25.11.2018 - 21:50
|
Actualització: 25.11.2018 - 21:53
Us demane que feu una ullada a aquest article publicat a VilaWeb fa poques hores. Analitza i extrau totes les dades d’una enquesta encarregada en diversos països europeus pel Real Instituto Elcano, una institució gens ni mica sospitosa de ser favorable a l’independentisme.
L’enquesta dibuixa un panorama impressionant. Un 83% dels europeus declara conèixer el moviment independentista català. El nivell mitjà de coneixement sobre Catalunya ha crescut de deu punts d’ençà del referèndum d’autodeterminació i la proclamació de la independència. El 70% dels europeus –sí, el 70%– és crític i considera que l’estat espanyol s’ha comportat de manera autoritària amb Catalunya i un 76% creu que no ha estat gens dialogant. Atenció a la xifra. I, en termes més generals, només un 42% creu que la independència de Catalunya seria un problema per a la Unió Europea i, encara menys, només un 35% dels europeus creu que la independència seria un problema per als catalans. El panorama que esbossa l’enquesta del principal think tank de política exterior espanyol difícilment podria ser més positiu. Europa ens mira, ben clarament. Europa no entén i critica l’actuació espanyola, que no és digna d’un estat membre de la Unió. I Europa no creu que la redefinició de la frontera puga significar cap gran problema ni per a la Unió ni per als catalans.
Insistesc que les dades són replegades en un mostratge extens fet per una institució espanyola, que si té cap biaix no el deu pas tenir a favor de l’independentisme –i, en veient el resultat de les altres preguntes, puc imaginar-me per quina raó, estranyament, no es demana res sobre l’existència de presos i exiliats.
El valor d’aquestes dades creix encara més quan les complementes amb els advertiments repetits que l’estat espanyol rep també des de l’àmbit europeu, per l’autoritarisme i el mal funcionament de la justícia. En aquest article de divendres, hi trobareu cinc severs tocs d’atenció recents d’institucions europees contra el govern i l’estat espanyol per la seua deriva autoritària. Amb aquests avisos a la mà i el resultat de l’enquesta al davant és molt difícil de discutir que a Europa hi ha la sensació que la democràcia perilla en la monarquia de Felipe VI. I això, cal que ho tinguem ben clar, és una conseqüència, sobretot, dels fets d’octubre i de la valentia i la contundència amb què l’independentisme català ha despullat davant tothom el règim postfranquista.
Ara, en la mateixa enquesta la major part dels europeus afirmen estar convençuts que Catalunya continuarà essent part d’Espanya. Ho creu un 63% dels enquestats, mentre que un 37% comença a veure clar que Catalunya serà independent. Vist d’on veníem, és molt, però evidentment la xifra és molt curta i reveladora: perquè la major part dels europeus deplora tot això que fa Espanya, però alhora no veu que Catalunya tinga prou força per a guanyar.
Sobre això, hi hem de reflexionar tots plegats. És evident que el judici i la sentència, amb aquestes dades a la mà, seran una ocasió única per a presentar el procés d’independència com una causa justa que la major part dels europeus pot entendre fàcilment. Enfront d’un estat que no es comporta com un estat democràtic. El terreny, doncs, és ben adobat.
Però alhora hem de ser conscients que la confiança que Catalunya serà capaç de tombar l’estat és limitada. I això, segurament, perquè no es va saber fer allò que calia fer l’octubre del 2017, allò que molta gent, dins del país i fora, esperava. Però també perquè van passant els mesos i la conflictivitat, mediàticament de manera molt clara en l’àmbit europeu, o baixa o, si més no, no creix. I sobre això crec que cal fer una reflexió de pes i urgent. Dels polítics. Però sobretot de la gent, de l’independentisme que fa mesos que es mira el camí amb una certa perplexitat i sense saber gaire bé per on tirar per a traure profit de tanta i tanta feina ben feta. Aquesta que explica tan gràficament l’enquesta dels senyors d’Elcano. En parlarem aquests dies…
Tots hem d’estar a l’alçada. I no podem viure del record del primer d’octubre. Cal continuar empenyent. Tots. Perquè ja es veu, que Espanya no podrà continuar endavant. Arrossega massa pes mort. I Catalunya se n’ha de desempallegar, d’aquest pes. O sucumbir, també.