23.04.2025 - 22:50
|
Actualització: 24.04.2025 - 13:33
La llegenda diu que el poble, després d’haver vist com el drac havia devorat tots els bens i que no quedava cap bèstia viva, li va voler oferir una persona, elegida per sorteig. La mala sort va recaure en la princesa, la filla del rei. Quan el drac era a punt de cruspir-se-la, Sant Jordi, armat de cap a peus, va aparèixer de sorpresa i la va salvar. La lluita contra el drac fou aferrissada, però se’n va sortir.
La comparació és atrevida, però la llegenda permet de fer un paral·lelisme amb la realitat. Perquè aquest vespre, els carrers de Barcelona també s’han omplert de Sant Jordis. Gent gran, homes, dones, amics, enamorats, famílies senceres. I joves, molts, moltíssims joves. Tots amb un objectiu ben clar: salvar la llengua catalana –la princesa– de tots aquells dracs que la volen devorar.
El col·lectiu Sant Jordi per la Llengua ha estat capaç de mobilitzar quinze mil persones –dues mil segons la Guàrdia Urbana de Barcelona– i cridar a l’uníson que ja n’hi ha prou i que calen mesures urgents per a combatre l’emergència lingüística i blindar el català a tot arreu i tothora.
“Les administracions no actuen”
“La gent ha de sortir al carrer perquè som en situació d’emergència lingüística. Les administracions no actuen”, ha dit Núria Alcaraz, portaveu del col·lectiu, minuts abans de les 19.00, l’hora de la convocatòria. Ha lamentat que l’Ajuntament de Barcelona hagi fet un pregó en castellà, sense referències a l’emergència lingüística, o que la Generalitat hagi fet actes de Sant Jordi a Madrid.
Adrià Font, també portaveu del col·lectiu, ha volgut deixar clar que avui havia de ser un punt d’inflexió en la militància, en la defensa dels drets lingüístics i en la mobilització al carrer per a defensar el català. Han animat la població a canviar els hàbits lingüístics i a fer del català una llengua de cohesió social. També ho han aprofitat per denunciar el model turístic de Barcelona, basat en l’especulació, que, segons ells, no permet l’arrelament de la gent.
Els Sants Jordis que hem trobat a la manifestació tenien clar que s’havia de salvar el català de tota mena de dracs. De les administracions que no blinden prou la llengua. Dels qui volen boicotar la immersió lingüística en l’educació. Dels polítics que no volen establir requisits i quotes lingüístiques en favor del català. Dels qui no faciliten que els nouvinguts puguin aprendre la llengua. La llista és llarga.
Joves, molts joves
Falten pocs minuts per a les 19.00. La manifestació comença al carrer de Pelai, a prop de la plaça de la Universitat. Hi ha gent, però ens fa dubtar que sigui un èxit. Tanmateix, en un tancar i obrir d’ulls, redactor i càmera ens adonem que anàvem ben equivocats.
L’arribada de gent és contant i impressionant. Sembla que surtin de sota les pedres. I així la que la manifestació arrenca, encara n’hi ha més que s’hi afegeixen. I arribem a la plaça de Catalunya, i encara se n’hi afegeix més. I uns quants metres més enllà, més famílies. Gent de totes les edats i ideologies que els uneix l’estima pel català i la defensa de la llengua, i que són conscients que convé capgirar la situació actual.
Tothom amb qui parlem està animat, amb ganes de sortir al carrer, reivindicar la llengua, i també tocar el crostó als polítics. Un grup de tres joves expliquen que els preocupa la situació del català i que per això han sortit a reivindicar-lo. “Hi ha un problema a dalt que no es resol bé. No et sé donar cap solució, però falla alguna cosa”, diu en Roc. En Pol també creu que cal que hi hagi mobilització, i és molt crític amb els polítics: “Veure que els polítics ens han fallat és important per a veure que la política es fa des del carrer, que no es fa des d’una cadira amb un sou de noranta mil euros nets. Som nosaltres que hauríem de defensar la nostra llengua i els nostres principis.”
En Pau diu que, tenint en compte que hi ha un procés de retrocés de la llengua, l’activisme al carrer pot ser clau per revertir-lo. La Martina explica que avui s’ha de reivindicar la llengua sobretot tenint en compte que, a parer seu, hi ha qui vol despolititzar la diada i fer que perdi poder. La Maria posa parla d’un altre fet bàsic: la criminalització de la immigració per part de l’extrema dreta. Es culpa la immigració del retrocés de la llengua –diu–, però el problema ve de fa molt de temps.
Uns metres enllà ens saludem efusivament amb l’Empar, professora de tecnologia del meu institut, a les Masies de Voltregà (Osona). Ha vingut expressament a la manifestació. És una independentista de pedra picada i no se’n perd ni una. Està escandalitzada per la situació del català en l’educació. “Abans, a vosaltres, a classe, tothom i sempre hi parlava en català. Ara es parla en castellà”, m’explica. A l’hora de l’esbarjo i a les classes, els alumnes s’animen a parlar en castellà. Veu que hi ha alguna cosa que falla, i això la té preocupada.
D’això mateix també ens en parla la Cèlia, que és mestra. “Parlem de l’escola en català i no sé si és una realitat. A les aules, majoritàriament es parla en castellà. Perquè canviï, hi ha d’haver un canvi polític”, diu.
View this post on Instagram
“Ahir, avui i demà, escola en català!”
Les terrasses són plenes de turistes. Hi ha un grup de tres nois que han deixat de beure cervesa i engolir patates braves i, ben bocabadats, han tret el telèfon mòbil. No saben pas què enregistren, però hi ha sarau i els agrada. Un grup de noies, també turistes, s’obren pas entre els manifestants carregades de bosses de roba de marques de luxe. Uns quants metres enllà, una colla de turistes demanen explicacions al guia i una família que acaba de sortir d’El Corte Inglés s’ha sorprès de veure tanta gent, de cop, al carrer.
Ells no ho saben, però aquesta manifestació també és una crítica directa dirigida al turisme de masses, un model que ha arrelat hàbilment en la ciutat. Els organitzadors estan convençuts que aquest model va en detriment de la presència del català, per l’avenç del castellà i de l’anglès a la ciutat i per l’empitjorament de les condicions de treball de la gent.
La manifestació té un contingut ben divers. Els organitzadors denuncien la minorització del català vinculada a la gentrificació i al model neoliberal, les polítiques assimilacionistes de l’estat espanyol, la desprotecció legal contra les discriminacions lingüístiques, la deixadesa de les administracions a l’hora de promoure el català, la manca de recursos per a aprendre’n i el retrocés del català com a llengua de cohesió. També parlen d’habitatge, de nouvinguts… Més de dues-centes entitats s’hi han adherit.
La manifestació avança per la Via Laietana. Se sent un bon grapat de càntics. “Ahir, avui i demà, escola en català!”; “Per la llengua i per la terra, estarem en peu de guerra!”; “Canya contra Espanya!”; “Puta Espanya i puta PSC!”; Ni França ni Espanya, Països Catalans!”. I arribats davant de la Prefectura Superior de la policia espanyola a Catalunya, la gent xiula fort i crida “Fora les forces d’ocupació!” i “La policia tortura i assassina”. Els tres policies espanyols que escorten la comissaria, amb el casc a la cintura, s’ho miren amb un posat burleta darrere les tanques. I riuen.
Retrocés “històric i sense precedents”
La manifestació s’ha acabat a la plaça Comercial del Born, davant el Born Centre de Cultura i Memòria, pels volts de quarts de nou. A l’acte final hi ha intervingut la periodista Laura Aznar, la drag Jèssica Pulla, l’escriptor Màrius Serra, la militant del Sindicat de Llogateres Naoufal Amrani i la humorista Oye Sherman. Svetlana s’ha encarregat de cloure la manifestació amb una actuació musical.
El manifest que s’ha llegit denunciava un retrocés històric i sense precedents del català, remarcava que la minorització lingüística avança i criticava durament el model econòmic de Barcelona, amb retrets contra el turisme.
“Hem de crear comunitat resistint i deixant clar que la ciutat és nostra, que són els nostres barris i les nostres viles, i que ja es poden preparar perquè d’aquí no ens en faran fora sense resistència, perquè fa segles que hi som, que resistim i que lluitem per una ciutat més justa, habitable i en català”, ha destacat Aznar.
