Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

ZAATARI (JORDÀNIA), 24 (De l’enviat especial d’Europa Press Televisió, Javier Lillo)

Prop de 80.000 refugiats sirians viuen de manera temporal al camp de refugiats de Zaatari, ubicat al nord de Jordània a pocs quilòmetres de la frontera amb Síria, on, segons estimen les ONG que treballen sobre el terreny, ja han passat més de 450.000 refugiats que fugien de la guerra civil del seu país que ja fa més de cinc anys que dura.

Fins a aquest camp s’ha acostat una petita delegació espanyola formada a més de per l’ambaixador espanyol a Jordània, Santiago Cabanas, per tres diputades del Congrés, Meritxell Batet (PSOE), Ione Belarra (Podem) i Patricia Reyes (Ciutadans), i membres d’Oxfam que treballen a Zaatari i que donen sobretot solucions d’aigua, i de reciclat i processament de residus a més de construir certes infraestructures com per exemple latrines.

En plena zona desèrtica, els refugiats que entren per primer cop a aquest camp, un dels més grans del món, s’enfronten amb un paisatge gairebé lunar on milers de casetes, com les utilitzades en la construcció, inunden una gran porció de terreny.

Molts van arribar aquí deixant les seves famílies a Síria davant el que es preveia un conflicte curt, però molts, després de quatre anys al camp no veuen clar tornar a casa i comencen a plantejar-se una altra mena de futur; molts estudien, o somien, amb emigrar d’alguna manera a països com el Canadà o Alemanya, països que entre els refugiats de Zaatari gaudeixen de bona reputació.

Amb gairebé 80.000 habitants, Zaatari es veu a l’horitzó com un gran campament blanc i és, en certa manera, una ciutat en la qual l’ordre establert per les autoritats jordanes i per les ONG que hi operen fa possible que tantes persones traslladades puguin viure amb dignitat el temps que passen allà.

El camp es divideix per districtes i té serveis bàsics com 9 escoles (el 20% dels refugiats tenen menys de 5 anys), dos grans hospitals, 9 centres de salut o 27 centres comunitaris on poden rebre suport psicològic i fer activitats recreatives.

NEGOCIS DINS EL CAMP

Mentre esperen que la situació millori al seu país, la societat siriana no s’ha quedat asseguda i s’ha llançat a treballar, bé per a organitzacions dins el camp, bé creant els seus propis petits negocis. Fruiteries, botigues de reparació de calçat, tallers de bicicletes (l’únic mitjà de locomoció possible per a ells dins el camp), venda i ensinistrament de coloms missatgers, venda de tota mena d’objectes artesans o supermercats, són els establiments que poden veure’s quan fas una curta passejada per l’avinguda dels Camps Elisis.

Segons dades que de l’Alt Comissionat per als Refugiats de les Nacions Unides (UNHCR), a Zaatari s’hi han generat un total de 2.500 negocis operats per refugiats. A més, assenyalen que han sorgit un total de 6.500 oportunitats laborals per les ONG que paguen els refugiats per la seva feina segons un barem preestablert que té un límit de 2,5 dinars jordans l’hora. Un dels problemes als quals s’enfronten els refugiats a Jordània és que no poden tenir accés a contractes de treball, per la qual cosa a Zaatari es produeix el ‘cash-for-work’: Reben diners però no hi ha nòmina ni contracte pel mig.

LA PLANTA DE RECICLATGE

Entre tanta provisionalitat, sorgeixen projectes que generen esperança en el futur. És el cas d’una planta de reciclatge de plàstics, cartró i més materials en la qual treballen exclusivament refugiats sirians. Recullen els materials dins el camp en grans carretons de quatre rodes empeses per ells mateixos (tot i que hi ha qui fa servir ases), i els mouen fins a la planta on separen per tipus de residu i empaqueten per al posterior reciclatge.

Tal com explicava en declaracions a Europa Press Televisió l’enginyer agrònom que s’encarrega de la planta, Wesam Al Sharafat, gràcies a aquest projecte impulsat per Oxfam Intermon, es dona feina diàriament a molts refugiats sirians que veuen així una forma de guanyar-se la vida mentre segueixen al camp.

A més, aquesta planta permet donar solució a un dels grans problemes als quals s’enfronta l’assentament, l’acumulació de plàstics i residus que genera insalubritat.

VIDES TALLADES

Però tot i que la situació dels refugiats al camp és aparentment bona, cada persona que arriba i s’hi estableix ve amb la seva pròpia història, gairebé sempre plena de tragèdies. Una cosa que han d’afrontar sovint, és la incertesa que els genera com estaran els seus familiars que es van quedar a Síria.

Un dels refugiats treballa mentre explica que la setmana passada una bomba va caure sobre la casa del seu germà gran i va acabar amb la seva vida, tenia 40 anys. Ell es lamenta però la pena no pot bloquejar-lo perquè ha de tenir cura dels seus cinc fills que estan amb ell a Zaatari.

Venen de tots els punts possibles de Síria, des de Daraa fins a Homs passant per Damasc, Alep o l’entorn rural. De vegades arriba una família completa, d’altres ho fan sols. Una anciana va arribar fa més de quatre anys tota sola. Ara té una caseta d’obra encatifada i amb coixins i somriu en rebre la seva convidada, Meritxell Batet. Ofereix un refresc i el comparteix amb la diputada mentre plora i riu alhora per la vida que va deixar prop de Damasc.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.