Montull i la seva dona diuen que els lloguers de pisos que cobren són declarats a Hisenda

La justícia sospita que Montull hauria ocultat els seus ingressos reals per a no pagar el seu deute amb el Palau

VilaWeb
ACN
16.11.2022 - 14:43
Actualització: 16.11.2022 - 22:54

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ex-número dos del Palau de la Música, Jordi Montull, i la seva dona, Mercedes Mir, han assegurat davant del jutjat que els tres pisos de lloguer que el matrimoni té al Masnou i a Teià (Maresme) estan declarats a Hisenda, i que l’Audiència de Barcelona en tenia coneixement de l’existència.

Un jutjat de Barcelona investiga tant el matrimoni com Fèlix Millet per haver intentat ocultar el seu volum real d’ingressos amb l’objectiu de no pagar íntegrament el seu deute amb el Palau de la Música. El matrimoni ha explicat que un dels pisos el tenen llogat a la seva filla Gemma, que al seu torn el té rellogat al seu fill i nét dels investigats. En tot cas, han explicat que el preu dels lloguers està una mica per sota del preu de mercat, i que el lloguer tan sols els serveix per a pagar les despeses i manteniment de l’habitatge.

Montull va ser condemnat pel cas Palau a set anys i mig de presó, com també 2,9 milions d’euros de multa i al retorn a la institució –juntament amb Fèlix Millet– de 23 milions d’euros més. Aleshores, tanmateix, l’ex-número dos del Palau que tan sols cobrava una pensió mensual de 2.000 euros i que la seva esposa no cobrava res, per la qual cosa es va comprometre a pagar a la institució 500 euros mensuals.

No obstant això, ara s’ha descobert que Montull cobrava un lloguer al Masnou que no havia declarat a la justícia. El matrimoni assegura que el cobrament del lloguer apareix en la seva declaració de la renda, i que únicament serveix per a pagar els costos de manteniment perquè l’habitatge no es devaluï.

Un dels aspectes que fa sospitar al Palau de la Música i al jutjat és que, normalment, als contractes de lloguer s’inclou una clàusula que estableix que el llogater no tindrà dret de tempteig sobre una possible venda de l’immoble. En el cas del pis rellogat al nét de Jordi Montull, tanmateix, apareixia una clàusula que deia tot el contrari: que el llogater tenia dret preferent de compra. La justícia sospita que això podria comportar que el pis s’acabés venent per un preu molt inferior al seu valor de mercat.

La defensa dels Montull al·lega que els contractes són previs a la sentència del cas Palau, i que van acabar poc després que s’executés la sentència ferma, per la qual cosa consideren que no es van ocultar a la justícia. I afegeixen que els diners dels lloguers es cobraven en comptes bancaris dels Montull dels quals l’Audiència de Barcelona tenia constància.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes