contra Catalunya. A què ve tanta mala bava? Hi tens algun greuge? A què ve aquesta obstinació en negar el que sembla evident?
Et creia més savi. M’has decebut.

casimir nalda
casimir nalda
23.01.2019  ·  14:18

No barregem coses. Com escriptor magnific. Com persona, miserable. No s’enten que li dediques un llibre a Roger Casement: El somni del celta. Un home que entre moltes altres coses va morir afusellat pels britanics en tant que nacionalista irlandes. No s’ enten la seua actitud respecte al catalanisme i el seu desig de llibertat.

Roser Caminals
Roser Caminals
23.01.2019  ·  15:40

El millor d’un bon escriptor és l’obra, no la vida. Escriure bé és un talent puntual que no garantitza la salut moral del portador.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
23.01.2019  ·  16:01

Es amig de Borrell, ja esta tot dit

Rosa Gispert
Rosa Gispert
23.01.2019  ·  16:12

Em sembla un gran guany pel PEN alliberar-se d’un individu així. No m’ha agradat mai ni com escriptor ( només el vaig intentar llegir una vegada) ni com a persona.

Pedro Margarit
Pedro Margarit
23.01.2019  ·  16:23

En aquest mon la perfecció és molt difícil.
Es pot ser un molt bon escriptor, però no tindre suficient categoría humana.
En Vargas Llosa és un exemple.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
23.01.2019  ·  18:16

Gràcies per aquesta magnífica antiglosa d’un personatge immoral, indecent, dolent com a persona, que és Vargas Llosa.
Format molt concretament a Barcelona, on fou apreciat i reconegut, on rebé els serveis extraordinaris de la gran Carme Balcells, fou aquí on covà el seu colonialisme repugnant.
No cal dir-hi res més. La seva expressió facial, tanmateix, denota el profund odi que practica a la vida.

Oriol Roig
Oriol Roig
23.01.2019  ·  18:57

Sentia a la ràdio avui la presidenta del PEN català dient que ells havien tingut més altes en els darrers tres dies que enls darrers tres mesos…

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
23.01.2019  ·  19:53

Peruà fracassat rebolcat pel chinito Fujimori, se’n desenten del seus i fa el paper de l’indià que retorna, atret pels cercles de poder més supremacistes i el glamour de la premsa de colorins. No el conec d’escriptor ni de persona però no m’agrada, començant pel posat i acabant per l’ideari que defensa.

Antoni Morell
Antoni Morell
24.01.2019  ·  02:11

Entenc que definir una persona com “intel·lectual” vol dir que, a part de l’activitat que desenvolupi (estudi i reflexió crítica de la realitat) si vol arribar a l’estatus d’autoritat davant la opinió pública, ha de tenir i mostrar “intel·ligència”. Especialment si pretén difondre les seves idees i pretén influir en societat. Si intervé en política (ni que sigui creador o mitjancer cultural) ha de denunciar injustícies i defensar valors i propostes per igual.
Ergo, sigui el que sigui, en V. Llosa no és un “INTEL·LECTUAL”.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies