Qui defensa el català en el món globalitzat?

  • Ens cal un nou discurs sobre el català, no tan sols adaptat a la globalització, sinó que partesca de la globalització. I tenir veu pròpia al món, com a cultura i com a llengua

Vicent Partal
25.01.2023 - 21:40
Actualització: 25.01.2023 - 21:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’editorial de dilluns, sobre l’algorisme de Google que mata el català, ha tingut un ressò extraordinari. Dilluns mateix Maarten de Jongh i més lectors i subscriptors van emprendre una campanya a les xarxes socials per exigir l’atenció de l’empresa californiana, una campanya que ha tingut una visibilitat tan potent que ha acabat fent-la reaccionar amb una contundència i una claredat com no ho havia fet mai. Al compte de @searchliaison, Google deia ahir: “Entenem la preocupació dels que busqueu resultats en una llengua concreta. És una de les nostres prioritats i continuem investigant solucions, tot i que requereix temps assegurar-se que funcionin de manera perfecta…” És un primer pas important, tot i que ara cal que el problema es resolga tan de pressa com siga possible i seguir de prop quins passos fan. Mentrestant, però, no puc fer res més que felicitar tothom per la reacció. En aquell editorial recordava que Manuel de Pedrolo ens va ensenyar que protestar sempre és efectiu i ací en tenim una altra prova, per si calia. D’això i del fet que la gent hi és i no està disposada a rendir-se davant res ni ningú.

Però avui m’agradaria portar el debat una mica més enllà, perquè crec que els fets ens obliguen a pensar, amb una certa urgència, sobre coses que no poden ser tapades per l’anècdota.

És evident que aquest incident ens ensenya que la globalització és a les nostres butxaques i té un impacte directe en la vida diària dels catalanoparlants. I, en conseqüència, crec que no podem continuar parlant de la globalització com d’una cosa aliena que ens arriba des de l’estranger ni fer una aproximació purament comercial al problema –pensant-nos que Google, Amazon, Apple, Netflix o Microsoft són empreses i prou. Perquè la realitat és que aquestes empreses (hi ha qui en diu “empreses-estat”) tenen el control de bona part de la vida pública del país i, per tant, de la nostra sobirania com a nació. Alhora penetren en la nostra vida privada amb una força i una influència mai no vistes.

En aquell editorial parlava, com un exemple remarcable i a seguir, de l’ambaixada davant el món digital creada ja fa anys per Dinamarca (ací en teniu la web), una ambaixada que, per les notícies que en tinc, continua essent l’única del món i que ara ha obert oficina també a la Xina. La importància d’aquesta decisió és que els danesos s’han identificat davant aquestes empreses tan poderoses i han fet saber que ells tenen veu pròpia sobre aquest àmbit i volen defensar les seues posicions. Posicions culturals, però també democràtiques, de respecte als drets personals, com ara el d’intimitat i el de model de vida. Que no és tan sols la llengua que es troba amenaçada avui.

Hauria de ser una prioritat, doncs, que els catalanoparlants tinguéssem una veu autoritzada que ens representàs allà on hi ha en joc bona part del model de vida de les nostres societats. Lamentablement, aquesta crisi de l’algorisme de Google, igual com ha servit per a constatar això, ha servit per a comprovar el ritme lentíssim, paquidèrmic, de reacció de les institucions i organitzacions del país. I la divisió i la incomunicació entre les unes i les altres. Els primers tocs d’alerta vénen del setembre de l’any passat. Al desembre va pujar el to de la preocupació. I ara ha estat la gent que ha posat el problema sobre la taula. Aquest país nostre que va ser capaç d’enlluernar el món amb la creació del domini .cat ara sembla aixafat per la burocràcia i incapaç de ser creatiu.

A mi no em correspon de dir com s’ha de fer tot això. Però sí que crec que he de dir que el català ha de ser un interlocutor en el món global i també que, com a societat, cal que vegem la necessitat de revisar a fons la manera com entenem la nostra llengua. Perquè el català avui és una llengua global –car avui les llengües ja no són globals pel territori que ocupen, sinó segons si tenen o no tenen les eines de la globalització. I això imposa entendre-la d’una manera nova i diferent.

Ens cal, per tant, urgentment, bastir un discurs nou sobre la llengua. Un discurs no tan sols adaptat a la globalització, sinó que partesca de la globalització. I al mateix temps és urgent de construir aquesta veu comuna, no regional ni regionalitzada, ni subordinada, que servesca d’interlocutor davant aquests gegants que tant ens condicionen la vida. I que siga reconeguda per ells. De moment, ací tenim la gent, fantàstica com sempre, i això és molt, moltíssim, segurament la cosa més important de totes. Però no saber qui parla en nom del català en el món global ni saber quin és el paper de la nostra llengua en aquest nou entorn és un perill flagrant que no podem negligir molt de temps més.

 

La nostra feina és ajudar els lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim. Ho fem gràcies al suport dels subscriptors, i per això us demanem que us en feu. Gràcies per ajudar-nos.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
25.01.2023  ·  22:09

Cal treure el cap de baix de l’ala i de demanar perdó per existir. Els catalanoparlants no som millors que ningú; però tampoc pitjors. I en efecte. La nostra burocràcia és molt ineficient. Per a quasi tot, jo crec que també és prescindible. I més ara, que es poden establir tota mena de contactes amb molts pocs intermediaris.

Isabel M.T. Jordà
Isabel M.T. Jordà
25.01.2023  ·  22:29

A què espera la Generalitat a seguir l’exemple de Dinamarca i nomenar un ambaixador que defensi el català davant totes aquestes empreses com Google, Facebook, etc…? Em sembla que no costaria tant portar la iniciativa al parlament, votar-la i aprovar-la perquè tenen els escons suficients per tirar-la endavant. La pregunta és per què no ho fan?

Joan Rius
Joan Rius
25.01.2023  ·  22:37

Cal que els minsos govers autonòmics -de moment- dels països catalans es coordinin per defensar la identitat de la nostra llengua i cultura en aquest món global per no desaparèixer, independentment del seu color polític. Si no son capaços de fer-ho, hem vegut oli.

Gerard Codina
Gerard Codina
25.01.2023  ·  23:12

Per suposat qui hauria de parlar en nom del català és el govern. Però si no el deixen, no en sap o no vol, Omnium és l’única entitat que li pot fer el relleu.

jaume vall
jaume vall
25.01.2023  ·  23:27

Òbviament he d’estar d’acord amb l’esperit de l’editorial, i la veu d’avís que llença el director.
Afegiré: l’altre dia vaig anar a veure electrodomèstics. En una tenda hi havia un productede cuina que m’interessava, i que estava etiquetat en català, també. En castellà i en anglès, a més. Quasi em venen ganes de plorar d’emoció. Crec recordar que la marca era Ambit.
Clar, això hauria de ser normal. Per què fins el moment no ho és?
Les empreses tenen responsabilitat, per mandra, per ignorància, el govern té responsabilitat per desídia. Els consumidors tenim responsabilitat per mesellisme.

Per cert, assumint que hi haurà una part de la societat globalitzada que no parlarà català : immigrants llatinoamericans, xinesos, hindús, si més no, la seva primera generació, almenys que puguin votar independència, després de conèixer la nostra versió del procés.
M’explico.
El 3/24 fa mitja hora de notícies en occità, per a la Val d’Aran. Tan costaria que afegís mitja hora de notícies a migdia i mitja hora de notícies al vespre, tot fent-les en anglès i en francès, i en castellà. Sí, en castellà. Com si fos una llengua estrangera.
Aniria bé perquè els estrangers que viuen aquí i els que consumeixen televisió en bars, restaurants, a casa seva, no hagin de posar sempre tv1 per informar-se.
Un parell de noticiaris en anglès, en francès, en castellà, però amb mirada catalana al món, no ens aniria bé a tots?

Jaume Riu
Jaume Riu
25.01.2023  ·  23:28

CATALÀ PROACTIU
Ser proactiu vol dir que t’avances als problemes i prens les mesures per afrontar-los de manera positiva i provocar el canvi desitjable.
En la darrera dècada hem desplegat molta política proactiva que reconeixen fins i tot des de la sala segona de Tribunal Suprem que, en el seu enèssim acte de denegació de la llibertat provisional dels presos polítics catalans va usar com un dels seus arguments que és “un fet notori l’existència fora del territori espanyol d’estructures de poder organitzades, posades al servei d’aquells que han pres la determinació de sostreure’s a la crida d’aquesta sala” (Europa Press, 15/05/2018)
És a dir, que l’alta judicatura espanyola reconeix el Consell de la República com a “estructures de poder organitzades”, naturalment de política proactiva.
El 9-N de 2014, o el gran èxit de l’1-O de 2017 són exemples magnífics de política proactiva.
Sabem ser proactius, i ara cal avançar-nos també al problema del català, per prendre mesures i afrontar-lo de manera positiva i provocar el canvi desitjable.
Com Partal apunta a l’editorial, som a temps de tenir veu a nivell global i, en definitiva, som a temps de fer un català proactiu.

MARCEL DALMAU
MARCEL DALMAU
25.01.2023  ·  23:36

Moltes gràcies Vicent i els qui heu tingut aquesta iniciativa. A veure si s’encomana l’actitud amb qui tenen molts més instruments de poder. Quin goig. Felicitats.

Gerber van
Gerber van
26.01.2023  ·  00:27

En part és culpa nostra que siguem tan dependents d’alguns gegants del programari, i per tant, estar a mercè de les seves voluntats.

És conegut que Google no és una maquina de cerca neutral. Les empreses i els governs, inclosa la Comissió del Clima de les Nacions Unides, paguen a Google perquè es presenti en primer lloc les seves empreses i institucions com a resultats de la cerca. Qui encara creu un resultat de cerca tan esbiaixat? A més, és conegut que Google guanya diners amb les nostres dades personals i el nostre comportament a Internet. Però la gran majoria de la gent segueix utilitzant Google. Mentre hi ha bones alternatives, com el DuckDuckGo.

Això últim també val pels altres empreses com Meta, l’empresa de Facebook i WhatsApp. Però continuarem utilitzant aquestes eines. Tot i que hi ha bones alternatives per al WhatsApp, com ara Signal i Telegram.

I, finalment, però no menys important: Microsoft. Ahir la xarxa de serveis d’aquesta empresa es va penjar a tot el món. Ens hem tornat massa dependents d’emmagatzemar els nostres documents “al núvol”. Hem perdut l’enteniment fent-nos tan dependents d’una sola empresa? La infermera del CAP del Raval Nord es queixa a l’entrevista a Vilaweb (https://www.vilaweb.cat/noticies/antonia-raya-vaga-infermeres/) que els ordinadors triguen entre 10 i 15 minuts en posar-se en marxa. Això és ridícul i totalment innecessari. El cap de setmana passat es va publicar un bon article sobre el Programari Lliure (https://www.vilaweb.cat/noticies/ordinadors-valencians-programari-lliure/). Per a molts usuaris, la instal.lació i l’ús de Linux pot ser massa complicat tot i que s’ha facilitat molt els ultims anys. Però fins i tot els polítics de les darreres dècades s’han negat a invertir en el desenvolupament de programari lliure per a l’administració public, com el servei de salut. Si no, les inversions s’haguessin mantingut al nostre país i no s’haguessin anat cap als empreses als EUA, els proveïdors de serveis i productes s’haguessin pogut repartir entre empreses regionals i canviar si fos necessari. Però no, els polítics sempre van optar per la solució ràpida i la més barata que, segons resulta, és una trampa que surt molt més car i de la qual és difícil sortir.

La nostra forma de vida depèn en gran mesura de les noves tecnologies. Si volem ser lliures i independents, primer hem d’alliberar-nos dels empreses gegants del programari.

Joan Font
Joan Font
26.01.2023  ·  00:39

Parlem constantment que el català no te un estat que el defensi. Això es cert en part, ja que Andorra si que es un estat i te com a idioma oficial el català. ¿ Com es que els països catalans com a comunitats que tenen el català com idioma oficial i Andorra no fan un front comú en defensa del nostre idioma ?
Potser vaig equivocat, però no recordo haver sentit mai que es parli d’aprofitar l’estat Andorrà, com a punta de llança per promocionar el català a nivell mundial. A mes Andorra està fen passes per entrar a la Comunitat Europea, que si s’arriba a produir, farà que el català sigui idioma oficial a les institucions europees.
¿ Què esperen els polítics dels Països Catalans i les institucions com l’IEC, Omnium, Plataforma per la Llengua, i totes les associacions i entitats que defensen el català, per posar-se d’acord amb Andorra per fer aquesta tasca tan important de la defensa i promoció del nostre idioma ?

Núria Castells
Núria Castells
26.01.2023  ·  02:30

Els catalans som un poble acostumat que les coses les facin els ciutadans, la gent. Tret de moments excepcionals, les administracions no han estat mai el motor del progrés; ho han estat les entitats, la gent organitzada.
Aquests darrers dies, el ressò de la protesta pel bandejament del català a Google n’ha estat una mostra més.
Mentre les xarxes socials bullien, el govern seguia a la parra. Com en tantes coses, per cert.
Adonem-nos, doncs, que cal tornar a arremangar-se i no esperar els polítics de torn… si no és per arrossegament…
Hi ha dues coses -entre moltes- que em semblen importants de plantejar:
1.- és evident que un mercat gran té més poder. I és evident que els catalanoparlants som més gent que la gent del Principat.
Sembla que caldria engegar totes les iniciatives possibles per coordinar les forces de tot l’àmbit del que alguns anomenem els Països Catalans: des d’intercanvis escolars fins a l’exigència de reciprocitat televisiva (com hem d’acceptar que els “nostres” polítics no se’n surtin després de tants anys?!?!) passant per moltes iniciatives possibles més. Com fa VilaWeb, per cert: actuar com UNA cultura.
No veure que junts podem ser més forts és un error enorme. Cal anar ensorrant les barreres que els polítics de torn basteixen en perjudici de tots nosaltres.
2.- caldria organitzar un nou CONGRÉS de CULTURA CATALANA. Sí, com el que entre 1975 i 1977 va galvanitzar la societat catalana en tants àmbits i ens va omplir de força i orgull.
Ens fa falta, i hauríem de posar-nos-hi! Entitats, acadèmics, experts…
Tenim moltes coses per replantejar.
No esperem que els polítics mediocres que patim ens treguin les castanyes del foc.
Si volem tenir futur com a país, movem-nos. Tots junts.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
26.01.2023  ·  02:34

Totalment d’acord, Vicent. Jo et diré que, apart del tema purament informàtic i d’internet (com dius, importantíssim), tenim un problema gravíssim amb les indústries culturals del país, per anquilosades, endogàmiques i incapaces de generar èxits fins i tot internacionals. I necessitem èxits, fenòmens culturals que ens posin de moda in eternum arreu del món. Poso dos exemples musicals: abans dels Beatles, el Regne Unit era un país europeu més, totalment depenent dels èxits nord-americans, però després dels Beatles el Regne Unit és l’únic a fer-li ombra als Estats Units. I Suècia no deixa de ser un tercer en discòrdia després del fenòmen ABBA. A Catalunya necessitem alguna cosa així, en el camp que sigui i amb la norma obligada de ser en català, doncs precisament del que es tracta és de posar de moda el català com els Beatles ho van aconseguir fer amb l’anglès.

Pep Agulló
Pep Agulló
26.01.2023  ·  08:21

VEU PRÒPIA, O PENSAR EN CLAU DE PAÍS

La proposta és important i necessària però té arestes:
¿” qui parla en nom del català en el món global” ?

¿ Si no tenim Estat propi, quin ens català (una veu comuna) tindrà el reconeixement i l’autoritat davant dels “gegants-estat” (Google, Amazon, Apple, Netflix o Microsoft…) amb tan poder?

Joan Pere Le
Joan Pere Le
26.01.2023  ·  08:27

Excel·lent article i enhorabona per la iniciativa que ha tengut tan de ressò ! Només afegiria un petit correctiu allà on diu ” car avui les llengües ja no són globals pel territori que ocupen, sinó segons si tenen o no tenen les eines de la globalització” afegiria NOMÉS (car avui les llengües ja no són globals només pel territori que ocupen, sinó segons si tenen o no tenen les eines de la globalització)

Antoni Morros
Antoni Morros
26.01.2023  ·  08:45

Com l’anterior editorial sobre el tema el faig còrrer…Gràcies Sr. Partal!!

Rubèn Sanz
Rubèn Sanz
26.01.2023  ·  09:01

Que no hi ha ja l’Institut Ramon Llull per a aquestes coses? Vull dir que, si ja tenim una estructura, un organisme, un ens de promoció global de la cultura catalana més o menys consolidat i representatiu dels Països Catalans, disposar ara d’aquesta mena d’ambaixada no seria gaire complicat.

Carles Serra
Carles Serra
26.01.2023  ·  09:47

Gràcies, infinites gràcies Vicent, per aixecar/abanderar temes importantíssim pel nostre país colonitzat, la llengua/el català; ja que tenim uns polítics majoritàriament amb mentalitat autonomista, gestionar les engrunes que ens deixa el botxí, d’aquesta espaÑa, que per més inri, està APALANCADA per polítics/partits que diuen ser independentes
També sobre les entitats, ÒMNIUM, has rebut algun comentar-hi al respecte? i plataforma per la llengua? són entitats que els seus gestors diuen no possar-se amb política i aquesta denuncia que fas per aquest elements és fer política.
El català apreciat Vicent, va a la mateixa deriva que la Catalunya nord, el seu genocidi; ja em diràs a la província Barcelona i ja que dir del famós cinturon rojo, que així el varen batejar el nou vinguts d’aquesta espaÑa franquista i corrupte, la realitat ha resultat rojo y gualda.
En fi apreciat Vicent, gràcies

Josep Soler
Josep Soler
26.01.2023  ·  10:35

Tot aixo esta molt be, i crec que es necessari perseverar-hi , ni que sigui per mantsnir el caliu de la nistra identitat, pero de nomes seguir aixi, ja em veig fent campanyes reivindicatives pels segles dels segles.
La única solucio que tenim, per no ser putejats pel mon i obviament i en especial pels nostres amos espanyols, tots sabem quina es: Independencia.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
26.01.2023  ·  11:03

Dinamarca és una mostra que els nostres politics haurien d´apendre en una democràcia globalitzada.
Un objectiu principal és indepèndencia

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
26.01.2023  ·  12:30

La solució, òbviament, és la independència. No n’hi ha pas d’altra.

El problema és que els partits “clàssics” majoritaris, Junts, ERC i la CUP, no volen la independència, només volen sobreviure i guanyar al contrincant l’escudella.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
26.01.2023  ·  12:45

Com Dinamarca?

Els danesos tenen un estat i diners.
Catalunya tenim un estat ocupant en contra que considera malversació emprar euros en benefici de la nostra llengua.
El govern de Catalunya no vol sentir parlar de consultats a altres llocs del món.

Dinamarca no em serveix com exemple. És fer volar coloms.

Hauríem de fer com Dinamarca? Com fer-ho sense ser empresonats?

TENIM POCS VALENTS.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
26.01.2023  ·  13:00

La nit sembla esperonar iniciatives, a partit de Gerber van. a les 00:27 venen seguides. I què tal coordinar-les totes, l’exili, Andorra, la Ramon Llull, els governs, el mateix VW i tutti quanti per salvar(-nos) l’idioma, ara en perill d’extinció, a un món globalitzat, superant falses polèmiques paralitzants com les suscitades a València i les Illes pel blaverisme castaÑol. Cal ser proactius, efectivament. I sortir de les decisions dels suprems reaccionaris.

Roser Caminals
Roser Caminals
26.01.2023  ·  15:42

D’acord amb l’ediorial, però amb l’actual govern a la Generalitat mai es crearà una ambaixada com la de Dinamarca. Hem de sortir d’aquest marc polític.

Margarida Sellarès
Margarida Sellarès
26.01.2023  ·  22:55

Completament d’acord, Vicent.

M’has fet pensar en un altre tema que em preocupa tant com el que acabes d’exposar.
Intentaré resumir-ho:
El departament d’ensenyament està completament googalitzat. Un dia vam deixar d’utilitzar linux i vam començar a utilitzar google. I vam deixar de tenir un domini propi per tenir un domini al servei de G. No només els professionals, els alumnes de tot el país (com a mínim els del sud) s’introdueixen a les noves tecnologies de la mà de google. I fa ferum de sofre. Tinc la sensació que és com la targeta de la caixa de catalunya que t’oferien talment com un caramel quan entraves a la universitat. Semblava un gest innocent, però no: Fidelització de clients verges era l’objectiu. Modestament crec que el camí del linux era molt més laic que no pas el camí de google, que gairebé seria sectari si no fos perquè la secta ha crescut tant que hi som tots a dins.
Ara mateix em surt de l’ànima un crit: Desgoogalitzem els centres educatius!! Visca fedivers!!
Si les escoles estan venudes a l’empresa capitalista, deixen de ser centres educatius per ser centres de formació de capitalistes. A part que ves a saber què en fa google de totes les dades sensibles que passen per les seves mans (que no són pas poques).
Com a mínim per rumiar-hi.
Una abraçada i gràcies per tot.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes