04.11.2025 - 23:44
|
Actualització: 05.11.2025 - 08:27
El fet que un centre educatiu siga públic o concertat influeix de manera decisiva en l’elecció entre el català i el castellà com a llengua base. A la xarxa de titularitat pública, el 58,4% de les unitats són de català, mentre que als centres privats concertats les aules vehiculades en aquesta llengua baixen al 25,5% i el castellà hi és clarament hegemònic.
Tot amb tot, entre les famílies de la concertada hi ha demanda d’ensenyament en català, sobretot en municipis amb una base demolingüística sòlida, com Vila-real (Plana Baixa), Gandia (la Safor), Alcoi (l’Alcoià), Torrent (l’Horta Sud) i Sagunt (el Camp de Morvedre).
Així ho recull l’informe “Distribució de les unitats docents després de la consulta sobre la llengua base 2025-2026”, presentat per Escola Valenciana i les Unitats per l’Educació Multilingüe de les universitats de València i Alacant.
L’anàlisi, elaborada per Jordi Antolí i Alícia Martí, conclou que els efectes de la llei anomenada “de llibertat educativa” són clarament perjudicials per a l’ensenyament del català, especialment a les zones de predomini del castellà, amb més exempcions de català, un retrocés en el temps d’exposició a la llengua i un perjudici de la cohesió social.
Entre més dades, l’estudi assenyala com un patró persistent la diferència per titularitat del centre en totes les etapes. Als centres públics, el català es manté com a llengua base majoritària: 60,5% a infantil, 60% a primària i 55% a secundària. La xarxa pública, segons els autors, continua essent l’espai principal de transmissió i consolidació del català al sistema educatiu.
En canvi, als centres privats concertats la situació és radicalment diferent: el castellà és hegemònic a totes les etapes, amb percentatges entre el 70% i el 75%.
La divergència entre xarxa pública i concertada es manté estable i accentua la dualitat del sistema: l’escola pública fa d’instrument de normalització i socialització del català, i la privada concertada reforça el predomini del castellà, amb poques excepcions en ciutats mitjanes amb una base demolingüística valencianoparlant sòlida.
Aquesta diferència pot originar una fractura social i lingüística, avisa l’informe. No obstant això, s’hi apunta com a nota positiva que a les ciutats petites i mitjanes amb base demolingüística sòlida es detecta una demanda important del català com a llengua base.
En aquest context, Escola Valenciana i les universitats reclamen a la Conselleria d’Educació que faça un esforç per afegir els centres privats concertats a l’ensenyament en valencià.
A més, consideren imprescindible un pla estratègic que referme la presència del català a les comarques de predomini del castellà amb l’objectiu d’evitar la disgregació idiomàtica i amb la perspectiva de cohesionar el territori en una societat única, unida, plural, rica i diversa.
L’informe assenyala que, tot i la política de contraplanificació manifesta del govern actual de la Generalitat, el català demostra tenir un gran atractiu per a la societat valenciana.
En relació amb això, destaca el contrast entre el 50,5% de participants a la consulta extraordinària sobre la llengua base que elegiren el valencià, i el 24,1% que a l’Enquesta de Coneixement i Ús del Valencià (2025) deien tenir el valencià com a llengua inicial. Això implica una diferència de més de 26 punts a favor del català.
La presidenta d’Escola Valenciana, Rosanna Martínez, considera que la llei no és llibertat, sinó una trampa. “És una estratègia per a fer minvar el valencià, una aberració sociolingüística que posa en perill la supervivència de la nostra llengua i institucions”, afegeix. I incideix: “No podem permetre que ens roben el futur de la llengua ni que ens imposen un model excloent i uniformitzador. Exigim un model educatiu que cohesione, respecte la diversitat lingüística i cultural i aposte pel valencià com a eina de cohesió i progrés social.”
