PSOE ‘is different’

Molts dels dirigents del PSOE fa molts anys que ho són. A hores d’ara, no tenen altre ofici que pertànyer a l’aparell del partit. I, pel què es veu, aquesta pertinença els permet viure molt bé. De manera que fan tant com poden per evitar que res canvie. Saben que quasevol canvi farà inviable Espanya i que ells, de retruc, aniran al carrer. I es trobaran sense poder viure, perquè els oligarques no els recolliran com a “seus”. No són diferents. És que no serveixen per a res més que continuar venent fum. Però fa mala olor i és tòxic, el fum que venen.

Tot això es evident. Però els inmovilistes acostumen a ser partits de dretes Ara ja no hi ha Ideologia. I els que es diuen d’esquerras son presoners del Trifaxito perqué “ells volen”, no els hi obliga ningú

Doncs ja que no marxem s’haurà de demanar que s’expulsi al PSOE-PSC de la Internacional Socialista, no?
Encara que sigui només per tocar’ls hi els collons al Sánchez, Borrel i Iceta.
Au, José Borrel que se’t gira més feina.

Aquest article 24 no crec que cap sociata espanyol sapigués que existia. No estem parlant de gent intel.lectual i entregada a la política pel poble. No estem parlant d’en Willy Brandt, estem parlant d’espanyols, de gent ignorant i de poca talla que trepen dins el partit, des de la fotocopiadora a la portes giratóries de l’Ibex. Quin riure nomès de pensar que això se li preguntés a la sultana, en rodriguez quinabarra o al miquelet.

En Fraga tenía molta raó. Es clar que és diferent, ñ és una finca privada i els polítics simples empleats. Fins i tot hi ha esclaus catalans, algúns avui ja amb síndrome d’estocolm
Peró l’ important és parlar dels socialistes europeus que sí que es mouen i els hem d’agraïr, cosa que no fem prou, parlar dels presos i exiliats i parlar de les coses que podem fer i no fem.
A les properes eleccions podem fer que ni ells ni algún altre partit autonomista, tinguin amb peou feines representació. Perquè?

PSOE/PSC i similars: “ni independència, ni referèndum, ni autodeterminació”. Ni…, ni…, …, ni…, ni,…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…. ni…, ni…, ni…, …, ni…, ni,…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…. ni…, ni…, ni…, …, ni…, ni,…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…. ni…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…,
ni…, ni…, …, ni…, ni,…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…. ni…, ni…, ni…, …, ni…, ni,…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…, ni…. ni… Vaja, res de res!

El discurs de Pedro Sánchez és un monument a la ignorància més absoluta del que passa i ha passat a Catalunya: una demostració contundent de que no entenen res de res, un cop més! O el que és pitjor que menteixen amb una caradura excepcional .No sé que és més greu! Afirmar que els independentistes volem un país per a nosaltrtes sols, és de un cinisme històric increible. És no veure, o no voler-ho veure, o mentir descaradament, que els principals beneficiaris de la independència seran les classes baixes i treballadores, en les que els inmigrants són una proprció molt gran. S’han preguntat algun cop perquè els “burgesos” catalans ara volen la independència? Si tan burgesos són , no la necessiten! Amb el pujolisme i els “missals” en tenien prou perf anar fen tranquilament. Perrquè creuen que la volem? per fer bonic? Sánchez ignora que Catalunya ha sigut des de fa segles terra de acollida, i en el darrer segle de acollida massiva: hem integrat al país millons de inmigrants! I només han fet campanya excloent i racista els grups minoritaris de ultra-dreta que mai han tingit cap poder i que darrerament s’alien amb Vox. Com deia fa poc una amiga meva el gran problema de España és i ha sigut el PSOE, que ha tingut varies oportunitats per fer de España un país democràtic i homologable, i per quetre vots s’ha rendit al falangisme popilista més ranci, sense reformar en res les estructures socials, polítiques i econòmiques franquistes, propis de l’Antic Règim dels segles XVI i XVII. Una enganyifa de dalt a baix.

És molt senzill i ho sabem tots: s’anomena PSOE però en realitat és el PE, Partido Español. Allò de Socialista i Obrero va morir aquella mateixa nit electoral de 1982. I és un partit de dretes, un dels dos partits dinàstics (junt amb el PP) de la II Restauració Borbònica, en tot semblant a la primera de 1875, corrupció inclosa. Ja s’ho trobaran.

Una manifestació protestava ahir a Madrid per la desocupació territorial del centre d’Espanya. Un exemple concret de “no govern” que increpa a una esquerra sense model. Un exemple localitzat de “no govern” que destrueix el puntal territorial d’una dreta que naturalitza tradició i terra. La cobardía dels programes polítics de l’espanyolisme en general, estan en la seva incapacitat de gestió i el nivell de crisis de la seva proposta model actual. Les raons ideològiques, en canvi, per molt que diguin, hauran de fer “coll avall” i mutis. Som, per tant, en plena campanya electoral. I la incapacitat del psoe, és una nova raó per a no votar-los i per increpar el raonament dels qui els voten. En democràcia, és lícit increpar argumentalment al contrari. Per això, doncs!

Tant a Pedralbes colm a Torre Baró C’s hi tengué molts bons resultats el 21 D. Però millors a Pedralbes 41’3 per cent // Torre Baró 39’9 per cent// i si en lloc de’agafar un districte sencer agafam només un redol, millor el tengueren encara a Les Tres Torres on hi feren més del 50 per cent dels vots. Anaven enganats els rics o els pobres??? Qui s’equivocà??? A qui fa referència en Pedro Sanchez??? Qui engana qui i qui en resulta enganat??? El gran capital ho té clar i manipula tant com pot per enganar la gent. Independència és revolució social i unionisme és involució antisocial.

El PsoEspanya forma part de l’empresa hostil, del poder intrús, de l’espanyolisme castellà imperial, anticatalà i xenòfob, del projecte borbònic contra els drets i les llibertats dels pobles d’Hispània i especialment contra la nació catalana que varen substituir per la força de les armes el 1714, anorreant la seva cosmovisió parlamentària i plural per una altra absolutista, uniformitzadora i inquisitorial; impossible de defensar i aplicar, per cap demòcrata, en ple segle XXI. Espanya és una anomalia colossal bastida per la força del colonialisme borbònic castellà que no té cap sentit en el nou ordre mundial de les nacions i els pobles pacífics, independents i lliures; que volen viure el seu present de manera democràtica, decidir el seu futur de manera plena i conèixer el seu passat real, no l’imposat, manipulat i inventat pels “hidalgos espanyols” i les seves “quimeres” colonials de súbdits sotmesos al “rey és la ley” mentre la societat catalana és dialogant i plural formada per tots els braços de la societat, tan llavors com ara. Som dues societats diferents que cal fer realitat com més aviat millor per evitar més patiment i contribuir al despertar dels nous temps d’una manera responsable, creativa i convivencial.

El problema no són el venedor de trajos del tall britànic ni la baldufa galdosa sinó els seus votants. Per què voten aquest impresentables els catalans que els voten? Caldria demanar-se.

És molt més còmode deixar-se dur i mimetitzar-se en l’ambient que lluitar per mantenir la subjectivitat i Ser el que s’És.

I per altra banda, quants no hem observat catalans exercint-se castellans per una qüestió de poc amor? Poc amor als defectes i virtuts pròpies, poc amor al que un és amb tot el que això implica d’ambició de ser millors. Com si els castellans els xinesos els mongols o els berebers fossin esencialment [millors] diferents que nosaltres, més enllà del que els seus contexts els ha fet.

Això sí, us parlaran de solidaritats cap als altres. Mentre siguin els altres que no som nosaltres… perquè a nosaltres ens poden castigar: l’estat ho legitima.

El socialisme no pretén instaurar una societat final, immutable, no susceptible de canviar, de reformar-se o d’evolucionar, és un principi molt bufó del que -com quasi sempre-, no en fot cas ningú. El seu principi real com el de tots els espanyols és: “fill de puta l’últim”. És evident que la interpretació del principi “marxista” (dels germans Marx) que n’han fet els socialistes espanyols és que l’evolució i el canvi els associen amb el canvi de camisa constant i aliar-se amb qui li convingui en cada moment, prescindint d’ideologies. Llegint el teu article, Vicent, he pensat que va fent-se realitat què la manca absoluta de respecte a les lleis democràtiques que han signat es deu al fet que als espanyols els importa un bledo Europa, la internacional socialista i la mare que els va parir a tots plegats, igual com als “peperros” que passen olímpicament dels mandats del seu partit a la Unió Europea. Ells van a la seva, i la guerra de partits a Espanya cada vegada és més lluny i menys respectuosa amb els seus partits internacionals. Tant se’ls en fot que els treguin del club, així podran continuar amb la seva guerreta en la cerca de l’Arca perduda a Catalunya i sense que els emprenyin els carregosos demòcrates europeus. Ells van a la seva, perquè el seu únic i vergonyant interès és la riquesa de Catalunya, i la lluita en realitat no és contra els catalans, sinó contra els altres partits que també volen part del pastís. Creient-se que realment és un tresor, en la seva malaltissa avidesa s’enduen les empreses més cobdiciades cap a casa i no veuen que en realitat el tresor és la gent que el fabrica, a la qual els molt burros fustiguen, insulten i maleeixen diàriament, assegurant-se que mai més vulguem participar de la puta “unidad” empobridora d’una Espanya sense cap futur. Unitat i igualtat de misèria és en realitat la seva única i perversa proposta política. En la seva impotència, ara ja no ens voldrien conquerir, ens voldrien esclavitzar. La mutació de generalísimo que tenen com a últim representant no desitja cap altra cosa.

A mi em resulta molt dif´çicl d’entendre i/o acceptar la frase de Sánchez en la que diu que mai, mai, mai hi haurà independència de Catalunya. Com un dirigent polític pot fer aquesta maniufestació, com no li cau la cara de vergonya per impedir la llibertat de decidir a un grup de ciutadans que suposen la meitat (o més) d0una naci´`o: la catalana? Ja sé que tothom admet que davant eleccions tot s’hi val, doncs no! No tot s’hi val. Hi ha línies vermelles que la decència no permet traspassar. Ell -Sánchez- podria haver dit que ell sempre s’oposaria a que Catalunya fos independent, però dir que mai, mai, mai seria Catalujnya independent, mostra la pitjor cara del colonialisme, de la manca de democràcia, de la manca de dignitat. I aquest home, és el millor dels que es presenten a aqujestes eleccions, els altres ja són delinqüents directament.

Algú ha estudiat els orígens de l’indubtable component masoquista dels unionistes catalans?

HI DEDICO DOS MINUTS …

La diferència respecte a Europa i al món rau en què a espanya encara continua havent-hi ideològicament un partit únic, per això li escau caracteritzar el seu règim com a neofranquista. “Partit Hegemònic” únic amb famílies (partits) que en el parlament li donen el color d’una democràcia formal (PSOE-PSC-PP-Cs-VOX, Podemos,etc…) tots sota la corrupta Corona. Res més.

El programa de tots plegats, el mateix: en economia, el que dicti l’Ibex 35, i en política: la unitat de la pàtria contra Catalunya (unionistes constitucionalistes). I la majoria de súbdits espanyols i alguns de Catalunya, encantats… La bombolla fins quan?

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Respecte l’editorial d’avui hi un altre article que el complementa de manera esplèndida, el de Joan Ramon Resina, ‘La llegenda del mur’ de profunda i repetida lectura.
A España amb la Constitució del 1978 no va triomfar la democràcia de tall europeu sinó una actualització brillant d’aquell assaig que aquells que ja tenim una cert edat va ser la Llei d’associacions polítiques, també coneguda com el “Espíritu del 12 de Febrero” d’Arias Navarro in es reconeixia la diversidad política DINS l’estat franquista amb unes limitacions infranquejables i que totes les associacions que s’hi van atansar reconeixien com a legítimes.
A l’Espanya d’avui si substituïm franquisme per monarquia borbònica consagrada per la Constitució del 1978, ens trobem que els partits espanyols més que atenir-se als grans corrents ideològics ideològics internacionals i a les grans declaracions de principis que les informen, ho fan a la cotilla d’aquesta “Spain is different” Que afirmaba que Europa començava als Pirineus.
PP-PSOE-C’S-VOX (i en menor mesura però també)-UNIDOS PODEMOS, no són altra cosa que associacions polítiques de l’univers politicament autàrquic hispànic.
La crisi catalana ha deixat a la descoberta aquesta condició fins ara dissimulada.
El ‘aporellos’ no és altra cosa que la vella imatge icònica de la massa aplegada a la plaça.publica escopint i insultant als condemnats a la foguera per la Inquisició.
Degradació col•lectiva que identifica democràcia amb autoritarisme i democràcia amb colpisme.
Com molt bé assenyala Gonzalo Boye i nomes una estrategia jurídica europea i Vicent ens recorda ens salvarà de l’Espanya negra de sempre.

El PSOE no ha estat mai un partit socialista.
Van ser els garants de la constitució borbònica.

Sense PSOE no hi hauria règim del 78_antidemocràtic.

Recordem que la dreta NO volia la constitució.

Felipe Gonzalez, Alfonso Guerra, Suresnes, la decissió de Raventós…no podia, ni pot, anar bé de cap manera. Està fonamentat en la traició i en la falta de confiança en el poble. Fem allò que podem però, a voltes, no és suficient. Van comprar el projecte franquista i aquí estem: uns navegant en iots barats i fumant puros, altres empresonats. Dempeus altra volta, no ens deixen altra opció.

Pedro , Iceta i el PsoE de Felipe i Guerra són més a prop de la sacralització falangista de l’estat liberal-conservador sorgit amb Isabel II (“EspaÑa es una unidad de destino en lo universal”, de José Antonio Primo de Rivera) que del principi socialista internacional citat. Als “Cien años de honradez” del centenari el 1979 n’han seguit 40 de desorientació i, eventualment, (des)”gobierno”. Observant l’escorament a la dreta -extrema- dels partits espaÑols davant el present electoral semblen xuclats per l’efecte Vox, encara extraparlamentari. Quina poca personalitat!

L’ANC i Omnium faran una campanya com aquesta del sol que no entra a les presons, pel turisme estranger, aquest estiu?. Ja serà el segon amb presos polítics!.

Sr Albert Martin: llegeixi el llibret

NINYOLES, Rafael Lluís (1995). Conflicte lingüístic valencià, Tres i Quatre, València.

a apliqui’l als catalans als quals es refereix vostè.

Excel·lent editorial Sr. Partal. No hi manca ni en sobra cap nota, hi són les justes.

En l’editorial tot és ben cert el PSOE, ha traït el socialisme fa moltes dècades, Juan Negrin, a l’exili el 1941 digué: “Prefiero a Franco antes que….”sabem el què continua, saltant a la continuació del franquisme dita transició en malvada semàntica, igual l’UCD, va finançar amb diner públic el gonellisme i el blaverisme i del ministre Abril “en València vamos a apuñalar el catalanismo por la espalda”,, això és el Reino-estat, F . Gonzalez. i la colla, amb els Gal, i quan va a fer mítings vesteix americana de pana,, però viu tot l’any entre Casablanca on té luxosos hotels i sud Amèrica, manté una vida de gran milionari que és ells, GRÀCIES AL SALARI DE PRESIDENT?