A la cafeteria del Parlament de Catalunya hi entra un raig de llum. Són les quatre de la tarda. A diferència del matí, surt el sol. Corre la notícia que el Tribunal Constitucional espanyol se n’ha anat a casa. El TC no ha dictat cap resolució. Avui, doncs, no serà el TC que aturarà la votació. Això és gràcies a la victòria dels homes grisos. Homes com l’advocat de Carme Forcadell, Andreu Van den Eyne. Un home que dina a les quatre de la tarda després d’un matí intens. Al seu costat, hi té un politòleg i professor universitari. Un amic seu. Es van formar, com tants altres que en aquest moment es troben a primer línia, al sindicat d’estudiants Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI). I tots dos han arribat a aquesta conclusió: ‘Aquest matí els hem marcat dos gols. El primer, quan s’han llevat veient que havien enviat una recusació al Tribunal Constitucional. No s’ho esperaven. I el TC s’ha trobat que abans d’actuar contra Carme Forcadell ha de resoldre la recusació. Els frena el pas, els alenteix. I l’altre gol que hem marcat és publicar la llei deu minuts després d’admetre-la a tràmit. Hem vist l’oposició molt descol·locada. Sabien que la llei, per a ser legal, s’ha d’haver publicat. No s’esperaven que anéssim tan de pressa.’

Durant anys hem vist polítics catalans guanyant per golejada dins el ple del parlament. Però a fora –ai, a fora–, a fora els homes grisos de l’estat espanyol no paraven de marcar gols. Els alts funcionaris de l’estat espanyol, els homes grisos de Madrid, aquests guanyaven la partida, i de llarg. En canvi avui, al matí, al parlament, el sol ha sortit per l’altra banda. La grisor catalana. Els buròcrates de Barcelona. Aquests, avui, han estat catalans.

Tanmateix, a la tarda s’ha girat la truita. I el filibusterisme unionista ha guanyat moltes hores. I molts punts. Potser massa hores. Potser massa punts. La mesa del parlament, i la junta de portaveus, ha estat reunida fins a quarts de set del vespre. Dues llargues hores. Encallada en un punt tècnic, jurídic: els partits unionistes volien que la mesa enviés al Consell de Garanties la petició del dictàmens sobre la llei del referèndum abans de votar. Els independentistes deien que al matí el ple ja havia votat que la llei tenia exempcions. Com, per exemple, la d’enviar peticions al Consell de Garanties.

Doncs quan la reunió s’ha acabat, només els partits unionistes s’han quedat a explicar la seva versió a la premsa de les dues llargues hores. Els homes i dones de Junts pel Sí i la CUP, com si donessin per perduda la partida dels detalls tècnics, no es quedaven a explicar la seva versió. Volien anar al ple i fer política. La victòria del matí dels homes grisos s’evaporava, mal que fos un xic, a la tarda.

Resumint: el TC ha deixat sols els unionistes catalans al matí. I a la tarda, solets, s’han hagut d’espavilar. Però al final, inevitablement, a quarts de vuit del vespre, començava el ple. El debat. I ara sí, a la televisió, la gent veia fer política en directe. No ho han pogut evitar.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.