Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Els austríacs estan cridats a les urnes avui per escollir en segona volta el seu nou president. Alexander Van der Bellen, que concorre com a independent, s’ha convertit en l’estendard de la moderació i l’europeisme. El seu contendent Norbert Hofer, candidat del Partit de la Llibertat (FPO), és crític amb la UE i encoratja els temors a la immigració. Si guanyés, seria el primer cap d’estat de la ultradreta de l’Europa occidental des del final de la Segona Guerra Mundial.

Les enquestes dibuixen un escenari molt ajustat i tots dos contrincants estan lluitant pel vot conservador. Van der Bellen, un professor universitari de 72 anys que va ser el líder dels verds al parlament austríac, està mirant de donar una imatge pròxima per contrarestar el seu currículum acadèmic, mentre que Hofer, enginyer de 45 anys, s’esforça per moderar el seu discurs per guanyar vot més centrat.

Segons Reinhard Heinisch, catedràtic de Política Austríaca Comparada a la Universitat de Salzburg, s’està presenciant ‘una batalla sobre qui és el típic austríac’, l’exponent del poble. ‘Qui domini el centre guanyarà’, ha subratllat.

Per aquesta raó, Hofer suavitza els postulats que més poden espantar els indecisos, en particular, els que han de veure amb l”Öxit’, la sortida del país de la Unió. Així va quedar patent en el debat celebrat dijous a la nit en la televisió pública ORF, l’últim d’aquesta llarga campanya.

En aquest duel, el contendent dretà va provar de convèncer que vol Àustria dins del club, davant els atacs de Van der Bellen, que li va passar per la cara les seves estretes relacions amb polítics antieuropeus com la francesa Marine Le Pen. L’exlíder dels verds creu que el seu rival ‘juga amb foc’ quan suggereix plebiscits sobre la permanència a Europa.

La veritat és que Hofer està a favor de fer un referèndum sobre la permanència del seu país a la UE si el club acaparés massa poder en detriment de la sobirania nacional o si Turquia s’adherís a Europa.

Brussel·les mira amb recel aquests postulats. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ja ha assenyalat públicament que el candidat de l’extrema dreta el desagrada.

Impuls del populisme
Una victòria del candidat del FPO donaria, previsiblement, ales al populisme antieuropeu al continent. Aquest és el punt de vista de Steven Blockmans, cap de Política Exterior de la UE al ‘think tank’ CEPS, amb seu a Brussel·les. Considera que seria simbòlicament molt significatiu, ja que podria ampliar l”efecte dòmino’ d’altres ‘vots de protesta’ com el del Brexit o la victòria de Donald Trump als Estats Units.

‘Podria enviar un senyal molt negatiu per als ideals europeus’, ha assenyalat en conversa amb Europa Press. Considera que seria un missatge ‘molt poderós’ per als nacionalistes i proteccionistes del continent, i creu que podria crear un ‘efecte amplificador’ en eleccions com les previstes a Països Baixos, França i Alemanya al 2017, on els moviments populistes tenen bons pronòstics.

Àustria va viure un episodi particularment difícil amb els seus socis europeus quan l’any 2000 van decidir tallar relacions amb Viena a causa de l’entrada del FPO en el govern.

El resultat de les presidencials també tindria conseqüències en la política interna d’Àustria. Una victòria de Hofer podria donar ales al FPO, que ja té un bon pronòstic de vot, amb vista a les properes eleccions generals al país, que es celebraran com a molt tard al 2018.

Tot i això, Blockmans no creu que una eventual participació d’aquest partit en l’executiu pugui comportar una reacció de la mateixa gravetat que a començaments de segle per part de la UE, ja que el paisatge polític al continent ‘ha canviat completament’.

Cansament de la població
L’auge del populisme de dretes a Europa és una realitat. A Àustria, els experts l’atribueixen a factors com l’afartament de la ciutadania amb la política tradicional. Segons Heinisch, hi ha un ‘desig de canvi’ perquè des del final de la Segona Guerra Mundial hi ha ‘els mateixos partits en el poder’.

El FPO es posiciona com un partit allunyat de les elits, pròxim al poble i als seus problemes. Alhora, ha sabut capitalitzar la por al terrorisme islamista i el descontentament amb la crisi dels refugiats.

En el debat d’aquest dijous a la nit, Hofer va tornar a aprofitar l’ocasió per subratllar la necessitat de protegir el país davant l’amenaça gihadista. En aquest sentit, ha advocat per retirar la nacionalitat austríaca als qui s’uneixin a les files de l’anomenat Estat Islàmic. Van der Bellen va respondre que aquesta mesura podria donar lloc a persones apàtrides.

D’altra banda, el candidat populista va acusar el seu contrincant d’haver estat un ‘espia’ comunista, en un intent d’allunyar-lo del votant de centre. Van der Bellen va rebutjar rotundament aquestes afirmacions, que va titllar de ‘ridícules’.

Entrebancs en el procés
Aquests comicis presidencials són la repetició de la segona volta que es va produir al maig, que va donar com a guanyador Van der Bellen per la mínima. Menys de 31.000 sufragis, un 50,3% davant d’un 49,6%, van marcar la diferència.

Tot i això, el Tribunal Constitucional va anunciar el juliol, arran d’una reclamació del FPO, que calia repetir el procés per irregularitats en el recompte. La data inicialment prevista per dur un altre cop a terme la votació era el 2 d’octubre, però va caler endarrerir la data per un defecte de la goma d’enganxar en els sobres del vot per correu.

També han estat unes eleccions especials perquè per primer cop des del final de la Segona Guerra Mundial cap dels candidats dels dos partits tradicionalment dominants, socialistes i conservadors, van passar a la segona volta, en un mostra del cansament ciutadà respecte de la classe política habitual.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.