D’estar acorralats a atacar

  • «La línia de fermesa, de defensa del mandat del 27-S, del primer d'octubre i del 21-D, comença a empènyer a un punt de dificultat greu un M. Rajoy que voldria proclamar al món que ha dominat Catalunya, però que veu com el país li torna a fugir de les mans»

Vicent Partal
20.02.2018 - 22:00
Actualització: 21.02.2018 - 07:34
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir va ser un dia de notícies transcendentals. La decisió d’Anna Gabriel de restar a Suïssa va obrir un nou front d’internacionalització del conflicte català i d’acusació contra el sistema judicial espanyol, per la seua dependència del poder polític. Un nou front particularment interessant, vistes les característiques del sistema judicial suís i les reaccions immediates de solidaritat que ha rebut l’ex-diputada de la CUP de la classe política d’aquell país. Als qui volien fer de Bèlgica una excepció ja els va molestar el comportament de Dinamarca i ara tindran un maldecap més gros amb Suïssa. Com més països demostren, amb actes clars, que el problema real no és l’independentisme català sinó l’autoritarisme d’Espanya, molt més interessant serà tot.

Per una altra banda, al parlament els grups polítics independentistes sembla que comencen a afartar-se del xantatge permanent d’alguns lletrats. I per això ahir els van exigir que posassen per escrit i documentassen els seus recels a reformar la llei de la presidència. Des de fa mesos alguns lletrats han agafat un paper polític dins la cambra que va molt més enllà de la funció assessora que els correspon. Fins ara, això no els havia implicat conseqüències. Però amb el pas que es féu ahir alguns funcionaris destacats hauran de començar a documentar un comportament que un diputat em va dir fa temps que consistia a ‘encomanar por sempre, però sempre només de boca’. Que es comprometen i en quede constància, pel que puga venir.

Perquè una altra dada interessant d’ahir va ser que el Tribunal Constitucional espanyol va tombar –al·leluia!– aquella trampa ignominiosa de Wert per a imposar l’espanyol a les escoles catalanes. És a dir, que va demostrar que aquesta teoria que tot allò que ells diuen va a missa no la veuen clara ni tan sols a casa seua. Recordaré que despús-ahir Pablo Casado, secretari de comunicació del PP, va afirmar que era imprescindible complir allò que ell anomenava la legalitat emanada de les sentències del Constitucional, fent referència precisament al mecanisme que ahir el Constitucional va qualificar d’il·legal. La pressió que ha provat d’exercir el PP, fent servir la immersió lingüística, ha estat mig desarticulada, amb l’estimació parcial del recurs de la Generalitat contra la LOMCE.

I, posats a afegir encara més actituds noves, una que afecta directament Llarena, Segons que informa el diari Ara, l’advocat d’Artur Mas, Xavier Melero, va plantar cara ahir al jutge quan el va interpel·lar directament i, mirant-lo fit a fit, li va etzibar: ‘Veiem que la major part de les preguntes es refereixen a declaracions. Mas va dir això, Mas ha dit allò. Però el senyor fiscal no ens ha parlat del delicte de rebel·lió i del seu element típic: la violència. No ens ha dit com s’ha aproximat el senyor Mas al perímetre de la violència. Assistim a preguntes sobre declaracions, opinions, punts de vista, però no es parla gens de la violència i de l’autoria, i no n’hi ha prou amb les paraules per a consagrar la rebel·lió. La violència: sobre això haurien d’anar les preguntes. I no se n’ha dit res.’ Interessant.

Amb aquests detalls doncs, i alguns altres de suggestius que s’han vist aquests darrers dies, es comença a percebre un canvi de to: d’estar acorralats a atacar. El govern del PP va ser molt efectiu a l’hora de ficar la por al cos de la gent i de fer creure que havia guanyat. Però a mesura que passen els dies i la reacció independentista comença a aclarir-se i a enfocar-se, a afinar la direcció que ha de seguir, les dificultats que es troba l’estat espanyol no fan sinó créixer.

La línia de fermesa, de defensa del mandat del 27-S, del primer d’octubre i del 21-D, empeny doncs cap a una posició difícil M(punt)Rajoy, que necessita proclamar al món que ha dominat Catalunya i no ho pot fer. I que veu com el país, aquest, li torna a fugir de les mans quan tot just ha recuperat l’alè. Rajoy sospira per poder explicar que a Catalunya l’independentisme ha desaparegut com a projecte polític. Però per a poder dir això necessita coses que no passen, coses que si mai va arribar a semblar que passarien avui sembla ben bé al contrari. Rajoy necessita que els partits accepten l’autonomia com a marc mental, que acaten la constitució i no s’atrevesquen a anar més enllà i que formen un govern que trenque clarament amb el referèndum, però també amb líders polítics com ara Puigdemont, Serret o Gabriel. I això no únicament no ha passat, sinó que cada dia comença a semblar més difícil que passe mai. Cosa que desespera la Moncloa.

 


PS. Tota la meua solidaritat amb Valtònyc. És increïble que una persona puga ser perseguida per una activitat artística, siga quina siga, però encara més que siga perseguida pel fet de dir veritats com les que ell diu.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
20.02.2018  ·  22:19

El B155 va començar una gran ofensiva contra Catalunya, els catalans i tot aquell que els pogués fer costat. Al principi, la cosa els va anar força bé. Des de la por i els colps escampats pels piolins fins a les disposicions preses des de Madrid per acabar amb tot. Des dels presos fins als qui havien d’anar a declarar sense saber ni tan sols de què se’ls acusa. Però el temps ha anat passat i estan encara a la primera pàgina. Una cosa és atacar i una altra de diferent és ocupar el territori. I ja s’ha vist que això no ho poden fer. No poden governar Catalunya des de Madrid. I els fronts se’ls multipliquen mentre que els efectius comencen a faltar-los. Catalunya no té govern. Espanya no té pressupost i cada vegada més polítics trien el camí de parlar clar. Els presos i perseguits de consciència són això. Presos polítics o perseguits polítics. Voler-ho disfressar de justícia, només empastifa els tribunals. I ja es veu que, com més va, més difícil ho té, Espanya. El seu bloc, que sembla monolític, es va esquerdant a poc a poc. I més que s’esquerdarà.

Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
20.02.2018  ·  23:08

Després de les evidències que ens ha mostrat el règim polític espanyol en el tracte que ens dóna en els aspectes, socials, econòmics i culturals, i encara més, en l’atac constant contra la dignitat del poble català, és bastant normal que ens reafirmem en la determinació per la llibertat. Per això, voler lliurar-se d’aquest neocolonialisme no respon a cap tergiversació com allò de que som “unilaterals”, simplement respon a la cerca de la llibertat, i des d’aquesta, a la cerca de major benestar general.
Per això cal reafirmar-nos com a republicans, demòcrates i que lluitem en pau. Un camí, per cert, que no pot fer cap mal als espanyols de bona fe.

Danny Norton
Danny Norton
20.02.2018  ·  23:15

Trobo molt prometedor que el Parlament exigeixi als seus lletrats que documentin els seus erudits “consells”. De la mateixa manera que fiscal i jutge estan actuant ebris de totalitarisme turc, serà una epopeia veure com argumenten els seus actuals disbarats quan els toqui defensar-se a les instàncies “justes” internacionals. I això passarà, potser més tard que d’hora, però passarà. I els lletrats que ara es veuen protegits pel virregnat, aquell dia se sentiran tots nus.

No m’explico que el TC hagi contradit en Wert. Confio que el nostre periodisme d’investigació s’hi posi i ens ho reveli. S’estan manipulant molts jocs de mans aquests monàrquics!

Tens bona vista, Vicent, la nostra colla no ha canviat gaire, seguim tots amb les mateixes ulleres, però sí que els nostres polítics van agafant confiança en ells mateixos. El to gris d’acorralats es va tornant vermell d’atacants. I el relat de la Rateta dient que el Parlament va lliscant com una serp cap a la glorificació d’autonomia i constitució s’està postergant i mai no es realitzarà. Seguim el camí de la fermesa!

Visca la República!

jaume vall
jaume vall
20.02.2018  ·  23:30

És cert. Són bones notícies per a nosaltres. Que l’enemic vagi embogint i perdent els papers, a part de perdre bous i esquetlles amb tots els favors que haurà de pagar. Tot i això i veig un problema. El temps. Quan de temps haurà de passar per tal de que aquest estat turco-mesetari implosioni a la fi?
Ells tenen el futur molt magre, però nosaltres tenim el present molt dolorós !
Podrìem accelerar la seva caiguda. Delenda est Hispania, es diu. Però m’agradaria que mentrestant no hi hagués una delenda est Cataloniae.

Teresa Pou
Teresa Pou
20.02.2018  ·  23:47

Apròfitem bé els esdeveniments ara cal control del temps , calma i diàleg clar entre totes les forçes …. Endevant i caminem . Gràcies Vicent el teu optimisme

Antoni Carol
Antoni Carol
20.02.2018  ·  23:54

Fermesa. Tant de bo! Us confio un record: era de matinada, fa uns mesos, em vaig ensopegar pel carrer un “personatge” que havia treballat a la Generalitat en un càrrec de confiança. El vaig reconèixer i el vaig aturar per a saludar-lo (aprofitant que tenim un conegut en comú). I em va dir: “Com veig el procés? Crec que ha de madurar”. Em vaig quedar una mica perplex… Però ara ho entenc! Fermesa!

Agrairia a VilaWeb que —si pot— de cara a les properes eleccions ens informi si hi ha algun partit i/o polític que estigui disposat a fer coses reals (i no només simbòliques) per a Catalunya. Fermesa! Altrament, ni tan sols aniré a votar. Ah!, de passada, que sàpiguen guardar bé la informació: ja em direu si no és pintoresc que tot allò que —per discreció, per no donar pistes a l’adversari— no podíem saber els votants, ara la Guardia Civil ho sap millor que nosaltres mateixos. Fins i tot, “Enfocats” els està servint de guió de la pel·lícula! N’hi ha per llogar-hi cadires!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
21.02.2018  ·  00:03

Bon editorial. Ara falta que el Parlament es deixi de falòrnies i torni a funcionar com se suposa que ha de funcionar i treballar com se suposa que ha de treballar. És la pota que ens falta, i amb ella seríem imparables. Com vaig dir ahir, és veure qui aguanta més, si nosaltres o el govern Rajoy, i per sort a ells se’ls està acabant el temps.
Canvio totalment de tema: el Canet Rock ha presentat ja el seu cartell d’aquest any… i: 1) no hi ha ni un sol grup de rock; 2) com de costum, és un cartell que provoca un dejà vu immediat; i 3) l’escena independent torna a ser la gran oblidada. És com si a casa nostra només el Primavera Sound pogués programar amb criteri a base de contractar grans grups nord-americans i amb mentalitat de programació per a turistes anglosaxons. A casa nostra, com sempre, la crisi permanent i una certa endogàmia dels que “ja estan dintre”. I el trist és que tenim una escena “indie” de la hòstia, però no hi ha manera que la conegui ningú. Per qui vulgui investigar pel seu compte, recomano que un dels dies del Primavera us passeu pel Microclima, ple de grans propostes catalanes en un espai reduït.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
21.02.2018  ·  01:05

L’alcaldessa de Badalona de la CUP va anar a interceptar la ministra de sanitat espanyola per reclamar 2 milions d’euros en projectes socials que te aturats el 155.. Jo no veig que Madrid tingui gaire pressa per a que formem govern, ho van dient però em sembla que els és ben igual, els 2 milions de Badalona i molts altres se’ls acabaran gastant ells.. Mentre hi hagi exportacions, inversió extrangera, i les empreses i tothom segueixi pagant els impostos.. Cap problema.. Fa dos anys deien que els asentariem a negociar el deute.. Que els hi expliquin als Grecs..

Lo de Gabriel ho entenc com a decisió personal, però no desde el punt de vista de ‘militància pilitica’ que diuen ells.. Mal exemple per les ‘clases pupulars independentistes’… A veure qui és el guapo que mou un dit ara.. Entenc que ens està dient que si t’hi poses en serio amb el tema de l’independència tens dos opcions, o presó o exili.. Aquest cas durarà una eternitat, pobres Jordis.. No he sentit que anomeni la seva famosa República per enlloc, estaré al cas..

Carme Güell
Carme Güell
21.02.2018  ·  02:31

Fermesa i valentia dels nostres dirigents per tirar endevant el mandat del poble, Cal no arronsar.nos i nomenat president a Puigdemont. i qui no es vegi capaç que s,enretiri i deixi el lloc a un altre q es senti capaç.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
21.02.2018  ·  03:29

Sr. Sergi Guitart, per a vostè mai no surt el sol? Aquesta pluja continua en els seus comentaris cansa com no se’n pot fer una idea.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
21.02.2018  ·  03:31

Gràcies per l’editorial, Vicent. Molt d’acord.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
21.02.2018  ·  05:03

Shaudin Melgar 21.02.2018 | 03:29 – I com creus que ho veuen els que estan a una cel·la a sota cero per haver fet una declaració simbòlica per a uns quants que es pensaven que era de veritat? Plujos no, més aviat congelat.. No em critiqui i posi comentaris amb idees, punts de vista, reflexions, crítiques, o alguna cosa de la que se’n pugui treure profit o algun tipus d’aprenentatge de cara al futur.. No construireu cap República criticant només als independentistes crítics que us están donant soport sense compartir l’estratègia, com a mínim entomeu la crítica i conta que em controlo molt a l’hora d’escriure.. El més fàcil seria desconectar, però els independentistes de veritat no desconectem mai, i probablement tampoc fotriem el ximple o fugiriem si estiguéssim a primera línea.. Amb un dels moviments independentistes més antics d’Europa no s’hi juga ni s’hi fa broma ni simbolismes ni doble jocs, a menys que te’l vulguis carregar..

Ramon Alloza
Ramon Alloza
21.02.2018  ·  07:36

Per a passar directament a l’ofensiva ens cal articular l’arma política que superi l’absurd conflicte fratricida convergents/republicans. Tots els èxits que hem tingut han vingut de l’acció unitària del poble (9-N, 20-S, 1-O, 3-O, 21-D) i tots els fracassos del sectarisme dels partits i la seva incapacitat d’unir-se. Però el poble està unit. Maravellosament unit en la defensa de la República que vam estar a punt de tenir i dels qui a la presó o a l’exili la representen amb dignitat. La paciència del poble envers els que amb argúcies legals (de les lleis de Madrid!!) volen menystenir la victòria del president Puigdemont i impedir la seva restauració presidencial no és infinita. Jo -i potser molts milers més- voldríem poder adherir-nos a una nova formació política superadora d’aquesta dinàmica absurda per fratricida. Un instrument com ho era Junts per Catalunya que miri només cap al futur, cap a una República Catalana com a estat social, democràtic i de dret que ocupi un lloc digne entre les nacions lliures. Les preteses “diferències ideològiques” o no hi són, o no justifiquen la divisó en partits. Afortunadament, els plutòcrates catalans i els autonomistes de tota mena ja no hi són entre nosaltres. Només l’egoïsme i la manca de visió històrica dificulta la creació del partit nacional català que tant necessitem. Us ben asseguro que això seria un cop demolidor a l’enemic i només les reunions preparatòries d’aquest moviment unitari ja crearíen una dinàmica victoriosa imparable. Aconseguir eixamplar les files del sobiranisme i el reconeixement internacional també requereixen de que siguem capaços de mostrar unitat política. La unitat social sempre la hem tinguda i ha admirat el món. Transformem-la doncs en una formació política capaç de recollir-ne els fruits i engrescar tothom!

Empar Valls
Empar Valls
21.02.2018  ·  07:53

Respecte al tema de la llengua està molt clar el que passa.
Existeix una pugna pel discurs a Madrid entre C’s i PP. Com que C’s pressiona molt el PP es veuen obligats a dir coses que saben que es impossible o contraproduent fer (la llengua), però no ho poden dir. Per aquest motiu han demanat al TC que ho digui per ells. I doncs … per que just ara treuen la sentencia?
La Cristina Fallaras a tv3 ahir ho va explicar al programa de la Melero.

Albert Miret
Albert Miret
21.02.2018  ·  09:19

S’estan suïcidant. No tenen un duro i deuen molt més del que valen i tenen, i en canvi suquen constantment a qui es resulta una nosa. M’agradaria saber què ha costat la renúncia del contrincant a la vicepresidència del BE, i també m’agradaria saber quan ha costat i està costant la sucada general de països europeus perquè callin i no denunciïn l’antidemocràcia d’Espanya. Posats a demanar, també m’agradaria saber què va costar i costa cada dia els “cum laude” i tants altres obsequis i atencions al senyor Junker perquè celebri que ens atonyinin fent gala del seu europeisme i el seu sentit democràtic. I, avui vaig llençat a demanar, també vull saber quan val cada mes mantenir fidel a la mentida i a l’insult a la intel·ligència de tota la premsa espanyola?
Espanya s’està morint i els espanyols no se n’adonen!

Jaume Bosch
Jaume Bosch
21.02.2018  ·  09:23

Molt d’acord Vicent.

La millor defensa un bon atac.

Qui pica primer pica dues vegades.

Estan desbordats i cansats.

Som-hi. Seguim

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
21.02.2018  ·  09:36

A la dictadura dels del 155 se li acumulen els problemes. Anna Gabriel els penja la llufa i els retrata davant la comunitat internacional uin cop més. I el TC avisa: no ens enfonsarem amb vosaltres, PP_PsoE-C’s. Perquè comencen a pintar bastos pel 155: lluny d’ofegar la rebel·lió, els bolets rebels tornen a créixer arreu, i l’únic èxit del 155 haurà sigut provocar la por d’alguns milers de votants. I els magistrats del TC comencen a intuir que algun dia hauran de donar explicacions de coses que han fet i de altres que han deixat de fer, i comencen a intuir el desastre que s’apropa a aquest estat anomenat España, en fallida econòmica, política i social. I prudentment , no es volen veure arrossegats pel naufragi. És lògic i tard o d’hora havia de passar, i aquesta “prudència” s’anirà estenent a altres trribunals. I si a més els dubtes més que raonables sobre el que va passar el 17 A a BCN van creixent i es sospita cada cop més la participació activa o passiva del CNI a aquella atrocitat, el panorama pinta cada cop més negre per a M.Rajoy i amics i còmplices. La oligarquia espanyola que mana, ja ha cremat al rei i comença a donar per cremat a Rajoy i li cerca un substitut, Rivera, amb les tensions i descosits que això genera inevitablement. I el que és pitjor per a tot el conjunt dictatorial espanyol: els seus adversaris tornen a tenir la iniciativa i aviat hi haurà govern a Cat i el que serà fatal per a ells: un President a l’exili i un altre fent efectiva la República Catalan poc a poc. I això només ho podrà evitar España amb un gir radical de actitud i seient a negociar, cosa molt difícil a aquestes alçades sense provocar gravíssims trencaments en el seu interior. Madrid, teniu un problema….

Pep Agulló
Pep Agulló
21.02.2018  ·  09:39

TOT VA AGAFANT COS
La repressió (de moment dels tribunals) tan indiscriminada, política, econòmica, cultural contra l’independentisme està esdevinguent contra tots els ciutadans, contra tothom i aquesta asfixia social, a banda d’ampliar i refermar el front republicà, també clarifica als polítics republicans cap on s’ha d’anar. Els tres fronts (exterior, parlament, carrer) són una realitat assumida perquè a Catalunya no hi ha llibertats, ni drets, ni garanties de res… per tant la Generalitat serà una pura institució administrativa privada de poder. La República a l’exili hauria de ser el motor polític. Aquest relat es va imposant.

La defensa política dels exiliats republicans connecta amb la d’alguns imputats (polítics, rapers…). La bola va creixent. Veurem proximament com l’ANC es prepara per una ofensiva política per la república. El deliri repressiu ple de contradiccions i arbitrarietats dels tribunals, ens fa veure la seva base de fang, i comencem a fer valer més els drets polítics que no pas les pors procesals. Ara sabem el preu que s’haurà de pagar, el podem percebre, i no podem recular. L’objectiu comú és pura supervivència.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Josep Salart
Josep Salart
21.02.2018  ·  09:45

Doncs va, comencem a mouren’s co…. !!!!

– President, el que tenim. El MHP Carles Puigdemont, extensiu al
Vicepresident i Consellers que vulguin repetir.

– Parlament, camina ja, que estem esperant.

– Societat civil ( no la criminal, la normal): doneu-nos feina abans del 11S pq no tinc ganes de fotre’m cap més samarreta.

– Borbons: no sou uns lladres, sou molt més: sou lladres, relladres i recontralladres !!!

– comentaristes del vilaweb: veritat que els Borbons són uns lladres? Oi que sí?

– Progressistes d’esquerres que recolliu premis espanyols de merda a qualsevol gala de merda: veritat que el raper mallorqui hauría d’estar lliure i poder dir lo que li passi per la puta closca??

Vaig a fer un café…

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
21.02.2018  ·  10:09

Ahir varem veure el refrescant espectacle de les declaracions en comissió parlamentària de l’home de la Gurtel a València, ara sense bigotis ni atur verbal, xerrant amb la mateixa alegria que, segons ell, pagaven els empresaris les factures del PP. Avui fins i tot els millors pirotècnics afegien carcasses al castell d’artifici de la corruPPció i el TC ficava Wert el govern que a Madrid té paralitzat el legislatiu, abusa del poder executiu i pretén dirigir, en uns casos amb més èxit que en altres, el judicial, que s’acaba de retratar amb la sentència Valtònyc. Al circ de M.Rajoy li estan creixent els nans. El rapte d’Europa pel brau d’Osborne no pot durar.

Antoni Oller
Antoni Oller
21.02.2018  ·  10:29

Agraeixo molt l’editorial, encara que els petits indicis estiguin magnificats pel proverbial optimisme de Vicent Partal; prefereixo però, un optimisme mobilitzador que no pas un pessimisme depressiu. Sense voler fer cap comparació, resulta reconfortant veure que el Francesc Antich d’ElNacional s’afegeix a un cert optimisme, si més no en la faceta de l’internacionalització del desgavell judicial espanyol: https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-suissa-anna-gabriel_241116_102.html
Però els problemes de Ñ esclataran malauradament només en un futur a mitjà termini; la reacció de Strasbourg vindrà d’aquí uns anys, i pot coincidir amb el canvi demogràfic de l’arribada a la influencia política i mediàtica d’una generació que ara ja renega de la monarquia perquè han fotut a la presó al raper Valtònyc, que comença a renegar de que el seu “brillant” futur estigui condicionat pel robatori a mans plenes de l’estructura lladronícia organitzada anomenada PP, etc.
I mentrestant què? Mentrestant dono la raó al comentari del Sergi Guitart de les 01:05; com diu un altre comentari, el futur de Ñ és magre, però el present de Catalunya molt dolorós. Malgrat tot, estic convençut que el Josep Ramon Noy té raó en el seu comentari: Houston Houston, Ñ comença a tenir un problema, però és un començament tant incipient que el dolor del present ens n’entela la visió.

Antoni Oller
Antoni Oller
21.02.2018  ·  10:33

Perdó, m’he equivocat: Pepe Antich!, no Francesc Antich…. sorry

Ramon MORATÓ
Ramon MORATÓ
21.02.2018  ·  10:49

Bona editorial Vicent. El que ens cal, com ja diuen els comentaris dels companys, és unitat d’acció. Poc a poc li aniran caient les màscares a M. Rajoi. Sobre Valtonic _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

eva salas
eva salas
21.02.2018  ·  11:01

Em sembla unavergonya que el partit al “gobierno” estigui podrit de corrupció, vagi sortint més informació dia a dia però que la repressió sigui per a Catalunya i el focus mediàtic de la caverna sigui contra Catalunya. Tota la sensació que els importa un rave l’unitat d’Espanya i que han utilitzat i utilitzen Catalunya (i la nostra seguretat, salut, qualitat de vida etc) essencialment per quedar oculta la seva porqueria davant “el problema Catalan”. Fàstic de gentussa i fàstic de país Espanya. I fàstic de Comuns que tant que han fet de la crítica a Convergència la seva raó de ser i resulta que són còmplices de l’Estat en actuacions molt més criminals per a les pesones i per al país dels que aquell partit mai haguera imaginat fer ni tant sols en els seus pitjors malsons.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
21.02.2018  ·  11:26

La editorial reflecteix el que hauria d’haver estat les directrius bàsiques dels partits republicans (ep!, Republicans son JxC, la CUP i ERC, no confonguem el terme amb un sol partit que du el nom), la millor defensa és un bon atac.

Davant espanya, autoritaria, antidemocràtica, que interpreta els intents de diàleg com a febleses i ho aprofita per intentar esclafar, la única resposta vàlida, digne i valenta, és la afirmació contundent però pacífica de les pròpies conviccions, i la denuncia on sigui de mentides i manipulacions.

Els ciutadans no entenem que es permeti deixar sense resposta contundent les mentides d’una Arrimadas, d’un Rivera, d’un Albiol, etz., quan diuen que a Catalunya es persegueix el castellà o quan critiquen per adoctrinament TV3 o CatRadio. Per posar dos exemples de llibre.
De vegades surten dient aquestes bestieses als mitjans que critiquen, i no surt ningú després per dir-los-hi amb contundència, que menteixen per crear problemes on no hi havia, i que aportin fets reals, no anècdotes.

Per exemple, agafo una frase de la editorial:
“…
Rajoy necessita que els partits accepten l’autonomia com a marc mental, que acaten la constitució
…”

Tots sabem que la constitució, malgrat ser feta sota la tutela del tardofranquisme, permet interpretacions diferents que poden dur tranquilament a concloure que la aplicació del 155 no és constitucional, tot depèn de si el jutge actúa amb independència o actúa seguint dictats.

Perquè els partits republicans no es querellen, una i una altra vegada, cadascú pel seu compte per augmentar el nombre denúncies, denunciant tots i cadascú dels desacataments del gobierno a mesura que es van produint?

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
21.02.2018  ·  11:47

Llegeixo sempre amb tot l’interés les editorials (sovint molt optimistes, però ja ho trovo be i fins i tot agraeixo) i devoro els comentaris dels companys. És com pendre el pols al nostre moviment alhora que enriquidor.
No vull fer.me pessat, però no acabo d’entendre la finalitat dels comentaris vaticinadors de la caiguda del reino. És a dir, no veig en qué ens pot beneficiar. Quedi clar que la meva possiciò és la contraria al bon veinatje, la germanor i l’amor fraternal d’en Junqueres, per exemple. Però desde la convicciò de que el que més s’assembla a un jutge feixista espanyol és un altre jutge espanyol, a un govern espanyol de dretes és un d’esquerres espanyol, en qué guanyem de la caiguda dels primers? Tinc entre poca i zero confiança en que aquest 155 infame ens faci ampliar l front republicà en un sol vot, aquest vot taronja que tan sols va en contra de i no per res que no sigui eliminar-nos. Il.lumineu-me, companys. De moment crec que el que no fem nosaltres mateixos, no ens arribara d’enlloc i la seva caiguda/canvi, pot ser ens fará perdre vots més que guanyar. Perdoneu la curta visiò.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
21.02.2018  ·  11:56

Siguem intel·ligents. Aprofitem tots els moments de desconcert de l’enemic per recuperar forces, prendre aire i deslliurar-nos de tensions excessives. [Ens volen tensos, nerviosos, amb poca moral de victòria].
Les forces les necessitarem per a properes batalles (suposem que n’hi hauran) i per quan sigui l’hora de sortir definitivament de la suprema mentida de segles: EspaÑa (Una).

Albert Miret
Albert Miret
21.02.2018  ·  13:09

Xavier Utrilla. Que s’enfonsi el “reino”, comportarà de ben segur que els espanyols s’adonin de l’enorme estafa a què els han sotmès per a fer-los acrítics i mesells davant d’una oligarquia que ho vol tot a canvi de res per al seu enriquiment personal i d’un govern titella que els ho facilita a canvi de títols, medalletes, prebendes i molts, moltíssims diners. I això els ha de fer revoltar i, com a mínim deixar de mirar-nos com si fossi’m nosaltres els delinqüents i veure’ns com a una oportunitat d’or per a revitalitzar també el seu pais i escombrar tota la merda que els ofega… A mi no em semblaria pas poca cosa.

eva salas
eva salas
21.02.2018  ·  15:19

Completament d’acord amb Joan Ruiz.

Jo també estic al.lucinada de veure com ho entomem tot sense gairebé dir ni mu. I no em refereixo a fer ,el ploremiques pels fórums, sinó de moure totes les irregularitats i les tendencioses derives de ls sevs lleis en favor nostra.

Josep Albà
Josep Albà
21.02.2018  ·  15:59

Només una puntualització a una cosa que diu en el cinquè paràgraf: “el Govern del PP va ser mol eficient a l’hora de posar la por al cos de la gent…”
Crec que aquesta afirmació és molt, però molt, tova amb els nostres polítics. Hauria de dir: “El Govern del PP va ser molt eficient a l’hora de posar la por al cos dels 72 diputats independentistes”. Van ser els 72 els que es van rendir, a l’octubre.
Nosaltres, la gent, NO. No ho oblidéssim mai.

JAUME TERRIBAS
JAUME TERRIBAS
21.02.2018  ·  18:04

Cada moviment de l’independentisme confirma que les il.legalitats i les inmoralitats del PP porten el pès de l’odi i l’enveja sobre seu contra la Catalunya unida que és la realitat; més enllà que totes les seves maniobres i calumnies. Cal esperar que l’UE no segueixi finançant els que volen trencar la nostra convivència a tots els racons del país. No ho aconseguiran !
Fermesa i , recordeu el que diu el Cant del Poble ! lluny els ultratges i la mentida, ningú ens prendrà la nostra llibertat !. El testimoniatge i la veritat per davant i la veritable Justícia donarà la raó als qui defensen els Drets Humans aquí, a Brussel.les, a Ginevra i patint presó !.

jordi Rovira
jordi Rovira
21.02.2018  ·  18:25

Dies enrera se’ns feia la consideració, que tants considerem certa, de llistar les fortaleses del nostre moviment: uns polítics compromesos, una massa social ampla i extensa, i un govern exiliat que pot mantenir la legitimitat democràtica del 27 O. Avui, constatem que hi ha una quarta fotalesa del tot menyspreable: la deslegitimació creixent del govern espanyol en la seva estratègia de defensa davant el nostre envit. Fins aquí el discurs habitual. Si afegim la consideració, cada vegada més plausible, que el nostre moviment no és un envit, sinó la defensa d’uns drets que l’estat estava disposat a menystenir de forma fraudulenta, aquests quart punt s’esdevé ell sol el principal i primer. Que l’estat es defensés seria plausible; el que no ve a ser gens normal, és que aquest ataqués la seva propia constitució i que pretengui presentar el fet com un acte d’estat. Aquest ve a ser l’element clau. I en aquest sentit hem d’estar apunt, atents al punt de ruptura que això mateix pot provocar. Estic parlant de l’efecte Titànic: gros, poderós, ensenyoriat; però fràgil com el què més.

Enric Miquel
Enric Miquel
22.02.2018  ·  00:37

Gràcies Josep Albà, algú ho havia de dir, la gent estava entregada, van ser els 72 que van deixar passar el primer tren seriós cap a la independència.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
22.02.2018  ·  16:14

Brillant, engrescador…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes