Per què el govern no ha pogut pagar les fiances de Lluís Puig i Santi Vila pel cas Sixena?

El jutjat 3 d’Osca ha imposat fiances milionàries pel cas Sixena a l’ex-conseller de Cultura Santi Vila (216.000 euros) i al conseller exiliat Lluís Puig (88.000 euros), amb l’amenaça d’embargar-los. La interlocutòria del jutjat diu que les fiances pretenen ‘garantir les possibles responsabilitats’ que els puguin atribuir, però el fet és que els obliguen a pagar xifres superiors a les multes que es demanen com a condemna.

L’Ajuntament de Vilanova de Sixena, que exerceix d’acusació particular, demana unes sancions de 162.000 euros per a Vila i 66.000 euros per a Puig. En canvi, la fiscalia sol·licita una multa de 6.138 euros per a cadascun. És a dir, les fiances són de 54.000 euros superiors a la multa que es demana per a Vila i 22.000 euros més en el cas de Puig. L’ajuntament pretén que assumeixin el cost del trasllat de les obres del Museu de Lleida fins al monestir de Sixena.

Durant el litigi, Vila i Puig sempre han defensat que van actuar com a consellers d’acord amb la llei de patrimoni cultural. Tanmateix, la justícia espanyola va ordenar a la Guàrdia Civil que requisés els béns del Museu de Lleida coincidint amb l’aplicació del 155 sobre la Generalitat i va refusar tots els recursos del govern.

Com s’ha pagat la fiança?

Mentre no es faci el judici i no hi hagi sentència, Vila i Puig han hagut de dipositar les fiances corresponents per a evitar que els embarguin immobles. La Caixa de Solidaritat va pagar la fiança de Puig, però s’ha negat a assumir la fiança de Vila, que ha hagut de presentar les escriptures de casa seva per a fer front a la fiança.

El govern no podia pagar la fiança, tot i que ambdós consellers actuessin d’acord a la llei de patrimoni cultural. Segons la llei catalana de serveis jurídics del 1996 –article 9.2–, la Generalitat no pot defensar membres del govern, alts càrrecs ni funcionaris en procediments judicials en què siguin acusats de delictes contra l’administració pública tipificats al títol XIX del llibre II del codi penal espanyol, en què s’inclouen els delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Pel mateix motiu, el govern no va poder fer aportacions a la caixa de solidaritat per a pagar les fiances dels consellers, dels membres de la mesa ni dels processats a la causa del jutjat 13 de Barcelona.

Penes d’inhabilitació i presó

Quant a les penes, a més de les multes, ambdós consellers són acusats de desobediència i la fiscalia els demana dos anys d’inhabilitació. L’acusació particular afegeix a Vila una acusació d’usurpació d’atribucions judicials i li demana onze mesos de presó.

El litigi de Sixena va tenir un punt d’inflexió el 8 d’abril del 2015, quan el jutjat 1 d’Osca va sentenciar l’anul·lació de les compra-vendes de les obres d’art que va fer la Generalitat entre el 1983 i el 1992 i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el 1994. La sentència també atorgava la propietat d’aquestes obres a l’orde santjoanista del monestir de Sixena. La Generalitat va recórrer contra la sentència i contra l’ordre que l’executava i requeria el trasllat de les quaranta-quatre obres del Museu de Lleida, però els arguments del govern no van convèncer els tribunals.