La recuperació de la unitat independentista al parlament, un primer pas per a la investidura de Puigdemont?

  • Crònica d'un ple que ha aprovat dues propostes de resolució sobre la llibertat dels presos i el respecte dels seus drets (amb el suport dels comuns)

VilaWeb
Carles Riera (CUP) intervé davant del ple del parlament (fotografia d'Albert Salamé)
Pere Cardús
28.03.2018 - 11:44
Actualització: 28.03.2018 - 16:29

El ple ha començat amb l’anunci del canvi de la delegació de vot dels diputats empresonats a Sergi Sabrià (els d’Esquerra) i a Elsa Artadi (els de Junts per Catalunya). Anteriorment, els vots els emetien Marta Rovira i Jordi Turull, respectivament, ara l’una a l’exili i l’altre a presó. Curiosament, després d’aquest anunci de Roger Torrent, Carrizosa no ha demanat la paraula per cap qüestió d’ordre. ‘Això ja no és el que era’, s’ha exclamat en veu baixa un conegut periodista a la tribuna de la cambra. ‘Que ens tornin els diners’, ha respost un altre reporter, seguint la broma.

De fet, la cosa ha anat de poc. La petició de delegació de vot del president Puigdemont anunciava un nou episodi d’obstrucció i filibusterisme per part dels defensors del cop d’estat del 155. L’argument de Junts per Catalunya és que Puigdemont es troba ara en la mateixa situació que els altres presos a qui es permet delegar el vot, encara que la seva presó sigui a Alemanya. Els portaveus del 155 pretenen que els lletrats del parlament s’hi oposin amb l’argument que no es pot traçar una analogia clara entre la situació del president i de la resta de presos controlats per la justícia espanyola.

Un canvi de to?
Gemma Geis, de Junts per Catalunya, ha estat la primera de prendre la paraula per defensar les propostes de resolució que s’han debatut avui. La primera, per a exigir la llibertat dels presos i el respecte dels seus drets polítics; i la segona, per a exigir el compliment de la resolució del Comitè dels Drets Humans de l’ONU, que també exigeix que es respectin els drets de representació política de Jordi Sànchez. Geis ha defensat el mandat de l’1 d’octubre des del faristol de l’hemicicle. Un cert canvi de to, més obertament compromès amb la República i la independència.

La gota malaia de la repressió
Anna Caula, d’Esquerra, ha començat amb un ‘cloc, cloc, cloc’, fent el so d’una gota constant de la repressió. ‘Cloc, cloc, cloc’, ha continuat per dir que la gota malaia va fent la seva feina, però que la justícia internacional comença a respondre. ‘Tothom que porti la contrària al govern espanyol està en perill. No tenim llibertat d’expressió. Ningú no pot estar segur en aquest estat.’ Caula ha ensenyat un cartell amb les cares de tots els empresonats i exiliats i n’ha llegit els noms. ‘El 23 de març ha marcat un abans i un després en la vulneració de l’estat de dret a Espanya’, ha dit.

‘És el parlament qui ha de decidir el president de la Generalitat, i no cap tribunal’, ha recordat, en un altre possible canvi d’actitud. Quan Caula ha dit que no hi hauria hagut un Obama president sense un Martin Luther King, uns quants diputats de Ciutadans, acostumats a fer servir el parlament com el menjador de casa un vespre de futbol, han esclatat de riure. La diputada d’Esquerra també ha recordat els revessos que ha rebut l’estat espanyol de la justícia internacional: ‘Gota a gota, Espanya va perdent també la seva credibilitat.’

Refer la unitat dels independentistes
Carles Riera ha pres la paraula en nom de la CUP. Ha començat condemnant la violència policíaca que es comet contra els qui protesten en defensa dels drets polítics i civils als carrers del país. I ha dit que aquest ple no s’hauria fet si l’estat espanyol no hagués conculcat drets democràtics i si no s’haguessin ajornat i suspès els plens d’investidura d’aquests últims mesos. Amb tot, Riera ha felicitat Junts per Catalunya per la decisió de sol·licitar la delegació de vot de Puigdemont. I ha qualificat l’actuació d’Espanya de ‘terrorisme d’estat’.

Riera ha afegit: ‘Ens sumem a les veus internacionals que exigeixen una solució democràtica al conflicte. Demanem la investidura de Puigdemont, que és la solució democràtica i republicana. L’única fractura que cal resoldre és la de la desigualtat social que vostès provoquen amb les seves polítiques socials. Aquesta proposta de resolució d’avui pot refer la unitat de les forces independentistes. Demanem un ple d’investidura de Carles Puigdemont. I assumirem totes les conseqüències que tingui aquesta decisió.’ Riera ha rebut els aplaudiments del seu grup, d’alguns convidats a la tribuna i d’alguns dels principals diputats de Junts per Catalunya.

La bombolla de Ciutadans
Inés Arrimadas ha fet la intervenció de Ciutadans des del seu escó. Ha dit que seria molt breu. Sembla que es tracta d’anar fent un gest simbòlic a cada ple. Ha dit que tot era una farsa i que la primera falsedat era que Puigdemont fos president de la Generalitat. I també ha negat que l’ONU hagi donat la raó a Jordi Sànchez, perquè la resolució diu que no entra en el fons de la qüestió. ‘Surtin de la bombolla del procés. Perquè fora d’aquesta bombolla no hi ha ningú que digui que Espanya és un estat autoritari.’ I finalment, ha criticat la resolució que, segons Arrimadas, pretén dir des del parlament qui ha de sortir de la presó: ‘Quin serà el següent pas? Voldran decidir també qui ha d’entrar a la presó?’ Ha dit que la intervenció seria breu, però ha estat semblant a la dels oradors que l’han precedida.

El PSC, amb Arrimadas sobre la independència judicial
Ferran Pedret, diputat del PSC, ha intervingut a continuació. Ha dit que estava completament d’acord amb el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, ‘que està subscrit i ratificat per l’estat espanyol i la seva constitució’. Però Pedret ha afegit que estaven en desacord amb la interpretació que fa la majoria parlamentària de la resolució del comitè de l’ONU sobre Jordi Sànchez. Pedret considera que aquest comitè ha obert un període per a fer aportacions, però que no ha dictat cap mena d’instrucció.

El portaveu socialista també ha criticat que el parlament pretengui dictar al poder legislatiu què ha de fer. D’aquesta manera, s’ha afegit a l’opinió d’Arrimadas, que ja ha criticat que el parlament vulgui interferir en les decisions judicials. ‘La crítica s’ha de fer des del respecte’, ha dit. I a continuació ha dit que volien la llibertat dels presos polítics, però que ja havien avisat de les conseqüències de presentar un xoc de legitimitats. És a dir, Pedret diu que havien avisat que calia cedir a l’amenaça i al xantatge repressiu de l’estat espanyol i renunciar a les conviccions democràtiques de la majoria parlamentària. Pedret ha acabat expressant empatia amb el patiment dels familiars dels presos, però demanant la mateixa empatia pels simpatitzants, militants i càrrecs electes del seu partit i dels qui no són independentistes que es veuen amenaçats, especialment aquests darrers mesos.

La urgència de formar govern i les ofertes de Domènech
En nom dels comuns, la paraula l’ha tornada a prendre Xavier Domènech. ‘Esperem que les propostes de resolució d’avui no se les endugui el vent’, ha dit. I s’ha sumat a la defensa dels drets polítics dels presos. Però ha criticat la voluntat de recuperar la idea d’investir el president Puigdemont. ‘Pot ser just, però és tornar enrere’, ha dit. ‘I després, què? Més resolucions, més plens, més eleccions?’ Domènech ha dit que s’apuntaven a la defensa dels drets democràtics, però no a tornar a xocar contra un mur. I ha defensat la construcció d’un bloc democràtic apel·lant els quatre punts de l’Assemblea de Catalunya.

‘Necessitem que aquest bloc que ja es construeix a la societat es traslladi a la cambra. I cal formar govern.’ Domènech ha dit que la responsabilitat primera de formar govern era dels tres partits que van obtenir la majoria absoluta. Però ha afegit que, si aquests tres partits no n’eren capaços, calia pensar en una proposta més transversal. Ha demanat que tothom faci ‘un pas enrere per a poder fer tots un pas endavant’. Una intervenció que ha deixat entreveure la voluntat dels comuns d’entrar a un govern ampli.

La cridòria per les mentides d’Albiol
Albiol ha començat dient que fer aquest ple era un error. ‘Volen continuar instal·lats en el seu desafiament a l’estat de dret i donar suport als esvalotats que creen el caos a diferents llocs del país’, ha dit el president del PP. Albiol s’ha agafat als talls de carreteres per criticar la gestió que diu que fan els independentistes del moment actual. Ha dit que no entenia que l’independentisme es queixés de no poder expressar les seves idees.

I sense ruboritzar-se, ha dit que Carles Riera i Roger Torrent s’expressaven i actuaven amb tota llibertat sempre que volien. Això ha provocat una remor a la cambra. Però l’escàndol ha esclatat quan Albiol ha dit que Sànchez i Cuixart eren a la presó per haver assaltat un cotxe de la Guàrdia Civil i que Puigdemont havia estat detingut per haver intentat ‘un cop a l’estat democràtic i de dret que és Espanya’. La cridòria ha estat ben sonora a l’hemicicle.

Un primer pas cap a la investidura?
Ara sí que Carrizosa ha demanat la paraula. Ho ha fet per explicar que no votarien el primer punt de la resolució que exigeix l’alliberament dels presos polítics. Com ja ha dit Arrimadas, consideren que el parlament no ha d’entrar a valorar les decisions judicials. És així: ja ho havia dit Arrimadas, però la mà alçada de Carrizosa no podia faltar. I a continuació s’han votat les propostes de resolució punt per punt, tal com ha sol·licitat el grup de Catalunya en Comú. S’han anat aprovant tots amb els cinc vots delegats dels diputats en situació d’empresonament a l’estat espanyol. La majoria dels punts ha tingut el suport també del grup dels comuns.

És a dir, que el parlament ha exigit la llibertat dels presos i el respecte dels seus drets polítics com a representants electes. Caldrà veure si aquesta recuperació de la unitat independentista que apuntava Carles Riera és el primer pas per a la investidura de Carles Puigdemont.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any