La imputabilitat de Sánchez per les accions del Tribunal Suprem

  • Del punt de vista internacional, la conducció de tots els òrgans d'un estat és atribuïda al conjunt de l'estat, de manera indistinta

VilaWeb

En una entrevista publicada l’any 2016, el professor i ex-diplomàtic britànic Shaun Riordan va respondre així a la meua pregunta sobre què pensava que havíem de fer els catalans: “Si voleu ser un estat independent cal que us comporteu com un estat independent.”

La resposta em va venir al cap ahir quan vaig llegir que el Tribunal Europeu de Drets Humans ordenava a Turquia que alliberàs immediatament el pres polític kurd Selahattin Demirtaş, un fet que té unes repercussions importants sobre els presos polítics catalans, tal com explica bé en aquest article Josep Casulleras.

És una obvietat però és important: el Tribunal d’Estrasburg no reclama a la justícia turca que allibere Demirtaş, a qui han impedit d’eixir de la presó malgrat ser parlamentari electe, sinó que ho reclama a l’estat turc. A algú li pot semblar que és una diferència molt de matís, però és important en si mateixa i més encara si la vinculem a l’opinió de Riordian.

Amb la llei internacional a la mà, a conseqüència d’allò que s’anomena la teoria de la unitat dels actes de l’estat, la conducció de tots els òrgans d’un estat és atribuïda a l’estat en conjunt i de manera indistinta. Amb la llei internacional a la mà, l’estat, com a tal estat, és encausable com un tot pels fets que comet un dels seus poders, en aquest cas el judicial. Fins i tot quan els diversos poders no estan d’acord.

No podria ser altrament. Perquè si no fos així a tots els estats els seria fàcil de fer una cosa amb una mà i una altra amb l’altra mà, sense cap conseqüència exterior. Per això, per exemple, en el cas que ens ocupa, els tribunals europeus diuen a Turquia que ho faça com vulga, però que pose en llibertat el dirigent kurd immediatament. I Europa no s’embolica de cap manera a discutir quin òrgan o poder ha de fer efectiva la decisió. El problema l’ha causat l’estat i és a l’estat que li pertoca de resoldre’l.

Tots sabem que aquesta és una via jurídica que, pel que fa al cas català, amb tota seguretat un dia acabarà esquitxant Espanya –com ja va passar el 2013 quan el govern del PP va haver de posar en llibertat diversos membres d’ETA després de la sentència d’Estrasburg contra l’anomenada Doctrina Parot.

Però, més enllà que un dia arribe o no la possibilitat d’encausar l’executiu de Pedro Sánchez per tot això que fa el Tribunal Suprem –que al final també parlem d’això–, m’interessa discutir la posició política a adoptar. La posició política que hauria de prendre l’independentisme català quan a Espanya hi ha un poder executiu que diu que vol resoldre el problema, però que no ho pot fer perquè la solució és a les mans d’un altre poder de l’estat. I és en aquest punt que torne, rotundament, a Riordan: “Si volem ser un estat independent cal que ens comportem com un estat independent.”

I això reclama no entrar en la batalla, que vés a saber si és real o un repartiment teatral de papers, entre un executiu “bo” i un tribunal “roí”. I per tant mantenir-se’n absolutament al marge i no donar suport a res ni a ningú, ni a cap pressupost ni a cap llei, mentre el problema no es resolga. Com a conseqüència, i en resposta al fet que, internacionalment, la conducció de tots els òrgans d’un estat –i, per tant, també de la repressió– és atribuïble al conjunt de l’estat de manera indistinta.

 

PS. La dada: Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, per esmentar només els dos primers presos polítics catalans, ja fa 1.164 dies que són empresonats. D’aquest total, 935 dies han estat tancats amb un govern dirigit per Pedro Sánchez i 229 amb un govern dirigit per Mariano Rajoy. És a dir, que per cada dia que van passar tancats gràcies a Mariano Rajoy ja n’han passats tres de tancats gràcies a Pedro Sánchez.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
22.12.2020  ·  22:05

És molt savi, el consell. I es va veient cada vegada més clar que aquells que es comporten com un estat van aconseguint victòries una rere l’altra; per contra, aquells que es comporten com uns servents dels senyors, només aconsegueixen el menyspreu de tots, inclosos els senyors. Per això cal perseverar i fer-ho en la direcció que ja està clar que és la correcta.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
22.12.2020  ·  22:07

Este que sigue es mi regalito de Navidad para Usted, Sr. Partal y para toda la redacción de Vilaweb.

La diferencia entre nosotros es que yo he hecho muchísima matemáticas y Usted y unos cuantos de aquí me parece que no tenéis excesivamente claro de qué se trata …

No, no es una cuestión de lógica, sino que de imaginación…
Porque como bien decía Einstein con la lógica se puede ir de la A a la Z, pero con la imaginación se puede ir en todos lados…

Lo de que se trata, Partal, es imaginar un modelo que describe en modo perfecto la realidad.
—————————————-
LO QUE TODOS TENDRIAMOS QUE TENER CLARO

He elegido la foto de este árbol de Navidad con todas sus luces de colores encendidas y con la nieve encima de sus ramos porque es una foto que a todos nosotros que la miramos nos transmite una sensación de serenidad, de paz, de bienestar… Las sensaciones ideales a nivel mental para a hacer frente a un tema escabroso, inquietante, escurridizo y poderlo focalizar a través de unas consideraciones sencillas pero al mismo tiempo muy adherentes a la realidad más profunda y verdadera de este tema que quiero analizar con vosotros…

(Este enlace es para ver el árbol de Navidad del cual hablo… Mirarlo os pondrá en las condiciones psicológicas ideales para seguir leyendo:

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=3510610729164229&id=100006460085981)

Pensaba a la naturaleza profunda de este fenómeno por el cual todo un grupo social de íntimos delincuentes que sólo miran a su intereses personales se mantienen encima a la sociedad dominandola y aprovechándose de ella sin que esta sociedad sea capaz de quitarse este peso de encima.

He llegado a la conclusión que este grupo social de delincuentes consiguen este reto de mantenerse en el poder con una operación muy sencilla y extraordinariamente efectiva y eficaz…

Cuando se presenta un grupo social alternativo que mira de llegar al poder con el suporte de la sociedad para limpiar el sistema y hacer justicia lo cooptan…

Quiere decir que arriba en los lugares donde se administra el poder le hacen espacio…

El grupo social que había sido enviado por la sociedad que está abajo para limpiar el sistema de poder que está arriba se corrompe, acepta los modos corruptos del grupo social opresor que tenía de ser echado fuera y diventa parte de ello.

La sociedad que está abajo dominada que había enviado arriba el nuevo grupo para hacer limpieza no entiende nada, está engañada y si se entera del engaño se encuentra en la total impotencia.

Esto es lo que siempre ha pasado en España desde Franco hasta ahora.

El PSOE tenía de limpiar y llevar honestad, respeto para la sociedad oprimida y democracia y al revés se ha transformado en el nuevo aparato de poder franquista.

Hay muchísima gente en España que todavía no lo ha entendido y continúan a votarlo a este PSOE y no se dan cuenta de ser engañada, es diventado un partido franquista con todos los modos de aprovecharse del poder para sus intereses perfectamente igual que el aparato de poder franquista.

La sociedad que ha entendido el engaño del PSOE ha producido PODEMOS para que llegue al poder y haga limpieza…

Pero también PODEMOS es optado por el sistema e integrado en ello.

Hay que decir que esta técnica sirve para centrar dos objetivos fundamentales: mantener siempre en el poder la Criminalidad franquista y al mismo tiempo blanquearla con los nuevos llegados…

Por cierto una técnica criminal difícil de detectar ya que confunde a quien ve las cosas desde el exterior del dispositivo criminal.

El resultado es que el aparato criminal franquista disfrazado cada vez en modo más perverso para no ser reconocido se mantiene inmutable en el poder con su intacta capacidad criminal de reprimir y al mismo tiempo las exigencias reformistas que suben de la sociedad están destinadas inmancablemente al fracaso.

El Independentismo de Catalunya nace y se desarrolla con la idea que el único modo de obtener una sociedad no oprimida por el grupo social que está en el poder en España es separarse, hacer la Independencia…

Lo que pasa es que el grupo de gente que manda en ERC, Rufián, Aragonés, Torrents, Tarda o Sabrías son optados por el grupo social en el poder en España…

Esto explica porqué el poder represivo de la España franquista se está ensañando contra Puigdemont, Torra, Borràs, el abogado Boye y Canadell que se ha justo alistado en JxCat…

JxCat quiere la Independencia de Catalunya y sotraer el Pueblo Catalán de la opresión del aparato corrupto que está en el poder en España.

Los electores Catalanes que desde siempre han votado ERC y que quieren la Independencia de Catalunya y sotraer Catalunya de la opresión del aparato de poder español tienen que entender el juego sucio de los dirigentes de ERC y dejar de votarles.

Igual tendrían que hacer los electores que han siempre votado a PODEMOS y al PSOE

En fin… Si a las próximas ELECCIONES de Catalunya del 14 de febrero 2021 ganará ERC querrá decir que el grupo de delincuentes que tienen el poder en España habrán ganado… Habrán encontrado una vez más el modo de engañar la sociedad y quedarse en el poder.

LO QUE TODOS TENDRIAMOS QUE TENER CLARO

En España el Arte es expresion de perversión criminal

Josep Almar
Josep Almar
22.12.2020  ·  22:08

Si el 14F surt un govern prou valent, es poden fer moltes coses. Necessitem nous lideratges com el pa que mengem

Gemma R.
Gemma R.
22.12.2020  ·  22:45

És que per mí, són tant carcellers els que ho van judicialitzar tot, com els que aprofiten aquesta judicialització per a tenir el poble català enmanillat. Com igual de carcellers són els que dónen suport a aquest gobierno de farsants aprofitats. Per tant, que ningú plori a presos, exiliats i represaliats si recolza a qui ho permet. És matemàtica pura, que no us enredin amb ” possiblismes”. L’ únic possibilisme que defènen és el de seguir amb les cadiretes que el mercat laboral està complicat. A la vida real hi fa fred, baja.

Carles Viñals
Carles Viñals
22.12.2020  ·  22:49

Una de les coses que podríem fer, si de comportar-nos com un país independent es tracta, sería que l’independentisme no aportés cap representant seu al Congreso de los Diputados. I això no només perquè aquesta representació serà sempre inoperant per raó de la seva insalvable minoría, ans també perquè la darrera gran contribució de la meitat dels nostres diputats “independentistes” a la defensa de Catalunya ha estat la consolidació, a canvi de res, del poder que ens esclafa.

Entenc que alguns “catalans” vulguin viure amb l’esquena dreta i a cos de rei a costa dels mateixos als qui després traïran sense escrúpols; pero no veig per què els traïts,, en un pur exercici de masoquisme, els hem de complaure amb el nostre vot. Cap vot independentista doncs, quan arribi el moment, per a la Carrera de San Jerónimo.

Pel que fa a l’exigència de la UE d’alliberar Selaharttin Demirtas, no em resta sinó felicitar per la seva hipocresía i cinisme una Europa capaç de censurar Turquia o Bielorrússia, mentre mira cap a una altra banda davant les violacions dels mateixs drets humans a un soci situat al sud dels Pirineus.

Josep Gualló
Josep Gualló
22.12.2020  ·  22:57

EN AQUEST CAS TOTS ELS INCOMPLIMENTS DE MANDATS EUROPEUS RECAUEN EN EL GOVERN

Per tant segons la resposta que vas rebre de Shaun Riordan, el que hem fer nosaltres es actuar com si l’estat hagués dictat lleis per fer realitat aquests mandats.

Desobeir lleis estatals i seguir lleis de rang europeu. Aparentment és facil, és una confrontació no violenta amb l’estat, però sempre hi ha un però, i aquest és que tenim la certesa absoluta que l’estat reaccionarà amb violència extrema, com ha fet sempre i seguirà fent.

No tothom està disposat a rebre. Com que els CDR reben fort, segurament hi ha gent que te ganes de ser CDR però no ho és perquè te familia o raons similars,

Hi ha partits polítics que no es confrontaran mai amb l’estat, perquè segons ells estan contra la violència (que podrien rebre a les seves espatlles). Accepten la idea espanyola de que serien ells els que provocarien la violència.

No recordo de qui és una famosa frase que em van ensenyar a l’escola i mai l’he oblidat. “Sé quin és el camí millor i l’aprovo, però segueixo el pitjor”. Els humans no som perfectes.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
22.12.2020  ·  23:00

Es clar;qui ajuda a mantenir d’en peus el govern que et maltracta i empresona,es per força un aliat seu.

jordi Rovira
jordi Rovira
22.12.2020  ·  23:02

A mi m’interessa i molt la possibilitat d’encausar a l’Estat espanyol per tot això que està fent. M’interessa per les repercussions polítiques que pot tenir. I ara començo a veure més aclariments encara. He de fer notar, una volta més, com també aquí que “El Cavall de Troia” pot tenir el seu efecte. I a tals efectes, ens podem i ens haurem de comportar com un estat. De fet en tindrem tota la legitimitat reconeguda.

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
22.12.2020  ·  23:10

Arran del seu editorial de primer d’any 2020 vaig dir:
 “S’ha de ser beneït per creure’s el cumpliment de cap acord amb el PSOE: un cop investit Sánchez president s’acabarà tot.
I és una vergonya el menysteniment en tota aquesta pantomima envers el MH President de la Generalitat Torra (ni que sigui vicari/putatiu) i més indigne encara com s’ha ningunejat el MH President Puigdemont (el legítim).
El PPSOE va destituir amb el 155 el MHP Puigdemont i després va impedir la seva restitució -amb l’imprescindible col·laboració del Molt deshonorable president Torrent el 30 de gener de 2018.
Seure a parlar ara amb el PSOE sense posar primer les coses a lloc és donar carta de naturalesa a la repressió (exili o presó).
Si nosaltres (el nostre Parlament, els nostres partits, associacions, ciutadans, etc.) no tenim memòria de qui és el nostre legítim President i quin és el poder del nostre Parlament,
Com volem que ens respectin a Espanya?
Aquest acord no portarà enlloc però m’importa poc, el què realment m’amoïna és que el pas del temps perpetua i consolida el 155 en els nostres polítics, però tots ells haurien de recordar que quan vam votar el 21D l’objectiu era restituir el legítim govern i el legítim President. Aquest era el mandat.
La resta és una indignitat -per part nostre per descomptat.
(I si a Espanya han de votar 5 vegades en 4 anys no és el nostre problema i si guanya la dreta ídem)”
 Sr.Partal, Vostè va beneir el pacte amb l’enemic, molts mai no vam transigir amb aquesta traïció. Mai. Sempre vam veure clara la jugada, de fa temps, desde 2017 i sobretot desde 30/ 01 /2018.
Vostè i molts altres contemporitzadors amb l’enemic no: claudicants. Cecs
No vulgui Vostè ara ni molts saberuts ara donar lliçons ni de saviesa ni de com i què s ha de fer: fan salat. Ni monsergues ni hòsties ara.
Molts, moltíssims no hi veieu res (per ignorància, per estultícia, per complicitat salvadora amb l’enemic, per simple bona fe irreflexiva, etc.).
Molts altres, moltíssims, sí hi veiem clar el camí de la dignitat, només de la dignitat, no dic pas de la victòria, només parlo de la dignitat -fins i tot en la derrota.
Benvinguts a la dignitat.
Sisplau , no ens torneu a parlar d’enderrocar Rajoy com la salvació (quin error!) i de la Espanya plural i dels camins a explorar amb PSOE Podemos i investir Pedro Sánchez i un altre Espanya és possible I tota aquesta història de fa 40 anys.
I reconegueu el vostre error (tots els benintencionats beneïts), que no costa tant. Vau beneir el pacte amb l’enemic.
Au vinga, amb un xic d’humilitat i valentia.
I les coses pel seu nom, sense el.lipsi, sense concessions a la Retòrica: Molt Deshonorable President del Parlament.
Tifa, xitxarel.lo, covard traïdor i alobunat.
30 de gener de 2018: el gran dia de la vergonya. Amb nom i cognoms.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
22.12.2020  ·  23:28

L’estat español no farà res. Com sol passar-li sempre claudiquen al final, i no és que estiga florit sinó podrit i sense recuperació possible.

Els que duem anys en aquesta guerra -i no som periodistes o altres oficis amb repercussions crematístiques de masses- ja ho sabem.

Tu, Vicent, ja dius prou per a qui sap llegir entre línies. I tens/teniu entre mans un diari -i una mercantil- que no s’amaga.

Al capdavall és el “Diari de la Nació” més que cap altre nostrat.

I saps que passa? …..que españa és un “santa bàrbera” i nosaltres, com a bon pirotècnics, tenim la “metxa encesa” MÉS QUE CAP ALTRE COL·LECTIU HUMÀ.

I tenim el MHP de la Falla Carles Puigdemont i la nostra Fallera Major 2021, na Laura Borràs i Castanyer a punt de dir des del balcó de la l’Ajuntament:

“Senyor pirotècnic, la mascletâ pot començar”…..I PIROTÈCNICS EN TENIM UNS QUANTS…..que n’endivinen qui botarà el primer foc o si en seran diversos simultanis o en cascada.

Heu vist com cau la borsa española? Heu vist que Hasienda” als professionals i PiME’s encara no ens han retornats els nostres diners retinguts des de 2019?

Heu vist si les pensions les podran pagar el mes de gener vinent?

Creieu que desviant els diners europeus a les empreses de l’IBEX-35 com han fet sempre aquella màfia podran l’ensorrament econòmic de l’estat?

U:E. no intervé per por de la solsida….però està ben a prop el col·lapse i ja en terra Iugoslàvia i l’URSS serà una broma amb l’imperi més antic d’Europa encara vigent en les seues absoltes.

L’any vinent tindrem Falles a bon segur que SÍ. I això, malgrat la ironia sardònica serà actuar com a ESTAT INDEPENDENT.

Josep Blesa (València)

Ferran Ribó
Ferran Ribó
22.12.2020  ·  23:31

Com sempre, un editorial molt il•lustratiu, gràcies Vicenç. Voldria remarcar que, en llegir l’encapçalament, he pensat: si tots els òrgans d’un Estat estan vinculats de manera indistinta en la conducció de l’Estat, deu ser que tots aquests òrgans estan involucrats en el cumpliment de la Llei, per tant la sentència sobre el cas del dirigent kurd hauria de ser suficient per a que el Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya (un d’aquests òrgans de l’Estat) alliberés els presoners polítics, si més no els dos que van ser elegits diputats, Jordi Sanchez i Oriol Junqueras

Antoni Soy
Antoni Soy
22.12.2020  ·  23:51

Molt em temo que el TEDH, i les institucions europees en general, no tractaran igual a l’estat espanyol que a Turquía.

Jaume Riu
Jaume Riu
23.12.2020  ·  00:07

ENGANYIFA
Pel Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg, en els països membres no hi ha policies bons i policies dolents, no hi ha jutges o tribunals bons i jutges o tribunals dolents, no hi ha governs més responsables que altres pel que fa a la justícia, els drets humans o la gestió econòmica, perquè el responsable és l’Estat com a unitat corporativa.
Per això aquest invent d’una taula de diàleg amb un govern, ni que sigui “progressista”, és una enganyifa perquè no compromet el regne d’Espanya que és el responsable. Així ho va dir -textual- Clara Ponsatí a Perpinyà quan ens va regalar un moment històric amb aquesta declaració exactament cap a les 13:35 del dissabte 29 de febrer de 2020.
Amb l’editorial d’avui hi he tornat a pensar.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
23.12.2020  ·  00:31

Els Sr. Pedro Sanchez és cap de govern perquè fa allò que fa. Si fes una altra cosa no l’haurien deixat arribar o l’haurien descavalcat ràpidament. No posarà en qüestió les arrels del sistema postfranquista.
Els catalans que vam plantar cara a aquest estatus quo ho hem de tenir sempre present, divagar menys i preparar-nos moral i tècnicament per operar l’administració catalana amb mentalitat d’estat sempre que estigui al nostre abast.

josep soler
josep soler
23.12.2020  ·  00:47

El senyor Van den Eynde diu:

“Com a societat, no imaginàvem el grau de repressió que vindria”

Parlant en nom de “la societat” sencera mostra una arrogància majúscula, segurament està contaminat per la supèrbia d’en Junqueres, que és quasi infinita.
Doncs no senyor Andreu, som molts catalans els que no ens ha sorprès gens ni mica la violència del règim espanyol. El que ens ha sorprès és lo molt naïf que van estar Junqueres i companyia. És per això que després del 155 van fer un gir de 180 graus. El pobres innocents es pensaven que podríem fer una república i a l’hora conservar els 3.000 sous de militants amb poltrona en les administracions.
Però encara és més inefable encara, pensar que aconseguiran algo de justícia dels tribunals de la UE. Sembla com si fos el seu primer dia de classe i encara no saben que els tribunals de la UE estan farcits de funcionaris i jutges espanyols.
Com porten fent des de fa 30 anys amb els represaliats bascos: els tribunals de la UE allargaran tant com podran prendre cap sentència fins que els presos polítics no hagin complert bona part de la comdemna.

Si els volem fora de la presó hem d’anar un milió de persones i abatre el mur.

Eduard Clavell
Eduard Clavell
23.12.2020  ·  00:52

I encara més quan resulta que aquesta repressio antidemocràtica sí depèn – en gran part.- de l’executiu, via fiscalia

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
23.12.2020  ·  01:04

El suport d’un estat democràtic independent el dona el Parlament. El nostre està en poder dels partits, no del pople i els objectius divergeixen. O siga que si no posem ordre en els origens, l’actual lluita pel vot/diner és el principal escull per la independència.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
23.12.2020  ·  02:24

“[…] el Tribunal Europeu de Drets Humans ordenava a Turquia que alliberàs immediatament el pres polític kurd Selahattin Demirtaş, un fet que té unes repercussions importants sobre els presos polítics catalans”.

Quines repercussions, Vicent? Jo no en veig cap ni una. Segueixen a la presó i l’estat espanyol segueix vulnerant els seus drets passant-se per l’entrecuix el que diguin les autoritats europees. I aquí no passa res. Europa és molt valenta amb Turquia (que farà el que li roti, com sempre, com Espanya) i molt poc amb els seus propis estats, no fos cas que se’ls veiés el llautó, no fos cas que algú els pugui acusar de poc democràtics, d’encobridors d’un feixisme franquista.

Quines repercussions, si Europa anul·la (tard i malament, amb la condemna complerta) el judici d’Otegui i ara el volen repetir? I en aquesta línia, l’Otegui acaba d’aprovar els pressupostos del Sánchez i el volen tornar a portar a la presó. I aquesta injustícia flagrant, aquest desig permanent de venjança d’Espanya (no només de l’estat espanyol, recordem l’a por ellos) no té altra conseqüència que massacrar tot el que no sigui castellà.

Quan sovint veig que el maltractament d’Espanya al poble català i al poble basc s’interpreta com un símptoma de la debilitat d’Espanya, sincerament, no ho entenc. Són dèbils ells, que fan el que volen i quan volen i que es permeten saltar-se les lleis internacionals, tranquil·lament, sense cap conseqüència, o són els que pateixen les represàlies amb una indefensió total, els dèbils.

Si no comencem a dir les coses pel seu nom, si no deixem d’amagar la realitat, no ens podrem comportar com un estat. Com vaig llegir fa poc, a Catalunya, no hi ha polítics, hi ha gestors (i dolents). Per actuar com un estat, ens calen polítics, i no els veig enlloc.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
23.12.2020  ·  05:09

Des del primer dia que des del poble català és demana que la política serveixi per fer ingovernable l’estat opressor però el “nostres” polítics mediocres altres objectius tenen que aconseguir l’alliberament del poble català.

Oriol Roig
Oriol Roig
23.12.2020  ·  05:39

Comportar-se com un país independent… Molt d’acord amb el comentari d’en Carles Viñals. Comencem per que els partits que s’omplen la boca dient que volen la independència no vagin al Congreso/Senado. Tal com fa el Sinn Féin amb els escons obtinguts al nord d’Irlanda. Buits a Westminster. Buits a Madrid. Si tinguessin una mica de dignitat ni acatarien la Constitución ni farien cap paripé fins que no hi hagi intenció real de negociar. Atents a què proposen les formacions alternatives als 3 partits “independentistes” amb representació parlamentària…

Albert Miret
Albert Miret
23.12.2020  ·  06:59

Donat que els tribunals europeus, i per tant, segons Shaun Riordanla pròpia Unió Europea ha deixat fer alegrament a Espanya el genocidi de la cultura, de l’idioma, de l’economia i de la política catalana, ara Turquia, amb tota la raó del món els esclafarà a la cara que expliquin el perquè Turquia sí i Espanya, no. No és pas que el Molt Honorable president Puigdemont no us avises-colla de carcamals-, que el conflicte espanyol contra Catalunya, si no es parava immediatament, es convertiria en un problema internacional. Si una institució es creu democràtica, no pot castigar el nazisme a una banda i elogiar-lo a dins de casa seva. Tampoc es pot deixar envair per les persones que formen part d’un país feixista. La fugida o extracció d’Espanya de la Unió no tardarà, perquè no són compatibles. És com si la Unió volgués adoptar el hijab islàmic com a pertanyent a la cultura europea. Mentrestant, esteu deixant sacrificar una de les cultures democràtiques més antigues d’Europa com és la catalana, a les mans d’un país en ruïna perpètua, cultivador del feixisme més atroç, perquè mai serà viable si no és a costa d’altri. Encara no noteu que us esteu deixant empobrir i envair per una cultura que no és la vostra?

Josep Farré
Josep Farré
23.12.2020  ·  07:50

Si voleu ser un estat independent cal que us comporteu com un estat independent. Això no podrà ser si no dominem la part econòmica. El poder ha creat els mecanismes per agafar els diners directament dels contribuents sense que aquest tinguin cap poder de poder-se negar. Veritablement democràtic és que les persones paguessin per què confien amb la estructura de poder i crear mecanismes pels casos de impagaments, per mai donar el poder que agafin directament els diners de les nostres nòmines o caixes o el que sigui.
Es parla d’Erc que es assimilat pel poder franquista. Si mirem com es comporten tots els partits catalans veurem que fan el mateix en el moment que són al poder. No cal mira si no el cas de la Diputació per un cantó el pacte amb Psc i desprès donant suport a la seva presidenta acusada per possible frau. O el cas del govern (aquí hi són els dos grans partits) que s’han comportat con bens mesells.
El poder és en el poble i només aquest pot fer girar la història. Moltes de les revolucions han començat en la força del poble al carrer. D’una altre forma, no s’ha arribarà mai.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
23.12.2020  ·  08:37

Fem política-ficció. Bé, una volta més de la que venim fent des del 30 de gener del 2018, que ningú sospitava, tot i que ara en la direcció oposada:
Quedem un dia una desena de milers de catalans per acampar encerclant Lladoners indefinidament. Demanem la sortida dels presos polítics escollits diputats (Jordi Sánchez i Oriol Junqueras) en aplicació preventiva de la sentència del TEDH a favor del diputat Demirtaş i contra l’estat turc. Volem salvar la cara al gobierno +PH, que no arribi a fer el préssec, alhora que anar desmuntant un abús de poder (en castellà tropelía, encara més galdosa)
Ens assetgen els cossos i les forces de seguretat i ocupació (molts llocs d’ocupació creats i encara més que s’hi crearan). El vicepresident en funcions de MHP i la consellera Capella miren cap a Conca i se’n desentenen, mentre es desfan en crítiques cap els mobilitzats. La Comissió Europea, com a portaveu orgànic de l’estat Europa (ha, ha, ha, quines bromes té la ficció política!) ens recorda que les sentències del TEDH són per a cada cas, no receptes d’aplicació general. Els advocats dels presos en qüestió ens recorden que no hi ha sentència al cas dels presos polítics catalans però que, quan n’hi hagi, els serà favorable. Els altaveus mediàtics de la meseta i les perifèries sotmeses criden fort contra els concentrats, VOX dient-nos nazis, sucursalistes de-lo-social dient-nos feixistes, neoprocessistes i autonomistes dient-nos maldestres de l’estratègia perdedora.
Com que l’Estat no es decideix a fer servir la força contra gent desarmada, miren de tramitar un indult ràpid per tots dos. Aleshores, un dels dos presos s’hi nega, a ser indultat. Qui?, i per què? Cada català té la seva resposta. La coneixerem el 14 de febrer, que continuarem fent política-ficció si ningú ho impedeix.

josep ortinez
josep ortinez
23.12.2020  ·  08:56

Un exemple ben clar que posa llum als defensors de les escuses, ja sigui de bona fe o per interessos.

Carles Blas
Carles Blas
23.12.2020  ·  09:03

Voldríem que Europa fos part de la solució i en realitat és part del problema. Raul Romeva al gener de 2017 va dir al Parlament europeu que a Catalunya la unió europea s’hi jugava la democràcia. I van xiular i mirar cap una altre banda. Clara Ponsatí va dir fa uns dies que la Comissió europea estava incomplint la seva obligació de vigilar l’aplicació dels tractats. I han fet res? Hem d’assumir que som sols, que la independència (i la democràcia) només arribarà per les nostres accions. Qui ens vulgui convèncer d’una altre possibilitat ens entabana.
PS: això no vol dir que no s’hagi de donar la tabarra als tribunals europeus, que s’ha de continuar fent.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
23.12.2020  ·  09:05

Per molt savi q sigui el consell, algú l ‘haurà de posar en pràctica. Dic jo…

Josep Salart
Josep Salart
23.12.2020  ·  09:09

Si no fos perquè els que aquí eixamplen l’esquerda ( i espero que ho paguin car) són els que em preocupen, culpables de la lentitud i la riota que patim tots plegats, lo de l’estat espanyol em cau lluny, donant tota la raó al senyor Carles Vinyals i a l’Albert Miret, passant per tots els companys comentaristes.

L’estat espanyol, no existeix. Per tant és difícil anar contra ell. Qui existeix són unes famílies (Florentinos, Botins, Fainé, i tot un regitzell més, que per cert, molts catalans tenen compte corrent amb ells. Ja te collo..s que els seus diners serveixin per empressonar catalans) que tenen uns assalariats als llocs claus, des del control de la justícia (la seva), passant pels masmedia i acaban a la moncloa. Tots a sou, i fins i tot alguns autoexclossos de retribució per poder només anar contra nosaltres.

Per tant, ningú “castigarà” a ningú. Molt diferent de Turquia que, entre els interessos de l’OTAN i les avellanes, tothom ha d’anar més en compte.

Prou de fer-nos mirar cap a l’altre banda: cal que el 14 de febrer, tots els que volem deixar de ser esclaus de la colònia, simplement ho fem votant el President Puigdemont i enviant a la clavaguera als dirigents d’ERC, autèntics traïdors dels seus propis votants.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
23.12.2020  ·  09:09

Parlar del sr. Sànchez…; és no veure la realitat o voler ocultar-la. A Espanya manen els franquistes + Íbex, el president espanyol i el seu coro són uns titelles a les seves ordres.

Pep Agulló
Pep Agulló
23.12.2020  ·  09:12

UN ESTAT VACUNAT PER LES CONDEMNES DEL TEDH…

És cert el que diu l’editorial: la responsabilitat és de l’Estat, però qui el representa a Europa és el govern, en aquest cas Sánchez. I Pedro Sánchez no és Recep Tayyip Erdoğan a la vista d’Europa…

De la condemna o de l’exigència del TEDH, que es compleixin les resolucions, hi ha aquest “corporativisme” entre els presidents dels governs que tendeixen a “comprendre” els motius d’incompliments perquè tot segueixi igual, que es venen com a oposició interna dels vells residus franquistes.

¿Perquè, doncs, la Merkel (p.ex.) hauria de veure la mateixa responsabilitat del “progressista” Sánchez que la dels togats del Suprem, sent tots ells Estat?

Tant de bo imputessin Sánchez ! LLIBERTAT I AMNISTIA!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.12.2020  ·  09:27

Ahir vaig arribar tard a donar la meva opinió sobre l’article d’en Vicens Partal. La donaré ara en una frase:
Estic totalment d’acord amb el que diuen altres subscriptors, s’està obviant, expressament, posar noms i cognoms quan es parla d’ERConvergent, com ara dir “Roger Torrent”. Perquè?

D’avui dir que totalment d’acord en que Pedro Sànchez és còmplice de la lawfare naZionalista espanyola. Ell i els que li donen suport “per a eixamplar la base”, Oriol Junqueras i la seva ERConvergent. Amb Rufián de referent espanyolista.
També dir que segons el sentit de la editorial, el govern català, que te competència sobre les presons, no hauria d’alliberar els presos polítics tit obeint un tribunal Superior a l’espanyol?

Carles Barcons
Carles Barcons
23.12.2020  ·  10:08

Potser ja esta dit, no he llegit tots els comentaris, però no és el govern Català part de l’Estat? Potser és el govern català el que ha d’alliberar els nostres presos, acatant la decisió de TJUE. Som responsables de que segueixin a la presó, quan està a les nostres mans, i emparat-nos amb la justicia Europea el deixar-los lliures.

Jordi Torres
Jordi Torres
23.12.2020  ·  10:14

D’acord, comportem-nos com un estat doncs. La clau de volta, per a mi, és aquesta frase de l’editorial: “La posició política que hauria de prendre l’independentisme català…”, que em sembla, ara mateix, un brindis al sol. És capaç l’independentisme català de prendre una posició política compartida? Jo diria més: podem considerar independentistes als partits polítics que segueixin col·laborant amb l’estat espanyol tot i la continua repressió sobre el poble català (i que no té cap intenció d’aturar)? Aquestes són les preguntes que, al meu parer, hauríem de respondre abans de res.

Berta Carulla
Berta Carulla
23.12.2020  ·  10:30

Em quedo amb aquesta pregunta que es demana Joan F Ruiz

“També dir que segons el sentit de la editorial, el govern català, que te competència sobre les presons, no hauria d’alliberar els presos polítics tit obeint un tribunal Superior a l’espanyol?”

Perquè aquesta és la nostra vergonya, la de tots. Que estiguin els presos a la presó tenint nosaltres la clau i havent dictaminat un tribunal superior la irregularitat que significa.
Una vergonya monumental.

Judit Coll
Judit Coll
23.12.2020  ·  11:01

Comportar-se com un estat independent? Obrir les portes de la presó

david graupere
david graupere
23.12.2020  ·  11:08

Tinc el mateix punt de vista que el Sr. Ciotti, fa temps vaig parlar de la síndrome durant-i-lleida, però amb una diferència: els catalans s’integren al poder real de Madrid d’una manera diferenta que no els podemites, els catalans es disloquen perquè entenen a les corts espanyoles que el Parlament de Catalunya és de fireta; els podemites ja saben què és el poder, segueixen la mateixa dinàmica que el PSOE perquè pertanyen al mateix teixit nacional (recordeu el PSOE defensant l’autodeterminació?)

Rubèn Sanz
Rubèn Sanz
23.12.2020  ·  11:28

Anit vaig tenir vergonya de TV3. I mai no m’havia imaginat pas que diria això. I parle més concretament del Més 324 i dels contertulians convidats: na Marta Alòs, en Roger Tugas i, especialment, na Isabel Llauger, que en acabar l’entrevista a n’Albert Batet, candidat de Junts per Tarragona. D’acord que el candidat Batet no té unes dots comunicatives d’aquelles que tomben, i que el seu discurs sempre m’ha semblat de manual, enllaunat i poc eficaç. Però aquesta cantarella que s’escampa pertot arreu (especialment des de TV3) que diu que el discurs de la confrontació, del no pacte amb els que escanyen el poble català, i empresona i persegueix els independentistes, que cal la ruptura democràtica i etc., ja cansa, que és el mateix que fa tres anys, que s’ha de governar i pactar perquè estem davant d’una crisi social, que calen nous arguments perquè la gent està cansada i bla bla bla, aquesta cantarella, deia, em fa vergonya.

Com poden sortir tots tres contertulians a tirar-li al coll al senyor Batet i quedar-se tan amples? Alòs, perquè diu que és una independentista cansada de sentir el mateix. Doncs li demane: diga vostè què hem de fer, collons! I no plori tant, redeu! Em sembla que per fi, gràcies a aquesta senyora, he entès a la fi què és això de l’independentisme màgic. Potser pensava ella que això de la independència era sortir a manifestar-se en germanor i llestos. Respecte al senyor Tugas… què voleu què us diga, sempre m’ha fet peneta, pobre, perquè tot allò que sigui argumentar amb solvència més enllà de comentar les enquestes del CIS i del CEO, el pobre noi no hi arriba.

Ara, com na Marta Llauger, no hi ha ningú. Fent honor al seu llinatge (però ben escrit, clar) té un discurs d’allò més lleuger i ranci, i sempre engalanat de victimisme, ple indignació i queixa (com quan criticava na Clara Ponsatí el passat dia 11 de novembre al mateix programa). Això si que fa basarda, fastig i tedi, senyora Llauger. És el discurs del peix al cove, de la Ramoneta i la Lleugereta, del ara no toca, de criticar la ruptura democràtica com si fos un discurs violent, el discurs poruc i covard de qui no vol perdre el seu status benestant. Això sí que cansa, senyora Llauger, per antic i repetitiu. Això sí que fa anys que ho escoltem i no mai més!

Com deia, tot plega em va fer vergonya. Tanta, que vaig dir tot d’una i em vaig posar a veure una sèrie de l’HBO. I no és que no soporte veure l’opinió de gent que pensa diferent a mi. M’agrada veure’ls opinar lliurement als mitjans públics, fins i tot ho necessite! Però que des dels mitjans públics s’estiga estigmatitzant tan descaradament l’independentisme el discurs del qual és coherent des que va començar el procés, i encara més amb la situació de presó, d’exili i d’acarnissament que molts pateixen, això és vergonyós. I encara em sobta més que de l’altra banda no hi hagi ningú intel·ligent que els rebata amb consistència aquest discurs hipòcrita i covard. O que fins i tot, aquells que, com l’Eduard Voltas, defensaven fa quatre dies la confrontació i la denúncia intel·ligent ara vagin de pactistes i de gent responsable. Què és això ara?! Perquè vivim una situació de crisi social i sanitària sobrevinguda, ara ho hem de llençar tot a fer punyetes?! Pots pensar! Ara volen que tornem a la convergència? Pots pensar!

PS: TV3 i el Més, que s’ho facin mirar, van molt malament.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
23.12.2020  ·  11:41

D’acord amb el Marcel Barbosa, aquest és el problema i a més apadrinats per la monarquia. Sembla que el poder hauria de ser del executiu però en realitat no es així.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
23.12.2020  ·  12:35

Soc profà, com molta gent, en moltes matèries, però, observo i m’estranyo de veure la manera de com l’UE crea una situació de tafaneria política a l’hora de qüestionar certes actituds del govern de Turquia que, si més no, no es membre de l’UE i, en contra-posició es manté impàvid davant la mostra de poca democràcia contra els polítics catalans empresonats de fa temps. Fins quan durarà aquesta collonada? I, ara, una altra pregunta: És que l’UE i els seus membres dirigents, troben de justicia retenir presos polítics fins a consumar la totalitat de la sentència. Bé, si és així, no vull saber res d’una Europa injusta i amb mèrits propis per ser comparada amb l’Espanya franquista. Bon Nadal a tothom.

Ramon Perera
Ramon Perera
23.12.2020  ·  12:37

Tres observacions breus:

– Que ben triada que està la fotografia que il·lustra l’editorial!

– “per exemple, en el cas que ens ocupa, els tribunals europeus diuen a Turquia que ho faça com vulga”. Aquesta situació no és excepcional i n’hi ha de similars en altres àmbits. Per exemple, quan vaig començar a treballar en el departament de qualitat d’una multinacional, el meu mestre em va ensenyar: “Quan detectis un problema de qualitat en un proveïdor, denuncia el problema, però no entris en la solució. Que el proveïdor ho arregli com li sembli més convenient.”

– La sentència del TEDH ens dona força moral. I prou. Com en Vicent Partal ha observat diverses vegades, la política internacional és el regne del cinisme.

Joaquim Rúbies
Joaquim Rúbies
23.12.2020  ·  13:05

No hi ha cap diferència entre governs españols.
No em cansaré de dir que som a 1939, manen els mateixos que van donar el cop d’estat el 1936.
Maquillat per una constitució votada per pebrots.
Via fora Catalans!

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
23.12.2020  ·  14:29

Precisament per això és molt més vàlida l’estratègia del Consell per la República. Només amb la confrontació intel·ligent i amb l’embat pel poder efectiu podrem comportar-nos com un Estat independent. Ens hem d’oposar a tot el que es proposi des de l’Estat espanyol, des de totes les seves institucions, variants i formes, que en definitiva representen al seu Estat.
Ja no podem emprar l’excusa del amo bo i l’amo dolent, no podem refiar-nos de l’enemic (que ens vol sotmesos) que sempre té una bona excusa referent a la separació de poders, quan ja s’ha demostrat que en això de la repressió actua com un corpus únic.

ramon Feixas
ramon Feixas
23.12.2020  ·  16:20

Per suposat que els fills polítics de les baronies porta-giratòries respiren el mateix aire persecutori que el PP. Però voler pensar que això és tot el PSOE, crec que és deixar-se portar per un sentiment post-“camàrguic”. Per suposat que hi ha una altra part del PSOE ( val més deixar a part la vergonyant progressió del PSC) que té altres motivacions. Per no confondre les motivacions poden ser més a llarg, i estar a la part futurada de la història ( dic futurada perquè no veig cap terme correcte que digui el mateix, com passa en altres termes que costa de pinzellar, especialment si es projecta, futur enllà, una humanitat que hagi superat l’etapa de vencedors i vençuts). Més complicat seria fer valoracions del futur d’Europa, per bé que entemes de justícia està demostrant ser molt més treballada com a tal i haver superat els temps de la venjança que l’imperi espanyol te enquistada almenys en termes polítics ( si no d’altres). Qui pretén estar a la banda del futur no pot estar, a la vegada d’una forma pètria com els tres partits d’extrema dreta espanyols i els jutges franquistes. Ben cert que en relació a Catalunya l’acció colonitzadora ha portat els mateixos efectes governant la ultradreta del PP o la dreta del PSOE. Qui ha enganyat més? Depèn del tipus d’enganys .és obvi que la tradició convergent consideri que han fet mes els de la dreta del PSOE, que ells anomenin esquerra. És obvi també pel comuns que en relació Catalunya-Espanya serien anti-independentistes com els convergent, però amb altres criteris socials, considerin ala ultra -dreta com a més perjudicial per Catalunya. L’independentisme català no és orfe i té herències alhora d’assenyalar als seus polítics. Fer judicis sobre polítics independentistes, és més complicat donada la indigna persecució que pateix l’independentisme. Crec que és d’hora fer un judici sobre el President de l’Estat espanyol. No pas perquè sigui més bo o més dolent, sinó per l’encert del seu executiu. Crec que si es bunqueritzar amb els franquistes no està beneficiant al seu propi partit, donat el marca europeu, Però sabem també com es va baixar els pantalons a més d’aixecar-se de la cadira en Zapatero i com els franquistes ho han aprofitat. Serà un altre Zapatero?…….. Crec que mereix la oportunitat de no ser-ho, espacialment quan la justícia europea està parlant tant clar i cada dia que passa és més absurda i corrosiva l’organització humana per estats creats per la capacitat de vessament de sang.

Antoni Morell
Antoni Morell
23.12.2020  ·  20:49

Sembla que, els constitucionalistes recalcitrants de pedra picada i cervell reduït (jibaro), estan descobrint que EUROPA SI és DIFERENT, molt ,més del que pensaven. S’han trobat que la seva tan practicada unitat dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial, ara resulta que la separació de poders és un principi per a qualsevol govern sobirà europeu! Són tres entitats fortament independents i sense cap solapament. Tot per prevenir que una persona o un grup tinguin massa poder, cal que cadascun no pot ser envaït/ocupat pels altres. Per tant i per a que et CONSTI a TU, SI o NO, resulta que a l’hora de les bastonades si que són un sol cos l’ESTAT.
Es com una Trinitat política d’un DE1 que son tres…. un 3 en 1 que neteja i abrillanta els pobles europeus.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
23.12.2020  ·  21:51

El diputat Jaume Cuevillas ha explicat dos cops al congrés com ho ha de fer el gobierno per renovar el poder judicial legalment. Si no ho fan és per què no volen i ja els va bé acusar la dreta, que és qui els fa la feina bruta.
El que és increïble és que ER s’ho empassi. Ha venut la llibertat dels presos polítics a canvi de les poltrones i seguir xupant de la mamella.
Em fa vergonya, com a catalana, que la gent segueixi votant ER i fent de carcellers dels seus propis líders. Fàstic i vergonya.

Oriol Llevot
Oriol Llevot
23.12.2020  ·  23:16

ho tenen dificil els 3 partits sobiranistes grans despres de no haver aplicat el mandat de l’1O2017. Abstencio i atomitzacio del vot. Aixo no ho salva ni el carisma del President. L’unic q els pot salvar es que els espanyolistes encara s’abstinguin mes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes