Les tres decisions que avui prens amb el teu vot

Cada elector portarà en la seva butlleta de votació una aposta política, una d'estratègica i una de tàctica

Pere Cardús
Pere Cardús
20.12.2017 - 21:01
Actualització: 20.12.2017 - 21:13
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquest vespre, cap a les vuit, es tancaran les urnes i els col·legis d’unes eleccions que ens han imposat. L’obertura de l’escrutini començarà a dibuixar els camins per on transcorrerà el futur col·lectiu de Catalunya. Un vot per a cadascú –rics o pobres, urbans o rurals, bonics o lletjos, divertits o avorrits– per a definir la cambra parlamentària que haurà de desencallar la situació actual, enfangada per la fortíssima repressió espanyola contra la democràcia. Un vot és una decisió individual que pot ser el resultat de moltes preguntes o de molts arguments. També pot ser el resultat d’una militància, d’una tradició, d’una confiança personal… Pot ser un vot de protesta o un vot de conformitat. I també un vot entusiasta o un vot per eliminació.

El cas és que tot aquest cúmul de motivacions de vot portaran a prendre tres decisions col·lectives importants que determinaran els pròxims anys polítics, econòmics i socials a Catalunya. La suma de tots aquests vots implicarà una decisió política, una decisió estratègica i una decisió tàctica. Vegem-les:

Construcció o destrucció. Hi ha set opcions de vot amb capacitat d’arribar al parlament. Tres són de construcció i quatre, de liquidació. Tres serviran per a aprofitar la feina feta i anar encara més lluny. Quatre volen situar el país en un estat de regressió democràtica. Tres han defensat el dret de decidir, dues han defensat el dret de demanar permís per decidir i dues més han defensat el dret d’acceptar una decisió presa fa quaranta anys en un context d’amenaça feixista.

Si els tres partits que proposen construcció (Junts per Catalunya, ERC i CUP) aconsegueixen la victòria electoral, serà un aval a la feina feta i a les conquestes democràtiques d’aquesta tardor. Si qui s’endú la victòria són els quatre del règim del 78 (Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú i PP), tota la feina feta serà desmuntada i saltarem molts anys enrere. Per tant, el vot d’avui decidirà una qüestió política de fons: República o repressió; democràcia o 155; construcció o destrucció. Si en la primera decisió s’imposa sempre la segona opció –la destrucció–, oblidem-nos de les dues decisions següents.

Des de la República o cap a la República. La segona gran decisió que prendrem avui és en quin punt reprenem la construcció de la llibertat. Si la victòria és d’escons, justeta, i no de vots, els passos següents es faran sense tanta força i poden exigir de tornar a cercar el camí del plebiscit. L’aval més gran a la República i als seus promotors arribarà si la victòria d’escons és generosa i si també es guanya en vots. Aleshores, segurament es podrà reprendre el camí partint del lloc on va quedar el 28 d’octubre, quan hi hagué el cop d’estat contra Puigdemont i la Generalitat.

Aquesta decisió estratègica parla del ritme amb què es podrà fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre. Sense somniar grans canvis, la comunitat internacional sabrà interpretar un resultat clar del bloc republicà, especialment si Puigdemont és qui s’endú la victòria, però tindrà totes les excuses del món per a continuar aclucant-se d’ulls si el resultat és confús. Si es repeteix un 27-S, ens podem trobar que el camí torna a fer giragonses, és costerut i ple d’entrebancs. Seria un camí favorable una vegada més, però molt diferent del que trobarem si la victòria no deixa marge a les interpretacions interessades.

Legitimitat o renovació. La tercera decisió important d’avui és el resultat particular de les tres forces del bloc republicà. La correlació de forces definirà unes quantes coses. Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP representen idees i cultures polítiques diferents. També hi ha propostes programàtiques diferenciades que donaran un to o un altre a la majoria parlamentària. Junts per Catalunya ha defensat l’objectiu prioritari de recuperar el fil del govern que Rajoy va voler tallar amb el cop d’estat. Esquerra posa la seva victòria com a palanca per a fer sortir Junqueras de la presó i com una nova oportunitat d’avançar i eixamplar la base sobiranista. La CUP es proposa d’entrar al govern i aspirar a qualsevol responsabilitat si es parteix del punt on el fil fou trencat el 28 d’octubre.

Més enllà de les estratègies per al retorn dels empresonats i els exiliats, aquesta decisió determinarà el missatge que s’envia al món, la capacitat de fer un govern més inclusiu encara, l’assegurament de la victòria de Puigdemont sobre el PDECat amb la fórmula de Junts per Catalunya, el torcebraç de la CUP amb els comuns per un espai de ruptura, la capacitat d’ERC de guanyar per primera vegada des del franquisme… La victòria d’Esquerra o de JxCat definirà si el president és Junqueras o Puigdemont. I això també donarà un aire o un altre a la nova fase política de consolidació de la Catalunya independent.

Tres decisions que incorpora cada butlleta de votació que es dipositi a les urnes. Avui anirem a dormir amb algunes d’aquestes respostes clares. És possible que en restin de pendents si el resultat és ajustat en qualsevol dels aspectes que hem comentat. El text i el context d’aquestes eleccions són més intensos que mai. Allò que hi ha en joc és més important que mai. Possiblement són les eleccions en què es decidiran més coses. I mai cada vot particular no havia tingut tanta força per a decidir tantes coses.

@PereCardus, periodista

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies