I tant si ens mira Europa! El problema, si de cas, és què fem nosaltres…

«És evident que el judici i la sentència, amb aquestes dades a la mà, seran una ocasió única per a presentar el procés d'independència com una causa justa que la major part dels europeus pot entendre fàcilment»

Vicent Partal
25.11.2018 - 20:53
Actualització: 25.11.2018 - 21:53
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Us demane que feu una ullada a aquest article publicat a VilaWeb fa poques hores. Analitza i extrau totes les dades d’una enquesta encarregada en diversos països europeus pel Real Instituto Elcano, una institució gens ni mica sospitosa de ser favorable a l’independentisme.

L’enquesta dibuixa un panorama impressionant. Un 83% dels europeus declara conèixer el moviment independentista català. El nivell mitjà de coneixement sobre Catalunya ha crescut de deu punts d’ençà del referèndum d’autodeterminació i la proclamació de la independència. El 70% dels europeus –sí, el 70%– és crític i considera que l’estat espanyol s’ha comportat de manera autoritària amb Catalunya i un 76% creu que no ha estat gens dialogant. Atenció a la xifra. I, en termes més generals, només un 42% creu que la independència de Catalunya seria un problema per a la Unió Europea i, encara menys, només un 35% dels europeus creu que la independència seria un problema per als catalans. El panorama que esbossa l’enquesta del principal think tank de política exterior espanyol difícilment podria ser més positiu. Europa ens mira, ben clarament. Europa no entén i critica l’actuació espanyola, que no és digna d’un estat membre de la Unió. I Europa no creu que la redefinició de la frontera puga significar cap gran problema ni per a la Unió ni per als catalans.

Insistesc que les dades són replegades en un mostratge extens fet per una institució espanyola, que si té cap biaix no el deu pas tenir a favor de l’independentisme –i, en veient el resultat de les altres preguntes, puc imaginar-me per quina raó, estranyament, no es demana res sobre l’existència de presos i exiliats.

El valor d’aquestes dades creix encara més quan les complementes amb els advertiments repetits que l’estat espanyol rep també des de l’àmbit europeu, per l’autoritarisme i el mal funcionament de la justícia. En aquest article de divendres, hi trobareu cinc severs tocs d’atenció recents d’institucions europees contra el govern i l’estat espanyol per la seua deriva autoritària. Amb aquests avisos a la mà i el resultat de l’enquesta al davant és molt difícil de discutir que a Europa hi ha la sensació que la democràcia perilla en la monarquia de Felipe VI. I això, cal que ho tinguem ben clar, és una conseqüència, sobretot, dels fets d’octubre i de la valentia i la contundència amb què l’independentisme català ha despullat davant tothom el règim postfranquista.

Ara, en la mateixa enquesta la major part dels europeus afirmen estar convençuts que Catalunya continuarà essent part d’Espanya. Ho creu un 63% dels enquestats, mentre que un 37% comença a veure clar que Catalunya serà independent. Vist d’on veníem, és molt, però evidentment la xifra és molt curta i reveladora: perquè la major part dels europeus deplora tot això que fa Espanya, però alhora no veu que Catalunya tinga prou força per a guanyar.

Sobre això, hi hem de reflexionar tots plegats. És evident que el judici i la sentència, amb aquestes dades a la mà, seran una ocasió única per a presentar el procés d’independència com una causa justa que la major part dels europeus pot entendre fàcilment. Enfront d’un estat que no es comporta com un estat democràtic. El terreny, doncs, és ben adobat.

Però alhora hem de ser conscients que la confiança que Catalunya serà capaç de tombar l’estat és limitada. I això, segurament, perquè no es va saber fer allò que calia fer l’octubre del 2017, allò que molta gent, dins del país i fora, esperava. Però també perquè van passant els mesos i la conflictivitat, mediàticament de manera molt clara en l’àmbit europeu, o baixa o, si més no, no creix. I sobre això crec que cal fer una reflexió de pes i urgent. Dels polítics. Però sobretot de la gent, de l’independentisme que fa mesos que es mira el camí amb una certa perplexitat i sense saber gaire bé per on tirar per a traure profit de tanta i tanta feina ben feta. Aquesta que explica tan gràficament l’enquesta dels senyors d’Elcano. En parlarem aquests dies…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
25.11.2018  ·  22:30

Tots hem d’estar a l’alçada. I no podem viure del record del primer d’octubre. Cal continuar empenyent. Tots. Perquè ja es veu, que Espanya no podrà continuar endavant. Arrossega massa pes mort. I Catalunya se n’ha de desempallegar, d’aquest pes. O sucumbir, també.

Victor Serra
Victor Serra
25.11.2018  ·  22:56

El que hem de fer els independentistes catalans és passar del 50% dels vots en les eleccions, totes les properes del 2019, i aquesta compresió europea es farà imparable. Jo és l’únic camí viable que hi veig.

Carme Garcia
Carme Garcia
25.11.2018  ·  22:57

Europa i el món no entendrá rés, si seguim fen gestos com per exemple, el que s’ha sabut avui que un dels partits independentístes no compartirá la mateixa llista per les eleccions europees, amb qui va anar a una llista per fer efectiva la independencia de Catalunya i comparteix exili i presó
També estic bastan extranyada de veure que darrerament, no hi ha gaire moviment dels polítics, espero que el President Puigdemont, no ens defraudi, perqué es l’únic del que de moment m’en refio,ja que la CUP hem jugo un péssol que també s’afegirá a la llista del Otegui i ERC.

Ramon Perera
Ramon Perera
25.11.2018  ·  23:01

A què c. estem esperant?

jaume vall
jaume vall
25.11.2018  ·  23:20

Si tu veusuna persona que pateix violència, però aquesta persona no lluita per defensar-se, per fugir, sinó que posa l’altra galta, constataràs que l’agressor és innoble, i que l’agredit necessita ajuda. Però l’ajudaràs mentre estigui passiu, o primer la víctima haurà d’enfrontar-se a la realitat, a risc de rebre més violència?
La república catalana del futur podrà tenir molta simpatia per Còrsega, per Flandes, però farà cap pas per indisposar-se contra la resta dels estats, afavorint aquests territoris, si primer ells no s’enfronten al seu destí?
I, amb els líders actuals, (amb el ressentiment que arrosseguen), es poden unir forces per enfrontar-nos al nostre destí?

Jaume Rigau
Jaume Rigau
26.11.2018  ·  00:11

L’enquesta milloraria notablement a curt termini si Europa (incloc CAT) veu un unió ferma de partits, entitats, i ciutadans amb un objectiu comú, lloable, serio, republicà, … amb plantejaments europistes i amb un fort desig per empenyer a la Unió tan econòmicament com democràtica.
L’alternativa és el manteniment de la inestabilitat que gradualment afectaria a la Unió. Tancat el pre-Brexit, seriem la nova carpeta que no voldrien obrir. Perque tots sabem que la varen tancar amb una simple trucada hores abans del trist discurs de la República dels 8 segons.
Tots els problemes vigents més fonamentals tenen un origen comú. I no és l’Estat ni la UE. Són els nostres partits que clarament no estan recuperats del 155. És humà… però si no poden superar aquesta desunió en aquest moment històric, no són els partits per aquesta República. És lògic… no parlem de tipus de govern… parlem de recuperar el destí i la dignitat d’un poble. Les divergències de partit i personals no hi tenen cabuda. No ara almenys.

ricard juanola
ricard juanola
26.11.2018  ·  01:32

Està clar que tot-hom està esperant que fem el pas final nosaltres, el poble. Cal una espurna i prou, i no podem esperar fins que arribin les sentencies ja que llavors serà massa tard. Per mi l’espurna serà no permetre que s’enduguin els nostres presos cap a Madrid (o al menys que hagin de fer–ho amb violencia, abús de poder, nocturnitat, devant dels ulls del mon, perque s’acabin de convéncer que Ñ no es una demicracia i que per tant reconeixer la nostra república es una causa justa)

jordi Rovira
jordi Rovira
26.11.2018  ·  06:45

Ben segur que en parlarem. Jo sempre he pensat que cal una acció organitzada. No violenta, però no pas obedient amb un estat fallit. Amb suport, però que no cal multitudinària.

Carles Frauca
Carles Frauca
26.11.2018  ·  06:54

El que compte és el sentiment per la Nostre Nació i la Sobirania demostrada.
Els actes i accions simbòliques i no simbòliques només han de servir per fer entendre al món que Catalunya no vol saber res del règim monarkic castellà catòlic i mai del règim del ’78.
En la meva opinió “Quan més units millor”, no hem perdre res del passat però tampoc hem de perdre res del futur.
*VISCA LA REPÚBLICA CATALANA*

Antoni Oller
Antoni Oller
26.11.2018  ·  07:07

El resultat es molt resumible i revelador de l’autèntic esperit europeu: “Espanya és un país antidemocràtic, i els catalans tenen raó de voler la independència … però nosaltres no els ajudarem gens a obtenir-la”. Recuperem les sàvies paraules de Martí Anglada: “hem posat tots els ous al mateix cistell, la UE, i això ens posa difícil negociar res”…no és literal però s’hi assembla molt. Aquest bonisme de pensar que com que tenim la raó, els ho hem de fer veure i al final ens ajudaran, ens portarà a la desaparició!

Ramon Casal
Ramon Casal
26.11.2018  ·  07:25

Hem sembla perfecte Ricard.
Però quant comencem a organitzar el bloqueig de les presons?
De moment els CDR que van ser l’ànima de la revolució d’octubre ara tan sols es dedican a les perfomans…

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
26.11.2018  ·  07:37

De debò que n’estic una mica tipa que se’ns interpel.li, als ciutadans i ciutadanes, d’allò que hem de fer. I penso que no és a nosaltres a qui se’ns ha de dir res. La mobilització d’una manera o d’una altra es manté, la gent de carrer ha donat prou mostres de la seva voluntat de seguir, de no baixar la guàrdia, de mantenir el resultat de l’1O. Alhora, els polítics van generant ens (la Crida, això que presideix Lluís Llach, el Conselll per la República…) per tenir-nos entretinguts i fer-nos creure que fan alguna cosa i que tot va adreçat cap a la República, quan no anem enlloc, com es pot comprovar.

Per cert, que aquest ens que dirigirà Lluís Llach i de nom que no he aconseguit retenir de tanta lluminària que té, cal recordar que hi va haver un jutge que va elaborar una constitució i li va costar la inhabilitació. I així anem.

A qui s’ha de confrontar és els polítics que fan una paper patètic i lamentable en tot això, començant pel President Torra i acabant per la CUP, per no parlar d’ERC que no ha deixat de posar pals a les rodes durant un any, i la cantarella (que amaga antres intencions) d’eixamplar la base.

No, no accepto aquestes interpel.lacions a nosaltrxs, la gent del carrer, que els polítics tirin endavant i trobaran tothom al darrera donant-los suport tal i com va ser l’any passat.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
26.11.2018  ·  07:42

Com diu Jordi Rovira, calen accions organitzades no violentes però contundents sobre objectius estratègics . La millor improvisació és la que ha estat perfectament planificada. Però on són els nostres líders? A qui haurem de votar? Salut.

Albert Miret
Albert Miret
26.11.2018  ·  08:29

Durant tot l’any s’ha pogut notar clarament la intenció dels polítics de derivar tota la responsabilitat a la gent del carrer. Aquest comportament absolutament irresponsable a part de mesquí, demostra la covardia de la nostra classe política que es mostra incapacitada per dirigir al poble que els va votar només amb aquest objectiu. Una classe política que prefereix els rituals cortesans i el “dolce fer niente” amb un sou de pebrots, mentre es van perdent les oportunitats, una darrere l’altre. En cap cas és el poble el que s’ha apartat de la lluita, sinó els seus dirigents, que no paren de mostrar el seu infantilisme barallant-se constantment i fent palesa la seva manca de preparació, i la seva facilitat de genuflexió davant dels que només ells i no pas el poble, considera encara els seus amos. La història no parlarà del poble de Catalunya en general d’aquest moment, sinó d’una classe política que va incomplir reiteradament el mandat dels seus electors per no voler o no saber dirigir al seu poble.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
26.11.2018  ·  08:35

En la meva modesta opinió, no aconseguirem la independència perquè ens falta el coratge (anava a posar una expressió més grollera) necessari.
Començant pels nostres representants (el senyor Puigdemont i cap altre hauria de ser el president, oi senyor Torrent) i acabant pel poble (disposat a mobilitzacions puntuals però no continuades i exposades a la violencia espanyola).

I això és tot. No hi ha més.

Ara, aquesta deriva d’eixamplar la base etc només pot tenir un efecte: la desmobilització ciutadana. I els que ho promouen ho saben perfectament.

Una llàstima!

Núria Pidelaserra
Núria Pidelaserra
26.11.2018  ·  08:40

Estic absolutament d’acord amb la Sra Silvia Fortuño. Tipa de que se’ns interpel.li. Nosaltres sempre estem, els polítics no. Ja prou d’interpel.lar-nos.

Jesús Fernández
Jesús Fernández
26.11.2018  ·  09:24

Per a mi el més preocupant és la resposta a la pregunta: “La independencia de Cataluña: positiva o negativa para la Unión Europea”
https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/11/Captura-de-pantalla-2018-11-25-a-les-15.57.22-25155831.png
Hi ha un 35% que creu que ni positiva ni negativa, però el nombre d’europeus que consideren que seria negativa també és d’un 35%. Només un 13% consideren que seria positiva.
.
Cal fer més campanya a Europa, de les avantatges de tenir un nou estat democràtic, amb la empenta que té Catalunya i que podria ser un nou focus de desenvolupament a Europa.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
26.11.2018  ·  09:29

No ens regalaran rès si no hi posem lo que hi hem de posar.
Això va de pors i de pebrots, lamentablement, però sempre ha sigut aixís.
Si anem a tot o rès, guanyem.

Pep Agulló
Pep Agulló
26.11.2018  ·  09:45

HAN DE PASSAR COSES GROSSES

La importància de l’estadística de com ens veuen a Europa és perquè és una visió externa, sense implicacions com a subjectes del procés, i per tant, és una valoració com nació catalana que ho engloba tot i deixa fora les picabaralles partidistes, les covardies, les responsabilitats d’uns i d’altres… l’èxit és de tots igual que les incapacitats. Encara que en aquest “impasse” que ens trobem, els cercadors de culpes proliferen perquè la incertesa de cap on anar és gran. De moment hi ha iniciatives engegades (la Crida, el Consell, etc.) que em donen esperança. No vam dir que això serà llarg?

Fa temps que crec que l’envestida fenomenal de l’1-O contra l’Estat, va ser el primer round, però, independentment dels errors del govern i de la manca d’iniciatives al carrer (les dues coses), l’1-O no podia ser l’assalt definitiu contra l’Estat, I ara, es posa de manifest que el camí que hem de prendre haurà de ser molt més contundent per la preparació, per la resistència i per l’abast de què sigui definitiu. Europa, si us fixeu en l’enquesta, ens està dient que dubte sobre la victòria de la nostra via no-violenta davant l’autoritarisme tan flagrant. Potser és això el que haurem de debatre…

En tot cas, sense unitat no anem enlloc. La unitat de les forces sobiranistes a base d’iniciatives polítiques, benvingudes, però no del tot eficaces (això també depèn del suport que li doni la ciutadania), haurà d’esperar que un esdeveniment (un òrdago que diuen els bascos) ens tregui del constrenyit ambient fruit de l’horitzó partidista (autonomista) que la repressió ens obliga a moure’ns. Hem de tenir paciència perquè de coses en passaran. És aquest futur que hem de preparar.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Josep Salart
Josep Salart
26.11.2018  ·  09:52

M’ha passat Alguna vegada pel cap, això sí, molt ràpid, que els que no varen saber fer la feina ja estan be a on estan. Cada vegada que em sembla que em torna venir aquest pensament, fujo, m’amago, no hi soc.
I retroalimento les ganes de tancar fronteres, parar l’economia, fotre les portes de la presó a terra i entrar tots en tromba a omplenar tot l’edific de les presons i esperar que diu la justícia alenana, suissa, escocesa i belga per anomenar-ne alguna.
I aquí estic, esperant amb tots els meus amics i companys, coneguts i demés per veure si qui ha de fer la feina, em diu: demà comencem..
Quan hi hagin eleccions, de les que siguin, tinc clar on posar l’engruna, però no vull pensar que un dia m’hauré d’avergonyr per culpa d’un capsigrany que viu a costa dels meus impostos. Després si que se m’anirà l’olla i aniré solet a la presó.
Estimat Xirinachs, ho he explicat be a la meva manera? Creus que els presos polítics avui que plou els puc anar a alliberar perque sentint l’olor del terra moll?

Daniel Mir
Daniel Mir
26.11.2018  ·  10:29

Estic molt d’acord amb Jesús Fernández de que hem de convèncer a Europa. Més que de la conveniència política, que n’hi pot haver, de la conveniència econòmica. Ras i curt, que si tenim la independència cobraran la nostra part del deute, mentre que si confien en cobrar-ho tot d’una Espanya unida perdran bous i esquelles per que caurà en fallida, com ha passat altres vegades i… qui gemega ja ha rebut.
Que aquí i allà lo que mou és la pela.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
26.11.2018  ·  10:32

El dol ha estat llarg i veurem si l’hem fet bé i per tant podrem encertar en les properes accions. La gent, el poble es confon i necessita guiatge.

Agrair cada dia tot el que feu vilaweb i molts més per arribar al cim. I avui vull agrair especialment poder escoltar les poesies que heu penjat, un regal enorme.

LLIBERTAT!!!!

Joan Begue
Joan Begue
26.11.2018  ·  10:37

Solucions pel bloqueig aparent de procés, no en sé veure a curt termini.
Pot ser i reafirmo pot ser, fora d’interès crear aquest pont entre el poble que crema les esperances amb escenificacions, boniques i fins un punt necessàries però no suficients per a reencendra la pressió ambiental indispensable. Ens hem de reinventar constantment.
Bé la proposta que faig, fora fer monogràfics de forma programa i amb assiduïtat entre el Govern i el poble.
A l’estil de les xerrades de Vilaweb, exemple. President Torra, perquè hem de lluitar per la República Catalana Independent, i no altre tipus dEstat.
Altre President Torrent perquè no som prou sobirans com a Parlament,
Sr. Conseller quina dependència tenim com país amb certa banca, per què se segueix treballant amb tal o cual.
Monogràfics amb ús dels mitjans públics que per això són públics i la majoria popular té un determinat nombre de representants.
El Govern respòn al poble
Deixo la proposta a la xarxa si creieu aprofitable

Josep Albà
Josep Albà
26.11.2018  ·  10:53

Els ciutadans europeus -no els estats- són en general persones profundament demòcrates, honestes, ben informades i capaces d’opinar amb imparcialitat.

No són cecs ni sorts i majoritàriament rebutgen tota forma de feixisme. Per tant no els ha passat per alt la infame brutalitat i el totalitarisme rampant de la monarquia borbònica espanyola.

Però també han vist amb claredat devastadora com uns polítics que parlen i gesticulen fins a l’esgotament van malbaratar miserablement, incomprensiblement, inacceptablement, la gran ocasió que la història i la lluita pacífica i democràtica de milions de catalans els van oferir l’octubre de l’any passat per convertir Catalunya en una nació lliure i sobirana.

I ara veuen també clarament com aquests polítics catalans s’autoanomenen independentistes però segueixen rendits incondicionalment. Aterrits, obedients, submissos, incapaços de reaccionar.

Per això no creuen que ens en sortim. Perquè ens veuen acovardits, trencats, sense capacitat de resistència real i efectiva. Sense la mínima voluntat de lluita necessària per guanyar, tot i tenir tota la legitimitat democràtica.

Tenim tot el dret i la raó, però ens estan esclafant perquè no ens sabem defensar. Per això no creuen en nosaltres.

O ens aixequem del sofà, ens traiem de sobre polítics i partits autonomistes, tornem al carrer i liderem aquesta lluita des de baix, o aviat ni Europa ni ningú es recordarà de nosaltres.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
26.11.2018  ·  11:14

El principal problema observat és la desunió i la por al risc que mostren els polítics i els partits. Ha baixat molt el nivell d’ovaris de la presidenta Forcadell. I l’espectacle de com hom planteja les aliances per les properes cites electorals de la primavera fa pena. Sense unió -catalana- i empenta, davant Europa no es farà més que marejar la perdiu. Del País Valencià estant ho veig així i també és Europa.

JAUME SIMON
JAUME SIMON
26.11.2018  ·  11:25

S’han de treure els nostres pressos de la presó, ja

eva salas
eva salas
26.11.2018  ·  11:43

Ben dit, Josep Albà. El sofà debilita més que no altra cosa. I parlo seriosament. Cada dia que fem sofà augmentem la garantia de la derrota.
Puigdemont fa temps que parla de la mobilització al carrer, per qui sàpiga escoltar. Ell no farà més del que ha fet i està fent. Els hostatges son un fre important. La partida és nostra i els polítics no son els papàs que ens hàgin de dur a coll ni de la mà. Hem de ser nosaltres.
I no parlo de fer una performance susceptible de ser tombada pels mossos. Parlo d’una mobilització seriosa multitudinària ferma i pacífica però valenta, organitzada.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
26.11.2018  ·  11:44

La frase “Deu ajuda a qui s’ajuda” és la clau per avançar.
No podem tenir, correcció, els nostres polítics, no poden tenir la barra d’esperar que algú, que si pot es mantindrà al marge, ens vingui a treure les castanyes del foc.

El vàrem tenir a tocar a l’Octubre de 2017, però per bonisme d’uns i per pals a les rodes d’altres (parlo dels dirigents dels partits), no es va demostrar al món que volíem la independència amb convenciment.

Després el flagrant incompliment, sobre tot per la ERC de Junqueras, de les promeses fetes pel 21-D, i la xerrameca s’eixamplar la base o que no som prous, ha aplanat el camí a l’estat espanyol.
El no som prous és i era un mantra del unionisme, comprat per Junqueras, on l’unionisme s’apuntava els vots de tota CEComú, i a més barrejava % electorals amb % d’un referèndum, quan no te res a veure. A un referèndum valen només els vots emesos, fixem-nos si no en el Brexit, guanyat però havent votat només el 35% a favor.

31-G amb el no nomenar Puigdemont President com s’havia promès; Juliol 2018 en baixar el cap davant de Llarena que dona ordres al Parlament de qui pot o no votar; anar separats i amb visió purament partidista d’en Junqueras a les conteses electorals; etz….. són missatges que s’envien a Europa per dir-los-hi: “tranquils, no us trenqueu la closca aquí ja descafeinarem el procés perquè no us hagueu de mullar, baixarà el souffle”

Serem independents si primer demostrem que som adults, un país capaç de creure en si mateix i de lluitar per la seva llibertat.
Fermesa no violència, per exemple fer un cordó de milers de ciutadans davant les presons perquè no s’emportin a Madrid novament els presis polítics, i obligant, si volen fer-ho, a fer actuacions policials desproporcionades davant d’Europa.

I tot això només si tenim unitat i pleguen els polítics que ens vsn prendre el vot amb promeses falses el 21-D. Ja sabeu qui.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
26.11.2018  ·  11:51

D’acord amb Pep Agulló

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
26.11.2018  ·  12:17

I tant si ens mira Europa!

Però pensen que la repressió és de fa poc temps.
No saben de la repressió diabòlica que Catalunya ha rebut durant segles fins l’extrem de suprimir-nos les Constitucions i la lléngua.
No ens atrevim a explicar-ho per no ser titllats de victimistes plens de rancor.

Només coneixent i denunciant la nostra història ens en podrem sortir victoriosos.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
26.11.2018  ·  13:33

Tot aquella o aquell que vulgui o tingui de creuar si o si, un territori ple d’animals carnívors, per anar a la terra promesa, i ho vulgui fer desarmat i dialogant amb aquests animals, no anirà mai enlloc. Si tens por d’enfrontar-te a totes, amb las feres -que no son tantes com volen aparentar-, i només fas que bramar molt i llepar-te las ferides, malament rai, mentre ells vegin que et tenen espantat, et tenen controlat. Només des de l’exterior actuaran, quant nosaltres fem el cop de cap definitiu, amb coratge, fermesa i sense por, com teníem d’haver fet el 2017, només llavors, els pesos pesants de l’exterior mouran fitxa, no abans, per molt que la població en aquests Estats vagi agafant conciéncia de lo que passa aquí, que estiguem quiets i passius, ja els hi va be per els seus negocis, per els seus diners, anar fent i qui dia passa any empeny, per això ens volen mansos, però no es mouran fins que no ho siguem, de nosaltres depèn de veure-hi clar, res es de franc ni gratuït, res es mou si no l’empenys, o ens deixem de tanta punyeta acomplexada, pensant que podem fugir dels carnívors nomes parlant, o toquem de peus a terra, i fem tots -amb comptades exepccions que no s’ajusten al nostre cas o entorn-, o ja podem dir adeu per sempre a una República que MAI ningú ens regalarà, els complexes i las pors, maten las il·lusions. i un altre cosa, si volem, som molts més que ells, i tenim el diner que cal per lo que calgui, siguem realistes i pràctics, el problema de moltes i molt catalans acomodats, es que no tenen mentalitat de soldat, volen i dolen, i així lo únic que fas es estar eternament en la roda de hàmster. Som o no som, però prou de tanta xerrameca partidista, ja fot fàstic i vergonya aliena…..anem perdent totes las oportunitats, una darrera l’altre, on es el nostre orgull i la nostre dignitat com a poble?….las valentes i valents del 1714, s’avergonyirien de nosaltres.

Montse Massot
Montse Massot
26.11.2018  ·  13:51

Molt d’acord amb Josep Albà i tambe d’altres

Roser Caminals
Roser Caminals
26.11.2018  ·  15:56

No es tracta de si han de liderar els polítics o els ciutadans, es tracta de cohesió entre els uns i els altres i acció conjunta al moment crític.
Exteriorment, s’està fent una bona feina, la millor, fins ara, del sobiranisme. Valdria la pena que el Consell construís un estat digital com Estònia, que no tenia administració, ni bancs, ni estructures preparades quan va declarar la independència però se’n va sortir gràcies a la creació d’una burocràcia àgil i barata basada en l’internet.
Però primer hem de convertir el suport dels pobles i institucions europees en suport d’estats. El fet de tenir raò i defensar una causa justa no ens guanyarà aquests suports. Caldrà provocar una situació límit mitjançant la desobediència i el repte a l’estat espanyoi, posant-lo contra les cordes i forçant-lo a triar entre opcions que no vol ni contemplar.
Per arribar aquí, la societat civil haurà de pressionar el nostre govern. Europa no acceptarà la independència de Catalunya fins que sigui inevitable, un fet pre-consumat. El reconeixement vindrà després, no abans de tocar la vorera del precipici. Quant més clar ho tinguem, més via farem.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
26.11.2018  ·  17:07

D’acord, a partir d’ara mateix: acció.

JOAN CORCOY
JOAN CORCOY
26.11.2018  ·  17:37

Amb tot això hi veig la següent paradoxa: L’estat espanyol ha fet créixer l’independentisme i la nostra classe política ha fet baixar la mobilització. Cal exigir als nostres polítics que espavilin, sinó quan ho facin serà tard i la gent no els farà cas. Si tots sabem que el judici dels presos serà injust, a què esperem a treure’ls de les presons, i començar a fer efectiva la República, senyors del govern?

Sergi Guitart
Sergi Guitart
26.11.2018  ·  20:13

Qualsevol europeu que li diguis que hi ha una regió d’un estat membre que es vol independitzar i on els partits independentistes guanyen per majoria de vots continuadament trobarà normal que es fagi un referèndum i en cas de guanyar es reajustin les fronteres internes com se suposava havia de pasar a Escòcia o com pasa a altres llocs del món, res de nou, sentit comú, flexibilitat política, i tots amics..

El tema està en que si li expliques al ciutadà europeu que els partits independentistes no han guanyat mai per majoria de vots… També trobarà de sentit comú dir “doncs que s’esperin a guanyar no?, així ja ho hauran demostrat una vegada o vàries que realment son majoria, i el dia que fagin un referèndum es pot dir que ja el tenen guanyat, ves que no els hi pasi com als escocesos”… llavors ja el fas dubtar una mica al europeu mitjà..

Les clases avançades d’Enginyeria Politica i “jugades mestres” es fan quan un ja ha assolit certes credencials, no abans.

La jugada mestre era la nit la de l’1O… convocant eleccions i probablement assolint llavors sí la barrera psicològica del 50% per primera vegada… Em sembla que vaig somiar que sortien els tres líders independentistes junts Carles, Oriol i Anna a fer una roda de premsa conjunta convocant un nou referèndum en forma d’eleccions vist el panorama 1O… Segur que va ser un somni…

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
26.11.2018  ·  21:11

Siento, una vez más, aparecer como el aguafiestas de la fiesta pero lo que leo me toca las narices y el intelecto.

El Real Instituto Elcano es un think-tank del Establishment español españolazo con tintes de organismo “serio”.

El presidente de honor del Real Instituto (como su nombre lo indica) es el actual Rey de España, Felipe VI. Entre sus patronos se encuentran los ex-presidentes, Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero (Mariano, acabará siéndolo) y para no dar la lata sobre quienes lo componen, es suficiente ir a su página web y leerse que el establishment español españolazo está representado en su totalidad (que conste que hace unos 15 años que lo sigo y leo periódicamente sus publicaciones, es decir que no lo descubrí con el periódico VilaWeb).

http://www.realinstitutoelcano.org/wps/portal/rielcano_es/sobre-elcano/presentacion

Si el Real Instituto Elcano, dándoselas de organismo independiente (¡cuando el presidente honorario es el Rey de España!) hace un discurso (mediante una encuesta realizada en Europa) en la que queda de manifiesto que la imagen de la Corte del Reino está en entredicho en Europa, no lo hace para torpedear a la Corte del Reino.

¡Cuanta ingenuidad – a sabiendas o no – (yo creo que lo primero) en las filas de cierto independentismo catalán!

Lo hace para que:

1. El Presidente de Honor del Real Instituto Elcano siga siendo Su Majestad el Rey de España (eso es de cajón puesto que, en caso contrario, dejaría de denominarse como “Real”)
2. “Cierto” independentismo catalán (no citaré nombres) acepten el modelo estatutario (modificándolo) pero manteniendo la estructura del Estado Español, con el aliciente de un maquillaje constitucional en el que en su preámbulo, en vez de rezar “La Nación española …”, diga “España constituida por diferentes Naciones se conforma como un solo país soberano y patatín y patatán …”.

El discurso del Real Instituto Elcano es el discurso del PNV de Urkullu, del ERC de Oriol Junqueras y de la extinta Convergència i Unió.

¡No nos metan señores editorialistas gato por liebre!

Y menos cayendo en la cantinela de: “¡Miren ustedes lo (mal) que piensa Europa de España”.

¡Eso! tiene el recorrido de una encuesta.

Menos marearnos.

Salut i República.

Gemma R.
Gemma R.
26.11.2018  ·  23:24

No sé ben bé en què beneficia aquesta enquesta a Espanya, doncs com molt bé diu Juan Martín Alegria, l’Institut Elcano, és qui és. La seva teoria pot ser una bona hipòtesis. No m’extranyaria. Ara bé, que Europa ens mira, jo ho tinc clar. Que ara ja saben qui és Espanya, també. Que malgrat Dastis abans, Borrell, i Ciudadanos que es dedica a passar escrits manipulats del President Torra al Parlament europeu, i tota la matraca anti-independentista que deixen anar aquests bàrbars, l’independentisme té el relat i la simpatia majoritària dels que coneixen el problema, també. Per això fa temps que dic que hem fet els deures. Ho fem millor del que ens pensem, malgrat un partit que pel que sé segueix obsessionat en apartar al President Puigdemont de l’equació. No ho permetem. Units i alçats, demostrem-los que no els deixarem passar. Ni l’autoritarisme, ni l’autonomisme disfressat. I Europa, aquest cop ho entendrà. I potser fins i tot l’interessa fer alguna cosa. Merkel avui dèia que els Estats han de començar a pensar en cedir sobirania, … Passen coses allà fora. Fem que tornin a passar aquí. Forcem la quadratura perfecte. I passarà, n’estic segura.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
27.11.2018  ·  00:47

Com alguns compyhan comentat i jo fa temps que comento: encerclen les presons! Aturada i que no se’ls puguin endur. Bloqueig sine die! Prou martiri i més c—–s i ov—s! Això ho tenim a tocar i els partits depenents dels poders econòmics ens estàn fent la trebanqueta! Poble sobirà, endavant la República!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes