03.02.2024 - 12:05
|
Actualització: 03.02.2024 - 13:09
La gran banca ha guanyat més de 26.000 milions d’euros el 2023. Ha estat un any de xifres rècord per al sector, que s’ha beneficiat del fort augment dels tipus d’interès. Així, la suma dels beneficis dels cinc bancs que ja han presentat resultats –el Santander, el BBVA, CaixaBank i, en un segon terme, el Sabadell i Bankinter– és d’un 25,9% més que l’any passat, que era d’uns 20.600 milions d’euros. Les xifres de guanys són rècord per al Santander, que supera per primera vegada el llindar dels 11.000 milions, i també pel BBVA, amb 8.019 milions, el Sabadell, amb 1.332, i Bankinter, que es dispara d’un 55% fins als 844 milions. En total, les entitats calculen que pagaran uns 1.400 milions per l’impost extraordinari a la banca del govern espanyol.
L’estratègia del Banc Central Europeu d’apujar els tipus d’interès fins a situar-los a nivells rècord d’un 4,5% ha disparat el marge d’interessos de la banca, que ha vist com pujaven les quotes dels préstecs dels seus clients mentre que, en canvi, no han augmentat la rendibilitat dels dipòsits.
CaixaBank, per exemple, ha fet 10.113 milions d’euros del marge d’interessos, que ha pogut disparar d’un 54,3%. El Santander, per la seva banda, que té una àmplia presència de negoci a l’estranger, n’ha obtingut 43.261, i el Sabadell els ha vist créixer d’un 24,3% fins als 4.723 milions. Per la seva banda, el BBVA ha anotat 23.089 milions en interessos (+29%), i per a Bankinter el marge ha estat de 2.213 milions, un 44% més. En total, uns 83.400 milions d’euros en interessos.
Clam contra l’impost extraordinari entre els grans bancs
Mentre pugen els interessos, i després que l’any passat les entitats abonessin uns 1.000 milions d’euros en l’impost extraordinari a la banca, enguany les previsions són que abonin uns 1.400 milions. CaixaBank, per exemple, té previst de desemborsar 500 milions per aquest tribut, que els seus directius demanen directament de suprimir. “La millor manera de millorar l’impost és eliminar-lo”, va defensar durant la presentació de resultats el president de l’entitat, José Ignacio Goirigolzarri, que va negar que el sector tingués resultats extraordinaris. En ocasions anteriors, l’entitat havia dit que el gravamen era un “tret al peu” perquè implicava que els bancs tenien una capacitat més baixa per a donar crèdit.
Per la seva banda, a principi d’any el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va reiterar que l’impost era discriminatori perquè afectava més uns bancs que uns altres. Enguany l’entitat pagarà 190 milions d’euros de tribut corresponent als beneficis del 2023, que s’han disparat d’un 55,1% i han superat la barrera dels 1.300 milions d’euros.
Al seu torn, també han mostrat una opinió en la mateixa línia els directius dels dos principals bancs de l’estat espanyol, el Santander i el BBVA, que pagaran 338,5 milions i 285 milions, respectivament, d’impost pels beneficis del 2023. La presidenta de l’entitat d’origen càntabre, Ana Botín, va defensar dijous que el tribut no era bo per l’economia perquè penalitzava un sector per sobre d’uns altres. Per la seva banda, el president del BBVA, va indicar dimarts que l’impost era contraproduent i va reiterar que en la seva opinió no tenia gaire sentit.
