Els nervis exagerats de l’autonomisme republicà

El gran problema que tenen els autonomistes republicans és la inconsistència flagrant del seu discurs i la buidor política de les seues propostes

Vicent Partal
09.01.2022 - 20:52
Actualització: 09.01.2022 - 21:52
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

D’ençà de fa uns dies, tot un seguit d’episodis han provocat unes reaccions molt exagerades i nervioses en les files de l’autonomisme republicà. Parle de fets com ara la polèmica arran d’una piulada del professor López Bofill o la que envolta l’article no publicat de Xavier Roig. Però també d’aquesta estranya i inusual campanya d’adhesió incondicional al diputat Gabriel Rufián que vam viure a les xarxes per Cap d’Any; o bé d’aquesta altra tan recent, en què alguns han visualitzat una tríada particular de partit polític – organització cultural – diari.

En tots els casos, allò que crida l’atenció no és pas el fet en si, sinó fins a quin punt és exagerada la reacció. És el to, que sobta. És cert que algunes xarxes, i Twitter especialment, són una mena de camp de batalla permanent on ens hem acostumat a veure i sentir, al costat de moltíssimes aportacions sensates i interessants, també tot de grolleries i desmesures. Però fins i tot en un lloc com Twitter la sobreactuació crida l’atenció quan s’hi fa palesa.

La campanya aquesta de suport a Rufián, per exemple, va arrencar del no-res. Vull dir sense cap excusa prèvia. Les lloances que els militants d’Esquerra li han prodigat aquests dies a la xarxa no eren respostes a ningú en concret –si més no, jo no he sabut veure a qui responien. Hom ha de suposar, doncs, que indirectament la campanya pretenia posar la bena abans que la ferida, en vista dels seus repetits i estridents fracassos negociadors a Madrid, que susciten molts dubtes sobre la idoneïtat de la seua faena. Però l’efecte aconseguit és que molta gent es pregunte si passa res amb ell. Per l’exageració hagiogràfica. Quant a la piulada i l’article a què feia referència al començament, ha passat si fa no fa igual. La reacció, en aquest cas, no és de partit, però sí d’allò que qualsevol culer en diria “l’entorn”. I ha estat també tan exagerada que no pots deixar de demanar-te a què caram respon.

El fons de tots aquests episodis no el sé, encara, però estic segur que ja el veurem. Ara, que hi ha nervis perquè les coses no els van com esperaven, als autonomistes republicans, això és evident. I encara és més evident que hi ha nervis, significatius, pels episodis –cada dia més freqüents– de qüestionament del nou mantra autonòmic. De manera que s’eixampla significativament la llista de gent insultada i assenyalada pels neoautonomistes. Els darrers, si no m’he perdut pel camí, Jordi Borràs i Xavier Roig, als quals proven d’anatematitzar amb els adjectius tronats i gastats, ineficaços per tant, de sempre –que si són convergents, que si són etnicistes, que si són boigs, que si ballen amb l’extrema dreta, que si no saben com és el país, que si volen dividir-nos, que sí…

Tanmateix, el problema que tenen és que la llista aquesta de gent que els critica creix, jo diria que creix cada dia. I per això els seus assenyalaments ja no caben en una sola piulada. Comença a haver-hi massa gent a assenyalar i a insultar, a provar de desqualificar. I, cosa que és pitjor per a ells: els arguments per a dissentir són sòlids, s’acumulen l’un sobre l’altre i comencen a fer un forat visible.

No sé si ja és un forat amenaçador per a la paradeta o no. Em sembla que no. Jo diria que no. Però és visible, molt visible, creix i es va definint com més va més. Quan López Bofill parla obertament del paper de la violència en la situació actual, quan Xavier Roig denuncia on porta el bilingüisme o quan Jordi Borràs diu que Rufián no negocia bé, per esmentar els tres darrers episodis, toquem os en tots els casos. I amb això els dubtes d’alguna gent, i per tant el forat, es fa un poc més gran. Exactament perquè es posen sobre la taula debats incòmodes però imprescindibles, que –mireu on hem arribat–, per si mateixos, sols d’exposar-se, ja obstaculitzen l’ordre de retirada efectuada per la classe política catalana.

I al final, si això és així, si coses tan elementals causen tanta tensió, és perquè el gran problema dels autonomistes republicans és la inconsistència flagrant del discurs que sostenen i la buidor política de les seues propostes. El canvi que van fer d’avui per demà, després de la proclamació de la independència els uns i després de formar el darrer govern els altres, es podria explicar i defensar. És clar que sí. I es podria justificar i tot. Però saben que si l’expliquen la retòrica que han de menester per a guanyar les eleccions comença a fallar i qui sap com se’n ressentirien els seus resultats. Pitjor i tot: temen, temen molt, que la gent, cansada i encara amb memòria d’allò que va fer el Primer d’Octubre, opte per seguir la via a què ells han renunciat. I per això els resulta imperatiu tapar qualsevol veu que recorde a la nostra societat on som i qui som. I com hem arribat fins ací. I és d’ací, de veure que no poden aconseguir-ho del tot, per més que ho intenten, que els vénen tots aquests nervis.

PS. El 2022 serà un any molt important per a VilaWeb. El creixement del nombre de subscriptors d’aquests darrers anys ens ha permès d’invertir fortament en el producte per oferir-vos a tots una gran publicació, que volem millor de dia en dia. Després d’estrenar continguts com ara les “Històries de VilaWeb” i el “Debat global“, aquest gener hem incorporat el Paraulògic a la nostra oferta i els subscriptors ja han començat a poder veure en el Diari de la Nit –que reben cada dia per correu a les 22.00– la nova maqueta i la nova imatge del diari, que aviat començarem a aplicar pertot arreu. En aquest context de fort creixement i consolidació, avui podem explicar-vos també que incorporem Carme Junyent com a columnista habitual. D’ara endavant, la trobareu cada dilluns a les pàgines del nostre diari, fent tàndem amb Joan Ramon Resina.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
09.01.2022  ·  22:08

Quan no hi ha cap argument sòlid per a sostindre una posició – o una opinió- qualsevol crítica és demolidora. Però el problema per als autonomistes és que la gent, encara que a poc a poc, va fent via. I en realitat, un partit polític és una organització molt petita, per enfrontar-la a un poble. Per exemple, es diu que ER té uns 9000 afiliats. I només el Principat, té 7,5 milions d’habitants. Seguim.

Anna Linares
Anna Linares
09.01.2022  ·  22:54

Estan nerviosos perquè tot i tenir el control de TV3, cat ràdio i alguns diaris, tenim les xarxes socials que encara que no tothom estigui a Twiter la gent fem correr la informació per altres canals, WhatsApp, facebok etc. I ara no es tan fàcil manipular a la gent, que som molts que ja hem desconectat d’Espanya i per molt que facin no volem tornar enrera!

Victor Serra
Victor Serra
09.01.2022  ·  23:16

Doncs sí, tot sembla molt exagerat. Potser perquè veuen a venir que , com sempre, als que proposen dialogar i terceres vies, l’Estat espanyol els deixa amb el cul a l’aire. Ara amb eleccions municipals, autonòmiques i generals a la vista, Sánchez no farà res de res que npugui comprometre els seus resultats i per tant la taula de diàleg i les negociacions bilaterals difícilment donatran fruit. Pe`ro aquest timing ja se sabia fa temps. Què pensaven fer ? o no se’ls havia acudit ? Dir que Rufián no sap negociar i que és un polític amb una preparació massa baixa perquè a Madrid no se’l mengin, és una evidència. I no tinc res contra ell. No és culpa seva, sino dels que li han donat aquesta responsabilitat sense estar preparat.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
09.01.2022  ·  23:22

S’està acabant el bròquil. I el que queda, ja està pansit

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
09.01.2022  ·  23:24

En efecte: nervis exagerats i camí de la histèria, diria jo.I nervis producte de una estratègia equivocada i de diverses errades tàctiques de pes. Nervis , perquè l’enganyifa és cada cop més manifesta. Diàleg, taula, “sit and talk”… tot fum i enganys. I nou error garrafal: pensar que “controlant” els mitjans de comunicació l’enganyifa que permet governar i seguir governant i cobrar, es pot mantenir. Dels 2 milions i mig que ens varem mobilitzar l’1-O, qui encara creu en el “diàleg”? M’agradaria molt fer la corresponent enquesta, perquè el resultat seria de una contundència notable: no hi creu practicament ningú! I això fa por, molta por, als autonomistes; entre altres coses perquè saben o intueixen que España els deixarà penjats en qualsevol moment, i que això ja ha començat a passar…Per això cal que calli Xavier Roig, per exemple; perquè ha tingut la virtut de posar el dit a la nafra de la llengua amb realisme i precisió. Pot agradar més o menys el que ha escrit, però el cert és que en tot cas exigeix un debat en profunditat, debat que espanta a molta gent, però absolutament necessari si volem seguir sent Catalunya i catalans, o ja en tenim prou sent una regió “estranya” de la gran España, amb vocació a desapareixer a mitjà termini?…. potser d’aqui a 30 ó 50 anys, quan els savis i prudent preveuen que serem “independents”! Quan les “esquerres” espanyoles tinguin el poder de veritat. És a dir: quan el porc canti!!

Jaume Riu
Jaume Riu
09.01.2022  ·  23:57

AUTONOMISTES REPUBLICANS
Les propostes polítiques buides i un discurs inconsistent, es descriuen molt bé amb l’eufemisme d’autonomistes republicans.
Afortunadament ja no hi ha secrets d’estat i tot se sap de seguida, gairebé en temps real, i el nerviosisme que Vicent Partal descriu a l’editorial no és res més que el resultat de no poder amagar la inconsistència del Lobby dels autonomistes republicans. Bona feina.

Fèlix Arias
Fèlix Arias
09.01.2022  ·  23:58

Benvolgut director,
Com ja ens tens acostumats, has tornat a posar el dit al forat. Amb l’entrada de l’editorial, i sobretot amb el terme “autonomisme republicà”, has encertat de ple el pinyol. Malauradament, una part rellevant dels polítics catalans militants de partits suposadament independentistes se senten còmodes a l’estat espanyol i tenen por d’un possible canvi cap a un estat independent. És la nostra responsabilitat com a votants fer-los sentir no por sinó pànic davant de cada contesa electoral si no abandonen l’autonomisme.
PS: gràcies per les millores del diari i enhorabona per l’increment de subscripcions.

PERE SIO
PERE SIO
10.01.2022  ·  00:01

ERC cada cop més nua davant del seu propi mirall. Presentar-se de paraula com els més de tot, (més d’esquerres, més indepes, més republicans). Però a la realitat practicar una política poruga, conservadora, autonomista amb l’objectiu únic de viure de la política, és un engany que no pot amagar-se indefinidament.
I per aixo a mesura que avança la legislatura, a ERC augmenten els nervis. La contradicció entre el que diuen i el que fan es insostenible. L’engany i la mentida tard o d’hora sempre aflora.
La rendició gratuïta d’ERC al Govern repressor de Madrid no té cap mena de justificació. L’ignorància d’ERC als votants de l’1-O és una traició vergonyant. I al damunt voler fer creure a la gent que faran una independència dialogada i pactada amb l’Estat, ha ni té nom. ERC cada dia és més presonera de les seves mentides.
Desitjo que el temps posi les coses al seu lloc.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
10.01.2022  ·  00:14

Em fa la impressió que, a allò que podríem dir “món independentista polititzat”, ERC està desprestigiada.
Però que els seus càlculs electorals els permetien de deixar perdre aquest món a canvi dels guanys prevists dins del “món independentista no polititzat” i, també, dins de l’electorat no decantat, nacionalment parlant. Per a això, els és bàsic el control dels mitjans de comunicació d’àmbit català i la no bel-ligerància dels mitjans espanyols – si més no, una bel-ligerància menor que la destinada a altres forces independentistes-, coses que han aconseguit.
Però sembla que, malgrat tot plegat, no se’n surten. Que no són capaços de controlar les crítiques, de tapar-se les vergonyes. Que se’ls veu el llautó d’aprenents de partit institucional espanyol. Que saben que molts d’ells i d’elles no podran passejar-se per Catalunya sense notar les mirades d’independentistes emprenyats – que en som molts/es que creiem que ens han traït, i el nombre va en augment-. I d’aquí el seu nerviosisme i les seues, diguem-ho en terminologia tennística, errades no forçades.

Xavier Messeguer
Xavier Messeguer
10.01.2022  ·  00:47

I convidar al Xavier Roig?

Ed Garrido
Ed Garrido
10.01.2022  ·  01:43

Cal un nou partit. Mentre ER i la JxC del Sanchez manin no hi ha res a fer. La gent mira tv3 i es creu al Cruanyes, Toni Soler, Llansana, Sol i companyia. I a sobre Jordi Sanchez dona a ER tot el poder per continuar manipulant tv3 4 anys mes. A canvi de que, Jordi Sanchez? T es igual que Sergi Sol digui que el MHP Puigdemont es un “fill de puta Pelomocho”?

Joan Ortí
Joan Ortí
10.01.2022  ·  02:49

El discurs partidista sempre ha estat obstruccionista per avançar cap a la independència, la seva dialèctica, -la dels autonomistes republicans-, es embrolladora i per tant espessa i gens nítida; tot plegat, emana un discurs i un missatge que no porta enlloc, i de fet és gira com un bumerang contra ells, perquè com que no porta enlloc, es fa difícil mantindre la dignitat i que et puguin mirar als ulls.
Vet aquí els seus nervis, ara bé, -mantindre aquest paper d’estrassa que no diu res-, finalment quedaran tant buits de missatge autèntic, que possiblement quedaran embarrancats i llavors, si volen sobreviure els únics que els podran rescatar seran els seus cosins germans autonomistes, la delegació del PSOE a Catalunya.
Per tant i en previsió que tot giri cap un espanyolisme autonomista, Junts hauria de duplicar els seus escons i també convindria l’aparició d’un vertader i autèntic partit independentista. El 2022, que tothom agafi ben fort el timó.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
10.01.2022  ·  02:54

Exactament inconsistència, quan ja ha quedat clar que el rei va nu, no pots tornar a admirar la inexistent roba que porta. L’intent estava destinat al fracàs.

Josep Arnau
Josep Arnau
10.01.2022  ·  03:09

Tota la raó Vicenç. ERC és una gran mentida. La gent s’està donant compte i les últimes enquestes els ho han d’estar dient.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
10.01.2022  ·  05:15

Un bon editorial. Salut.

Josep Segura
Josep Segura
10.01.2022  ·  06:12

La conclusió és, estimat director, que no som, ni hem sigut mai, el 52%.
A partir del moment en que molta gent es manté en el burroseguidisme de votar una vegada i una altra partits neoautonomistes, el projecte independentista seguirà hivernant.
O probablement ja és mort.

Joan López
Joan López
10.01.2022  ·  06:14

Autonomisme republicà,un eufemisme per no dirla mes grossa,jo la dirè ERC ha trait a Catalunya i res mes.
Felicitats a vilaweb per el creixement i els fixatges que esteu fen. Cotarelo i Fachin tambè serian dos bons fixatges.
Seguim !!*!!!

Matilde Font
Matilde Font
10.01.2022  ·  06:22

Bon editorial! I contenta de poder llegir cada setmana a la professora Junyent junt al professor Resina.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
10.01.2022  ·  07:58

Ningú d’ERC és tan enze com per no entendre que les propostes buides i el xoc amb la realitat no colen entre la població. Passa el mateix amb JxCat

La realitat del dia a dia contradiu la propaganda, especialment en un poble acostumat a la crítica i a no creure res, com el català. Dia a dia veiem que les infraestructures es deterioren, que la llengua mor, que la nostra policia és la nostra enemiga i que ens fan servir com a caps d’esquila tota mena de brètols indocumentats per a justificar les seves poltrones i l’ascensió de feixisme. Això ho veiem tots els que ho vulguem veure, des d’un directiu de l’upper diagonal fins un obrer de Can Zam. Una altra cosa és que a qui sigui li interessi fer veure que no passa. I això ho saben a ERC i a tot el sistema de partits actualment en vigor.

El problema és que consideren que els vots són captius perquè s’ha creat una situació en què tenir un govern no autonomista a la Generalitat implica encara accelerar més la descomposició del país. Podeu imaginar-vos com aniria una Generalitat on els Mossos fossin controlats, per exemple, pel PSC, ediucació en mans dels Comuns i Economia en les dels deixebles de Duran-Lleida, per exemple ?

Doncs això, comptem amb que la por a la no-alternativa i a que a Madrid hi hagi un govern ultradretà, farà que la gent continuï votant-los. Entre altres coses perquè tots els intents fallits que s’han fet fins ara de crear un partit realment central i independentista dins Catalunya han fracassat estrepitosament. Amb l’argument de la unitat no hem fet més que alimentar les capelletes personals, fragmentar més l’independentisme i permetre a aquestes toies de presentar-se com els partits d’ordre. Recordeu els papers més aviat galdosos de FNC o Primàries, per posar dos exemples.

Aquesta actitud absolutament estúpida dels partits dits independentistes els pot donar un ensurt important a les darreres eleccions 600K independentistes varen quedar-se a casa, i només varen guanyar entre els tres perquè per l’unionisme el parlament de Catalunya té el mateix interès que una retransmissió de Sumo a les 2 de la matinada narrada en japonès i les hordes incrustades de Boinistán varen preferir quedar-se a casa o gaudir del diumenge. N’hi ha prou que a les properes eleccions més independentistes votem amb els peus o amb el sobre en blanc (la meva ferma aposta, de moment) per tal que la cosa es capgiri i entre PSC, comuns i algun despistat de la dreta tipus Valls, el proper president es digui Salvador Illa. O per reeditar el tripatit.

Jo crec que cal bastir una alternativa creïble a aquesta gent, amb polítics honestos i sense por que facin el que diuen que faran o, que si no ho fan, argumentin correctament el motiu i siguin responsables davant els seus electors. Cal tornar a activar el moviment des de sota, tenint en compte que la història del món, decantada actualment cap a l’autoritarisme, la UE i la classe política actual, no ens ajudaran. Els catalans, com sempre, estem sols. I com sempre ens haurem d’espavilar. I espero que mentrestant haurem enviat a la paperera de la història tota aquesta trepa, començant pel 155 monedes de plata.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
10.01.2022  ·  08:00

El tripartit del ineote Carallod-Rovira va retratar a ERC amiga del GAL.CAL VIVA, fins als nivells de convertir.se en amics d’assassins franquistes del PSOE. Avui es el mateu0ix amb el marchenitas Junqueras entregat totalment al NAZIONAL.PSOECIALISTA SANCHEZ.155. Dir que erc es autonomista es un engany, ja que nomes son minyones gratis del nazional.psoecialisme español

Jordi Torres
Jordi Torres
10.01.2022  ·  08:10

Exquisit article, Vicent. Se’t nota que has fet la llista de bons propòsits per aquest any que tot just hem encetat, i que aquesta llista inclou parlar encara més clar i dir les coses pel seu nom. Sempre ho heu fet, però tot fa pensar que el 2022 ens serà més necessari que mai.

Enguany, segurament, l’actual cicle polític català tocarà fons. Ho farà si finalment s’aixeca la feixuga cortina de fum elaborada per ER primer, i el Govern en conjunt després, al voltant d’un diàleg impossible amb un estat neofeixista. Una boira que només pretenia amagar una gestió convergent del nou autonomisme republicà, com bé l’has batejat. Salaris, retòrica, peix-al-covisme (sense peix)… i qui dia passa, any empeny. Això s’ha acabat. Aquest nerviosisme que detectes crec que prové del fet que els polítics més espavilats ja li veuen les orelles al llop. Se’ls ha acabat la corda. La retòrica política a la qual ens han acostumat ha arribat al límit de la seva elasticitat, mancada de nous fets que l’alimentin. El GobiernoMasProgresistaDeLaHistoria no els hi donarà ni aigua, tenallats com estan per la por a l’extrema dreta, que els hi pren terreny com més va més. I com que l’esquerreta espanyola no té cap mena de coratge, en lloc de combatre la pujada del feixisme (com hauria de fer) intenta semblar-se més a ell, confondre’s amb ell. Per això no cedirà en res davant el que ells anomenen independentisme radical, i que a casa nostra ens fa somriure per què sabem que és autonomisme dòcil. No els hi llençaran cap clau roent on agafar-se, que seria l’opció més intel·ligent. Al contrari, els enfonsaran en la humiliació total en la seva dèria de ser ‘muy español y mucho español’.

És el moment de parlar clar, doncs, de dir les coses pel seu nom. Si permetem que els polítics i els seus mitjans afins continuïn recaragolant el llenguatge, buidant-lo de contingut, deconstruint la semàntica, i sense haver de pagar cap preu, la gent acabarà comprant les propostes de la dreta. I ho farà només pel fet que aquests sí que parlen clar. Hem de recuperar el llenguatge clar i concís per les bones causes: llibertat, democràcia i cultura. I a Catalunya això vol dir: independència.

Felicitats per la incorporació de la Carme Junyent al diari. Serà un gaudi llegir-la cada dilluns.

Pep Agulló
Pep Agulló
10.01.2022  ·  08:15

ANTINÒMIES

“Autonomisme-republicà”: Generalitat (autonomia que rebutja la independència) republicana; pressupostos (amb un espoli de 16000 milions inclòs) republicans…

Albert Miret
Albert Miret
10.01.2022  ·  08:37

Un president català sensat no tindria mai com a consellers personals a quatre escolanets i un bisbe que mai han estat escollits per ningú del poble i que intenten no només governar en contra de tota una societat madura que ja va dir prou al colonialisme espanyolista per pura dessecació del seu sistema sanguini després de tants anys de vampirisme espanyol econòmic i conceptual. Aquest sistema de govern de gent no elegida consistent en conduir un poble cap a l’escorxador, no pot ser viable en una societat que ja evolucionada anava directa cap al coneixement i la intel·ligència socials i ara intenten portar cap a la sucursalitat d’un país veí corrupte i antiquat que ja no vol ningú a Catalunya. És clar que estan nerviosos, perquè el que fan no és governar, sinó un altre tipus de Lawfare on governen quatre turistes amants del sol i del clero bisbal que mai s’han presentat a cap elecció, amb l’ajuda incondicional d’uns mitjans que, com ells, visiten cada dia la menjadora de l’enemic.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
10.01.2022  ·  08:47

Queda clar que el pacte que van fer la feixista Soraya Sáenz de Santamaría i el frare/ Opus ploramiques va ser molt extens en el temps i de molta eficàcia. Seria hora que algú amb prou raonament li exigeixin d’una vegada per totes que ens digui als venuts que trons va passar entre aquest parell de pocavergonyes que a dia d’avui encara en paguem les llenties. Ja n’hi ha prou de dormir, catalans!! Desemmascarem ja aquesta colla de traïdors i immorals. Bon dia i bona hora.☮️

josep ortinez
josep ortinez
10.01.2022  ·  09:05

Resulta evident que Rufiant i Esquerra no negocien. De sotmeten.
Com en dieu sino d’aprovar el pressupost a canvi de quatre quartos per el català mentre els jutges i els fiscals et vsn trinxant la immersió linguistica les escoles i de passada van desfent a miques l’estatut?

Joan Radresa
Joan Radresa
10.01.2022  ·  09:07

Seria molt interessant i aclaridor poder conèixer les dades de catalans que anem desconnectant de les empreses que tenen la seu fora de Catalunya.
Jo mateix, deixant de ser client de GENERALl per passar a ser-ho de MUSSAP, de NATURGY a SOM ENERGIA, de MOVISTAR a PARLEM…i vaig fent…
Quan en un local de restauració com al café365 del carrer Calvet de bcn em diuen que no entenen el català, no hi torno.
A Catalunya només compro vi i oli català.
Als restaurants que només m’ofereixen com a vi de la casa un Ribera o un Rioja i cap de català, no hi torno etc etc
Llavors potser les dades ens ajudarien a conèixer una realitat que determinats partits i mitjans ens amaguen.

Pere Guarch
Pere Guarch
10.01.2022  ·  09:15

Inconsistència, buidor.. com les declaracions de la Sra. Borràs parlant de “culminar el procés d’independència” quan Puigdemont torni. N’estem farts, de les batalletes partidistes i de les derrotes mal païdes, dels atacs personals, de les llistes de bons i dolents i de l’antipolítica.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
10.01.2022  ·  09:17

Cert que hi ha nervis creixents a ERC. Per saber el motiu cal preguntar-se què pot trencar la convivència plàcida ERC-PSOE.Doncs està clar , el proper retorn del president legítim de Catalunya i el seu govern a l´exili MHP Puigdemont. Saben que els escombraran ben lluny com així es mereixen.

Juan Antonio Grau
Juan Antonio Grau
10.01.2022  ·  09:28

Aquest camí d’ERC, ja era de preveure i de fet se’ls hi va poder veure el llautó, des de que va ser nomenat president del Parlament el Sr. Torrent i des del seu primer discurs. Tinguem memòria. !

Joan Cuscó
Joan Cuscó
10.01.2022  ·  09:38

Torra: «L’autonomia és un obstacle per la independència»

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
10.01.2022  ·  09:40

Autonomisne Republicà (AR), excel·lent definició per a ER, a qui encara alguns li posen ERC tot i que potser hauria de ser ERE amb E d’espanyola.

Sí, les seves proclames sonen buides, tot intentant vendre la imatge d’en Pere Aragonès, i deixant amagadet al gran botifler, l’Oriol Junqueras. El meu desig és que els votants castiguin aquesta mena de partit, AR, com jo ja vaig fer, votant a totes les properes eleccions formacions independentistes, aconseguint així una catarsi que foragiti la tropa de vividors liderada per Oriol Junqueras i els seus acòlits (Gabriel Rufian, Sergi Sol, Sergi Sabrià, Roger Torrent, etc.).

I si, TV3 està al servei del ER/AR, igual que CatRadio o el diari ARA.
Ho estan de forma barroera i faltant al respecte a tot un President de la Generalitat, el MHP Carles Puigdemont, com van fer a TV3 fa poc parlant d’en “Carles Puigdemont”, sense reconèixer qui ha estat i qui és, el legítim President foragitat pel cop d’estat d’espanya, cosa que no fan d’altres presidents.

A veure si el votant d’ERC honest deixa de votar-los mentre siguin ER/AR, per tal de recuperar el que representava ERC.

Pel que fa al tema de la llengua, si Catalunya vol sobreviure identitària i culturalment, no pot plantejar un bilingüisme oficial, si no tan sols una llengua la catalana, amb reconeixement de que hi ha una llengua castellana que les institucions admeten per adreçar-s’hi, però no empren. I això ho diu algú nascut fora de Catalunya que vol per Catalunya els mateixos drets que tindria Portugal, per posar un exemple proper.

Torno a recordar, per si de cas algú s’ho planteja, tot avisant als abstencionistes defensors de regalar Catalunya als espanyolistes, que fomentar la abstenció és votar a favor de l’espanyolisme i la extinció cultural accelerada de Catalunya.

I als puristes de l’esquerra, per exemple la CUP, els hi recordo que totes les independències són transversals, són del poble que és divers, van d’esquerres a dretes unides en un sol objectiu, la Independència, no només d’una esquerra més o menys folklòrica.

VOTAR SEMPRE, i votar partits que es pensi que són independentistes, ER/AR no ho és.

Carles Serra
Carles Serra
10.01.2022  ·  10:03

Gràcies Vicent per la valenta editorial; només recordar-te que abans de les eleccions en el parlament de Catalunya, ja molts subcriptors denunciàvem la deriva d’ER, tu Vicent en aquest cas vares preferir nadar i guardar la roba, ja que dir de tenin que aguantar les crítiques de certs oradors del mossèn? vividors del partit/sistema? com el subcriptors Massanella.
Si has llegit el llibre que ens vares recomanar Vicent Els catalans apel.len a les nacions unides, queda molt clar que història d’ER està plena de traïcions i d’interessos personal; sempre han preferit pactar amb això que ells interpreten l’esquerra espaÑola.
T’agrairia Vicent que un dia bessis una editorial sobre la neteja que han fet els mitjans de comunicació, sobre periodistes/tertulians que no recolzant l’autonomisme republicà, com també quina mà/organitza hi ha el darrera per tapar tantes boques; en temps d’en Franco ja varen possar el franquista Serrano Suñer, aquest element va fer un control afferrim en els mitjans de comunicació.
Recomano llegir el llibre de Paul Preston Arquitectes del terror.
També com ens vares informar tota la despesa econòmica € que va fer el que varen posar a dit els d’ER dels nostres impostos, sobre mitjans que defensen l’autonomisme republicà com La Vanguardia, l’Ara i mitjans espaÑols.

Alfred Segú
Alfred Segú
10.01.2022  ·  10:04

No em sorprén. No vul que sembli allò de “ja ho deia jo”. No els vaig veure mai conveçut amb el referèndum abans de celebrar-ho. Son republicans i independentistes de “cafe”.

Ramon Batlle
Ramon Batlle
10.01.2022  ·  10:16

Senyor Vicent Partal, vós no sou pas millor que els editors de l’Ara, també vau practicar la censura, per exemple, amb la Diana Coromines.

La vau despatxar perquè va gosar criticar el president Torra per anar a un sopar de Foment del Nadal del 2019, cosa que vau dir que era fals que hi hagués sopat, però és que realment sí que hi va anar al famós sopar. Us vau aferrar al fet de d’anar a menjar literalment per a dir que allò era mentida i que el vostre diari no publica mentides.

El que no us va agradar *gens* és que qüestionés el president Torra i l’espai post-convergent.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
10.01.2022  ·  10:16

López Bofill té raó, Xavier Roig diu la veritat i Jordi Borràs diu allò que pensem molts. El problema és que a l’altre banda de l’autonomisme republicà no hi ha una proposta clara, un full de ruta o un camí on es vegi amb claredat la meta. No hi és, no el sap ningú, no he llegit ni he escoltat mai, des de l’octubre del 17, el mètode, difícil o no, que ens ha de portar a ser un estat independent. Abans de l’1 d’octubre el camí era el referèndum, la proclamació de la independència i defensar-la, el camí era passar de la llei a la llei, reconeixement dels estats europeus i negociació bilateral amb Espanya. Quan això s’ha demostrat que és una quimera, quan hem vist la reacció repressiva i desorbitada de l’estat, quan veiem que hem despertat la bèstia feixista i que ara ja ha decidit aniquilar-nos ferint de mort el nostre disc dur, la llengua … aleshores hem perdut la iniciativa, no sabem que hem de fer ni per on caminar, molts pateixen la síndrome d’Estocolm i la pulsil·lamitat de sentir-se novament súbdits. Roig té raó: “a Catalunya, entre la classe política -no entre la població, majoritàriament per sort- hi ha massa venuts, caragirats, renegats, disposats a practicar una sort de feixisme lingüístic si l’amo els ho mana”. I o rebla amb: “la classe política no representen veritablement la ciutadania catalana, sinó que estan a salari del partit”. Hi ha algú que no subscrigui aquestes afirmacions?. Ni la lluita a l’exili ni el Consell per la República, essent com són eines interessants, no ens han mostrat encara cap camí realista que ens meni a la independència. Sense camí és impossible arribar enlloc.

JOAQUIN SAGARRA
JOAQUIN SAGARRA
10.01.2022  ·  10:33

Respectat sr. Partal. Molt encertat l’oximoron autonomisme-republicà. El cas es que ni tan sols s’assoleixen el nivell de negociació del pujolisme. Per exemple, el minso resultat amb l’ús del català a Netflix. No entenc de política, però totes aquestes declaracions desmobilitzadores dels pressos indultats em semblen molt decebedores. Sembla clara l’aposta pel retorn a l’autonomisme, però devaluat i sense marge de guany negociador. És una via política (de país, no partidista) morta.
Perdoneu les faltes d’ortografia. Gràcies.

montse sanromà
montse sanromà
10.01.2022  ·  10:36

Moltes gràcies per incorporar a la Carme Junyent! Em fa molt feliç. Felicitats pels èxits d’aquest diari. És el meu referent.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
10.01.2022  ·  10:47

Bon dia. Aquest editorial arriba tard, Sr. Partal, encara que ara l'”esquerra autonomista” com vostè suaument l’anomena, vagi hiperventilada i enrabiada per que no ha aconseguit els seus propòsits, que està quedant amb el cul enlaire, aquí per motius evidents i a Madrid perquè van garantir a l’Estat que ells podrien capgirar la tendència, no és res més allò que molts fa tres anys que anem dient des el primer dia i que els diaris independentistes no volien ni tan sols comentar, i incloc aquest diari que durant dos anys ha provat de no mollar-se pel que a ER, i ara ens trobem com ens trobem. Arriba tard, Sr. Partal, i no és la primera vegada que fa salat.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
10.01.2022  ·  11:00

Benvolgut director, l’editorial d’avui em resulta inquietant. Vostè parla d’una defensa orquestrada a favor del Sr. Rufian i dels atacs al desafortunat, per mi, article del Sr. Lopez Bofill que parla de d’uns morts…hauríem d’interpretar sense rubor que “necessaris”?.
Miri, a mi em sembla que al Sr. Rufian no li calen massa advocats perquè ve d’on bé i, com es pot comprovar, s’espavila sol. Segurament massa…però això ja és cosa seva i dels que li donen suport.
Pel que fa a les expressions del Sr. Lòpez Bofill crec que seria millor fer veure que no ho hem vist. Em sembla que els que fan equilibris amb la mort d’altres, per assolir un objectiu just, no són gent de fiar: em recorden aquell sermó del capellà: ” Aixequem-nos i aneu-hi”. Certament són opinions teòriques però ens les podríem estalviar. No crec que , a part de l’espectacle de la mort d’altres, aportin res.
Si revisem de forma desapassionada els resultats electorals en vots de les eleccions del 21, em sembla que es fa evident que ens toca un moment històric de travessa en el desert. Cadascú però revisa com li sembla més oportú.
Em sembla del tot legítim que vostè bategi aquest moment com a “autonomisme republicà” per burxar al binomi – o al tetranomi- polític que dirigeix la política catalana. La pregunta és si això ajuda a avançar en algun altre sentit que no sigui el de la èpica.
Per fer un cistell es necessiten vímets i trobo que no és gaire encertat anar esbarriant els pocs que tenim. Ens encanta i és més fàcil, però no ajuda. D’aquí ens plora la criatura.
El difícil es aconseguir aplegar-los i, de manera pacient, començar a teixir alguna cosa que tingui la forma i la utilitat d’un cistell.
Pel que fa als nervis dels polítics em sembla que és bastant difícil posar-los nerviosos després dels exercicis d’escalada que fan, des de jovenets, per arribar a administrar les engrunes de poder que ens permeten els que realment el tenen.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
10.01.2022  ·  11:07

La buidor i les falses promeses dels autonomistes fan que tot plegat sigui una disbauxa per falta de concreció i la tensió cada dia aumenta més.

Gerber van
Gerber van
10.01.2022  ·  12:08

Com a resultat de la política d’ERC, els crítics de vegades diuen que mai vam tenir la majoria del 52% al Parlament. Tot i això, el 52% va votar a favor de la independència. Això demostra la voluntat de la gent i ningú ens ho treu.

Una altra cosa és que aquest mandat polític no s’estigui duent a terme i per això els republicans autonomistes cometren frau electoral.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
10.01.2022  ·  12:39

Sí posem com enemics al mateix calaix, dels què són els veritables enemics, penso que estem tots perduts. Entrà en desqualificacions dels adversaris polítics, és perillós, sobretot si són formacions afins en el objectiu d’estat independent, una altra cosa és criticar a persones o individus pel què diuen o fan, això és saludable i necessari.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
10.01.2022  ·  12:54

En bona mesura, ja no es tracta de si es fa o no autonomisme. Cal mirar endavant i construir un veritable espai democràtic on una minoria nacional puga expressar-se lliurement, com ho fem en aquest mitjà.
Una gran part dels catalans ha vist clarament els “intestins” de l’Estat, i aquesta visió ja no té marxa enrere, només pot evolucionar a més o menys consideració cap a Espanya com a projecte col·lectiu, però està clar que els catalans tenim tot el dret (i poder també el deure històric i generacional) a decidir el nostre futur com a minoria nacional dins un Estat que intenta assimilar-la.
Aquest és un element clau: l’Estat hagués pogut establir una relació “simbiòtica” amb Catalunya mitjançant l’Estatut, però van preferir mantenir i reforçar la relació “parasitària” imperialista iniciada fa segles i només pal·liada parcialment des de la mort del dictador.
Així estem, a veure què fem … però ara tenim una oportunitat si som capaços de mantenir la LEGITIMITAT atorgada l’1-O i en les eleccions hagudes des del 2015, personalitzades en el MHP Puigdemont. Ell i el CxR són clau per deixar a un costat l’autonomisme, independentment de les resolucions de la justícia europea, i mantenir el rumb polític del dret d’autodeterminació.

josep pecanins
josep pecanins
10.01.2022  ·  16:10

Massa nervis ER*, és en veritat. Però, i Junts?, on ha deixat els nervis?. Potser s’han escolat entre les cadires, poltrones i despatxos (amb bona dotació econòmica tots ells) que proporciona l’autonomia, mentre no t’emboliquis amb independències?.

jaume vall
jaume vall
10.01.2022  ·  16:12

L’alternativa que proposa Miquel Gilibert, una generació de polítics honestos, amb càrrec provisional, i més lliures del partit on són afiliats, seria la solució.
Però, hi són?

Mentretant, el nostre país tan petit, és ple de capelletes caïnites. Que si a l ‘ ARA són uns venuts, que si al ElNacional uns tanoques, que si ERC són botiflers, que si Junts són independentistes de boquilla, que si les CUP són adolescents.

Només “nosaltres” som els independentistes purs.

Quanta quantitat és “nosaltres”? Probablement la meitat de la meitat del que es necessitaria per plantar cara efectivament a l’estat espanyol.

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
10.01.2022  ·  16:20

Malgrat tot, seguiran fent política, formaran majories en futurs mandats. El problema no són ells. El gran problema és el remat de xais que prefereixen seguir cridant: beeee! Beeee! Beeeee! Els electors són el problema. No pas els polítics, amic Vicent.
I, amic Vicent, mira de respondre a una pregunta: qui és que condueix aquest ramat de xais a les urnes? Qui és que els alliçona per a que votin determinats partits? I, si ho trobes interessant, pots fer-te la darrera pregunta: aquests ‘conductors’, ‘pastors’, ”drivers’ o ‘xamans’ del poble de Catalunya, ignoren que els polítics a qui el poble, obedient i alliçonat , votarà, en un acte quasi de fe, són els polítics que conduiran Catalunya cap a l’autonomisme?
No són aquests mateixos polítics que votem, alliçonats i conduïts nosaltres, el votants, per Omnium i ANC, els que ens porten a vendre, com Judes? Qui ens alliçona per a que votem aquests partits, a la fi autonomistes? Quan entren en campanya electoral, ja tenen la feina feta! Qui els hi fa el treball previ? Qui entrega al poble de Catalunya, al gran remat de xais que som, qui l’entrega a aquests polítics miserables i ens porta al escorxador? Són preguntes que tenen una única resposta, i apunten a determinades formacions para-politiques o para-partidistes.
Prou mentides Vicent! Tenim el mal a dins!

Roser Caminals
Roser Caminals
10.01.2022  ·  16:20

Quan un partit no pot tolerar arguments polèmics però de cap manera insultants, és que està a la defensiva–fragilitat confirmada pel discurs de final d’any de Pere Aragonés on va començar a plantejar “l’hipotètic” fracàs de la taula de diàleg.

Albert Ventura
Albert Ventura
10.01.2022  ·  16:24

El seu problema es el profund menyspreu que senten pels seus conciutadans. Van creure que llepant els espanyols s’asseguraven la pagueta, pero quina sorpresa que no som tan tontets i que pot passar que els centimets que cobren per clavar puntades de peu al nostre cul no sigui tan bon plan com s’havien figurat despres de tot. Que consultin al Carod que passa quan se surt a la tele ensenyant una clau per donar-la despres als masovers de l’ocupant.

Toni Cortadellas
Toni Cortadellas
10.01.2022  ·  18:59

Pot ser aquí , seria un bon lloc , un bon moment , per recordar el concepte de “junquerisme” , que tantes butllofes va aixecar . Però recordant que de “junqueristes” no només ni ha a ERC . . . . .

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
10.01.2022  ·  20:30

Els autonomistes republicans es troben en un bon atzucac.

Primer Espanya els va enganyar el 2 d’octubre fent-los creure que si avortaven la independència no hi hauria repressió i negociarien un nou model d’estat descentralitzat.

Després Espanya els va enganyar fent-los creure que si no anaven a l’exili, els processos judicials serien llarguíssims, amb peticions de pena mínimes, amb ells lliures per presentar-se a ales eleccions.

Sánchez els va tornar a enganyar fent-los creure que si el feien president hi hauria una taula de diàleg de la que es podrien penjar medalles davant la galeria.

Sánchez els ha seguit enganyant tant com ha volgut amb l’aeroport, rodalies, el covid, els pressupostos, el català, la repressió…. fins i tot els ha fet creure que els indults han estat gracies a Sánchez i no a la pressió internacional.

El problema que tenen és que no saben com sortir-ne de l’atzucac. Si reconeixen que l’han cagat en tot tenen por d’ensorrar-se. Si no ho volen reconèixer no tenen més remei que enfonsar-se més al pou de merda on s’han ficat fent servir els mitjans de comunicació que controlen per intentar enganyar als catalans i seguir deixant-se enganyar ells. I això no pot acabar sinó rebentant-los als morros.

Necessitem un estadista que tingui prou generositat per donar-los una via d’escapament als autonomistes republicans. Segurament, a hores d’ara ja s’hauran adonat que, tal com deia aquell, la solució no és deixar de ser republicans sinó deixar de ser imbècils. Cal trobar-los una via per tal que puguin deixar ser imbècils sense haver de reconèixer que ho han estat i sense deixar de ser republicans.

Josep Soler
Josep Soler
10.01.2022  ·  22:33

Les opinions d’avui en general estan bé, però encara n’hi ha alguna que intenta justificar o matisar el comportament d’aquests neo-autonomistes que ens estan manant.
És cert que amb el transcurs del temps, hom va prenent consciència de la qualitat de les persones que estan en la direcció d’ERC, però diria que encara se’ls hi concedeix un marge de confiança, que em sembla excessiu i que no mereixen.
Els llibres del MHP Puigdemont “La lluita a l’exili” i “M’explico” van ser força explícits (i mai desmentits per ningú) del talant que tenien, qui eren, que pensaven i quina direcció era previsible que prendrien en el temps.
Aquestes reaccions darreres (força primàries per cert), que l’entorn d’aquest partit i de manera massiva, estan fent, enfront als escàndols que ells mateixos han creat, són prou clares i explícites.
No sóc futuròleg i òbviament no se quina serà la reacció del carrer en unes properes eleccions, però és evident que avui queda molt clar, que no podem anar enlloc amb aquesta gent i em sembla que aixi es comença d’entendre.
Me’n alegro molt del fitxatge de la Sra. Carme Junyent.

Berta Carulla
Berta Carulla
10.01.2022  ·  22:37

A mi no m’importaria contribuir una miqueta més si això signifiqués eliminar la publicitat en castellà, o, almenys, encarir-la.

S’agraeix molt ‘autonomisme republicà. Si Vilaweb no diu les coses pel nom no queda esperança i és just reconèixer en això el coratge que a altres mitjans no és sinó una burla, per exemple a tv3 on el seu director ha dit que a qui no li agradi tv3 que rasqui (sic). El pobre ha confós la televisió amb el cau d’adolescents del seu poble.

Teresa Mas
Teresa Mas
10.01.2022  ·  23:10

Siiii, Joan Lopez!!!
Ramon Cotarelo i Albano Dante Fachin serien un bon fixatge.
I si es posessin al cap davant d´un Nou partit per fer la Independència crec que molta gent els votaríem per coherència, integritat, lucidesa i valentia.

MIQUEL IZQUIERDO
MIQUEL IZQUIERDO
11.01.2022  ·  00:16

El neoautonomisme republicà durarà un temps, un cicle, fins que el context i/o una alternativa sòlida catalitzin un canvi, amb l’impuls imprescindible del poble. La gent no el vota, en general, entusiasmada. La seva estratègia és crònica d’una mort anunciada, tot i l’aparent èxit de moment, ja que no porta enlloc.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes