Seràs, Guillem, el símbol de la nostra vida sencera

«Els qui et varen matar, Guillem, ens varen causar un dolor que no sé ni explicar. Que vint-i-cinc anys després encara no sé ni explicar. Que ni escrivint aquest article durant tota la meua vida no arribaria a saber explicar»

Vicent Partal
Vicent Partal
11.04.2018 - 11:00
Actualització: 11.04.2018 - 13:00
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Els qui et varen voler matar no sabien, Guillem, que series el símbol de la nostra vida sencera, que vint-i-cinc anys després, avui encara escriuríem cada dia el teu nom a les parets de carrers i places, que et cantaríem cançons, com si cadascuna fos un himne, que enganxaríem la teua cara en cartells i pamflets de cap a cap del país, d’aquest llarg fragment de planeta que vas estimar tant i tant, de racó a racó, de pedra a pedra, de puny a puny.

Els qui et varen matar, Guillem, no sabien res de la vida. Què vols que en sàpiguen, uns nuvis de la mort, de la rotunda llum que entra a raig pels ulls qualsevol dia d’agost a Burjassot, de la carícia que és aquella gota de pluja relliscant per la galta, els cabells xops pels carrers de València, del sabor de l’aire pur que juga amb tu allà dalt del Penyagolosa, de la música que fan les onades quan arriben de llevant. No aprecien els versos ni les imatges. No saben que la música allibera. Que els llibres ens fan grans. Que posar els dits profundament dins un cavalló, terra treballada, ens converteix en arbres, en roures delicats, amarats de flor de taronger.

Els qui et varen matar, Guillem, pensaven –són així de limitats– que amb tu mataven de nou el rector Peset i tots aquells afusellats de matinada que l’Estellés va sentir matar a Paterna, la finestra oberta fent versos mentre les descàrregues sonaven en la nit fosca de Franco. Potser es van imaginar que matant-te a tu mataven no únicament l’esperança de València, dels Països Catalans. Potser van creure’s que aquella era també una manera de matar els nostres germans del Sàhara, els zapatistes de la selva Lacandona, els estudiants turcs acampats a la plaça Taksim, els qui cada dia es juguen la vida salvant gent a les costes de Líbia, els qui s’alcen contra el feixisme a Brooklyn, els qui obren pas als refugiats en les indignes fronteres d’Hongria o allà dalt en el fred de les altes valls alpines.

Els qui et varen matar, Guillem, ens varen causar un dolor que no sé ni explicar. Que vint-i-cinc anys després encara no sé ni explicar. Que ni escrivint aquest article durant tota la meua vida no arribaria a saber explicar. Potser per això, però, tanta i tanta gent no t’hem deixat de recordar ni un sol dia ni una sola nit. I és això que no sabien els qui et varen matar: no sabien que el dolor obliga, que et lleva la por, que t’encadena fèrtilment a la memòria. La teua gent, els teus pares, tes germanes, han estat la bandera i el solc, entercs ells a viure i fer-te viure a través seu, guiant-nos sempre. Els teus amics, els teus companys, han estat i són el teu fruit més preuat: la república indestructible de la dignitat. I el teu nom, Guillem, és el símbol de la nostra vida tota. Som el que som perquè som al teu costat. Som el que som perquè vius en nosaltres.

Pensaven que matant-te ens mataven a tots. Però has de saber, Guillem, que s’equivocaven i que s’equivocaven molt. Perquè vint-i-cinc eterns anys després naixen xiquets, xiquetes que un dia descobreixen encuriosits la teua cara en un cartell, el teu nom pintat en una paret, aquell article de Gemma Pasqual que parla de tu, el llibre de Jaume Fuster que t’invoca, aquella cançó dels Obrint Pas que et fa present, la manifestació, una de tantes que crida el teu nom: ni oblit ni perdó. I quan aquests xiquets, quan aquestes xiquetes, ens demanen qui eres als qui vàrem tenir la gran sort de saber de tu mentre eres viu, aleshores els explicarem que en realitat Guillem Agulló som tots. Perquè tots som germans els uns dels altres. Perquè tots som fills de Burjassot. Perquè tots som Maulets.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
10.04.2018  ·  22:11

Els teus assassins es van equivocar. De mig a mig. A tu et van arravatar la vida. Amb traïdoria. No ho podien fer de cap altra manera. Però al temps que van matar al jove Guillem, van fer nèixer el símbol. El referent. Van deixar uns pares desfets. Qualsevol cosa menys un fill, em va dir una vegada una mare que n’acabava de perdre un. I ens van deixar a tots estabornits. Però no van entendre, no ho entendran mai, que la onada que ja estava en marxa era impossible d’aturar. I que tu continues essent, tant de temps més tard, el mateix que aleshores. Eternament jove, atlètic i d’aquella mena de persones que practiquen la natació. Requereix molt d’esforç i sacrifici. Constància i afany de superació. I ells, malgrat que ni han pagat ni pagaran mai el preu d’allò que han fet, viuran tota sa vida amb l’evidencia del seu fracàs. Cada vegada més sols, més vells i contemplant com continuem el nostre viatge. I com en duiem amb nosaltres, perquè sempre estaràs en el nostre record i en el nostre cor. Viuràs per sempre, Guillem.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
10.04.2018  ·  22:29

Aquest és de 2008. En fan 10, d’anys.

https://blocs.mesvilaweb.cat/josepblesa/?p=88869

Eva Navarrete
Eva Navarrete
10.04.2018  ·  22:50

Amen.

Danny Norton
Danny Norton
10.04.2018  ·  23:18

Guillem Agulló, un xiquet de 19 anys assassinat d’una ganivetada en nom de la justícia de l’autarquia executada pel “Komando Marchalenes IV Reich”. De la paròdia de judici que varen fer no cal parlar-ne, tothom la coneix i, en definitiva, va ser la perenne aplicació de la justícia de part, la justícia injusta.

Avui commemorem els 25 anys de l’execució. I és molt depriment saber que gairebé res no ha canviat. Pot ser sí que avui els “elementos incontrolados” no arriben tan lluny, no maten rojos pel carrer; el poder s’ha modernitzat i ara t’empresonen pel que puguis estar pensant. En canvi, el 2018 igual que el 1993 no existeixen presos polítics sinó polítics presos. Ments igual de malaltes, podrides.

Visca la República!

Joan Ortí
Joan Ortí
10.04.2018  ·  23:41

Tot i saben d’on vením, d’una llarga nit molt dura i molt fosca; la transició dels darrers quaranta anys han estat mes malèfics que potser els quaranta anteriors, perquè tots esperàvem, que s’iniciés una nova etapa en el que s’acabés aquell mal son de la negra nit.
Aquesta esperança no és va iniciar mai, ens van embolicar i ens van distreure amb la societat del benestar i ens hi vam adormir.
Aquesta maleïda transició ha estat dirigida perquè el franquisme no desaparegués i no tant sols això sinó que s’ha tolerat la seva activitat amb tota la impunitat del món.
Si l’estat va permetre fa 25 anys amb la seva tolerància l’assassinat d’en Guillem, no és gens estrany que avui és vulgui assassinar a tota una Nació.
Tots els demòcrates, tots, de tots els racons dels Països Catalans hem de conjurar-nos, perquè s’acabi d’una vegada per totes aquest mal son del feixisme a casa nostre.
Els Països Catalans lliures de feixisme!
Per la memòria d’en Guillem Agulló.
Visca la República!

Ramon Panyella
Ramon Panyella
10.04.2018  ·  23:57

Gràcies Vicent Partal per aquest text tan bell de record i homenatge a en Guillem Agulló. El tinc present tothora en un cartell amb la seva cara que penja al meu despatx. Vaig llegir fa anys el llibre que li va dedicar en J. Fuster i ploro encara de ràbia i dolor per l’acte tan criminal que va segar injustament la seva vida. Que la seva memòria sigui sempre llum i estímul per tots nosaltres. NI oblit ni perdó.

Una abraçada,

Ramon Panyella

Josep Usó
Josep Usó
11.04.2018  ·  06:00

Els teus assassins es van equivocar. Matant-te, van donar vida al símbol. A l’heroi immortal. Com ho és el poble d’on venies. Ara, amb els anys que han passat, ja veuen que ho han perdut tot. I que els guanyarem. Perquè ells només tenen passat. I fosc. Ni oblit ni perdó.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
11.04.2018  ·  07:03

No perdem la memòria i tinguem ben present que fa 25 anys es va cometre un crim al PV que després d’un judici espanyol, els criminals no són a la presó. Amb el seu record, cal no oblidar que cal combatre el feixisme arreu de la nostra nació i vetllar per tal que no torni a alçar el cap.
Esperem que amb la República això sigui possible.
Ni oblit ni perdó.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
11.04.2018  ·  07:13

“…el dolor obliga…”

Gemma R.
Gemma R.
11.04.2018  ·  08:06

Allà ón siguis Guillem Agulló, la teva mort no quedarà impune. Derrotarem al Règim que va ser còmplice de la teva mort, per no haver condemnat mai el franquisme, la qual cosa sempre ha justificat els grupúscles d’ extrema dreta que et van sesgar la llarga vida que et quedava per davant, i que avui tornen a perdre la vergonya. Descansa en pau.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
11.04.2018  ·  09:35

Dolor compartit, molt dolor i cor ferm gràcies a ser molts. No es permet el defalliment!

LLIBERTAT!

Construïm la llibertat!

Pep Agulló
Pep Agulló
11.04.2018  ·  09:38

Ens reafirmem en el record d’en Guillem Agulló no per una protocolària agenda de commemoracions, sinó perquè el dolor i els seus valors resonen en cada lluita contra la intolerància assassina. La seva memòria inoblidable és el motor de la nostra lluita. El dolor per la seva mort, és també el dolor pels empresonats i exiliats a Catalunya, ara.

Avui, Guillem, tu series declarat terrorista. Als qui defensem les teves idees avui ens diuen nazis i terroristes, mentre l’assassí viu en la impunitat d’un règim que encobreix milers d’assassinats que resten silents a les cunetes dels camins. Tampoc els hem d’oblidar.

La potència del símbol reposa sobre una realitat que hagi accentuat la història, que l’hagi determinat. El símbol d’en Guillem Agulló deriva del seu significat però també de la seva força.

Que la seva sang per la llibertat ofegui l’assassí.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
11.04.2018  ·  10:19

Tu ho saps, Guillem. Com ho sabia Miquel Grau. Com ho sabem nosaltres que no ens deixem embolicar per una premsa manipuladora. Tots ho sabem que ells són els terroristes. Ells i el règim infecte que ha permès i permet la impunitat, la paròdia de judici, la misèria de condemna i l’acusació injusta i desproporcionada al dissident que gosa alçar la veu de la dignitat, encara hui. Tu i Miquel sou els nuvis de la vida, sempre joves, sempre al cor.

Roger Civera
Roger Civera
11.04.2018  ·  12:57

Encara recorde aquell dia de pasqua a casa la mare, quan vaig sentir al teu amic “el negre” descrivint el succeït a Montanejos. No es deien noms a la notícia del TN, però com un cop de puny vaig entendre que es tractava de vosaltres.
Tu tenies un any més que jo, eres en aquell moment dels “grans” de maulets (o així ho percebia)… tinc ben fresc com ens trobàvem tots els dissabtes al matí a aquella casa vella, on coordinats per en Toni Gispert, parlàvem de política i fonamentàvem els nostres somnis.
Somnis que ara tenim a tocar i que tu estaries il·lusionat de poder compartir.
Guillem has sigut el nostre far, però també el nostre Pepe Grillo per a quan defalliem.
Avui més que mai: Ni oblit, Ni perdó!!!

Elisenda Tortajada
Elisenda Tortajada
11.04.2018  ·  12:59

Encertat record en un dia en que Guillem, Arnau i Tamara són uns de tants noms d’amics, amigues, companys i companyes que surten al carrer a defensar la llibertat de ser qui som.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
11.04.2018  ·  13:29

Pels de punta i carn de gallina llegint el seu article. No puc soportar tanta ignominia i crueltat.

Excelent homenatge per a un jove inocent al que un assesí malparit le va arrancar la vida de sobte per clamar llibertat…Guillem, mai morirás en la història dels països catalans… puta dictadura geneticament malalta, esteu quedan be retratats en el colectiu internacional perque en el vostre païs teniu a la gent dopada d’odi, venjançes i pors… sentiments que mai dèixen evolucionar als èssers humans per a què? Per a que vosaltres pogueu fer i desfer el que vos roti com els putos amos de les nostres nates llibertats i existències?

eva salas
eva salas
11.04.2018  ·  13:46

Jo tampoc suporto tanta maldat, o crueltat, tant és com ho anomenem.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
11.04.2018  ·  15:03

En els moments que sentim defallir sempre sempre hem de recordar totes les persones que van lluitar per la nostra terra i per culpa d’un Estat feixista que recolza els grups nazis van perdre la vida.
Gràcies Sr. Partal per honorar la memòria del jove Guillem.

jordi Rovira
jordi Rovira
11.04.2018  ·  17:47

Una editorial molt especial i sentida que mereix un respecte particular.
Una editorial prou important en l’àmbit col·lectiu, en tant que recorda que mai cap altre transició serà possible sense la reparació justa dels crims polítics i d’aquells que en tenen responsabilitat. Hi ha qui ha de pagar. Ni oblit ni perdó legals, abans del perdó humà que tocarà.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
11.04.2018  ·  21:22

Dol enormement pensar en aquest assassinat i en tots els que ha patit la nostra gent al llarg dels segles d’opressió, que són molts, els assassinats i els segles. Siguem dignes de llur coratge, sofriment i sacrifici.

pep astola
pep astola
11.04.2018  ·  21:36

ells ens apallissen i ens assassinen, nosaltres responem escrivint articles i lluint llaços grocs…. segur que guanyem…el cel guanyarem

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €