farmacèutiques covid-19

La recerca d’un vaccí efectiu contra la covid-19 és també una operació econòmica d’una envergadura enorme, potser mai vista en l’àmbit sanitari, amb dos protagonistes: els estats i les grans empreses farmacèutiques privades. Entre els sis vaccins candidats que l’Organització Mundial de la Salut classifica en fase 3, quatre pertanyen a farmacèutiques privades i els dos restants a empreses controlades pel govern xinès. Així mateix, el paper dels estats en l’equació és un finançament multimilionari per a les empreses, cosa que ha d’accelerar la troballa i la producció, i alhora assegurar que a les mans de cada govern hi arribaran prou dosis per a vaccinar els seus ciutadans.

Les farmacèutiques preveuen beneficis econòmics històrics, tot i que també s’hi juguen, en gran mesura, la reputació. A efectes pràctics, el cas és que ja han començat a rebre sumes molt altes provinents de fons públics. El temor que plana en tot plegat és que aquestes grans empreses tinguin la llicència exclusiva dels vaccins i això en dificulti la distribució equitativa, arreu del món, i l’accés universal a un preu assequible. I una incògnita per a aclarir encara és l’impacte que tindrà en aquesta qüestió el fet que, per primera vegada, es validin alhora diversos vaccins per a una mateixa malaltia.

A banda, el procés de recerca, manufacturació, avaluació i obtenció de llicència d’un vaccí sol necessitar anys. En canvi, aquesta vegada tot plegat s’accelera com no s’havia vist mai per posar fi tan aviat com es pugui a la pandèmia de covid-19. Això pot fer que, tal com han avisat reiteradament els experts, els primers vaccins a comercialitzar-se tinguin una eficàcia parcial, menor que no pas uns altres que tardaran més a desenvolupar-se.

El camí per a recórrer una vegada s’hagi trobat el vaccí contra la covid-19

Un gran catalitzador d’aquest temor es va fer palès a final del mes de juny. La farmacèutica Gilead va fer esclatar un fort escàndol quan féu públic el preu del Remdesivir, el primer medicament avalat per les agències nord-americana i europea com un remei contra casos greus de covid-19. Era exorbitant: 348 euros cada dosi als països desenvolupats, amb un tractament requerit de sis dosis, és a dir, 2.090 euros per pacient. Pocs dies després, el president dels Estats Units, Donald Trump, va comprar-ne mig milió de dosis, gairebé totes les disponibles. La promoció del medicament va anar acompanyada llavors de grans beneficis per a l’empresa a la borsa, tot i que d’aleshores ençà n’ha tornat a decaure el valor.

Diners abans que salut: l’especulació amb el Remdesivir interfereix en la lluita contra el coronavirus

Múltiples contractes per a reservar dosis

El govern dels Estats Units va presentar l’abril proppassat un pla d’ajudes per a accelerar la disponibilitat del vaccí. Seguint aquest programa, anomenat ‘Operació Velocitat de la Llum’, va arribar primer a un acord per a comprar 300 milions de dosis a AstraZeneca i a la Universitat d’Oxford per valor de 1.200 milions de dòlars; en segon lloc va arribar a un altre acord amb Novavx per 100 milions de dosis en canvi de 1.600 milions de dòlars; i també ha destinat 1.000 milions al vaccí de Moderna, tot i que en aquest cas no hi ha dades més exactes. A final de juliol es va signar un altre acord que reportarà 2.100 milions de dòlars al consorci de Sanofi i GSK. I aquest mes, l’administració Trump ha destinat 1.950 milions de dòlars més a comprar 100 milions de dosis –ampliables a 500 milions– del vaccí de Pfizer i BioNTech.

El mes de juny, la Unió Europea va crear l’Instrument de Suport d’Emergència, un fons de 2.400 milions d’euros destinat a encarregar dosis de vaccins prometedors, però també a millorar els recursos per a produir dosis dins els països de la Unió. El 14 d’agost es va arribar al primer acord, amb AstraZeneca, per a obtenir 300 milions de dosis del seu vaccí, ampliables en 100 milions, i ahir es va anunciar el segon: la UE també ha comprat 80 milions de dosis a Moderna. L’estat espanyol s’ha afegit a aquesta compra centralitzada. L’estat francès –com també els Països Baixos, Itàlia i Alemanya– ja havien arribat a acords amb la farmacèutica, tot i que no n’han revelat els detalls econòmics. I d’una altra banda, el Regne Unit va reservar 90 milions de dosis també per a la farmacèutica que proveeix el vaccí de la Universitat d’Oxford.

La suspensió temporal de les patents

VilaWeb va explicar en un reportatge del mes de maig que, en casos d’emergència sanitària com les pandèmies, els estats disposen de recursos extraordinaris per a suspendre els efectes de les patents que blinden el profit de les farmacèutiques. D’aquesta manera, poden garantir que la producció i la distribució del vaccí es facin a un preu assequible per a la població. Tot i que uns quants governs s’han preparat per a aquesta situació, com el canadenc, l’alemany o l’equatorià, i que la legislació espanyola la preveu si és ‘de primordial importància per a la salut pública’, és una via històricament poc explorada. El 2015, el govern de Mariano Rajoy va renunciar a forçar la suspensió de la patent que precisament Gilead tenia sobre un medicament per a l’hepatitis C, i va optar per negociar amb l’empresa.

El vaccí contra el coronavirus i les patents farmacèutiques: serà accessible a tothom?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.