La Plataforma per la Llengua i la Federació Llull critiquen la nova llei de l’audiovisual perquè continua discriminant el català

La plataforma acusa el PSOE de diluir l'acord amb ERC i la Federació Llull diu que el govern espanyol no ha acceptat cap esmena substantiva

VilaWeb
Redacció
25.05.2022 - 12:22
Actualització: 26.05.2022 - 08:01

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La Plataforma per la Llengua i la Federació Llull –formada per Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural– han rebutjat el text de la nova llei de l’audiovisual perquè diuen que continua discriminant el català. La plataforma acusa el PSOE de diluir l’acord amb ERC i la Federació Llull diu que el govern espanyol no ha acceptat cap esmena substantiva.

La llei audiovisual va ser aprovada al congrés espanyol el 19 de maig amb els vots del PSOE, Podem, ERC i PNB. Junts i el PDECat hi van votar en contra perquè consideren que la llei és insuficient per protegir el sector audiovisual català.

En el text del projecte de llei, diu la Plataforma per la Llengua, s’obligava a les plataformes amb seu a l’estat espanyol a incloure, en els seus catàlegs, aquelles versions en llengües minoritzades que ja han estat produïdes, “sempre que estiguin disponibles i la seva inclusió sigui tècnicament viable”. Plataforma per la Llengua ha recordat que ja va advertir aleshores que calia eliminar aquest incís perquè és imprecís i podia suposar una excusa per a les plataformes per no incloure aquestes versions.

En comptes d’això, afegeix, ara exigeix que les versions estiguin disponibles si la seva incorporació no tingui contraprestació econòmica. Segons Plataforma per la Llengua, aquest fet és un problema, atès que la majoria de grans distribuïdores cobren un cost de gestió per cedir aquestes versions, que acostuma a oscil·lar entre els vint i els cent euros. Aquest cost, afegeix l’entitat, “pot ser una excusa perquè les plataformes esquivin aquesta obligació”.

Per altra banda, assenyala que en una disposició addicional s’afegeixen una sèrie d’obligacions genèriques i sense concreció. Per exemple, la que fixa que els prestadors de l’Estat hauran de garantir la presència de continguts doblats en llengües minoritzades quan ofereixin continguts per al públic infantil. En cap cas, lamenta, no es defineix cap quota o criteri objectiu.

Per la seva part la Federació Llull denúncia que l’executiu espanyol manté una línia immobilista, centralista i poc respectuosa amb la realitat plurilingüe de l’estat espanyol. “La retòrica no s’ha traduït en cap canvi concret, ans al contrari: vol emmascarar continuïtat en la discriminació de la llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears”, diu.

“Des de la Federació Llull volem assenyalar que no s’han tingut en compte cap de les esmenes que vam elaborar i traslladar als partits dels nostres territoris amb representació parlamentària a Madrid”, critica l’entitat, que diu que com a mínim el text final hauria d’haver fixat quotes a les plataformes audiovisuals i obligar-les a produir i tenir continguts en totes les llengües oficials de l’estat espanyol.

 

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies