Un altre titular inventat d’El País, una nova diana: ara contra Llach

«Ja no convé informar, sinó combatre el procés. I per a crear aquesta imatge és imprescindible de fer veure que hi ha una agenda oculta, que les coses es fan d'amagat»

Vicent Partal
26.04.2017 - 17:55
Actualització: 26.04.2017 - 19:55
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir li va tocar a Lluís Llach. El País va publicar un article basat en els vídeos d’unes quantes conferències seues. Com en altres ocasions, el diari va adjudicar a Lluís Llach una frase que Llach no pronuncia en cap moment del vídeo que ells mateixos posen de font. Així l’assenyalen amb una diana. Ignore si la frase Llach l’ha dit alguna vegada en sa vida però el fet és que en el diari no hi ha cap prova que l’haja pronunciat. Cosa que no impedeix posar-la de titular, vulnerant el principi periodístic que les frases entre cometes han de ser literals, Amb aquest subterfugi El País fabrica una notícia pensada per a provocar una reacció d’escàndol. I és per aquesta raó, que, com que Llach no diu exactament allò que ells voldrien que digués, li ho fan dir.

El País titula ‘Lluís Llach: “La Generalitat sancionarà els funcionaris que no acatin la llei de desconnexió.”‘ Escolteu el vídeo i comprovareu que Llach no diu mai ‘Generalitat’, no diu mai ‘acatin’ i no diu mai ‘llei de desconnexió’. Malgrat que l’apartat 11.30 del llibre d’estil d’El País, indica que ‘les cometes han de fer-se servir només per a encloure frases reproduïdes textualment’.

En els vídeos de l’article Llach explica una cosa simple i ben lògica: que si es guanya el referèndum hi haurà un nou estat. I a continuació raona que aquest estat, com tots els estats, tindrà unes lleis pròpies que els funcionaris lògicament hauran de seguir. Exactament com els funcionaris segueixen, ara, les lleis de l’estat on som actualment. O El País es pensa que ara un mosso d’esquadra pot negar-se a detenir la batllessa de Berga sense ser sancionat?

Atenció, però, a l’estructura del titular. Diu ‘Generalitat’ on, si de cas, hauria de dir ‘República’ i diu ‘acatar’, una expressió que Llach no fa servir, perquè implica submissió. Llach explica que en el nou estat les lleis també es compliran, però el diari, movent una paraula ací i una allà, prova de convertir aquesta obvietat en una amenaça del govern de Junts pel Sí contra els funcionaris.

I no és tan solament això. El País intentar presentar un fet transparent, publicat i assumit de manera oficial com una estranya conspiració autoritària que ells han descobert. Però a Llach no l’han ‘enxampat’ dient res d’estrany. El tracte que rebran els funcionaris estatals i autonòmics quan es proclame la república l’expliquen els documents publicats per la Generalitat. Ho aclareix concretament l’informe ‘La successió d’ordenaments i administracions‘ que el Consell Assessor de la Transició Nacional va publicar el juliol del 2014. Sobretot en l’apartat 3, i molt específicament i extensa en els subapartats 3.3.2 i 3.4

Però això El País no ho diu, és clar. No explica que Llach està explicant una cosa que és pública i coneguda. I no ho diu perquè això desmuntaria aquesta imatge que es vol crear del procés d’independència català equiparant-lo a un colp d’estat feixista. Com és ben fàcil d’entendre, per a crear aquesta imatge és imprescindible de fer veure que hi ha una agenda oculta, que les coses es fan d’amagat i que sort d’ells que malden per descobrir-ho amb un gran esforç.

Cal recordar, per tant i finalment un grapat d’obvietats. Que un colp d’estat no s’explica en públic en informes oficials, llibres, conferències i debats. Ni es fa un colp d’estat guanyant eleccions. I sobretot no es fa un cop d’estat lluitant perquè els qui van contra teu puguen votar contra el teu projecte polític en un referèndum acordat. Cosa que és exactament el que està fent Lluís Llach.

(Per cert: sembla mentida que l’ACN, Televisió de Catalunya i alguns diaris favorables a la independència difonguessen ahir de manera acrítica l’article d’El País. I encara més que els autors del vídeo el retirassen de la xarxa, espantats, com si contingués res de dolent.)

 

[Bon Dia]Escena a la porta de les Corts Valencianes, ahir. Un grup de diputats i polítics de Compromís despleguen una pancarta contra el pressupost de l’estat espanyol. Un policia se’ls acosta i els demana qui els ha donat permís. La vice-presidenta de la Diputació de València, Maria Josep Arenós, diu que pregunten al president de les Corts, on s’acaba de celebrar que ha unit diputats de les corts valencianes i espanyoles. El policia ordena a la vice-presidenta que li parle en espanyol, i ella s’hi nega. L’escena acaba amb la policia fent identificar la vice-presidenta de la Diputació de València, com si hagués comés un delicte, perquè els ha parlat en català. Així estan les coses…

–Artur Mas era ahir a Brussel·les per fer una conferència. La moderava el cap de la secció d’Europa del diari Libération Jean Quatremer. El periodista sorprèn tothom quan comença l’acte explicant les pressions –per a ell increïbles– que ha rebut del govern espanyol només pel fet de fer de moderador. Ací en teniu el vídeo.

–Permeteu-me un regal per a Lluís Llach que sé que apreciarà. El 26 d’abril portuguès un càrrec públic afirma que la revolució ‘no havia estat autoritzada per la superioritat’ i pregunta als seus superiors què els ha de fer, als funcionaris que s’han negat a treballar, ‘perquè la legislació vigent no preveu les faltes al lloc de feina per culpa d’una revolució’. Una abraçada.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
25.04.2017  ·  22:57

Ja fa molts anys que El País va deixar de ser aquell diari nou, progressista i de fiar que era a principis de la dècada dels vuitanta del segle passat. Des d’aleshores, s’ha anat arrenglerant amb les posicions de les empreses que el controlen (via deute, via publicitat o ambdues a la vegada). Al mateix temps, ha anat perdent lectors. Fa anys, tirava més d’un milió d’exemplars. Ara, tan a penes una desena part. Els unionistes, completament desesperats, han de fer servir tot allò que poden i així ho fan. Però com ja tenen moral de derrota, totes les iniciatives se’ls giren en contra de seguida. En el cas dels titulars, en realitat només serveixen per a consum intern dels seus, però és que fins i tot ells ja se n’han passat als mitjans digitals o als “no media”. Segurament, la seua audiència és molt menor del que sembla. I els desmentiments, molt més seguits. Per exemple, jo m’he assabentat del titular a través del Vilaweb. Per cert. Només resten 157 dies.

Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
25.04.2017  ·  23:46

Gràcies per l’editorial, Vicent. Hem d’estar ben amatents per contrarestar el verí d’aquesta teranyina mediàtica unionista, perquè si ens atrapa, la veritat i l’objectivitat la perdrem per molts anys.
Aquest afer m’ha fet pensar en d’altres atacs com ara a en Santi Vidal o a Gabriel Rufian on molts cauen, de seguida, en la trampa del relat espanyolista. Cal actuar amb equanimitat i objectivitat, tenint en compte també les maniobres de la teranyina. Cal ser conseqüents amb el que es defensa, i fer-ho amb mesura i equilibri.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
26.04.2017  ·  00:28

El que ha passat amb el Lluís Llach és de traca i mocador. El “País”
diari que és la veu dels seus amos econòmics unionistes, tergiversa
vergonyosament el seu discurs per fer-li dir coses que no diu. Això no
és nou i encara aniran posant cas sobre cas per veure si poden influir
en l’opinió pública catalana per tal que es desanimi i es posicioni en
contra de la independència. El que passa és que ho han fet tan
barroerament que els ha sortit el tret per la culata perquè ningú del
govern espanyol ha iniciat cap procés per veure si són veritat totes
les mentides o falsedats escampats per quest diari espanyol.

D’altra banda, el govern català, en un to diferent, ha confirmat que ,
efectivament, cada país té les seves lleis i que els ciutadans –entre
els quals hi ha els funcionaris- han de creure i respectar com ja
passa ara. Però que una prioritat del govern és protegir el cos
funcionarial perquè sap que és qui haurà de fer anar els serveis del
país. Això passa arreu i passarà a Catalunya quan hàgim guanyat el
referèndum i hàgim proclamat la república, on les lleis espanyoles
aniran essent substituïdes per les catalanes progressivament. Només
llavors els funcionaris que treballin aquí hauran de complir amb la
legalitat vigent i sancionats si no ho fan. És tan obvi que sembla
mentida que hi hagi mitjans de comunicació catalans que no s’hagin
adonat de l’ensarronada.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
26.04.2017  ·  00:29

De sobte, ens trobem amb què des de Madrid s’atreveixen amb tot un Lluís Llach. Lamentable. El millor antídot contra aquesta difamació: informem i compartim! (A la vegada, a les 8 del vespre hi ha hagut a Madrid una cassolada contra el PP. Si és un signe d’alguna cosa, és que a Castella mateix comencen a perdre la paciència. Aprofitem-ho.)

Ramon Perera
Ramon Perera
26.04.2017  ·  00:30

Que les frases entre cometes han de ser literals no és només un principi periodístic. Jo no recordo ni quan el vaig aprendre però aquest principi ha format part tota la vida del meu llibre personal d’estil. El comportament d’El País és el desgraciadament esperable, així que denunciar-lo però sense perdre-hi temps i nosaltres a lo nostre.

Pere Nubiola
Pere Nubiola
26.04.2017  ·  00:30

Es un escàndol, si un secretari judicial es nega a entregar una notificació del Tribunal Constitucional a la presidenta Forcadell el poden sancionar.

Jordi Serramià
Jordi Serramià
26.04.2017  ·  00:31

Cada dia tindrem un exemple de l’estat de nervis que envaeix la caverna mediàtica unionista -El País està al mateix nivell que l’ABC o La Razón-. Contra la desinformació i l’intoxicació massiva cal una dosi de til.la i informació veraç contrastable, si això és tot el que poden oferir només cal tapar-se les orelles i cantar Viatge a Itaca, ells tots solets ens aplanaran el camí

Víctor Serra
Víctor Serra
26.04.2017  ·  00:32

M’apunto a la crítica que fas a alguns mitjans catalans que repeteixen com un lloro una noticia manipulada per l’unionisme, sobretot en un dia on hi ha notícies de corrupció gravíssimes i tenim un minstre de Justicia que protegeix corruptes. La notícia de Llach hauria de ser tant sols un breu.

Guillem Bosch
Guillem Bosch
26.04.2017  ·  00:32

És tot plegat d’una lògica de parvulari, com bé deixa palès l’editorial.
El que més m’ha agradat llegir -i desagradat constatar, un cop més- és la nota final sobre ACN, TVC i tutti altri. Quina pena, déu meu, quina pena (…).

Gerard Sauret
Gerard Sauret
26.04.2017  ·  00:33

Suposo que d’això se’n diu avui dia ‘postveritat’, la versió més nova del clàssic ‘tot s’hi val’. La guerra, per altres mitjans.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
26.04.2017  ·  01:11

Discrepe entre molts comentaristes de que diuen que El País és un diari “unionista”.

NO. És un diari colonial pastat, fet i enfornat a la metròpoli colonial. Res de nou sota el sol.

Ramon Barnils, en deia d’ell el “Boletón Oficial Orteguiano”. Aquell tal de la “conllevancia”. Aquells que vam viure la Batalla de València i Las Provincias -rebatejat per l’independentisme valencià- com a “Las Colonias” directament recordem el degoteig diari de mentides, falsetats, tergiversacions. ocultacions i sobreexposicions contra tot allò que sugnificara dignitat i democràcia per a la ciutadania valenciana des de dins mateix d’ella.

Recorde com si fóra avui mateix aquella tirallonga de la sots-directora de títol “La Gota” on es dedicava a dir que el corresponsal en Joan de Bustos, el correponsal de TV3 al País Valencià s’havia penjat d’un arbre perquè sentia la culpabilitat d’un Judes que havia traït la seua terra.

O que Guillem Agulló era un provocador i així va trobar la mort. Atacs a Sanchis Guarner, a Joan Fuster per la seua homosexualitat, al batle Ricard Pérez Casado (de qui sempre seguia dient “signant número set-cent..tal del Manifest pels P.P.C.C”), a Vicent Andrés Estellés a qui va despatxar del diari immediatament malgrat ser el redactor en cap en guanyar el Premi de Les lletres i deixar-lo subsumit en la major misèria econòmica.

N’és marca “España”, l’ús de la calúmnia i la falsedat més palesa des de temps immemorials contra tot allò que és dissident del seu imperi.

No n’espereu cap “J’accusse” Zolià que vinga des d’España.

No n’hi ha, d’intel·lectualitat, que s’enfronte al poder eficaçment.

Tot, al regne d’España és Santa Inquisició perviscuda des del segle d’or castellà/español.

Cap revolució social a l’estil del luteranisme, del liberalisme estatunidenc, ni la terrorista revolució francesa, ni Comuna de París, ni no-apartheit de Mandela, ni pacifisme gandihà, res que puga albirar una regeneració del seu teixit social.

PS: Per cert Lluís Llach, (i també tu, Germà Bel) veieu perquè cal fer front comú tant des de Ciutat de Mallorca, Barcelona i València, etc. tot i que caminant amb les passes dessincronitzades, cal saber escandallar què dir-nos sense posar-nos la traveta aquells que recorrem per la mateixa drecera?

Antoni Oller
Antoni Oller
26.04.2017  ·  07:15

Em faig meus els comentaris de Victor Serra i Guillem Bosch referent a l’ultima frase de l’editorial, la entre parèntesi: quina vergonya de certs mitjans catalans, quina manca de “bons” reflexes; perquè dels dolents, tots en tenen com el que més: “correm-hi tots a publicar-ho!, corre corre!”, … vergonya, cavallers, vergonya.

jaume vall
jaume vall
26.04.2017  ·  08:06

Com diu en Basté avui, al seu davantal, “els que ara li diuen feixista, que repassin el que ell cantava durant els anys foscos franquistes, mentre la majoria d’ells s’amagaven i callaven”.
D’altra banda, també estaria bé que els sobiranistes tinguéssim un relat proactiu per acabar d’informar els indecisos , enlloc de preocupar-nos en haver de respondre reactivament a les seves mentides.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
26.04.2017  ·  08:52

Tot plegat dona la impressió de desorientació, impotència i desesperació de l’unionisme. Em recorda allò d’un grupet de turistes amb una barqueta divertint-se despreocupats en el llac Ontàrio. La barca, per si sola, se’ls enfila pel riu Niàgara i ells tan feliços de la vida. La aigua del riu, de moment es tranquileta, però, poc a poc, es fa més moguda, fins que algú ja dona avis. No passa res diuen els altres, tot es diversió, no hi cap perill; ho tenim tot controlat. Sí, si… controlat… L’aigua es comença a posar brava agafant velocitat i força. Ja s’estén el criteri de que allò te alguna amenaza. Però, en lloc de posar-hi alguna mena de remei eficaç quant encara se hi és a temps, es minimitza el perill. Fins que ja ho veuen com una cosa seria, i corren a posar mesures per a sortir del riu, però, no els van be; ho proven tot, i res. L’aigua cada vegada mes forta. I ara, embogits, ja es posen a remar tots… tot el que poden… ja han fet tard! amb les seves estupideses han deixat que la barca creues la línia vermella del riu a partir de la qual ja no hi ha remei: es precipitaran als abismes. La rumor de les cascades ja es clarament audible. El pilot es un “pedrota”, i els agafa a tots una bogeria de terror pànic. Cadascú ja va al seu propi aire, sense ordre ni concert, tot dient i fent ximpleries: uns, donant cops de rem al tort i al dret; uns altres, resant i encomanant-se a la Verge; un tercers arreant puntades als seus companys de viatge. Mentre, el riu, impertorbable i triomfant en la seva marxa, si fos una creació de La Fontaine, diria: “em vàreu ignorar i menysprear, i ara os en trobareu el resultat”.

Anna Llovera
Anna Llovera
26.04.2017  ·  08:54

Sí, crec que s’ha de dedicar només el temps just per desmentir les mentides i, en canvi, dedicar-se de ple a ser amos del relat. Que prou feina tenim!
Per fer un país nou hem de pensar diferent i fer diferent. Hem de fer neteja de formes apreses de pensar i de fer, pensar lliurement i això costa.
Entrar a debatre amb un adversari trampós desgasta, contamina i fa perdre un temps preciós. Bon dia!

Pep Agulló
Pep Agulló
26.04.2017  ·  10:40

Estic d’acord amb Anna llovera. El relat unionista es coordina cada dia. Ara és un fet judicial, ara és una declaració manipulada d’un diari, ara s’escull data per un asssumpte de corrupció a Catalunya per tapar-ne gernació del PP, ara és una mentida mediàtica que apunta al famós cop d’Estat, ara són agressions a la xarxa impunes, ara és l’esquerra monàrquica que reivindica legalitat, etc… tot suma i es dirigeix des de un Estat Major. Nosaltres no tenim relat guanyador, implacable contra el seu, “demanem permís” per fer la revolució, i en aquesta feblesa, que no es coherència, estem donant poder a l’enemic.

Roser Giner
Roser Giner
26.04.2017  ·  11:41

Davant el tsunami que avança de forma implacable, sense fer soroll, però existeix, hi és, i va amenaçant en tocar terra, i arribarà, perque és molt a prop, els contraris, els defensors de la unitat del reino de españa, no ténen una altre argument que la mentida, el soroll mediàtic, les denúncies. Desmentim tota aquesta vergonya ….. i continuem, sense perdre més el temps.
I com diu en Usó, només resten 157 díes.

Carles Balbastre
Carles Balbastre
26.04.2017  ·  12:11

Sensacional el concepte de “revolució autoritzada per la superioritat”!

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
26.04.2017  ·  17:12

Es pot donar la volta al tema. Si els funcionaris apliquen la llei del parlament i no la de l’estat espanyol, seran sancionats?

Vicent Juli Iborra
Vicent Juli Iborra
26.04.2017  ·  18:42

Aquest article si el traduïu a l’anglès l’enviaré als meus amics irlandesos que tenen el diari El País com a font d’informació (d’esquerres!) per saber què passa a Espanya.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
26.04.2017  ·  23:09

ës cert q

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €