El senador per Compromís, Carles Mulet, és usuari habitual del TGV que enllaça València i Madrid. En un d’aquests viatges va observar que havien decorat un vagó amb unes fotografies antigues. En dues, tal com es pot veure a la imatge, el peu de foto deia ‘Danza de Jatiba’. El parlamentari va imaginar que aquelles danses s’havien fotografiat a València durant l’exposició universal de 1909 i que eren les pròpies de Xàtiva, la capital de la Costera. La pàtria de la família Borja, del metge Lluís Alcanyís, del pintor Josep de Ribera, de Raimon, de Bruno Lomas, d’Artur Heras, de Pep Gimeno Botifarra

També la ciutat on penja, al museu de l’Almodí, cap per avall, el retrat de Felip V.

El nom oficial és ‘Xàtiva’ d’ençà del 1980

El cartell del TGV.

Un decret del Consell del 7 de gener de 1980, fa quaranta anys, en va fixar el nom: Xàtiva. En la pronúncia popular es pot sentir ‘Eixàtiva’, amb la xeix fricativa ben sorda.

Mulet va fer una pregunta escrita al govern espanyol. Directa: ‘Què és Jatiba?‘. I encara una altra, una mica més inquiridora: ‘Quines mesures pensa adoptar el govern per respectar la denominació oficial dels municipis valencians?’

El govern espanyol acaba de respondre a aquest escrit amb un text ple de faramalla, com ara: ‘la pluralitat lingüística i cultural forma part de la identitat d’Espanya com a nació. […] El govern respecta i protegeix el patrimoni lingüístic d’aquest país i les denominacions oficials de tots els municipis.’ I apel·la a l’article 3.3 de la constitució espanyola que tracta de la ‘riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya’. I parla, fins i tot, dels compromisos internacionals sobre la protecció de les llengües, i de la toponímia de Catalunya i les Illes, i d’un nomenclàtor, i de les formes oficials… I encara del DOGV i de l’harmonització d’algunes lleis.

En la repregunta, el senador Mulet hi insisteix: tota aquesta tirallonga, retreu al redactor de la resposta, per a no dir res. I hi torna: ‘Què és Jatiba?

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.