L’algoritme que va matant el català a internet

  • La situació de discriminació del català creada pel nou algoritme de Google potser és conseqüència de la indolència en relació amb la llengua dels parlants, però és una amenaça monumental que cal denunciar i combatre

Vicent Partal
22.01.2023 - 21:40
Actualització: 23.01.2023 - 09:37
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Internet ha estat un cas d’èxit per a la llengua catalana, però avui aquest èxit es troba més amenaçat que mai. El darrer canvi de l’algoritme de Google, per exemple, invisibilitza la llengua catalana fins al punt que podria anul·lar totes les victòries aconseguides. I això passa quan l’aparició de ChatGPT anuncia una nova revolució en la xarxa que canviarà molt de pressa la nostra manera de relacionar-nos amb el món.

L’any 2017 Dinamarca va prendre una decisió que va causar molta sorpresa, però que avui podem veure que va ser un encert colossal: va nomenar un ambaixador davant les empreses tecnològiques. Concretament Casper Klynge va ser el primer ambaixador danès acreditat exclusivament davant Google, Amazon, Apple, Netflix i Facebook, amb l’encàrrec de vetllar pels interessos de Dinamarca i la cultura danesa dins les grans companyies que avui dominen el món.

El gest del govern danès va ser brillant, perquè demostrà haver entès que la globalització ja no és una cosa que ens ve de fora, sinó que la portem a la butxaca. Per aquesta raó Google, Amazon, Apple, Netflix, Facebook i tantes altres empreses ja no poden ser tractades simplement com unes companyies estrangeres amb interessos comercials i prou, sinó com una part essencial del món en què vivim, amb què cada estat, cada cultura, cada llengua ha de bregar per mantenir la pròpia sobirania. Els catalans sembla que encara no ho hem entès.

Al començament d’internet, la cultura catalana va ser de les més actives i va tenir un paper destacadíssim en tota mena d’iniciatives. Sempre recordem que la Viquipèdia en català va ser la segona del món, per exemple; o que el domini .cat va obrir la porta als dominis culturals i lingüístics, cosa que originà una autèntica revolució a la xarxa. Aquell activisme tan ampli i enèrgic fou recompensat amb l’atenció de les grans empreses a aquell conjunt d’internautes que es caracteritzaven per la tossuderia a l’hora d’explicar que eren catalans i que volien navegar, i fer-ho tot, en la seua llengua. I això va fer que, al final, la posició del català a internet fos privilegiada, molt superior a la de la majoria de llengües estatals del món.

Tanmateix, les coses van canviant, van empitjorant. I molt ràpidament. Dissortadament, aquella comunitat incipient dels anys noranta, molt militant, ara és tan sols una part dels catalanoparlants a la xarxa. I, en canvi, la majoria es comporta com al carrer: sense fer qüestió de la llengua. Així com la major part de catalanoparlants canvien a l’espanyol o al francès si els parlen en aquestes llengües, a la xarxa també naveguen en espanyol o en francès si el primer enllaç que els proposen és en aquestes llengües i el català cal anar-lo a cercar, ni que siga tan sols a la segona posició.

Però això té conseqüències greus en un negoci que es basa precisament a registrar i acumular dades de comportaments en proporcions estratosfèriques. I fa caure l’interès i la posició del català a la xarxa. Segurament, en bona part, perquè les màquines constaten que allò que a la primeria era vist com una comunitat vibrant i plena d’interès ara no és sinó un grup humà indolent a qui tant li fot la llengua que li posen al davant.

D’ençà del darrer canvi de l’algoritme de cerca de Google, la situació ha esdevingut gravíssima, al punt que podem dir per primera vegada que el català ha passat a ser marginat a internet, d’una manera ben clara i ostensible. L’algoritme, per entendre’ns, és el programa que fa que Google prioritze una cosa sobre una altra i ensenye als usuaris una cosa o una altra. I la darrera versió clarament amaga el català i prioritza l’espanyol. La posició oficial de l’empresa és que ells volen ensenyar els continguts en la llengua dels usuaris, siga quina siga, i tan pròxims com siga possible. I ho han afirmat als qui, com Xavier DengraJordi Puigneró, Marta Rojals, Albert Cuesta o Softcatalà, van aixecar la veu a final de desembre, els primers, arran de l’escandalós retrocés de la presència del català en tots els productes de Google. Però la realitat és que van passant els dies i les setmanes i no es resol res. No hi veiem cap canvi.

No hi ha, això cal tenir-ho clar, cap intenció política en aquest comportament de Google. Però és que és molt pitjor que això. Encara no sabem ben bé per què passa, però en tot cas té a veure amb la manera com Google gestiona els idiomes. I una cosa que podem més que suposar és que, segurament a causa del comportament dels internautes catalans aquests darrers anys –un comportament despreocupat respecte de la llengua amb què naveguen–, a Google, ara mateix, la preservació del català com una llengua i una cultura independents no li sembla un gran valor. I abans sí que l’hi semblava i ho tenia molt en compte.

Propose, doncs, tres ensenyaments en relació amb aquest fet i tres reaccions necessàries.

El primer ensenyament és que Google i tot allò que se’n deriva són un laboratori –en petit i molt accelerat en el temps– de la realitat que ens envolta. I, per tant, si els catalanoparlants no ens plantem i abandonem immediatament aquesta pràctica de supeditar la llengua pròpia a les altres, el futur que ens espera és el que dibuixa l’algoritme de Google: el català serà una llengua prescindible i cada dia més arraconada. I això és inacceptable.

El segon ensenyament és que hem d’entendre i assumir que la globalització ja no és una cosa que ens arriba de l’estranger. La globalització és l’entorn on vivim i, en conseqüència, tot –la llengua també– s’hi ha d’adaptar. Cal un discurs nou sobre el català com a llengua global i cal plantar batalla en totes les eines globals per fer visible el català. Ara, per exemple, ChatGPT parla un bon català, però considera que és una llengua mitjana perquè no calcula, com totes les tecnologies havien fet fins ara, segons la població i la capacitat tecnològica, sinó segons si tens un estat propi o no –i el català no el vincula a Andorra, sinó a Espanya.

I el tercer és que els algoritmes comencen a dominar les societats i això cal frenar-ho, o bé tots hi prendrem mal. No parle solament de l’algoritme de Google, sinó també dels de les xarxes socials. Cal, doncs, recuperar les relacions directes si volem garantir que els interessos comercials d’alguns o la tecnologia cega no interferesquen en els nostres desigs. L’altre dia, per exemple, vaig trobar algú que es pensava que VilaWeb havia desaparegut perquè, per alguna raó, Twitter ja no li pintava com abans aquest diari al seu timeline. I jo li vaig haver de recordar, desconcertat i molt sorprès, que no cal Twitter ni Google per a arribar a VilaWeb i que és tan fàcil com descarregar-ne l’aplicació o anar amb el navegador a vilaweb.cat. Fins a aquest extrem tan increïble s’imposa ja la lògica de les grans empreses a la gent.

I ara les tres reaccions necessàries.

La primera és que mantingueu el català, a la xarxa i a fora. Aquesta és la mare dels ous. Si Google, a diferència de fa uns quants mesos, us presenta la Viquipèdia en espanyol o en francès abans que la catalana, feu el petit gest d’anar a l’enllaç de la catalana, que apareix en segon lloc o a la columna de la dreta. No penseu que tant hi fa l’una com l’altra perquè no és així. I si Android us presenta les notícies en castellà dels diaris catalans, aneu directament a les webs corresponents i cerqueu les originals –i algun dia haurem de parlar d’aquesta aberració promoguda de fa anys, i pagada per la Generalitat!, que és la promoció de versions en espanyol dels diaris catalans, cosa que els converteix, de fet, per l’acció dels algoritmes i les xarxes, en diaris llegits principalment en espanyol. Si no vaig errat, sols VilaWeb i el Punt Avui ens hem negat a participar-hi quan ens ho han proposat.

La segona és que exigim tots plegats una posició pública i sorollosa, i si pot ser unitària, a totes les institucions que es poden moure per pressionar Google i les altres empreses tecnològiques. I no parle tan sols del govern d’Andorra i els tres autonòmics, sinó d’ajuntaments com els de Barcelona, ciutat on Google té molts interessos. O d’institucions com el IEC o l’AVL, les universitats, la Ramon Llull, la Fundació .cat. O d’Òmnium i la Plataforma per la Llengua i la Bressola o Escola Valenciana, per exemple. Que tots ho escriguen en el mapa dels problemes que hem de suportar cada dia. Que ho facen visible. Que ho organitze qui vulga, però que convoquen una conferència de premsa conjunta exigint explicacions i solucions. Que s’entrevisten amb qui s’hagen d’entrevistar, com de segur que ha fet l’ambaixador danès de qui parlava abans i de qui tant hauríem d’aprendre. Ja ho sé que alguns han fet contactes, cadascú a la seua, però no n’hi ha prou. Manca clarament lideratge.

I la tercera recomanació és protestar, simplement protestar, com proposaria Manuel de Pedrolo. Es pot pensar, per exemple, en un plet judicial als Estats Units per discriminació. Però, mentrestant, tots podeu fer coses molt simples, com ara enviar correus o fer piulades. Simplement, protesteu i feu sentir la vostra veu. Hi ha moltes adreces on podeu fer-ho, però el compte de Twitter de Google –@Google– i, en concret, també el de Google Search Liason –@searchliaison– són bons llocs per on començar.

 

PS1. Precisament avui us oferim aquest article que mira rere les cortines de ChatGPT i en descobreix algunes interioritats inquietants.

PS2. Us recomane també aquest reportatge sobre Vox, que explica com es va infiltrant en la perifèria i aprofitant les protestes veïnals per a preparar les eleccions municipals; i el relat que fa Roberto Saviano per als nostres col·legues de FanPage.it sobre la detenció del cap de la màfia, Messina Denaro –avui fa una setmana– i les conseqüències que tindrà. És un text que posa la pell de gallina.

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Bibiana Puig
Bibiana Puig
22.01.2023  ·  22:15

Sóc bastant pessimista. No ho hem sapigut fer. No hem defensat prou la nostra cultura. Tenen la paella pel mànec.

Daniel Morales
Daniel Morales
22.01.2023  ·  22:19

Google ha canviat l’algoritme i ara t’ensenya el que creu que vols veure, no el que has buscat realment. Això fa que en general et busqui resultats majoritaris quan el que vols és l’excepció, que has posat molt clarament allà.

Hi ha altres buscadors més ètics i que garanteixen més la privacitat, i que no fan això de mostrar la majoria, com duckduckgo.com.

No són perfectes però també és bona manera de protestar, l’utilitzar alternatives.

Josep Usó
Josep Usó
22.01.2023  ·  22:31

De vegades, la versió catalana ja no és entre les tres primeres. Cal afanyar-se en revertir la situació. I tots som responsables.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
22.01.2023  ·  22:39

Pot ser, Google no té intencionalitat política però a Madrid sí que en tenen. Allò d’espanyolitzar els nens catalans (i de pas la resta de catalans) ho segueixen fill per randa. I tenen la cullera ben ficada a les xarxes; de fet, als mitjans de comunicació en general. I, si com està passant, compten amb el col.laboracionisme de les administracions catalanes (per acció o per omissió), el futur no és bo.
Malgrat tot, com què molts/es en som ben conscients, ja fem allò que ens proposa l’editorial: fer sempre les entrades en català i escollir sempre els webs en català.

Berta Carulla
Berta Carulla
22.01.2023  ·  22:44

Una pena que calgui explicar una cosa tan evident, director.
Tenim el que mereixem, ni més ni menys. Que els vostres fills parlin castellà amb els amics, va lligat amb que Google amagui el català. Però expressem-ho bé: Google no amaga el català sinó que nosaltres som uns còmodos; per això no som ningú.
Ara només cal que deixem de queixar-nos i de plorar.

Si la llengua espanyola us cardés el fàstic que us hauria de cardar, pel que representa, voldria dir que teniu sang a les venes i sou vius. I clar, Google tindria en compte la nostra llengua, perquè un gegant creix guanyant adeptes.

Gerber van
Gerber van
22.01.2023  ·  22:45

La millor protesta dels consumidors contra una empresa privada és marxar. Hi ha alternatives per a les xarxes socials i els cercadors.

jaume vall
jaume vall
22.01.2023  ·  22:54

Els que ara hem de protestar, som els que hem permès que empreses catalanes com galetes Núria, Danone, establertes a Catalunya durant dècades com ara Nestlé, pastas Gallo, etc… no els importi gens ni mica, ni tinguin “pressions” per etiquetar en català, suposo.
Anem bé.
Què hem fet nosaltres, amb la nostra butxaca com a prescriptora de la llengua dels productes com compràvem, i que han fet els diversos governs, de Convergència, a ERC, passant pel tripartit i per Junts, per tal de convèncer, “pel civil o pel militar” de que calia etiquetar en català?
Com bé diu el director “nosaltres” serem els responsables de la decadència i desaparició de la nostra llengua. Per comoditat, per indolència, per ignorància, per egoïsme.

Enric Guzman
Enric Guzman
22.01.2023  ·  23:04

Jo afegiria una quarta recomanació: si no trobeu informació sobre una saga de pel·lícules, sèries o llibres en català, creeu-la. Tothom coneix la Viquipèdia, però em refereixo als wikis de Fandom, el més gran del qual és sobre el conegut manga One Piece. Tot i tenir més de 5.400 pàgines, a Google no apareix a no ser que hi afegeixis “català” al cercador, abans et pot sortir la versió en portuguès i tot. Fa dotze anys que edito en aquests wikis per augmentar la presència del català a internet, però últimament estic començant a deixar-ho estar perquè som tan pocs els que ho fem, que la frustració i el desànim són ben grans tot i haver sempre animat a la gent a col·laborar. Sempre he defensat que els wikis (sobretot els de sèries d’anime japonès) en català tenen un gran potencial, només fan falten persones que hi vulguin participar a fer-les créixer. I això sí que no depèn de ningú de fora, només de nosaltres.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
22.01.2023  ·  23:19

De vegades penso que no tenim remei, per exemple, ens agrada fardar de que traiem millors notes en castellà en la selectivitat que altres comunitats autónomes on és el seu idioma propi i al mateix temps ens posem les mans al cap perquè el català recula a casa nostra.

Mentre els catalans aprenguin també castellà la nostra llengua, més lentament o més ràpida, està condemnada a la residualització. O sigui, que només hi ha un camí per solucionar aquest problema i tots els altres. Ja sabem quin és i el que toca, i no és queixar-nos davant del món.

Joan Benavent
Joan Benavent
22.01.2023  ·  23:47

A Daniel Morales (22:19): seguint la teva recomanació m’he instal·lat el duckduckgo des de l’app store. Tinc el sistema en català, però tot i això se m’ha instal·lat per defecte la versió en castellà. En la configuració tampoc no dóna opció a canviar l’idioma, ni al català ni a l’anglès. El castellà em fa mal als ulls i a les orelles, a banda que fa temps que vaig perdre la facultat de parlar aquest idioma estranger. L’he desinstal·lat deseguida, immediatament, per això. La reacció ha estat automàtica. Entenc que hi ha alguna cosa que no he fet bé. Hi ha versió en català d’aquest programari? Si més no, del Chrome sí que n’hi ha. No recordo cap campanya institucional per tal de promoure l’ús de programari en català, especialment del navegador. Una campanya al en aquest sentit als mitjans de comunicació s’hauria d’implementar d’una manera permanent, durant tot l’any i al llarg de tots els anys de les nostres vides, com els anuncis de cotxes. Mai estarà de més que ens ho recordin cada dia. O volen dir que no tenen prou diners per fer-ho, que no paguem prou impostos?

Joan Guasch
Joan Guasch
23.01.2023  ·  00:07

És cert que els catalanoparlants ja ga temps que hem fet deixadesa de l’ús habitual de la llengua (des del projecte de Valls per la llengua us en podem donar fe. Però quan a Catalunya han aconseguit arribar al Govern i omplir les institucions els més inútils de la classe, sense cultura, sense haver sortit mai del partit i sense cap projecte de futur, no podem esperar res de bo. Estem perdent els millors cervells i si no enviem aquests polítics a la brossa ho tindrem difícil per sobreviure.

Joan Guasch

Jaume Riu
Jaume Riu
23.01.2023  ·  00:34

SI NO T’HO FAN, FES-HO TU
Si l’algoritme de Google no fa justícia al català, em fa pensar que estem avesats a conviure, i patir, una mena d’algoritme injust també en el cinema, en les relacions comercials, en les medicines i en l’assistència mèdica, en la policia i en la justícia, en els jocs a l’escola, o en la convivència pública, però com diu Partal, sempre podem triar el català, i jo sóc gairebé sempre proactiu. Si no t’ho fan, fes-ho tu.

PS. Molt interessant la decisió de Dinamarca que l’any 2017 va veure la necessitat de participar de forma proactiva des de dins de les grans organitzacions per protegir els interessos de la cultura danesa.
Encara hi som a temps.

Manel Vaque
Manel Vaque
23.01.2023  ·  00:51

Google no em deixa descarregar l’app i em proposa la versió de VilaWeb en espanyol!!!

Petrus Cruelus
Petrus Cruelus
23.01.2023  ·  01:45

Sr. Partal, podeu fer servir “algorisme” en comptes d’algoritme… fa anys quan era un terme gairebé desconegut pel gran públic, a les facultats i escoles els professors (pocs) que s’esforçaven en fer servir el català pels estudis científics, utilitzaven “algorisme” i els estudiants així ho apreníem… ara que la paraula s’ha popularitzat amb un significat molt específic, ha passat suposo del castellà (i potser en part de l’anglès, però ho dubto) la variant “algoritme”. Mireu els diccionaris i veureu l’expressió original, fins i tot en el Termcat.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
23.01.2023  ·  02:46

Ens falta un fenomen cultural que posi de moda el català in eternum. La gent que el podem generar hi som, però sense suport no podrem aconseguir-ho. I tenim un problema gravíssim amb qui se suposa que hi ha de donar suport comercial. No m’estranya que Google ens consideri prescindibles. Oficialment, què tenim per a oferir al món?

P,D.: Bravo per l’article sobre Vox. M’alegra que us en preocupeu. A Terrassa ja hi tenen un feu.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
23.01.2023  ·  03:14

Gràcies, Vicent. Quanta, quanta, raó tens.
Jo tinc el Google en anglès, per tant em surt d’entrada en anglès, però des de fa un temps, i cada vegada més, quan cerco coses en català em surt sempre un avís que em diu si no voldré dir això altre, i em posa el que cercava traduït al castellà (m’ho canvia del català). Abans no em passava o molt rarament. I si cerco alguna cosa en català que s’escriu molt diferent del castellà però s’assembla al francès, ja hi som: “no voldràs dir això altre?” (“això altre” en francès). Molt farta, n’estic. Indignada! Per compensar, em faig un tip de posar coses en català, cercar entitats catalanes, insistir i insistir i insistir, diariament; ja és part de la meva feina de cada dia. Espero no ser l’única que ho fa.

Núria Castells
Núria Castells
23.01.2023  ·  05:47

Amb l’amenaça cada dia més patent de residualització de la nostra llengua, que se’ns mostra des de tots els àmbits -escola, serveis, mitjans de comunicació, entreteniment…- i el govern que patim NO ÉS CAPAÇ de fer, pràcticament, res!
No és per esquivar la responsabilitat dels parlants que ho dic. Els parlants també en som responsables.
Però que no es vegi ni un moviment des de l’Administració és indignant.
No veuen la realitat? No tenen idees?
No volen indisposar-se amb aquesta Espanya a qui donen tant suport a canvi de res?

I l’acadèmia? On és? No veuen la necessitat de convocar un nou Congrés de Cultura Catalana? Qui tenim a l’IEC? Als rectorats de les universitats? A les càtedres?

I vosaltres: Òmnium, Plataforma per la llengua, ANC, Intersindical… tampoc no liderareu el necessari moviment col•lectiu per dir PROU?

L’acció individual, per si sola, no pot revertir la força que ens ofega.
Si no ho tenim clar… serem com aquelles granotes de la faula i ens anirem coent, poc a poc, en l’aigua calenta de la nostra ingenuïtat.
El camí és EXIGIR al govern que s’hi posi d’una vegada. On són les 100 mesures per protegir el català, president Aragonès?
El camí és empènyer les institucions, les entitats…
Cal una resposta col•lectiva!

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
23.01.2023  ·  06:50

No només em prenc la molèstia de buscar les coses en català sinó que quan vull informació que no hi és en la nostra llengua, la cerco en la wiki anglesa. Si no ho entenc bé, faig servir el traductor. Mai accepto la versió espanyola. El pa de cada dia però no penso cedir.

Mariona casanovas
Mariona casanovas
23.01.2023  ·  07:17

És una lluita diària i constant, però no ho deixo passar per pressa que tingui. I en faig moltes de cerques. Fins que no em surt en català, no paro. És desesperant i perds un munt de temps. Però la resistència i la pèrsistència ens és vital. A cada moviment hi poso “català”, a cada empresa catalana que es publicita per les xarxes en castellà, els escric demanant-los el perquè no utilitzen la nostra llengua. L’estem perdent, i amb ella, la nostra identitat!

Albert Miret
Albert Miret
23.01.2023  ·  07:47

Si només fos Google el problema… Fa molts anys que reclamo al meu banc, que quan entro a la seva web em surt en castellà i llavors haig de pulsar l’opció en català, la polses i ja surt en català, però si surts i tornes a entrar, torna a presentar-se en castellà. Entendria això si el banc fos de cal veí, però és que és La Caixa d’Enginyers. Per tant, o ens escalfem tots o fotem puntada al braser. Si les entitats que figuren catalanes plantegen l’opció del català després del castellà mal nomenat “espanyol”, ja podem plegar. Pot ser que comencem per exigir el català a les companyies o als bancs que contractem, i si es neguen a fer-ho, o no és neguen, però no ho fan, com és el meu cas, potser és millor canviar-les per d’altres que parlin en català.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
23.01.2023  ·  08:03

D’ara endavant tota consulta que faci deixaré clar que vull ésser atesa en català.
Altra militància fa una eternitat que la faig, com parlar català a tot deu i sense baixar del burro.
Bon dia i bona hora.☮️

Clara Costa
Clara Costa
23.01.2023  ·  08:35

Els catalans no saben la seva història, ni en són conscients, ni els importa. Fins que no canviem això estem perduts, anem de cap a la desaparició. Cada cop la decadència generalitzada al país va guanyant més terreny.

Pep Agulló
Pep Agulló
23.01.2023  ·  08:46

AUTOORGANITZEM LA DEFENSA

Ja ho explica molt bé en Daniel Morales. Ras i curt, Google usa la traça de la teva cerca per fer-ne negoci. És tant útil com pervers el preu que paguem…

Però a la vegada depèn de nosaltres, si els catalans sabem discriminar el que ens ofereixen els algoritmes, aquest també s’adaptaran.

Els algoritmes de Google no saben del supremacisme espanyol contra Catalunya.

PS. Com diu Petrus, ¿és algoritme o algorisme? Igual que el concepte tan popular de “meme” ha mutat del seu significat original: un mena de bit cultural.

Jordi Torres
Jordi Torres
23.01.2023  ·  09:05

Un exemple d’ara mateix, he cercat això a Google:

Xavi Hernandez Dani Alves declaracions

Tots els resultats -i vull dir “tots”- de la primera pàgina han aparegut de fonts en castellà, a pesar que tinc el sistema operatiu i el navegador configurats en català. Google considera més probable que jo sigui un castellanoparlant que s’ha equivocat a l’escriure “declaraciones” que no que sigui catalanoparlant. La solució ha estat repetir la cerca posant entre cometes el terme “declaracions”. Tots els resultats han aparegut en català, ja que les cometes li indiquen al cercador que volem el terme escrit exactament com l’hem posat.

Una altra estratègia és afegir “català” com a últim terme de la cerca, o configurar la cerca avançada per tal que només ens mostri resultats en català. Tampoc “clico” mai a resultats en castellà, abans utilitzo els resultats en anglès si no hi ha opcions en català.

Sigui com sigui, els catalans “ens ho hem de currar” si volem viure plenament en català. Les grans corporacions com Google es basen en l’estadística i, estadísticament parlant, les minories sempre serem un problema incòmode de tractar. Els “outliers” com diuen els anglesos, cal aplanar-los si es volen tenir algorismes (gràcies, Petrus Cruelus) robustos. No em direu que no és significativa la primera imatge (la de les emoticones) d’aquest article sobre com es veuen les excepcions en estadística:

https://cxl.com/blog/outliers/

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
23.01.2023  ·  09:06

Hi ha batalles que, per guanyar-les, cal tenir el poder al teu costat. En aquest cas, seria MOLT necessari que els 3 governets autonòmics fessin causa comuna.

Noemí Serra
Noemí Serra
23.01.2023  ·  09:16

No tan sols apareixen en castellà les cerques de segons quins diaris amb la possibilitat del castellà sinó que quan et fas un compte nou, i demanar-ho TOT EN CATALÀ, surt en castellà.

Antoni Morros
Antoni Morros
23.01.2023  ·  09:28

Ho faig còrrer a tots els meus contacte!!
Gràcies per l’editorial.

ESTHER QUETGLAS
ESTHER QUETGLAS
23.01.2023  ·  09:41

Des fa un Temps, que ja me’n vaig adonar que les pàgines web que abans s’obrien en cat, ara ja no i tens que canviar, sobre tot les grans empreses de serveis. De vegades tot i tenir fixat el Cat, desapareix i tens que tornar a fer-ho.
Un altre problema molt greu son els nen, de pares catalanoparlants, que com a escola cuan juguen ho fan en castellà, a casa les estones de joc també es fan en castellà, perquè ja es veu com un costum que juguin en castellà. Això es molt greu i es el que hi ha. Des les escoles, la persimivitat en aquest temps d’esbarjo, ens ho trobarem mes andavant, ells seran els que mes, ja ho fan ara, que utilitzaran les xarxes per a tot Llavors ja tindrem el català ben residual.

Albert Cardona
Albert Cardona
23.01.2023  ·  09:48

Precisament perquè “ Cal, doncs, recuperar les relacions directes” vilaweb hauria d’incrementar la presència al Fediverse i a mastodont.cat en concret. O millor encara: els blocs de mesvilaweb.cat haurien d’integrar-se amb el fediverse, per a expandir-ne l’impacte i la interacció. Feu de vilaweb una peça central, un fulcrum, no una illa com és ara. Que per això sou una vila i una web—un node de la xarxa.

Aleix Puiggròs
Aleix Puiggròs
23.01.2023  ·  11:17

Entenc que l’editorial és més profund que això, però un petit truc que m’ha funcionat:
Per cada cerca que faig hi afegeixo la paraula “català” al final.
Els resultats em surten en català sense haver d’anar a buscar a la tercera i quarta opció.

Belen Escude
Belen Escude
23.01.2023  ·  11:26

Seria interessant tenir un escrit comú per bombardejar el Twitter de Google mes efectiu que no piulades individuals.
Hauriem se començar a organitzar manifestacions a banda de las del carrer, en el mon virtual

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
23.01.2023  ·  12:06

Google és un buscador d’informació què ja ès a internet i hem penjat nosaltres. Ja estigui escrita en català o en anglès. Quants catalans pengen informació en català a la xarxa? Pocs. Viaweb és una excepció.
Al nostre país, diaris, empreses, i particular solen penja la informació majoritàriament en castellà i si és en català sol està en més idiomes.
Com volem que sigui el català a internet si no som capaços de normalizar-lo a casa nostra i no em refereixo a Catalunya sinó a un espai de 80m2?
Personalment quan busco una informació tècnica amb google solc utilitzar anglès perquè hi ha molta més informació i publicacions.

Amb els buscadors AI, tipus ChatGPT que vostè menciona i que avui hi ha un article al seu diari aquest problema desapareix a nivell individual: no cal deixar el català per a qualsevol tipus de recerca i rebre la resposta en aquest idioma.

En quan a la salud del català a Catalunya això si que depèn estrictament de nosaltres i de què siguem capaços de fer un país lliure.

Mercè Arderiu
Mercè Arderiu
23.01.2023  ·  13:44

Quan era molt jove, sobre els 18 o 19 anys, vaig assistir a una conferència de convergència, on una noia del públic va defensar que en un sistema bilingüe la llengua més dèbil està condemnada a desaparèixer. La realitat és que en el sistema és una fal.làcia que hi hagi dues llengües oficials, només n’hi ha una, el castellà que s’ exigeix per als permissos de treball o de resideència o per treballar a la funció pública espanyola, l’ altra és una llengua de segona i minoritària per la qual cosa s’ hauria de defensar un país una llengua o si n’hi ha dues d’ oficials, la preferent ha de ser el català.

Antoni Sans
Antoni Sans
23.01.2023  ·  14:08

Escriu Rosa
Gràcies per l’article. Ja me n’havia adonat que això passava. Buscant coses que abans trobava en català, ara no apareixien. I el problema és que no saps com fer-ho.
Per exemple amb les receptes de cuina, encara que posis el nom del pla en català al buscador, només et dóna resultats en castellà. Bastant desesperant, perquè si no saps noms de web no pots anar a l’original.
Seguirem amb l’activisme dels anys 70 com si la democràcia o la normalització no hagués existit

Carme Andrade
Carme Andrade
23.01.2023  ·  14:57

Farta de queixar-nos i d’autoimmolar-nos. Completament d’acord amb la Núria Castells. Tirem pel dret d’una vegada! Els responsables i els que cobren per preservar el català són el govern inepte , irresponsable i traïdor a la majoria del Parlament. Comencem per aquí, la resta són nyaps.

Rosa Masot
Rosa Masot
23.01.2023  ·  15:46

Ja mos podem arromangar i posar-hi tota la militància que poguem. Ara, sense la independència i una política activa, decidida i desacomplexada en defensa i promoció de la cultura catalana, malament rai.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
23.01.2023  ·  16:12

Quan feu una cerca per Google afegiu el mot ‘català’ al final. No és la “solució” però així us apareixeran les primeres pàgines de la vostra cerca en català.

Montse Vives
Montse Vives
23.01.2023  ·  16:25

Pot ser que ara surti del tema, encara que té a veure amb el català dels i les catalanes de fora Catalunya i Espanya. Hi ha militància, pares i mares parlen català amb els i les filles i la llengua del país. Us dic que a Munic fins hi tot a l’instituto Cervantes hi ha classes de català, jo mateixa fa temps que faig visites als museus en català. Entreu al Facebook de catalans al món, potser que pujarà una mica l’ànim de tothom.

david graupere
david graupere
23.01.2023  ·  16:45

Totes les institucionals culturals catalanes haurien de tenir la seu a Andorra.

Dit això, ja sé Sr Partal que la Vikipèdia en català és un tema secundari al seu article, però no em puc estar de dir que és un cavall de Troia de l’espanyolisme: UN NEGOCI PÈSSIM CANVIAR LA VIKIPÈDIA PER L’ENCICLOPÈDIA CATALANA DE MAX CAHNER.

1) tota la història catalana medieval és espanyolitzada.

Entreu a Corona d’Aragó per exemple. Sols els manca dir que el aragonesos van ensenyar els catalans a navegar i, és clar, també el noble art dels mestres d’aixa. D’aqui ve l’expansió aragonesa per la Mediterrània. Espanyolització de la nostra història. Així justifiquen que mai no hem estat subjecte de res.

2) hom esborra l’origen familiar català de qualsevol personatge històric dels països catalans. O atribueixen com a fet, hipòtesis sense refermar: per exemple que el pallasso Charlie Rivel va abraçar el nazisme… talment així també es pot dir que Dalí va abraçar el feixisme. No tots els artistes tenen un compromís cívic vers la societat, però una altra és fer-los actius políticament a favor del racisme i l’holocaust.

Res a celebrar amb la Viquipèdia, ja tenim L’enciclopèdia catalana.

Aureli Ferrando
Aureli Ferrando
23.01.2023  ·  17:16

Merda, sempre tocant els testets o allò que no sona. No ens adormim. Si hem d’esperar que ho arreglen els tres governs autonòmica anem aviats. Em pareix molt encertada la proposta de fer un nou Congrés de Cultura Catalana, a més d’altres coses, és clar. Ànims i endavant les atxes!

Miquel Mutiñó
Miquel Mutiñó
23.01.2023  ·  20:09

El que diu el Secundí Mollà és el mateix que faig jo i serveix (a banda de tenir la configuració en català de l’ordinador, mòbil, navegador, etc.):

“Quan feu una cerca per Google afegiu el mot ‘català’ al final. No és la “solució” però així us apareixeran les primeres pàgines de la vostra cerca en català”.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
23.01.2023  ·  20:53

Algoritme no, algorisme si. No solament cal prendre consciència de fer servir el mot correctament en català – algorisme- sinó que hi veig el defecte que no es fa servir amb propietat. El mot ha esdevingut tant popular que, per tota explicació i encara que no calgui o no sigui pertinent, l’univers humà intel·lectual, o no, se’n serveix.
La qüestió referent a la defensa del català ja ha sigut ben manifesta en comentaris d’altres companys i, amb matisos, hi estic totalment o majoritàriament d’acord.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
23.01.2023  ·  22:47

Em sembla que cal pensar estratègies, i triar-ne la millor, per a arribar a conscienciar els catalans de la necessitat imperiosa de parlar sempre en la nostra llengua amb tothom.

Conscienciar —i trobar maneres de facilitar a tothom la traducció en actes d’aquesta consciència.

Pensem-hi. Ens hi hem de trencar el cap, en això.

Josep Pericas
Josep Pericas
23.01.2023  ·  22:56

No n’estic segur, però sospito que per donar a entendre a Google que volem coses en català pot ser útil fer servir l’opció “Cerca pàgines en català”.

Un cop t’ha fet una cerca, pots canviar les paraules clau, o també pots refinar-la i marcar opcions. A sota del quadre de text hi ha les pestanyes
TOT – IMATGES – VIDEOS -MES SHOPPING – EINES

A Eines cal canviar l’opció “Qualsevol idioma” per “Cerca pàgines en català”

No sé si perquè de vegades faig això, fa poc en una prova per “Winston Churchill” m’ha ensenyat primer la pàgina de la Wikipedia en castellà i després en català, quan no me l’ensenyava mai.

Per cert, m’agrada més la forma “algorisme”. En català, sempre s’havia dit algorisme (del matemàtic persa del segle IX, que escrivia en llengua àrab, Al-Khwarizmi). Algorisme està documentat des dels voltants de 1275. Diferent que altres llengües però molt pròxim a l’original. Demostració que en aquella època la cultura catalana era de les punteres d’Europa, bevia directament de les fonts. No veig per què hem de llençar per la finestra l’herència cultural. Cada cop que fem servir la forma “algorisme”, reivindiquem l’antiguitat i potència de la nostra cultura.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes