Els ordinadors valencians que sorprenen tothom

  • Repassem l’estat del programari lliure ara que Europa comença a mirar-lo com una alternativa a la dependència de les multinacionals nord-americanes i xineses

VilaWeb
La valenciana Slimbook ofereix models que poden competir amb les primeres marques internacionals.
Marc Belzunces
21.01.2023 - 21:40
Actualització: 22.01.2023 - 18:18

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Europa és en una cruïlla sense precedents. Amb la pandèmia, es va fer evident una dependència industrial perjudicial de la Xina. La invasió russa d’Ucraïna ha fet palesa la subjecció energètica enorme de l’exterior. I amb la transició energètica és evident la gran supeditació de bateries i plaques solars xineses. Institucions europees i governs estatals s’afanyen per prendre mesures i fer un canvi de rumb. Accions que impliquen reindustrialitzar-se i produir més localment, sense dependre tant de l’exterior. Justament en aquest canvi de paradigma hi pot entrar un altre dels dèficits tradicionals europeus: la dependència tecnològica en l’àmbit informàtic de les grans companyies nord-americanes.

Els darrers exemples han estat la compra de Twitter per part d’Elon Musk, que ha començat a prendre decisions com si fos una xarxa social exclusiva d’aquell país. També les multes a Instagram per infracció de la legislació europea de dades, o la prohibició del Microsoft Office a escoles d’Alemanya per aquesta mateixa raó. Arran d’aquestes polèmiques, el programari lliure emergeix com una alternativa en la línia dels interessos europeus. A més, darrerament aquesta opció sembla que resol una de les seves mancances estructurals, la manca d’ordinadors que el duguin instal·lat per defecte, en què destaquen dues companyies del nostre continent, una de les quals, valenciana. Tot seguit repassem l’estat del programari lliure i què tenen d’especial els ordinadors valencians que sorprenen tothom que els prova.

El retorn del programari lliure?

La polèmica a Twitter per les decisions d’Elon Musk ha fet descobrir Mastodon a molta gent, una xarxa social desenvolupada a Europa. Com us explicàvem ara fa uns dies a VilaWeb, Mastodon tan sols és la punta de l’iceberg del Fedivers, un conjunt d’aplicacions basades en codi obert que vol canviar de dalt a baix les xarxes socials. Però aquests moviments també són significatius d’una altra perspectiva. El programari lliure actualment té un gran èxit en àmbits molt tècnics, com ara els servidors d’internet o llenguatges de programació. A començament de segle semblava que podria ser una alternativa al gran programari comercial en els entorns empresarial i domèstic.

Tanmateix, Microsoft post-Gates va saber reconduir la situació, Google ha crescut molt i ha ocupat l’espai que podia haver conquerit el programari lliure i Apple s’ha reinventat al voltant de l’iPhone. Amb els mòbils intel·ligents, han aparegut les xarxes socials, que han potenciat el domini de grans empreses com ara Meta (Facebook, Instagram i WhatsApp), Twitter i TikTok. I amb la fibra òptica, s’han popularitzat grans plataformes de continguts, com ara YouTube i Netflix.

Sense oblidar el big data. Mòbils, tauletes i ordinadors connectats vint-i-quatre hores a internet captant dades en massa. Aquest canvi tecnològic, cultural i social profund ha estat encapçalat i dominat per empreses nord-americanes i fabricants xinesos i taiwanesos, amb Europa com a mer espectador. En el camí, el programari lliure s’ha anat arraconant en l’àmbit de l’usuari final, sense poder-se adaptar prou de pressa a aquesta transformació tan dràstica. El Fedivers, la situació geopolítica europea, la preocupació creixent per la privadesa i fins i tot la crisi econòmica que vivim obliguen a reavaluar la situació del programari lliure, que no és tan mort com podríem pensar. Una opció que ofereix un model descentralitzat i obert, respectuós amb la privadesa, que pot ser molt indicat ara que com més va hi ha més veus a favor d’una desglobalització, per a retornar a un model més local, diversificat i respectuós amb les llibertats civils. Un model que pot ser de gran interès per comunitats lingüístiques i nacionals com la dels Països Catalans.

Mastodon és l’alternativa a Twitter i la punta de llança del Fedivers.

Com iniciar-se en el programari lliure

Qualsevol usuari professional i domèstic pot fer ús de molt de programari lliure. Generalment de franc, el pot provar sense haver de renunciar als programes que fa servir normalment. De programes lliures n’hi ha centenars o milers, ací tan sols parlarem dels que poden ser més interessants per als usuaris domèstics i alguns professionals. També cal tenir en compte les principals virtuts del codi obert. En primer lloc, la comunitat que tenen al voltant, que no necessàriament és de programadors. Això fa que hi hagi molts fòrums, o a les xarxes socials, en què uns altres usuaris ens podran ajudar.

En segon terme, com que són programes oberts i de franc, molts programadors creen complements que afegeixen funcionalitats als programes, cosa que crea un ecosistema al seu voltant. D’aquesta manera, podem trobar solucions a necessitats molt específiques i que generalment en els programes de les grans corporacions es menystenen. Això permet, entre més qüestions, que la majoria del programari lliure digui disponible en català en igualtat de condicions amb la resta de llengües. Finalment, com que són programes que no tenen un propietari, qualsevol empresa informàtica pot donar-hi suport i fer-ne cursos de formació, cosa que incentiva l’economia local. No cal demanar permís a una gran multinacional o dependre’n per a aquestes tasques.

Si hem de destacar un primer programa lliure, sens dubte és el Firefox, per la seva significació pel català. Va ser el primer programa traduït al català per la veterana associació Softcatalà. El podem instal·lar als dispositius mòbils, tenir-lo sincronitzat amb l’ordinador i conservar contrasenyes i webs visitades, tal com fan els navegadors per defecte dels dispositius (Chrome i Safari, generalment). A més, la Fundació Mozilla, l’encarregada de desenvolupar-lo, s’ha centrat en la privacitat de la navegació, i dóna moltes més opcions que la competència.

Per cobrir aquesta demanda creixent, han creat la seva VPN de pagament, que ens permet de navegar anònimament i amb més seguretat. Si volem una VPN de franc integrada, tenim el conegut navegador Tor. També hi ha el Firefox Relay, que ens permet de crear adreces de correu temporals per emmascarar la real i lluitar contra el correu brossa. Parlant de correu, el gestor Thunderbird és també un clàssic del programari lliure que pot substituir a l’Outlook de Microsoft o el Mail d’Apple sense inconvenients. Per comunicar-nos per missatgeria, tenim Signal, i per connectar-nos a Mastodon, tenim la seva aplicació oficial, o moltes alternatives lliures per a iOS, Android i ordinadors.

El Catalanitzador de Softcatalà ens permet de posar els nostres dispositius en català fàcilment.

En l’àmbit ofimàtic, la referència absoluta és el LibreOffice. Desenvolupat per The Document Foundation, amb seu a Alemanya, té dos-cents milions d’usuaris. Un usuari domèstic pot cobrir totes les seves necessitats amb aquest programa, igual que la major part de professionals. Al nostre país, la Generalitat valenciana va migrar el 2013 uns cent vint mil equips informàtics de l’administració i centres educatius, i es va estalviar 1,5 milions en llicències de Microsoft Office. L’Ajuntament de Barcelona tenia pensat migrar-ne, també, però ara com ara és aturat.

A Alemanya, l’Office 365 de Microsoft ha estat prohibit unes quantes vegades en escoles del país, atès que capta dades dels usuaris i les transmet als EUA, cosa que incompleix la legislació europea de protecció de dades. L’alternativa usada ha estat precisament LibreOffice. Però, fins ara, tenia una mancança: els documents col·laboratius. Amb la creació de Collabora Office, basat en LibreOffice, i que s’integra en serveis com ara NextCloud, tenim una versió equivalent al Google Docs o l’Office 365. Si no, també tenim l’alternativa OnlyOffice, amb versió per al núvol i que té uns menús molt semblants als de l’Office de Microsoft.

En l’àmbit multimèdia, el reproductor VLC és un programa gairebé obligat en tot ordinador: pot llegir qualsevol format de vídeo. I, si no, podem convertir-lo gràcies al Handbrake. Per al tractament d’imatges, i ja més a escala professional, el Gimp és l’equivalent lliure a l’Adobe Photoshop. Per al dibuix vectorial tenim l’Inskape, l’alternativa a programes com ara el CorelDraw i l’Adobe Illustrator. Si ens dediquem al dibuix artístic, molts professionals usen Krita. Retornant al vídeo, tenim Openshot, un editor de professional que pot ser d’utilitat per als youtubers. Si volem fer modificacions més senzilles, també podem provar amb l’Avidemux.

Si, en canvi, volem coses més complicades, com ara l’animació 3D, Blender es fa servir fins i tot en superproduccions de Hollywood. Si necessitem un editor d’àudio, Audacity és tot un clàssic. Per a escriure partitures i tocar-les virtualment, disposem de MuseScore. Per a gestionar la nostra biblioteca de llibres electrònics, Calibre és d’una gran utilitat, atès que permet de convertir formats fàcilment i obtenir automàticament tota la informació dels llibres. Per a gestionar bibliografia, tenim Zotero. I, per a edició, Scribus, l’alternativa a l’Adobe InDesign. La llista pot ser gairebé infinita: VeraCrypt, QGIS, RStudio, Transmission, GNUcash, VirtualBox, OSM

El LibreOffice és l’alternativa de codi obert al Microsoft Office.

Però si realment volem accedir fàcilment a centenars de programes lliures per a qualsevol tasca, el millor és provar Linux. Aquest sistema operatiu és basat en entorns d’escriptori. GNOME, semblant al sistema al macOS, és de gran popularitat al nostre país, atès que és traduït a la nostra llengua pel Softcatalà. Un dels altres grans entorns d’escriptori és el KDE, més semblant a Windows, també disponible en català. Tots dos incorporen desenes de programes per al nostre dia a dia. Per treballar-hi haurem d’instal·lar-nos una distribució de Linux. Ubuntu, basada en GNOME, continua essent la més popular entre usuaris domèstics, amb més de quaranta milions d’usuaris. Fedora és una altra de les grans distribucions, potser més indicada en entorns professionals. Linux Mint, Manjaro i Zorin OS són unes altres distribucions prou conegudes dins el món del programari lliure. En darrer terme, i segurament el programa més important, hi ha el Catalanitzador del Softcatalà, que ens posarà en català el Windows i macOS, incloent-hi eines de correcció ortogràfica.

Els ordinadors Linux valencians que sorprenen usuaris de Windows de tot el món

Linux fins ara ha tingut un gran entrebanc per a ser popular entre usuaris domèstics i professionals: els ordinadors que comprem incorporen Windows o macOS. La gran majoria d’usuaris no sap instal·lar un sistema operatiu ni li cal: adquireixen un ordinador, i quan l’engeguen han de crear el seu usuari. Per a Linux, en canvi, tot i ser relativament senzill, cal ser un expert a instal·lar sistemes operatius. A més, com que l’ordinador no és pensat per a Linux, malgrat que normalment reeixirem a instal·lar-lo, segurament ens caldrà fer alguna configuració complicada per fer que tot rutlli com cal. Per a popularitzar Linux i el programari lliure calen ordinadors que hagin estat dissenyats i fabricats específicament pensant en ells i el duguin pre-instal·lat.

Fins fa poc temps, tan sols hi havia una marca de referència internacional que fes ordinadors Linux, la nord-americana System76. Els seus ordinadors fins i tot incorporen una distribució pròpia optimitzada per als seus models, Pop!_OS, basada en Ubuntu. Malgrat això, tradicionalment han estat criticats per un disseny poc atractiu, ser sorollosos i pesants, tot i que darrerament han millorat molt.

Vists aquests dèficits, van néixer dues companyies que volien proporcionar ordinadors Linux amb equips lleugers, amb prou potència per a qualsevol tasca i un disseny atractiu. Són els alemanys de Tuxedo Computers i els valencians, del cap i casal, de Slimbook. Totes dues marques han rebut molt bones crítiques d’usuaris internacionals. Fins i tot hi ha professionals que usen Windows que han optat pels ordinadors valencians enfront de models de les principals marques internacionals, sorpresos per no haver conegut abans una marca amb uns ordinadors que van tan bé.

Els alemanys i els valencians produeixen models d’ordinadors molt semblants, fins i tot alguns exteriorment semblen iguals. Però hi ha matisos. Els alemanys opten per oferir més opcions de configuració i de disseny. Els valencians, en canvi, ofereixen un preu més econòmic i mantenen la potència, durada de bateria, pes reduït, pantalla de gran resolució i prou qualitat per a competir amb qualsevol marca, inclòs Tuxedo.

Tots dos fabricants ofereixen una versió específica de Linux afinada per als seus ordinadors i ofereixen la possibilitat de comprar i instal·lar-hi Windows. Els alemanys han desenvolupat Tuxedo OS, un sistema operatiu basat en KDE i Ubuntu, però també donen suport a unes altres distribucions, com ara openSUSE, de gran tradició al país germànic. Els valencians, per la seva banda, han creat Slimbook OS a partir d’Ubuntu, malgrat que també podem triar entre dotze distribucions més de Linux, a més de Windows 11 Home i Professional. I si volem ordinadors més econòmics i amb prestacions més contingudes, els valencians de Vant, amb seu a Picanya, fa temps que ofereixen ordinadors Linux compatibles amb Windows.

Vant és una altra marca valenciana que ofereix ordinadors Linux compatibles amb Windows.

Tant Tuxedo com Slimbook permeten una opció com més va més valorada pels usuaris de Windows i Mac: podem obrir els seus portàtils sense inconvenients i actualitzar la memòria RAM i el disc dur quan ens calgui, a un preu molt més econòmic. Entre els fabricants tradicionals, com més va més difícil és d’aconseguir-ho, amb la RAM i discs durs soldats a la placa base, i segellats amb adhesius per dificultar-ne l’obertura, sota amenaça de pèrdua de la garantia.

En conclusió, sembla que finalment els ordinadors pensats, dissenyats i fabricats per fer anar Linux poden competir de tu a tu amb els ordinadors Windows. Ara com ara són companyies petites, però en el nou context europeu que es va construint, més local i distribuït, poden tenir una gran oportunitat. I els usuaris, a canvi, poden obtenir més respecte per la privacitat i la seva llengua i cultura.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes