El català deixa de ser un requisit per a treballar a l’empresa de transport públic de Palma

L’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Palma ha convocat tres noves borses de feina en què el coneixement del català deixa de ser un requisit i passa a considerar-se un mèrit, amb una puntuació igual que la de llengües oficials de la Unió Europea. Les convocatòries s’han publicat avui al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i han estat validades pel consell d’administració de l’empresa, presidit pel PP.

Les tres borses són per a cobrir eventualment places de tècnic de carrosseria o taller (especialista en xapa i pintura), tècnic administratiu per a recursos humans i tècnic especialista per a recursos humans. Cada borsa tindrà una capacitat de vint persones, de les quals deu, a tot estirar, podran ocupar llocs de feina amb contractes de substitució. Els altres deu quedaran com a reserva en cas de renúncies.

Segons les bases del concurs de mèrits, els aspirants podran acumular fins a cent punts. D’aquests, un màxim de cinquanta es poden obtenir per experiència professional prèvia i trenta per formació. Els vint punts restants corresponen als coneixements de llengües.

Quant al català, es poden aconseguir fins a cinc punts: tres si es presenta el nivell A2, 4 pel B1 i 5 pel B2 o superior o pel certificat de llenguatge administratiu. És la mateixa puntuació màxima que es pot obtenir per coneixement d’altres llengües oficials de la UE, com ara el francès o l’alemany, però inferior al màxim que es pot obtenir amb l’anglès, que dóna sis punts pel nivell B2 o superior.

La presentació de sol·licituds es podrà fer durant els quinze dies hàbils vinents i caldrà presentar la documentació habitual, inclosa la formació professional corresponent. En aquest primer tràmit es podran acreditar també els coneixements lingüístics, tot i que no és obligatori.

Crítiques de l’oposició

La decisió de relegar el català a la categoria de mèrit ha generat una onada de crítiques. El portaveu del PSIB de Palma, Xisco Ducrós, ha acusat el PP de mostrar “poc interès per la defensa del català en l’àmbit públic”. Ha recordat que, fins ara, la llengua pròpia era un requisit en tots els nivells i ha criticat que desaparegui “de sobte com a criteri essencial”. Segons Ducrós, això significa que “tenir coneixements mínims de la llengua cooficial de la comunitat ja no és important” i que “la ciutadania potser ja no serà atesa també en català”.

També s’hi ha oposat l’Obra Cultural Balear (OCB), que considera que aquesta mesura contribueix a “l’arraconament progressiu del català” en l’administració pública. L’entitat ha qualificat d’humiliant que es posi el català al mateix nivell que l’anglès o unes altres llengües estrangeres no oficials a les Illes.

La decisió s’inscriu en un context més ampli de retallades en les exigències lingüístiques en l’administració del govern del PP a les Illes, i arriba poc després d’haver eliminat requisits de coneixement de català en uns altres processos de selecció, com ara al servei de salut.