Un parlament incapaç, indigne, que s’ha tornat a posar en evidència

  • La retirada de l’escó a Laura Borràs, com abans el cas Pau Juvillà, és el certificat visible de la inutilitat de la cambra catalana per a representar-nos als ciutadans

VilaWeb
Laura Borràs el dia que va prendre posessió del càrrec

“Pots amagar la realitat, però no podràs evitar les conseqüències d’amagar la realitat.” La frase, si no vaig molt equivocat, la vaig llegir en algun paper de la filòsofa, i egoista radical, Ayn Rand, i podria ser l’única cosa en què em parega que aquella dona tan polèmica tenia raó. Efectivament, tu pots amagar la realitat, com ho ha fet el Parlament de Catalunya aquests anys i mesos, però al final no es poden amagar les conseqüències d’haver amagat la realitat. De manera que la retirada de l’escó a la presidenta Laura Borràs, la manera com s’ha fet tot plegat, es gira contra la institució, car és el certificat visible de la inutilitat de la cambra catalana per a representar-nos als ciutadans i la nostra voluntat, presumptament, i estatutàriament, sobirana.

El “cas Borràs” és, en realitat, el “cas parlament”. És la narració, dilatada en el temps, que desgrana com el poder judicial i polític espanyol, però també la covardia dels diputats catalans i el maleït partidisme, han destruït allò que hauria de ser el principal instrument de l’autogovern de Catalunya, aquell que l’estatut vigent, en l’article 55.3, diu –quina gràcia– que és “inviolable”.

Els polítics catalans poden amagar la realitat, si volen, però un parlament inviolable simplement no permet ingerències ni en la seua composició ni en el seu funcionament. Les Nacions Unides, aquests darrers mesos, ha pres dues decisions sobre el cas català en què insisteixen que la retirada de l’escó a un diputat és una mesura inacceptable que va contra l’essència de la democràcia. I en aquest cas no tan sols s’ha retirat l’escó, sinó que s’ha alterat el resultat electoral, el pacte d’investidura i la votació que va fer de Laura Borràs presidenta del parlament. És difícil d’anar més enllà, tot i que cal recordar avui també com es va fer fora pel mateix mètode el president Quim Torra. I com la mateixa presidenta Borràs va acatar que es fes fora el diputat Pau Juvillà, una acció que, a parer meu, i ho vaig escriure aleshores, la inhabilitava políticament per a continuar en la presidència.

No es pot passar per alt, evidentment, que la presidenta Borràs ha estat apartada després d’anar a un judici en què l’havien condemnada per un delicte de prevaricació i falsedat documental. Les emocions sobre aquest tema són excessives, pense. Hi ha gent que no vol acceptar de cap manera que Laura Borràs haja tingut ni el més mínim comportament reprovable, que reprovable no vol dir condemnable ni que puga justificar-ne la destitució. I al costat d’això hi ha gent que s’agafa a la sentència com a un ferro roent, fins i tot mentint sobre allò que diu realment, per a no reconèixer que tot plegat és un cas claríssim de lawfare. Però tots sabem que si Laura Borràs no fos Laura Borràs, independentista, dirigent de Junts i presidenta del parlament, aquest judici no s’hauria dut a terme mai i els fets s’haurien liquidat, en tot cas i potser, per la via administrativa, internament.

Això no obstant, els altres dos partits independentistes, ERC i la CUP, han estat còmplices, per l’interès partidista, de l’aparell repressiu espanyol. La decisió de la mesa el juliol de l’any passat, a partir de la qual era condemnada a l’ostracisme no tenia cap justificació. I el fet que ara –a diferència d’allò que va passar amb el diputat de la CUP Pau Juvillà– la cambra ni tan sols espere l’arribada d’un requeriment de la JEC per a executar la retirada de l’escó és lamentable. La batalla per l’hegemonia electoral dins l’independentisme ha portat, sobretot Esquerra, a perpetrar un seguit d’actes indecents, incoherents amb allò que representa l’independentisme i la revolució democràtica catalana, pensant-se que mai ningú no li passaria factura. Però ací tenim les eleccions de diumenge passat, en què la “vice-presidenta en funcions de presidenta” Alba Vergés (per mantenir la denominació carrinclona que fan servir ells mateixos) va haver de suportar una derrota humiliant en la seua ciutat, Igualada, on perdé dos regidors dels que Esquerra tenia el 2019 i es quedà només amb 3, empatada amb la CUP i darrere del PSC, mentre Junts s’enfilava fins a 10.  Efectivament, pots amagar la realitat però no pots evitar les conseqüències d’amagar la realitat.

D’avui en vuit, el parlament elegirà un nou president de la cambra. Un president que segurament serà el més breu de la història, perquè la legislatura catalana és morta i la convocatòria de noves eleccions esdevindrà inevitable. Però quan aquestes eleccions arriben, el primer i gran desafiament i el primer interès que hauríem de tenir és saber si el parlament, en la nova legislatura, continuarà claudicant, continuarà essent indigne del nom que porta, o si el canvi de les circumstàncies que acabem d’estrenar –o el recanvi dels actors, o el que siga– ens retornarà al parlament que ens feia sentir orgullosos, aquell del 6 i el 7 de setembre de 2017.

PS. Ahir, dijous, vam tenir un nou episodi de La tertúlia proscrita. Aquesta setmana se n’han enregistrats dos, però, com podeu comprovar si la mireu, és que hi ha tema de sobres.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
01.06.2023  ·  21:52

A la vista dels fets, sembla que el càstig que els catalans han aplicat a aquelles colles de mediocres que s’autodenominen “partits independentistes” no ha sigut suficient. A les generals, caldrà que perden molts més vots, encara. No només no entenen la realitat. A més a més, són molt indignes. Són un llast insuportable per al país.

Enric Martínez
Enric Martínez
01.06.2023  ·  22:05

Vols dir que no és un cas similar al de Juvilla?
Si el 27o, s’hagués fet la independència, no ens trobaríem així!

Carles Serra
Carles Serra
01.06.2023  ·  22:21

Després de tot que dius en aquesta editorial preciat Vicent, com pots seguir definint partits independentistes ER i CUP, però sobretot ER; no creus que és contradictori?
Llàstima que no fas esment això del Podemitas/Comuns, que l’única que ha sigut capaç de dir-ho clar ha sigut la monja Caram, dient tant aquesta Colau com el seu partit han resultat tota una estafa.
Malgrat haver-los expulsat de la majoria d”ajuntament cap crítica, cap reflexió i encara donant lliçons de progressisme i d’esquerres, amb aquesta superioritat que és creuen tenir.
Aquesta pajaros han resultat una quinta columna al servei d’aquesta espaÑa franquista i corrupte.

Xavier Massot
Xavier Massot
01.06.2023  ·  23:00

Cal presentar una plataforma que es digui “1 d’octubre”. Amb això ja està tot dit i el programa ja està fet.

Carles Viñals
Carles Viñals
01.06.2023  ·  23:04

Discrepo, Sr. Partal, en un matís fonamental, relatiu a la falsedat del “som un sol poble”, tan lligada a aquella altra falsedat de “és català tothom que viu i treballa a Catalunya.”
Diu vosté: “La retirada de l’escó a Laura Borràs, com abans el cas Pau Juvillà, és el certficat visible de la inutilitat de la cambra catalana per representar-nos als ciutadans.”
Fals: Els no representats pel Parlament són justament els catalans; és a dir, la part de la ciutadania que se sent identitàriament catalana, parla català i aspira a la independència política; en resum, el poble català (un dels dos pobles que habiten aquest territori conquerit anomenat Catalunya.)
L’altra part de la ciutadania, la que se sent identitàriament espanyola, parla castellà i proclama ufanosament “estamos en España”, es troba insuperablement representada, de fa molt temps, per aquest “Parlament”.
Feta aquesta necessària precissió, és obvi que si el Parlament de Catalunya no representa més que als espanyols residents a Catalunya, els catalans no només tenen el dret, ans també l’obligació de NO VOTAR-LO.
Si les coses no canvien aviat (i molt), cap vot d’ara endavant per a Junts, ERC i CUP. Això, o exhibir-nos impúdicament davant del món com els campions olímpics del masoquisme.

Núria Coma
Núria Coma
01.06.2023  ·  23:19

I encara. hi ha comentaris que reproven el fet de no votar.
Vivim en un món on pervertint el sentit de les paraules, el significat dels conceptes tant,que al final fer el què és coherent,esdevé lo incorrecte.
Votar vol dir escollir allò que et representa, un projecte en el què creus dut a terme per una gent que respectés i en qui confies.
Des de quan votar s’ha de fer amb una pinça al nas? Per què has de triar el menys mediocre dels mediocres? Per quina raó hem de proporcionar feina i sou a qui no està preparat per a la feina i no es guanya el sou?
Anem a comprar uns pantalons i si no ens n’ agrada cap, ens comprem el que menys ens desagrada perquè seria pitjor comprar el més lleig de tots?
És estúpid, oi.
Jo ara mateix envejo qui va a votar satisfet, qui creu que allò que vota és bo i no se sent estafat. L’envejo i el respecto.
Respecteu als que no ho podem fer, als que dia a dia se’ns remou tot quan llegim i veiem la realitat, als que ens sentim humiliats i emprenyats perquè poden fer tot això que ens sagna amb el nostre darrer vot.
Quan persones que vam posar el nostre cos per defensar les urnes, no som capaces de posar-hi una papereta, no en som els responsables. Ens han robat el dret a vot, només ens queda el dret de no votar.
Espero sincerament i desitjo que a les properes eleccions aquesta colla d’impresentables hagin de començar a buscar feina quan les cadires els desapareguin de sota el cul. I m’importa un rave quin cul les ocupi, perquè mai em doldrà tant el que puguin fer els altres com m’ha dolgut el què han fet els meus.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
01.06.2023  ·  23:35

Sento vergonya pel comportament del nostre Parlament.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
01.06.2023  ·  23:58

Que la situació és molt complicada i gens fàcil de compondre ho reflecteix molt bé l’editorial.
Només unes notes sobre el Lawfare
Segons el Termcat
“Falsedat documental: Delicte que consisteix a presentar documentació falsa o amb contingut fals.”
A la pàgina web hi ha tota una descripció detallada de la casuística i les penes.
Un delicte no és quelcom que es pugui resoldre internament a l’Administració.
Al meu entendre, l’argument del Lawfare és poc consistent.
Com tantes altres coses del nostre, jove i inexpert, procés

Lluís Paloma
Lluís Paloma
02.06.2023  ·  00:02

No votaré. Ja no crec en els polítics, ja no em crec els polítics. La gent del carrer tenim dret a autogovernar-nos, i potser aquesta seria una sortida: mirar de prescindir de les institucions de poder tant com ens sigui possible. Igualment aquestes institucions no tenen una agenda presentable i com menys influència tinguin entre la població, millor.

Joan Benavent
Joan Benavent
02.06.2023  ·  00:14

Molt d’acord amb els comentaris de la Núria Coma i en Carles Viñals. Aquest polítics de la “majoria independentista” haurien de pensar en preparar les maletes per quan es faci de nit el 23 de juliol. La seva estupidesa és tan gran, però, que els costarà uns quants dies entendre que els catalans, majoritàriament, els hem dit, amb la nostra abstenció, sense necessitat de malgastar una paraula més, que ja no els volem. No els volem veure mai més, ni en pintura. A Madrid no se’ns a perdut res, no hi hem d’anar a pidolar res. I amb més motiu si a sobre t’obliguen a fer-ho agenollat i en castellà. Els catalans som una nació. Volem la independència.

Gerber van
Gerber van
02.06.2023  ·  00:20

El Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya ja no és un parlament democràtic i, per tant, ja no pot ser ‘el nostre Parlament’.

Amb la covardia d’aquest actual Parlament, evidenciada pels esdeveniments des de la no-instalació de Puigdemont com a president, ara queda clar que en el 27-O del 2017 el Parlament era totalment incapaç de declarar i defensar la República Catalana. Si mai volem aconseguir la nostra llibertat i independència, primer hem de destituïr aquests representants covards i, segon, hem de votar massivament una altra instititució, una Assemblea que sí representa la voluntat dels Catalans i que ha de ser intocable per la justícia espanyola. És a dir, amb la seva seu fora de la jurisdicció espanyola, per exemple a Bèlgica o Suïssa.

Jaume Riu
Jaume Riu
02.06.2023  ·  00:27

AQUEST ÉS EL NOSTRE REPTE
Avui Partal a l’editorial està indignat amb un parlament incapaç, indigne, que s’ha tornat a posar en evidència, i jo també comparteixo la indignació, sobretot després de seguir la Tertúlia Proscrita tan didàctica.

– El País en un editorial diu, amb altres paraules això sí, que la pèrdua de vots d’ERC posa en perill la pau autonòmica.
Si els republicans no surten immediatament a desmentir-ho és perquè en són complices.
Es veu que hi ha nervis a ERC perquè després de perdre més de 300.000 vots, i en comptes de donar explicacions, resulta que Oriol Junqueras ha declarat literalment que: “El lideratge més ben valorat del país sóc jo”.

– Diu Josep Costa que la diferència entre PP o PSOE és la diferència entre perdre els diners per un atracador o per un carterista. De manera que PP i PSOE són tan franquistes genocides l’un com l’altre, perquè ja els va bé conservar la monarquia instaurada -que no restaurada- pel dictador Franco. No ens fa por que vingui la dreta, perquè ja hi és.

– A Junts hi haurà unes primàries per decidir entre l’autonomisme de Jaume Giró i l’independentisme de Miriam Nogueras, a Madrid.
En definitiva, l’estructura de partit a Junts no té cap sortida perquè darrerament, sabem que 4 diputats han donat suport a Carles Puigdemont i Laura Borràs, mentre 4 van donar suport a Jordi Sànchez que recolzaria Pedro Sánchez.

– Front Republicà amb 130.000 vots no ha tingut representació tot i que era la coalició d’Alternativa, Pirates i Poble Lliure, perquè la CUP va voler anar independent de Poble Lliure i, és clar, ja no és possible presentar Front Republicà com a coalició en les properes eleccions.

“Pots amagar la realitat, però no podràs evitar les conseqüències d’amagar la realitat.”
Per tant, a les eleccions del 23-J, allà ja s’ho faran, perquè jo no hi aniré pas a votar.
No hem de deixar que es torni a la pau autononòmica. Aquest és el nostre repte.

Marià Puig
Marià Puig
02.06.2023  ·  06:37

Aquestes accions són les que ens fan menysprear la política i a molts polítics. Partidisme i cadira és la definició que la majoria donem. Quina ràbia i tristor, si és que poden anar junts els dos sentiments.

Francesc Espinar
Francesc Espinar
02.06.2023  ·  07:01

Abstenció = Dignitat.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
02.06.2023  ·  07:14

Ho he dit en alguna ocasió, però ho torno a repetir: el gran capital energètic acumulat en ocasió de l’1-O ha estat malbaratat per ERC. Això és un acte de malversació greu. Tranformar aquell esforç popular en una negociació del tipus “peix al cove” ha estat una estafa.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
02.06.2023  ·  08:00

El Parlament d´avui és la cova d´Alí Babà. Un grup de gent al servei del partit i de la butxaca. El poble? Va!

Xavier Vilella
Xavier Vilella
02.06.2023  ·  08:07

Fins ara no ens donem conte de que el politics no ens representen sinó que és representen ??. És un tipus de gent partidista i sense escrupols , fan la seva feina i molt ben feta. Els que no la fem som nosaltres , plantem cara d’una vegada , fem un partit per fer l’independència i “mort el gos morta la rabia” ,no es tant dificil , només és posar-hi allò que a vui x avui no tenim .

Oriol López
Oriol López
02.06.2023  ·  08:18

Tot l’Atlas Shrugged, de Ayn Rand, és una enorme lliçó als catalans.

Pep Agulló
Pep Agulló
02.06.2023  ·  08:19

VIOLEU MALEÏTS…

Si alguna cosa és pot violar amb la complicitat de la classe política catalana, és el parlament català, especialment feridora la d’aquells “independentistes” ERC i la CUP que utilitzen la condemna-bruta d’un tribunal espanyol per la lluita partidista…

El compromís no fa soroll fins que arriba l’acció de desobeir davant del poder, és llavors quan aflora, la implicació real…

“Les conductes abjectes són lliçons inoblidables: no tant perquè no ens les poguéssim esperar, sinó perquè el pou és sempre més profund del que es podia imaginar.” R.A.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
02.06.2023  ·  08:19

Si el governet de la Plaça Sant Jaume, presidit per Aragonès però teledirigit per Junqueras, no té gaires més competències que les que graciosament li atorga Salvador Illa, podem afirmar que més que un govern és una simple gestoria, en ple procés de canvi d’amo però sense tancar portes.

Anàlegament, el parlamentet de la Ciutadella no pot impedir que les seves resolucions, teòricament sobiranes, siguin sacsejades, reinterpretades, invertides i/o anul·lades per qui realment disposa de la veritable sobirania, és a dir, el Deep State castellano-espaÑol. Probablement gaudeixen de més seguretat jurídica les resolucions d’una junta de propietaris de qualsevol comunitat de veīns que les del Parlament de Catalunya.

Només la independència pot posar fi a aquesta vergonya nacional. I val més que ens afanyem, que la llengua ens la van matant, si no volem una República com la d’Irlanda, en la llengua de l’antiga metròpoli colonial.

Antoni Roca
Antoni Roca
02.06.2023  ·  08:26

És inqualificable que aquells que donen suport a totes les causes que s’enfronten al Sistema, hagin votat contra Laura Borràs. No acabaran a la paperera de la història perquè ja hi són.

Joan Benet
Joan Benet
02.06.2023  ·  08:31

En la meva opinió, el 23 J vindrà la 2a part del correctiu. I crec que augmentada.
1r, perquè per molt cordó sanitari que venguin, a Madrid només val la pena anar per fer-los-hi notar que no sóm espanyols. Així que, si a unes eleccions on el que tries t’afecta directament hi ha hagut aquesta desafecció, crec que augmentarà més encara
2n, perquè lo difícil era convertir la abstenció en un símbol clar, no cosa de 4 híper ventilats. Suposo que molta gent encara s’hi ha resistit perquè tenia por de no ser entesa o de no aconseguir res. De què els partits podrien tirar terra a sobre i seguir fent que no va amb ells la cosa.
Però ara que l’abstenció ha agafat forma definida i s’ha convertit en un “partit a qui votar” i que pot representar a tanta gent òrfena d’opció política, la cosa augmentarà. I molt en temo que seguirà sobretot focalitzada en ERC.
Tindran l’agost per llepar-se les ferides i pensar, però crec que ERC no tornarà a guanyar al Principat en una bona temporada.
Els hem aplaudit, hem anat a Lledoners, hem portat al llaç groc, hem perdut feines i clients, el 3 d’octubre del 17 hauríem defensat la proclamació d’independència a costa de prendre mal… I les mateixes, les mateixes! persones ara no els podem veure ni en pintura… No sé si a la història és donen casos d’haver malbaratat un capital polític immens d’aquesta manera tan miserable.
Què encara hi siguin i a sobre vulguin donar lliçons demostra clarament de quina pasta estàn fets…

pep gaya
pep gaya
02.06.2023  ·  08:44

Autèntica pena en pensar que aquest Parlament decapitat és fruit d’un 52 % de vots independentistes que veiem com van caient un darrere l’altre els “líders” que vàrem votar. Invito a plegar al Parlament sencer i que el foc nou engendri representants que lluitin per fer prevaler els drets dels votants, de les majories, i de la democràcia en definitiva. Si no estem abocats a les abstencions i vots en blanc. No vull veure una Catalunya anorreada i a la deriva.

Pau Romero
Pau Romero
02.06.2023  ·  08:57

Gràcies Núria Coma pel teu comentari absolutament encertat i tan coincident amb el meu parer.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
02.06.2023  ·  09:23

Gràcies Carles Viñals, Núria Coma i Joan Benavent pels comentaris.

Avui Catalunya es una Comunidad ¿”Autónoma”? d’Espanya. El Parlament d’aquesta Comunidad no es democràtic. Es un parlament violat reiteradament per Espanya i pels partits erroniament anomenats independentistes.
Junts, ERC i la CUP no son partits independentistes .
Aixó es el que hi ha ara mateix encara que molts viuen disfressats fent teatre del dolent de veritat pensant que ens enganyen.

Adrià Guixà
Adrià Guixà
02.06.2023  ·  09:28

En diuen Parlament però més aviat sembla un assemblea del veïns d’escala on el president és un tòtil que ningú es creu i que els veïns estan tots barallats i a més hi ha veïns que son germans però es fan la traveta entre ells perquè tots volen figurar.
Si pogués canviaria de pis a un altra bloc.

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
02.06.2023  ·  09:29

1-O

XAVIER VIDAL
XAVIER VIDAL
02.06.2023  ·  09:37

Em faig creus de la gent emprenyada que no vol votar! Pero no us doneu compte que qui no vota no existeix? La interpretació de l’abstenció permet la manipulació més tendenciosa. Cal votar en blanc per a manifestar l’emprenyament, o millor encara, escriure l’emprenyament a la papereta: encara que el vot sigui nul, hi consta una protesta que la Premsa podria esbombar si en treu rèdit.

David Badia
David Badia
02.06.2023  ·  09:53

No anar a votar es regalar vots els partits unionistes/espanyolistes. Entre els partits catalanistes Junts,Erc ,Cup hi ha almenys fortes diferencies per almenys votan-ne un.

Gorka Etxebarria
Gorka Etxebarria
02.06.2023  ·  10:03

Gràcies Carles Viñals, Núria Coma per haver resumit tan bé el que pensem molts.
No cal afegir-hi res més

Tomas Pérez
Tomas Pérez
02.06.2023  ·  10:24

Volem la independència?. Parlem clar tots plegats, el que cal fer és reivindicar el 1-O.
Perquè mentres uns segueixin parlant de “partits independentistes”, la independència serà inexistent. I mentres uns altres segueixin donant tribuna i altaveu a aquests “partits indepentistes”, aquests mateixos faran que sigui impossible.

Felip Ojeda
Felip Ojeda
02.06.2023  ·  10:27

No va fraccionar contractes públics? sembla que si!!! això es un delicte a tota Europa!!!

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
02.06.2023  ·  10:33

Gràcies Sr. Joan BENET. No cal afegir res més.

NÚRIA BECERRA
NÚRIA BECERRA
02.06.2023  ·  10:33

He llegit una opinió a l’article dedicat a en Dani Gallardo que m’ha semblat que podia ser molt útil per a la propera elecció al congrés de l’enemic. Elaborar una llista de 350 represaliats no VIPS que poguéssim votar tots els qui ens sentim orfes de representació. Al menys si sortís algú escollit, l’agrupació electoral podria gaudir de tots els beneficis econòmics que això comporta i que podríen servir per ajudar a pagar les despeses de defensa dels 4.000 represaliats que no sembla que importin massa als polítics dels partits convencionals.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
02.06.2023  ·  11:08

La covardia segueix quina pena un Parlament que ja no representa als catalans si no els espanyols. Repeteixo independéncia

Rubèn F.Pola
Rubèn F.Pola
02.06.2023  ·  11:29

Mireu-los la cara en aquesta foto de Francesc Melcion, de quan la mesa del Parlament va refermar la suspensió de Borràs (1/09/2022). Alguns no saben cap on mirar, d’altres s’amaguen rere el mòbil, xipollejant en la seva mala consciència. No és el cas d’altres, com l’Assumpta Escarp. Tenir una empatia de rèptil els permet passar pàgina i endinsar-se en el següent punt de l’agenda sense cap problema.

https://static1.ara.cat/clip/0b3e284a-b751-4721-acb9-f8cb30abca65_source-aspect-ratio_1600w_0.webp

Ni oblit, ni perdó. (Ni, naturalment, votar-los.)

Antoni Díaz
Antoni Díaz
02.06.2023  ·  12:00

Jo viu una República Catalana ben gestionada, procurant lo millor per la nostra genti, sense corrupció, a on em senti orgullós dels meus governants que em representen i que em triat lliurement.
Actualment mentres discutim si votar o no votar, la corrupció continua impune, els funcionaris del parlament continuant gaudin de la seva jubilació daurada, els familiars i amics dels polítics son endollats a les institucions i si no hi han prou places, és crea empreses públiques que no serveixen per res més que crear empleo ( no diré llocs de treball) per els familiars i amics dels politics.
Jo vull un país Independent, però també ètic, moral i dirigit per persones preparades, no per Dirigents de la gran empresa de coloració de familiars i amics que són els polítics.
Treballem per la independència, però també per tenir uns Govern amb dignitat.
Amb els polítics amorals que tenim avui…Ni Aigua, naturalment Ni un sol vot.

JOSEP SOLÉ
JOSEP SOLÉ
02.06.2023  ·  12:48

Senyor Adrià Guixà: afortunadament, la majoria de les comunitats de veïns del nostre país funcionen molt millor. Potser que els nostres politiquets mirin de prendren model.

JOAN TORRECILLAS
JOAN TORRECILLAS
02.06.2023  ·  15:00

Sra. Nuria Coma, tota la meva admiració per la seva claretat i contundència.
Asun

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
02.06.2023  ·  15:07

_ERC vol el poder. No pas alliberar Catalunya.
_Junts vol el poder. Catalunya és una qüestió secundària.
_CUP no sap què vol.
Fàcilment podem deduir que els militants independentistes es van debilitant anímicament quan s’han vist enganyats una vegada i altra.

La poca esperança que ens resta és la possibilitat de castigar aquesta casta de partidistes indignes votant nul (1-Oc “SI”) o amb l’abstenció, i entenguin que el poble és sobirà i ells són uns indignes prescindibles.

Un altre motiu d’esperança és que el director de Vilaweb ens promet que Catalunya guanyarà a la curta… o ¿potser també ell ens amaga la realitat o s’amaga a si mateix la realitat?

Potser Puigdemont guanyarà la seva causa d’exili injust? Crec que si.
Però Puigdemont no guanyarà la causa de Catalunya independent. A més, no ens queda clar si Puigdemont vol només el bé de la Nació Catalana o vol el poder.

Albert Ventura
Albert Ventura
02.06.2023  ·  17:02

Jo predicava ja fa anys que era indispensable que el Parlament implementes la independencia abans de que es convertis en una assemblea de costellada. Per desgracia ja hi hem arribat.

manuel vidaurrazaga
manuel vidaurrazaga
02.06.2023  ·  17:03

Exacte, mai millor dit. Núria Coma
01.06.2023 · 23:19

Ferran Moreno
Ferran Moreno
02.06.2023  ·  17:16

Desconfiem dels partits que, tenint majoria al Parlament (52%), refusen donar el pas definitiu aquí (DUI) i ens proposen “avançar ” o “culminar” la independència, anant a Madrid units o separats a blocar o a condicionar el govern espanyol o a fer fronts comuns contra la dreta espanyola (!)

Es veu que ara el procés va començar la setmana passada.

Seran el que vulguin, però independentistes catalans no ho són.

La resposta a l’enèsima presa de pèl no pot ser altra que:
Abstenció, abstenció i abstenció!

Rosa Massagué
Rosa Massagué
02.06.2023  ·  18:46

Hem de valorar molt bé aquells que no ens sentim representats per ER, Junts i CUP què fer el 23J, no fos cas que amb les nostres decisions afavorissim els partits que han fet el possible per atonyinar-nos, empresonar-nos i reprimir-nos.
Abstenciò? Vol en blanc? Vot nul? Votar llista cívica donat el cas?
Crec que vaig llegir que d’aquestes opcions s’ha de descartar el vot en blanc perquè afavoreix els partits grans.

Carles Matute
Carles Matute
02.06.2023  ·  19:01

Vist el que hi ha, cal reconèixer -mal que ens pesi- que els castellans, amb els seus serveis secrets i col·laboradors diversos, han fet molt bé la seva feina.
Ells li varen veure les orelles al llop (nosaltres varem estar ben a punt de fer-ho petar tot) i no varen parar, saltant-se fins i tot la legalitat, fins a sufocar el moviment. La reacció per part del Govern Català: cagar-se a les calces.
I és que no es pot fer una truita sense trencar els ous.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
02.06.2023  ·  22:20

Els contractes de 18.000 euros son la gran majoria en l’última decada. ERC.PSC.Comuns a milers i cap denuncia per part de la fiscalia psoe.erc.comuns. Per cert, junqueras adjudica al seu germa de FERROVIAL una milionada y NO PASA NADA DE NADA, I LA VERGES ADJUDICANT SENSE CONCURS NI PUBLICITAT. Quin govern més corrupte

Antoni Sans
Antoni Sans
02.06.2023  ·  22:56

Escriu Rosa:

Algun comentarista i periodista sembla que caiguin de Mart parlant encara de fraccionament de contractes (oi Ojeda, avui encara ho deien a TV3) quan la mateixa sentència deixa clar que no hi ha hagut corrupció.
La comparació sense distinció de fets rellevants entre els casos del President Torra, el diputat Juvillà i la Presidenta Borràs, sembla un altre intent de manipulació. Es vol amagar que en el darrer cas hi ha hagut colaboració directa i necessària dels diputats de la mesa (excepte una) per executar la repressió, fins i tot abans que hi hagués un requeriment esxplicit. No ha estat un “funcionari” que ho fa per autoprotegir-se com en el cas Juvillà.

Em pregunto per la causa de tanta baixesa, d’on ve tant d’interès en fer veure que tots els partits són iguals?. Qui penseu que en sortirà beneficiat d’això?. Tant difícil és de veure les diferències?. Perquè de llistes perfectes no tenim cap garantia de que n’acabem tenint cap.

Berta Carulla
Berta Carulla
02.06.2023  ·  23:31

Ben dit, Rosa. Gràcies!

Pauli Morer
Pauli Morer
02.06.2023  ·  23:47

Mes aviat diria que es la evidència que el nom, Parlament, li ve gran, no es una cambra legislativa de veritat, no legisla “de veritat”, i els seus membres no son parlamentaris “de veritat”, malgrat el nom. Sobre la idea, d’emblanquinador, de no votar, us faria una pregunta: Que hi guanyem?, que es proposa com a alternativa?. fer la revolució?, qui, quan, com?. Hi ha un fotimer de partits catalans, hem de el que menys fàstic ens fotin i el que més els faci a ells.

Pere Planella
Pere Planella
02.06.2023  ·  23:59

El partit que es posicioni en el sentit que no presentaran llista de polítics i recomani que tot tom vagi a votar el 23 J i en la papereta hi posin el ( 1-O vàrem guanyar la independència) eleccions immediates i aixecar la DUI. Les eleccions catalanes ja haurien d’estar convocades el 2 d’agost. jaqué dama rei.

Salvador Molins
Salvador Molins
03.06.2023  ·  06:34

“El parlament lliure i el Parlament esclau.”

Segons el meu criteri caldria precisar el comentari d’avui de Gerber van – 02.06.2023 · 00:20. Per tal de fer-ho he escrit el següent:

Primer de tot reconèixer la MHP del Parlament Català de l’octubre del 2017, Carme Forcadell, com la més agosarada i valenta Presidenta de la història recent del nostre Parlament, acompanyada aleshores pels seus més directes col·laboradors i dels aleshores 72 diputats independentistes i els altres diputats desacords però que van acceptar democràticament les seves decisions.

Els catalans censats al Consell de la República ja tenim un Parlament lliure d’Espanya, a l’exili de Waterloo, l’Assemblea de Representants del Consell de la República.

Només cal que ens ho creguem.

El Parlament, que ens va portar des del 27S del 2015 fins el Primer d’Octubre i la DUI del 27 d’octubre de 2017, no era aquest Parlament esclau i esclavitzat d’ara, sinó aquell que fou capaç de batallar les magnífiques i alliberadores sessions del 6 i 7 de setembre de 2017. Aquell Parlament Català va votar i guanyar la DUI catalana, per majoria absoluta, a la manera guanyadora, tal com ho van fer els Kosovesos. Desplegar les lleis de Transició Nacional i fer efectiva la Independència no era responsabilitat seva, del Parlament, sinó del govern català presidit pel President Puigdemont.”

PS: Molt d’acord amb molts dels vostres comentaris i afegir que, el 23J a la nit, cal procurar que els diputats dels falsos partits independentistes “facin les maletes” i deixin pas a nous catalans lleials al Mandat català de l’1-O, edificar dia per dia la incipient República Catalana Independent!

“A Madrid no se’ns hi ha perdut res … i menys en castellà.”

El 23J 2023: “Vot 1r d’octubre i DUI”. (Nul, blanc o abstenció)

Agafem una papereta, hi escrivim “1r d’octubre i DUI” o alguna cosa al’lusiva, ben gran i per ambdues cares, perquè no puguin al·legar ignorància o distracció.

No Espanya, no autonomisme, no anar Madrid, ni agenollats, ni en castellà!

Vot “1r d’octubre i DUI”

Completem el càstig, empoderem-nos per les properes eleccions catalanes i preparem la Llista Cívica, en defensa de la Llengua, de la Nació sencera i de la Independència, són urgents i indestriables.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any