The Washington Post · Ani Avetisyan

The Wyoming Star no seria, a priori, el diari que algú esperaria trobar a Erevan, la capital d’Armènia. Imprès en anglès i en armeni, amb el seu alfabet característic, la publicació, d’aparença nord-americana, ha irromput als estands de premsa de la ciutat aquests darrers mesos. Però el contingut sembla molt més proper a Moscou que no pas a l’Oest Mitjà nord-americà.

L’estratègia, que Rússia ha fet servir sovint en unes altres ex-repúbliques soviètiques, és el darrer intent de Moscou per a frustrar l’acostament d’Armènia cap a Occident, i podria consumar-se en les eleccions de demà si el primer ministre, Nikol Pashinyan, revalida el càrrec.

Durant aquest darrer any, aquesta nació del Caucas Sud de tres milions d’habitants ha esdevingut un dels grans blancs de la propaganda pro-russa –que fins fa poc s’havia centrat en països com ara Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia– a mesura que el govern de Paixinian, tradicionalment proper a l’òrbita russa, ha anat fent obertures cap a Occident.

Segons The Insider, una organització que investiga l’activitat russa a l’estranger, The Wyoming Star promou un discurs estretament alineat amb el Kremlin: així, per exemple, el diari adverteix sovint del risc que Armènia caigui sota la influència dels Estats Units, i argumenta que abandonar l’aliança comercial amb Rússia tindria greus conseqüències econòmiques per a Armènia.

The Insider ha investigat la publicació –que es presenta com un mitjà nord-americà que cobreix tant notícies internacionals com informació local de l’estat nord-americà de Wyoming– i la relaciona amb una xarxa vinculada a Alexander Ionov, un ciutadà rus que els Estats Units associen a presumptes activitats d’ingerència electoral pro-russa a l’estranger.

“Rússia ha esdevingut més assertiva amb Armènia, especialment quant a l’oposició pro-russa”, diu Narek Sukiasian, politòleg del Centre d’Estudis de Cultura i Civilització d’Armènia.

Els sondatges de les eleccions de demà situen Contracte Civil, el partit de Paixinian, en un avantatge clar sobre formacions pro-russes rivals, entre les quals hi ha la del multimilionari russo-armeni Samvel Karapetian, investigat per la justícia armènia per càrrecs com ara l’emblanquiment de capitals i l’evasió fiscal. Karapetian s’ha declarat innocent de tots els càrrecs presentats en contra seva, i sovint els ha considerats motivats políticament.

Paixinian, al poder d’ençà del 2018, ha estret els vincles amb la UE i ha ampliat la cooperació amb els Estats Units. Un dels projectes estrella del govern Paixinian és el corredor que connectaria l’enclavament àzeri de Naxçivan amb la resta de l’Azerbaitjan per mitjà d’Armènia. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha donat suport a Paixinian en aquestes eleccions.

Abans-d’ahir, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anuncià un paquet d’ajuda de 50 milions d’euros per a Armènia. Pocs dies abans, Rússia havia anunciat que aturaria les importacions d’una sèrie de productes agrícoles armenis tot al·legant motius sanitaris, una decisió que Von der Leyen ha qualificat de “coacció econòmica” per part de Moscou, decidida a aturar les aspiracions d’Armènia d’esdevenir un centre estratègic que connecti Europa, el Caucas Sud i l’Àsia central.

Rússia sovint ha estat acusada de provar d’influir la política estrangera, especialment en el cas d’ex-repúbliques soviètiques com Armènia. Moscou intervingué activament en les eleccions moldaves de l’any passat, tot organitzant protestes contra suposats casos de frau electoral i orquestrant campanyes de desinformació a les xarxes socials. A començament d’any, Romania repetí les eleccions després d’una primera campanya marcada per les ingerències russes.

La portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers rus, Maria Zakhàrova, ha llevat importància a les informacions que acusen el Kremlin d’orquestrar una campanya de desinformació a Armènia, i ha remarcat que la tasca de decidir el futur d’Armènia corresponia exclusivament als armenis.

El president rus, Vladímir Putin, destacà la proximitat que històricament ha caracteritzat les relacions entre ambdós països durant un missatge especial a Paixinian amb motiu del seu aniversari, el primer de juny; pocs dies abans, a final de maig, el president rus havia dit que Moscou no s’oposaria a les aspiracions polítiques d’Armènia.

Fonts pròximes al Kremlin, que accedeixen a parlar amb la condició de mantenir-se en l’anonimat, expliquen que Serguei Kirienko, ex-primer ministre rus encarregat de supervisar la política interior de Rússia i les regions ocupades d’Ucraïna, ha assumit un rol capdavanter en la gestió de les operacions polítiques a tot l’espai post-soviètic, incloent-hi Armènia.

Per institucionalitzar aquest canvi, el Kremlin ha creat un departament que, entre més funcions, s’encarrega de les operacions destinades a contrarestar l’acostament d’Armènia a Occident, segons aquestes mateixes fonts. Uns altres estaments de l’estat rus, entre els quals els serveis secrets, també han dut a terme operacions pròpies amb l’objectiu de preservar la influència russa al Caucas Sud.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, nega que el Kremlin tingui cap departament específic per a Armènia supervisat per Kirienko, o que Moscou hagi orquestrat cap operatiu de desinformació al país durant la campanya electoral.

A les xarxes, els comentaristes pro-russos han començat a alertar del risc de “ucraïnització” d’Armènia, la idea que l’acostament del país envers Europa podria abocar-lo a la inestabilitat, el conflicte armat o el col·lapse econòmic. Uns altres, directament, qüestionen la legitimitat de les institucions armènies i presenten el govern armeni com un titella dels interessos estrangers.

Un portal web en concret, anomenat Armenia Daily, ha estat identificat per investigadors de la Unió de Ciutadans Informats, una organització de Yerevan, com la punta de llança d’un ecosistema més ampli de pàgines web dedicades a elaborar i difondre notícies falses que posteriorment s’acaben escampant per les xarxes socials.

Una d’aquestes notícies falses ha estat l’afirmació, sense cap mena de fonament, que Armènia va acordar secretament amb la UE d’acceptar a 250.000 migrants musulmans indocumentats. Posteriorment, es publicà al portal web Ulusal signada per un periodista armeni inexistent.

El ministre d’Afers Estrangers armeni, Ararat Mirzoian, digué aquest març que part de la desinformació detectada durant la campanya estava vinculada a Rússia, si bé matisà que semblava derivar de polítics i diplomàtics a títol individual, més que no pas d’una “oficina centralitzada o una autoritat suprema que ho organitza i ho gestiona tot”.

Com en unes altres ex-repúbliques soviètiques, els grups pro-russos es beneficien enormement del fet que la majoria de la població parli o entengui el rus, una llengua que continua essent d’ensenyament obligatori a les escoles. Els canals de la televisió estatal russa s’emeten a Armènia, per bé que alguns programes han quedat prohibits a causa de la tensió política amb Moscou. Un problema afegit és que Armènia continua essent econòmicament dependent de Rússia. I també és on hi ha l’única base militar que Moscou té al Caucas Sud.

Sigui com sigui, dues fonts pròximes al Kremlin diuen que és poc probable que aquesta darrera campanya de desinformació, que els experts armenis diuen que no té precedents en la història del país, es tradueixi en beneficis tangibles per a Rússia.

“Ens fa la impressió que és més important que no pas les campanyes de desinformació a Moldàvia o Romania perquè la presència russa en l’espai mediàtic armeni és significativament més alta”, diu Daniel Ioannisian, director de programes de la Unió de Ciutadans Informats.

L’abast de la campanya reflecteix la preocupació de Rússia per la possibilitat de perdre influència en un país que, històricament, ha estat clau per a la influència de Moscou sobre el Caucas Sud. L’any 2023, l’expulsió de la població armènia de l’Artsakh per l’exèrcit àzeri evidencià la pèrdua de múscul militar de Moscou a la regió.

El conflicte, i la incapacitat de Rússia d’aturar l’avenç àzeri, ha empès Armènia a estrènyer els vincles amb Occident. “En Nikol té el meu suport total i absolut per a la seva reelecció el 7 de juny de 2026”, escrigué Trump a les xarxes socials a final de maig. “Amb l’ajuda d’en Nikol, durem als Estats Units, Armènia, el Caucas Sud i l’Àsia central a cotes inaudites.”

Aquesta setmana, Putin parlà per telèfon amb Paixinian per tractar sobre la reunió del Consell Econòmic Euroasiàtic que es féu a Astana el 29 de maig. Paixinian no assistí a l’esdeveniment, i Putin advertí que un possible acostament d’Armènia cap a la UE podria obligar Moscou a reduir els seus vincles econòmics amb el país.

Sukiasian, el politòleg de Yerevan, diu que, en darrera instància, Moscou podria optar per continuar col·laborant amb Paixinian en cas que el seu partit guanyés les eleccions: la clau, explica, és com quedarà de fragmentat el parlament després dels comicis.

“Rússia ha d’anar amb més cura a l’hora de triar en quins conflictes s’involucra i en quins no, perquè ja està prou ocupada en uns altres fronts”, explica Sukiasian. “Com més reforçada surti l’oposició dels comicis, més alta serà la probabilitat que el pròxim parlament tingui en compte els interessos de Rússia.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb