07.10.2019 - 21:50
La història de Pablo Ibar (Fort Lauderdale, Florida, 1972) sempre ha generat controvèrsia. Empresonat el 1994 i condemnat a mort durant setze anys, aquest nord-americà d’origen basc ha defensat sempre la seva innocència. A mitjan setembre, Movistar+ va estrenar la minisèrie En el corredor de la mort, de quatre capítols, sota la direcció de Carlos Marqués-Marcet i basada en el llibre que porta el mateix nom, de Nacho Carretero.
A Ibar, interpretat per l’actor castellonenc Miguel Ángel Silvestre, sempre ha estat considerat culpable d’un triple assassinat del 1994, els crims de Miramar. La sèrie se centra bàsicament en els judicis contra Ibar i les irregularitats que va haver-hi, però també aprofundeix en les relacions personals entre el pres i els seus familiars i advocats, especialment la seva xicota i després muller, Tanya Quiñones, amb qui va contraure matrimoni a la presó. Quiñones sempre ha defensat la innocència d’Ibar perquè la nit del triple crim va dormir amb ell i van ser descoberts l’endemà per la seva germana.
D’ençà que va ser detingut, hi ha hagut tres judicis polèmics i el Tribunal Suprem de Florida va invalidar la condemna a mort el 2016 perquè va considerar que no havia tingut un judici just i que l’havien condemnat amb proves dèbils i escasses. En el tercer judici, la sentència del qual va fer-se pública el maig d’enguany, el jurat popular va tornar a considerar-lo culpable del triple assassinat i va condemnar-lo a cadena perpètua amb les mateixes proves que el 2016 havia criticat el Suprem de Florida.
Ara la família d’Ibar està pendent d’un nou recurs d’apel·lació que pugui conduir al quart judici el 2025. Mentrestant, ell continua complint condemna. Ja són 25 anys entre reixes, més de la meitat de la seva vida. Ibar va entrar a la presó a 22 anys i ara en té 47.
Proves polèmiques i acusacions de coaccions sobre el jurat
Els judicis contra Ibar han estat molt polèmics. S’ha denunciat que no van considerar-se els rastres d’ADN trobats a l’escena del crim –que no coincidien amb el de l’acusat–; pressions i coaccions contra el jurat al tercer judici, el 2019; la falta d’investigació de la policia una volta detingut Ibar; una fiscalia entestada a condemnar-lo; el fet que només hi hagués un testimoni que tenia mala relació amb Ibar i que després va descobrir-se que consumia narcòtics…. En definitiva, un còctel de despropòsits al qual s’afegeix la lentitud del sistema judicial, manifestament exasperant per Ibar i la seva família, i també per l’espectador.
La sèrie posa l’accent en aquestes irregularitats i la manca de resposta del sistema judicial per a resoldre-les. I el mateix sistema judicial nord-americà també el posen en dubte, juntament amb la controvertida figura del jurat popular i el paper de la fiscalia.
La pena de mort, el debat flotant
La sèrie té un caràcter dramàtic marcat i transmet la desesperació d’Ibar i dels seus familiars per l’acusació que pesa sobre ell. És la lluita constant per a evitar la mort del presoner i perquè sigui absolt. Posa també damunt la taula el debat sobre la pena de mort i la conseqüència terrible de poder condemnar una persona innocent, una pena irreversible que només serveix per a satisfer la set de venjança dels familiars de les víctimes i que no fa justícia.
La pena de mort és un dels temes més controvertits per la inhumanitat que implica. Les organitzacions de drets humans han demanat reiteradament als Estats Units que la suprimeixin perquè llevar la vida a un condemnat no és fer justícia. Tanmateix, la Casa Blanca hi pot fer poc. Cada estat té la competència per a decidir sobre el seu sistema judicial amb relació als delictes que jutgen els seus tribunals. Una vintena d’estats l’han abolida, però altres la conserven aplicant mètodes diferents. La idiosincràsia conservadora d’alguns, especialment els del sud i els rurals, dificulta especialment que se suprimeixi.
Si bé la qüestió de la pena de mort és secundària a la sèrie –pràcticament només s’hi fa referència quan es crea l’Associació Pablo Ibar contra la pena de mort–, l’espectador pot fer-se la idea d’estar tancat durant setze anys esperant l’execució. També el patiment de la família, que lluita contra el sistema presentant apel·lacions per a salvar la vida d’Ibar i aconseguir la repetició del judici i l’absolució.
