S’ha mort l’escriptora Maria Antònia Oliver

Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2016

VilaWeb
Redacció
10.02.2022 - 19:43
Actualització: 10.02.2022 - 20:43

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946) s’ha mort a setanta-cinc anys, segons que ha sabut VilaWeb. L’escriptora mallorquina va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2016 i és una de les escriptores en llengua catalana més importants d’aquests darrers cinquanta anys, possiblement una de les més desconegudes pel gran públic lector d’ençà del nou mil·lenni. Era una mena de petit tresor amagat en una casa de Biniali, un petit llogaret de Mallorca, on vivia. Oliver va aportar una immensa dosi de modernitat a la nostra literatura i, a més, va obtenir un gran reconeixement de la crítica i del públic.

El mes de novembre passat, quan va fer setanta-cinc anys, la filòloga Pilar Arnau, activista de pedra picada en el descobriment i rellançament de figures cabdals de la cultura illenca –és la biògrafa d’Aina Moll, per exemple, i ha fet molts estudis d’autors que abasten tot el segle XX–, li va organitzar un petit acte d’homenatge al teatre Mar i Terra de Palma.

Politització barcelonina

En la complexitat de la figura d’Oliver, hi té un paper primordial el pas per Barcelona i les implicacions polítiques que va adoptar. La seva amiga i degana de la Institució de les Lletres Catalanes Margarida Aritzeta va destacar en l’homenatge d’Oliver la importància en la creació i extensió del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), el seu pas pel Congrés de Cultura Catalana, en què el seu company, Jaume Fuster, va tenir un paper destacadíssim, i sobretot la lluita feminista dels anys setanta a Barcelona, en què va ser absolutament central.

Aquest pas per Barcelona i la participació en les lluites del tardofranquisme van ser fonamentals per a bastir una obra que beu de tot aquest món convuls i en ebullició. I, alhora, també ho va ser el substrat de la tradició cultural mallorquina mateixa, amb les rondalles en primer terme. Aritzeta ho recordava així: “Arran d’això, Maria Antònia Oliver perfila una línia de creació literària molt personal i particular. D’una banda, participa en el col·lectiu Ofèlia Dracs i fa literatura popular per cercar lectors; d’una altra, poua en la tradició de les rondalles per adaptar-les al seu món particular. És una visió de dona feminista i lluitadora que s’encarna, per exemple, en el personatge de la Lònia Guiu, la seva detectiu privada. Quan escriu les primeres novel·les en què hi ha una presència molt important de fantasia, la crítica diu que fa novel·les a l’estil de Tolkien, que aleshores s’acabava de traduir al català, o de Michel Ende; i en cap cas feia això, sinó que modernitzava les rondalles. Per exemple, a Crineres de foc fa una recreació en clau fantàstica de la Catalunya de l’època: les dones i el paper que hi jugaven, l’esquerra… Tot barrejat amb un món èpic i antic.”

Modernitat i oblit

A l’hora de parlar de la modernitat de Maria Antònia Oliver, Aritzeta ho tenia molt clar: “Amb la seva proposta literària s’avança moltíssim, i crec que ella no s’adona que fa coses que trigaran vint anys a fer-se a casa nostra, com ara la barreja entre els aspectes mítics i els polítics, la intertextualitat i el joc amb la postmodernitat, que ella fa sense adonar-se’n i que solament descobrim quan provem de fer una anàlisi teòrica de l’obra, a posteriori.” També tenia una teoria sobre l’oblit: “Oliver és oblidada perquè se n’ha anat a Mallorca, i si desapareixes de la primera fila de les tertúlies i no ets molt al mig, a poc a poc vas desapareixent. Ara li tornen a publicar moltes obres descatalogades, però una de les grans dificultats és que quan hi havia el gran boom de la Maria Antònia i d’en Jaume, pràcticament no hi havia internet i, per tant, no és a les xarxes i moltes de les coses que ha fet no es troben a Google. Cosa que també passa amb Jaume Fuster o amb Quim Soler. A més, fa vint anys que la Maria Antònia amb prou feines escriu per qüestions de salut i això li ha passat per sobre.”

Encara hi ha un altre aspecte que, per a la degana de la Institució de les Lletres, justificava l’homenatge a la manacorina: “Hi ha aquesta autora complexa que no perd les arrels mallorquines, que és en totes les lluites polítiques i que té un gran sentit de l’exigència amb l’obra pròpia, però hi ha la Maria Antònia Oliver afable, la de la casa en què tothom té cabuda i en què tothom anava i compartia la sobrassada, sempre boníssima, i el vi, i de bon matí et despertaven les llepades del gos. Hi ha l’amistat i el record de l’època de voluntat decidida pel trencament democràtic en què ella ho posa tot de part seva, i hi ha la solitud després de la mort d’en Jaume i del seu trasplantament. I tot això també és ella, i també ho és aquesta casa que ara amb una generositat immensa cedeix a l’Obra Cultural, la que era la casa de l’escriptor a Mallorca, que sempre estava plena.”

D’entre la seva extensa obra, destaquen títols com El vaixell d’iràs i no tornaràs, Figues d’un altre paner, Estudi en lila o Joana E., premi Prudenci Bertrana.

Reaccions de condol al món de la cultura i la política

La mort de Maria Antònia Oliver ha suscitat nombroses reaccions en l’àmbit cultural i polític, que han posat en relleu la seva condició de referent en la literatura catalana. La presidenta del govern de les Illes i el de la Generalitat de Catalunya, Francina Armengol i Pere Aragonès; el d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el seu successor, Xavier Antich; i escriptors com Joan-Lluís Lluís, Màrius Serra i Margarida Aritzeta han estat algunes de les veus que han expressat el seu condol.

La presidenta Armengol n’ha destacat el seu valor: “Referent, feminista i compromesa sempre amb la llengua, el seu nom perdurarà tant com el magnífic llegat literari que ens deixa.”

“La literatura perd un referent amb la mort de Maria Antònia Oliver. Lluitadora i compromesa en la defensa de la llengua i la cultura, va ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. I l’honor era, i és, llegir-la”, ha dit Aragonès.

Òmnium Cultural, que atorga el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ha donat el condol a la família de l’escriptora i Cuixart l’ha qualificat de “dona compromesa, incisiva i insubornable”. Antich ha dit: “Hi ha escriptores que t’acompanyen durant dècades, amb qui has après a llegir i a mirar el món, també a créixer. Maria-Antònia Oliver, escriptora i traductora, n’ha estat, per a molts, entre els que m’hi compto, referent imprescindible. I també exemple moral, model de compromís.”

L’escriptor i editor Emili Rosales ha escrit: “Els llibres són plens de vides, d’il·lusions, d’interrogacions i de reptes que ens regalen autors com Maria Antònia Oliver. D.E.P”.

L’escriptora Margarida Aritzeta ha recordat el personatge de Lònia, heroïna de les novel·les de detectius Estudi en lila, Antípodes i El sol que fa l’ànec, traduïdes a diversos idiomes.

L’escriptor Joan-Lluís Lluís ha destacat que Maria Antònia Oliver “era brillant, sagaç, indomable. I jo estic trist”.

També han recordat la figura i han lamentat la seva mort els escriptors Màrius Serra i Jordi Coca, el poeta Carles Duarte, l’escriptora i editora Iolanda Batallé i el Gremi d’Editors.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes