S’acaba el temps per a tancar la proposta de pressupost que votarà el consell polític de la CUP. Els resultats del 27-S van donar a aquest òrgan de la formació aquest paper de segona cambra catalana. És l’òrgan que va tombar la investidura d’Artur Mas i que també va tombar el pressupost del 2016 que s’havia d’aprovar a l’estiu. Diuen que la tercera és la bona, però ningú no assegura res i els dirigents de la CUP avisen que serà la militància –per mitjà d’aquest òrgan– que tindrà l’última paraula el dissabte de la setmana que ve.

Amb tot, el funcionament de la CUP no deixa pas marge per a negociar fins el dia abans, el divendres 27, sinó que necessita una proposta damunt la taula –o a la bústia d’entrada del correu– per a poder enviar dimarts a les assemblees regionals, que es reuniran dimecres, dijous i divendres. Per tant, queden quatre dies o cinc, una mena de compte enrere habitual en les grans decisions de la política catalana, per a ajustar els serrells pendents entre el govern de Junts pel Sí i la CUP. La negociació és oberta i les dues bandes confirmen la màxima disposició a cercar el consens per a saltar l’últim entrebanc abans del referèndum sobre la independència.

En temps de descompte i la implicació Puigdemont-Junqueras
Alguns dirigents de la CUP explicaven a aquest diari que en la negociació del pressupost del 2016 van arribar propostes del govern que haurien pogut evitar el fracàs del tràmit parlamentari, però que van arribar fora de temps, quan ells ja no tenien possibilitat de validar-les d’acord amb els procediments interns. Per això demanen que, si el govern preveu de fer cap proposta, no esperi a l’últim moment.

La setmana passada la CUP va demanar al president Puigdemont que ‘s’arromangués’ i s’impliqués en la negociació del pressupost perquè consideraven que ERC no feia res per a aconseguir l’acord. Segons la CUP, la resposta no ha estat la intervenció directa del president, però s’ha aconseguit que Junqueras segués a la taula amb ells en persona i no per mitjà del seu equip. Amb tot, la formació es queixa que no ha rebut cap comunicació formal de les decisions de què han informat alguns mitjans de comunicació ahir i avui. La negativa del govern a tocar la fiscalitat tal com consta a la proposta de pressupost (IRPF, impost de patrimoni i de successions) no els ha estat comunicada, diuen. Segons fonts del govern, Junqueras havia de comunicar aquest acord de govern en les reunions d’aquesta setmana. La CUP recorda que són a la taula, que no s’han alçat i que cal no utilitzar els diaris per a negociar.

I on és el problema?
El desacord que ara mateix allunya la CUP dels comptes és el model de fiscalitat que inclou la llei de mesures fiscals, financeres i administratives que els acompanya. Els anticapitalistes defensen d’augmentar el gravamen autonòmic i introduir nous trams per a rendes superiors a 60.000 euros: ‘Com més trams, més progressivitat’, diuen. Volen conservar el 21,5% per a les rendes de 53.400 euros a 60.000. A partir d’aquí introdueixen un nou tram fins als 90.000, amb un tipus del 22,50%, i de 90.000 euros a 120.000 el tipus aplicable seria del 23,50%; de 120.000 a 175.000 es gravaria un 24,50% i en endavant es mantindria el 25,50%.

Els negociadors de la CUP també volen tocar l’impost de patrimoni i el de successions. En patrimoni, volen que el topall exempt baixi fins a 450.000 euros. Aquesta modificació, afegida a la de l’IRPF, implicaria una millora de recaptació d’uns 100 milions d’euros, segons els seus càlculs. També han proposat que l’impost de donacions i successions retorni a nivells previs a la pràctica eliminació del 2011. Per aquest gravamen, volen recaptar uns 400 milions d’euros, encara que admeten que les successions han caigut considerablement aquests últims anys.

La pressió fiscal, els privilegis i un 3 a 0?
El govern considera que no es pot afegir més pressió fiscal a les persones en un moment com l’actual. ERC estaria disposada a fer petites modificacions, però la proposta de pressupost és un joc d’equilibris entre els interessos del PDECat i ERC, que ja van negociar abans de presentar-lo al parlament. A més, amb la CUP es negocien tres qüestions principals en aquest tram final: la fiscalitat, més partides per a Ensenyament i un impuls en la renda garantida. I el govern ja ha fet saber a la CUP que està disposat a incorporar millores a Ensenyament i renda garantida i considera que la negociació no pot ser tampoc un 3 a 0 a favor seu, en una relació de 62 diputats a 10.

A la CUP diuen: ‘No pot ser que no es toquin els privilegis (dels que més cobren).’ Al govern diuen: ‘No es pot carregar més la gent fiscalment.’ I el fet cert és que qualsevol modificació de l’IRPF no tindrà cap efecte fins el 2019, pel cap baix. La modificació que s’aprovés ara s’aplicaria a les rendes d’enguany, es liquidaria l’any que ve i l’estat –que és el que recapta– no en faria la liquidació amb Catalunya fins el 2019, 2020 o 2021, segons el marge que té actualment. Al govern es demanen: ‘Si hem de fer el referèndum enguany, guanyar-lo i proclamar la independència, per què s’ha d’aturar tot per uns ingressos de recaptació que arribarien el 2020, quan ja serem independents?’ Si la independència és un fet a final d’any o l’any que ve, Catalunya recaptarà el 100% de l’IRPF i de tots els imposts el 2019, 2020 i 2021 i la mesura que ara encalla el pressupost ja no tindrà cap validesa.

Cent vint hores
El joc d’aquests dies és de relat. Cap d’aquestes mesures no resol coses estructurals. Això sí, poden tenir impacte concret en un moment de precarietat econòmica i social en molts àmbits. ‘Són ells que han de guanyar l’assemblea de la CUP’, diuen veus dels anticapitalistes. La direcció no té el poder d’imposar cap decisió a les seves assemblees, però el govern considera que la posició que prenguin els líders influirà els militants. ‘Quin missatge volen enviar als militants de la CUP?’, es demanen els negociadors anticapitalistes. La negociació no s’ha pas trencat i el govern i la direcció de la CUP volen arribar a un acord que serveixi per a avançar sense més entrebancs cap al referèndum. Tenen cent vint hores.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb