Una pistola simulada, una daga-punyal, dues navalles de papallona, una navalla automàtica i una altra que no ho era, un tirador de precisió, un puny americà, un matxet, una maça, una destral grossa de doble full, una bola metàl·lica amb punxes, una altra navalla encara, oscada, que qui sap per què la devia guardar.

Aquestes són les armes que van requisar a Pedro Cuevas, àlies ‘el Ventosa’, durant l’operació Panzer, i que aquest individu, assassí confés, va reclamar després que li tornessin.

Assassí confés, hem escrit, sí. Ell fou qui va apunyalar el jove Guillem Agulló i Salvador, l’11 d’abril de 1993, a Montanejos (Alt Millars). Amb Gerardo Mora, Juan Manuel Sánchez, ‘el Picha’, José Cuñat, ‘el Pollo’, Francisco Garcia, ‘el Mody’. Mentre els uns l’assenyalaven i els altres l’aguantaven, el colpejaven, ell el va assassinar.

Des del primer moment, la família, l’acusació popular, entitats i partits (llevat dels representants de la dreta espanyolista) van denunciar els fets com un crim polític. Les vinculacions dels assassins amb l’extrema dreta espanyola, amb els grupuscles violents que operaven al País Valencià, van ser una evidència que els tribunals espanyols es van negar a considerar. I què, que els criminals, un grupet del barri valencià de Marxalenes, s’autoanomenessin ‘Komando Marchalenes IV Reich’?, i què, que identifiquessin Guillem com a antifeixista i independentista i per això entre tots el volguessin acorralar?, i què, que després de la punyalada se n’anessin alçant el braç en sòrdida salutació feixista o cridant el ‘Cara al sol’? La qüestió era presentar l’assassinat pràcticament com un accident, com una ‘baralla entre joves’, cap relació amb les bandes feixistes que trobaven camp per córrer al País Valencià.

Després d’un judici que hauria de passar a la història com a exemple de vergonya, quatre dels acusats van ser absolts, i ‘el Ventosa’, que havia confessat ser l’autor material de la punyalada assassina, fou l’únic condemnat. Catorze anys de presó. En va complir quatre.

Quatre.

Operació Panzer
El judici va ser el 1995. Un parell d’anys després, Cuevas sortia en llibertat. La pista del sinistre personatge es va deixatar. Fins que, l’any 2005, va tornar a sortir als diaris. El Ventosa, que segons aquell tribunal de l’Audiència Provincial de Castelló, no tenia res a veure amb els grupuscles nazis violents, era detingut, juntament amb prop d’una vintena d’individus més, en l’anomenada ‘operació Panzer’ contra, precisament, un grupuscle nazi violent que operava al País Valencià i que es feia dir Frente Antisistema (FAS). L’acusaven d’associació il·lícita i tinença d’armes. Ell, segons els informes dels guàrdies civils, era l’encarregat de distribuir les armes.

El nom que els guàrdies civils van posar a l’operació provenia, de fet, de Cuevas mateix: ell fabricava els punys americans que després comercialitzaven via internet per finançar la banda violenta i autoanomenada Frente Antisistema. La investigació s’havia engegat estirant el fil d’aquella web de venda d’armes. I els punys americans que fabricava el Ventosa hi tenien etiqueta nominal: Panzer.

Entre els detinguts i companys d’aquest Ventosa, crescut en els ambients marginals i assidu dels grupuscles feixistes, hi havia Sergio Gutiérrez Prats, que col·laborava amb Cuevas al taller clandestí de fabricació dels punys americans ‘panzer’ i que dormia en un taüt; Pedro Costa Mora, àlies ‘Lofer’, considerat el comptable del grup nazi, a qui van requisar una escopeta, una navalla amb una esvàstica al puny, vídeos i propaganda nazi, i que després, entre el 2008 i el 2014, va treballar en un centre privat d’atenció a joves amb risc d’exclusió i tutelats per la conselleria de Benestar Social; dos militars, Pedro David Montiel Garcia, àlies ‘Cráneo’ i José Andrés Orts, Erik, a qui van requisar un veritable arsenal que guardava a casa (l’any 2016, el van condemnar a dos anys de presó per maltractament a la seva ex-parella, també militar); Ignacio March, que abans de quedar paralític arran d’un accident, havia estat condemnat a presó per haver pegat una pallissa brutal a dos joves; Carlos Rueda, àlies ‘Country’, vigilant de Levantina de Seguridad, empresa de l’òrbita de l’ultranacionalista espanyol José Luis Roberto; Sergio Beneyto, que quan feia de disc-jòquei es feia dir ‘DJ Kiolo’; Alejandro Serrador Ferrer, ‘el Silla’, conegut de la ultradreta valenciana, condemnat per una pallissa a un jove de setze anys, que també havia estat vigilant de Levantina i que era regidor d’España 2000 (el partit de José Luis Roberto) a Silla (Horta); Sandra Rentero, que també anava a la llista de Silla per España 2000; Joaquin Saludes, que treballava en el camp de la retolació (vehicles policíacs, per exemple, retolava); o els dos individus que no es van presentar al judici, Facundo Esteban, ‘Escorpión’, que hom situava a l’Argentina, i Juan Manuel Soria, un assaonador de pells, antic vell agitador de l’extrema dreta i que sembla que havia fugit a Tànger.

Els informes de l’acusació consideraven que aquest Soria era el líder polític del grupuscle. A casa seva, a Xiva (Foia de Bunyol), hi van trobar també armes de foc i munició de calibres diversos. L’any 2007, Pedro Cuevas, assassí de Guillem Agulló, que és de València, va ser candidat a les eleccions municipals a Xiva, precisament, com a cap de llista per la formació ultra Alianza Nacional.

En tot cas, el lloguer de la seu del FAS a València, un local anomenat ‘Thule’, era responsabilitat d’aquest Soria, igual com ho era la captació de nous membres per a Alianza Nacional (AN), la nova marca en què es fonia l’antiga Alianza para la Unidad Nacional (AUN) de Ricardo Sáez de Ynestrillas. I com que un fil en porta a un altre i sempre són el mateix, apuntarem tan sols un parell de dades més: que el president d’aquesta ‘nova’ AN, Pedro Pablo Peña, va acabar a la presó després d’intentar atemptat amb explosius contra un autocar de familiars de presos bascs; i que al mateix local que havia estat seu del FAS, i acompanyat per Soria i pel nazi Pedro Varela, l’any 2007 hi va fer un acte l’ex-cap del Ku Klux Klan David Duke.

‘Voy a hacer pupa’
‘Me llevo un pincho. Voy a hacer pupa.’ Així s’expressava l’assassí de Guillem Agulló per telèfon, segons transcripció de la Guàrdia Civil. Era la seva manera de presumir. Quedaven per anar ‘de cacera’, que aquest és el terme que empren els feixistes quan surten a apallissar, i ell hi duia el ‘pincho’. Aquestes mateixes transcripcions mostraven com s’oferia com a proveïdor d’un ‘ferro’ (pistola, en argot) o proposava de vendre punys americans (aquells que ell mateix fabricava, se suposa) a criatures (‘chiquillos’, deia, literalment). I el vinculaven amb una pallissa a Villena, i amb alguns robatoris, també.

Van ser absolts. El tribunal va anul·lar els enregistraments telefònics com a prova acusatòria i, quan van mirar l’arsenal d’armes que els havien requisat… havia desaparegut. Un ‘funcionament anormal de l’administració de justícia’, segons el mateix Consell General del Poder Judicial. Una ‘destrucció anticipada’ de les armes a causa del ‘funcionament anormal’ etcètera. Les tenien custodiades a la comandància de la Guàrdia Civil de València. Com a proves. Però algú es va ‘despistar’ i les va destruir. El 31 d’octubre de 2013. Abans del judici.

Però la història no va pas acabar amb les absolucions. Com per reblar el clau dels despropòsits, els detinguts a l’operació Panzer encara van reclamar que els tornessin les armes. Que els indemnitzessin per les que els havien destruït i que els tornessin tota la parafernàlia nazi. La llista del militar de l’exèrcit espanyol, José Andrés Ort, Erik, era inacabable: de l’escorcoll que la Guàrdia Civil havia fet a casa seva, el setembre de l’any 2005, n’havien requisat una pistola, dos rifles, dues carrabines, dos carregadors, dos visors, una escopeta, tres punts de mira, una canana de cacera, un ganivet, una funda d’aixella per a arma curta, una armilla antibales, tres matxets (un dels quals, com les baionetes de l’exèrcit espanyol de l’aire, amb funda reglamentària), tres espases (una de les quals, tornem-hi, d’oficial de l’exèrcit espanyol), quatre-cents cartutxos amb bala, una daga de la Wafen SS, un casc i una sivella de soldat alemany i medalles i escuts i creus tot de simbologia nazi. Tot ho va reclamar. I una indemnització de 16.531 euros. Pel perjudici que li havien causat destruint-li les pistoles.

Pedro Cuevas, ‘el Ventosa’, també va reclamar les seves armes. N’hem fet la llista en començar. I les seves parafernàlies: un llibre, Regalía del Tercer Reich, un bust de Hitler, sis quadres amb simbologia nazi, fulls amb himnes paramilitars.

Tal com van raonar des de l’Acció Popular Contra la Impunitat, personada en aquell judici del cas Panzer, aquelles reclamacions van ser ‘una cosa molt semblant a un acte de fanfarroneria i de desafiament envers la ciutadania, d’humiliació de la democràcia’. Els absolts van presumir, així, ‘de la seva condició de nazis una volta aconseguida, novament, la impunitat’ i després d’haver negat ‘durant anys les proves evidents del seu activisme en grups d’ideologia nazi i especialment violents contra qui és diferent’.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]