Els tres minoritzadors

Queda molt clar que els estats esmentats només es poden afermar esclafant els pobles que estan sota el seu poder. Ja va bé que el president Aragonès ho diga i ho diga clar.

Suposo que la “feinada ” de minoritzat el català a l’Alguer en relació al sarda a Cerdanya i el sard en relació al l’Italià estandard no és comparable a minoritzar el català a Catalunya.

Com no podria ser d’una altra manera, estic d’acord en el fons de la qüestió, en la voluntat d’aniquilar la nostra identitat per part d’aquests tres Estats. I Aragonés ho sap perfectament. Però com és possible que defensi fora allò que no és capaç de defensar a casa seva amb contundència? Les bones intencions no seran mera propaganda per “eixamplar la base” o pedaços per justificar l’autonomisme en que s’ha instal·lat el seu partit?

Seria més efectiu apuntar l’Aragonès i la teletrès, autèntiques màquines per a la incultura i la deixadesa nacionals.

I que fa ell perque aquesta situació canvii,a mes de fer el ploramiques a Ginebra?.

ANDORRA
No valorem prou l’estat andorrà on el català oficial no pateix la minorització que denunciem a França, Espanya i Itàlia.
Una altra cosa és l’ús del català a la via pública i al comerç d’Andorra i a l’hostaleria on, per exemple, podem trobar molts cambrers portuguesos, però ja m’agradaria, al menys, tenir als Països Catalans el reconeixement del català oficial que tenen a Andorra.

Els catalanoparlants també en sabem de jugar a la contra del nostre idioma.
Penseu en quin altre país els immigrants que treballen en feines humils (segurates, cambrers, instal·ladors de telefonia) fan canviar la llengua dels residents històrics que els paguen. Ens imaginem això a Alemanya, Dinamarca, Àustria?
I no és només l’empresa privada, que també. El Consell Comarcal té un segurata fatxenda que fa canviar al castellà usuaris i treballadors.
Quants manifestants de l’11 de Setembre no demanen “un cortado” quan demanen al xinès o sudamericà de torn un tallat, després d’una hora i mitja de cridar “indepenencia”!!!
Cada societat té, a mig termini, el futur que ha lluitat per assolir.

Comparteixo les opinions d’en Joan Rius i la Berta Carulla.
Puc entendre -encara que no hi estigui d’acord – que l’estat francés, l’espanyol i l’italià treballin a favor de les llengües respectives, minoritzant el català.
El que no puc entendre és que el govern català no el defensi a l’escola o a TV3, que no funcioni la inspecció (ja m’agradaria que, com a mínim, hi hagués el 75% !) i que es facin tot mena
d’escarafalls i anuncis institucionals a TV3 per distreure el personal. Propaganda a banda, la deixadesa del govern català és total.
El que passa amb el català és el mateix que passa amb la independència: l’hem de defensar els catalans i el govern que volguem tenir i no esperar tant el que faci España o Europa.

Res no ens pot obligar a saber castellà, francès o italià. És d’allò ben fàcil oblidar-se’n si encara en saps. Llavors quan algú et deixa anar “en castellano”, no cal que ens hi posem a discutir. Simplement se li respon que l’entenem però no el sabem parlar. I si et contesta que es la nostra obligació perquè “estamos en ñ”, tampoc no ens hi enfadarem pas. Li tornarem a dir que, molt bé, però no hi podem fer res perquè no sabem parlar castellà. En cap llibre sagrat hi consta, que els catalans estem obligats a saber parlar castellà. I si n’hi hagués un, l’existència de tal llibre seria una aberració. Dels autors, que cadascú en pensi el que vulgui. Qualsevol idioma requereix anys d’aprenentatge i no hi ha déu capaç d’aprende’l en qüestió de segons. Si el castellà intolerant s’emprenya com un mico, doncs el problema és tot seu. El temps és valuós i és un pecat perdre’l discutint amb pocasoltes. Aquesta gent no es mereix que li donem plaer en posar-nos dòcilment de genolls. Estan massa mal acostumats.

Nunca me he opuesto al idioma catalán, lo hablo, lo leo, pero no sé escribirlo. ¿Soy culpable?. Quizás solo a medias.
Cuando llegué a Catalunya mi interés siempre estuvo en capacitarme laboralmente para ser un hombre de provecho. Todo lo demás lo descuide. Mi capacidad no llegaba para tanto.
Mi escuela fue la calle y libros en catalán.
Nunca he tenido en mi mente rechazar el idioma catalán ni lo obstruí para mis hijos. La argumento que tengo es:
En donde yo pueda ganarme el sustento para mí y mis hijos, y pueda regresar en paz y seguridad a mi hogar:
Esa es mi paria. Y mi idioma, el que mamé y el catalán.

Tot es pot mirar des de molts punts de vista diferents, però qui ens ha violat constantment, ens ha espoliat bestialment i qui ens ha odiat no sols com a país, sinó també com a persones catalanes, i d’això se’n diu odi ètnic, i teòricament està prohibit a Europa, encara que el seu govern miri sempre cap a una altra banda. Els altres dos, col·laboren, però no ens intenten aniquilar, -de moment-, i el que ha fet l’Aragonès és intentar repartir a parts iguals la responsabilitat de l’assassinat i, per tant, blanquejar el crim espanyol. Perquè després de la traïció, els d’ERC s’han fet amiguets amb la bèstia, i persegueixen als catalans igual que ells. Sense tant poder, però amb la mateixa mala intenció. Que tothom faci el que vulgui, però el que vam estar cridant era: “Ni oblit ni perdó”, i això intenta ser les dues coses a l’hora.

Molt d’acord amb la Sra. Berta Carulla i Joan Rius.
Aquesta vegada apreciat Vicent, una editorial molt desvieixeda.
Sobre que significat la forta immigració de procedència espaÑola (2.000.000) amb la cultura de la natalitat, ara podríem incloure la Sud-amèrica, per “ajudar” a fer aquest objectiu que denúncies dels estats i en aquest cas d’espaÑa.
Ja sé que comentar aquesta realitat et comportarà que et titllint de supremacista i nazi.
Com ja tinc anys, vaig veure des de el balcó de casa meva els anys 60 l’arribada d’aquesta immigració, era a Rubí, per aquells anys hi havien uns 16.000 habitants, malgrat que a les escoles estava prohibit el català, pels carrers, places i ja que dir en el patí de les escoles es jugava en català, el català estava ben viu malgrat els anys que ja portàvem per fer el seu genocidi.
El Rubí d’avui té 80.000 habitants, el català pràcticament ja s’ha fet el genocidi, anar pels seus carrers, places i ja que dir el patí de les escoles sentir parlar el català es com trobar una agulla en un paller.
L’altre dia l’alcaldessa de Rubí a la commemoració del 100 aniversari de l’esbart dansaire, va dir unes paraules en “català” era vergonya sentir-la, ja que dir del nivell/coneixement de la cultura rubinenca.
Per cert, els anys 80 ja vaig poder veure la primera manifestació a la plaça de l’ajuntament per exigir-li en el alcalde que el programa de festa major també es fes en castellà: dels 60 als 80 aquest colectiu ja havia agafat prouta força (volum) per començar imposar/exigir el seu idioma, L’ESPAÑOL; així ho cridaven.
Aquest exemple apreciat Vicent el podríem posar a la majoria de pobles del cinturó de Barcelona, també conegut per el cinturon rojo, encara que després és d’on surten els vots a partits franquistes,que entre altres coses volen el genocidi del català.
En fi Vicent, el català ja li podem cantar les ensoltes.

Tampoc podem dir que la Generalitat faci la seva feina a Educació. La castellanització de l’escola pública catalana ja fa anys que va en augment. I la Generalitat ha estat tots aquests anys,i segueix, sense fer la seva feina.
Tot plegat bastant podrit.

ANIQUILAR

Minoritzar el català no trobo que sigui una expressió prou política quan la violència i la catalanofòbia són fets que van en la direcció de l’extermini, de la llengua i de la nació.

Altrament, són tres estats i mig en contra. No oblidem que el nostre govern autonòmic “republicà”, donant el suport a Sánchez, repressor del català, fa d’Aragonès, de les seves paraules, el més gran cínic del país. Les seves paraules són l’anècdota.

El català ha de ser l’única llengua oficial i obligatòria, i sobretot en el camp de l’ Administació (educació, justícia, sanitat…)
Sinó serà residual d’aqui poc temps.
I això està en mans de la Generalitat.(DESOBEÏR)

Cert que les administracions, la immigració i la majoria de les empreses i dels comerços actuen com si el castellà fos la llengua única a Catalunya (i a la resta dels Països Catalans). Però als anys cinquanta la repressió contra el català era molt més ferotge, i en canvi el català va resistir. Els qui ho varem viure (jo a Barcelona ciutat) recordem perfectament que a l’escola les classes eren únicament en castellà, però al pati jugàvem en català. Ningú no ens va ensenyar a llegir-lo ni a escriure’l, però la llengua parlada era ben viva i era la llengua normal de relació. El català es va salvar perquè el voliem salvar.

Sembla que tot això s’ha invertit com un mitjó. L’abandonament del català com a llengua normal de relació és culpa nostra, dels catalanoparlants que canviem de llengua a la més mínima perquè subconscientment no ens interessa salvar el català. En tenim prou amb la immersió escolar, la ràdio i la tele en català, la premsa bilingüe, les enquestes de coneixement de la llengua… No veiem que tot això ens condueix a la museització del català, que si seguim així farà molt bonic als papers i a les enquestes, però continuarà pansint-se fins a morir-se per manca d’usuaris.

SALVEM EL CATALÀ!!! Encara ho podem fer. Només depèn de nosaltres!

quants castellanoparlants passen a parlar català i quants catalans passem a parlar castellà en una conversa normal i corrent?
hem de ser nosaltres també els que prioritzem aquest fet.
jo t’entenc però jo parlo en el meu idioma que per descomptat és el català.
i crec que aquesta simple reflexió és la que les persones que formen part del nostre llegat han d’entendre.
si nosaltres no sabem fer que ells ho entenguin ho tindrem molt malament.

Espanya?
França?
Itàlia?
Generalitat?

NO.
_LA MARCA DE L’ESCLAU ÉS PARLAR LA LLENGUA DEL SEU SENYOR_
Cornelius Tacit

Som esclaus sense saber-ho.

L’idioma que fem servir l’escollim cadascú de nosaltres. Els catalans en saben un mínim de dos (sent el Català el primer).
D’entrada, aquells que no en saben de parlar Català i porten un mínim d’un any vivint amb nosaltres (per posar un llindar) no es poden considerar catalans, seran residents als Països Catalans (amb tots els drets i tot el respecte, per descomptat) però no deixen de ser ciutadans de la metròpoli, purs colons i / o estrangers.

Per preservar la Llengua i no deixar que ens la minoritzi cap estat colonialista (com espanya) ni cap representant d’aquest, com les administracions i els serveis públics (començant per la Generalitat), hem d’exercir el dret que tenim de parlar-la a tot arreu dins el nostre territori.

Parlar-la SEMPRE que l’altre o altres interlocutors entenguin el Català o sigui absolutament raonable que l’haurien d’entendre.

La llengua es NOSTRA, ningú te la pot robar.
Està en les nostres mans fer-la renàixer. Som moltíssims els que encara parlem Català.

Fa molt de temps (especialment des d’Octubre de 2017) que me’n faig creus de com d’atemorits i petrificats estem com a comunitat oprimida. De com absurdament ens sentim de perduts. Perquè podem sentir-nos agredits i enganyats, però no perduts només perquè els nostres líders “fake-indepes” s’hagin tret les màscares i deixin veure la seva traïdoria impúdicament exposada. No entenc com és que no ens crema a tots el motor de la rebel·lia i l’acció. A Catalunya seguim sent majoria.

A les nostres mans tenim unes armes potentíssimes (de fet, cadascú de nosaltres és un arma de lluita contra els estats repressors dels Catalans de capacitat inimaginable, como el Vicent recordava ahir amb el seu article recordant el Ferran Zurriaga).

Només fent servir el Català AMB NORMALITAT lingüística i no com a vassalls porucs, aconseguirem uns quants objectius potentíssims com no deixar morir la nostra Llengua (el nostre cor com a Poble), mantenir d’en peus la nostra dignitat, refermar la nostra posició de lluita contra les imposicions d’una espanya invasora i repressora i, fonamental, sentir a cada paraula pronunciada que estem guanyant i que guanyarem la nostra llibertat en sentir que som molts els catalanoparlants.

Apa, acostumem-nos a mossegar-nos la llengua quan no fem servir la nostra Llengua.

(feia dia que no ho deia: Llista Cívica ja !!!)

I seguirem així fins que, en comptes de parlar de minoritzar o esborrar la llengua, reconeguem i per lem del GENOCIDI DEL POBLE CATALÀ.

És cert que el castellà va entrar com una pedrera a la sabata del català. Però ha anat creixent i ja es un roc. La solució no es anar movent els dits del peu per adaptar-se a la convivència amb aquesta pedra. Cal descalçar-se i treure’s la pedra de la sabata. I com més aviat millor.

Comencem per forçar que es pugui parlar en Català al Parlament de Madrid. Es fa a altres Parlaments al Mon. Es absurd que els Parlamentaris Catalans hagin de caviar a Castellá (no “Espanyol”, no fotem).

Sr Partal
1. el plantejament en clau d’Estats és la més objectiva segons el meu punt de vista però qui la planteja no pas, el president col·labora activament amb l’enemic, els fets contradiuen les paraules.
2. el reviscolament del català a Catalunya Nord o escala local a Oriola és una Il·lusió, fins i tot Galícia, que no rep migrants, el procés de substitució és clar.
3. el requisit lingüístic valencià és una presa de pèl. I és que no podrien pas fer-lo efectiu tampoc. Posa de relleu com n’és de gran la impotència política (també electoral: PSPV fent el llit als partits regionalistes calencians) i de manca de sobirania.

Sr Miret, França és tan o més lingüicida i etnocida que Espanya. Us podria parlar que fins als 60 penjaven escallots al coll dels infants que parlessin en català a les escoles. O també una lectura ben curta però exemplar: https://www.llibreriacatalana.cat/ca/llibres-en-catala/1668-joan-lluis-lluis-els-invisibles.html

Itàlia menja a banda perquè la mateixa societat civil no té consciència lingüística.

Parlar en nostra llengua a casa nostra, no va contra ningú. No parlar-la, en contra nostra. Els “forasters”: Que s’honoren a sí mateix i a nosaltres, integrant-se. És la seua obligació. I la nostra, integrar-nos allí on anem. Per bé de tos. És com establir normes de circulació. NO CEDIR el teu pas preferent i cedir-lo als que sí el tenen.

Quantes divisions té el Vaticà?, preguntava Stalin, amb aquella sorna sinistra que el caracteritzava. Les mateixes que l’ONU, se li podria contestar. Aragonès ha anat a Ginebra a fer turisme polític. L’ONU tractarà aquesta denúncia de cocodril amb exactament la mateixa parsimònia vaticana amb què treballa els casos dels territoris sense autogovern amb dret a l’autodeterminació, que estan morint-se de fàstic als calaixos d’aquest organisme ¡des de 1946! És al parlament espanyol on hauria de denunciar la ‘minorització’, bonic eufemisme, del català. I en lloc d’esbombar cent mesures, d’una utilitat perfectament descriptible, hauria de treballar per l’única mesura útil, la que, de fet, s’hi va comprometre en els acords d’investidura. Però, esclar, que l’important (la independència) no ens espatlli l’urgent (la hegemonia). Quantes divisions té l’independentisme? Una divisió … per 2, i molt profunda.

Molt propi d’ER: Voler estar a missa i repicant… Paraules buides de sentit del M. Horrendous Puppet, quan a casa fà el contrari del que hauria de fer. Però clar, al seu partit tots estimen Panya.
El seu control de Teletres i CatRadio fà que el català actual als medis sigui esperpentic. Com s’anyora els presentadors i locutors d’epoques passades!
En quant al català a l’escola, em pregunto: Com es possible que hagi majoria de mestres que no el parlin?
Es que no hi hà una selecció positiva als centres? o es que la selecció es, percisament, negativa?
Que no s’hà de fer 3/4 parts de les classes en català, per tal de que tot l’alumnat l’aprengui?
Per què hi hà mestres que no ho compleixen i no passa res?
Que no queda clar des del moment que accepten el lloc al centre educatiu?, o es que el seu dret a parlar castellà (en l’àmbit individual ) preval sobre el compliument de la seva obligació pública? (aixó serveix per a tots els funcionaris de tota mena…)
Acabarem fent l’assignatura de català en castellà?
Abans d’anar a fer el ploramiques estaría bé que el Dep. d’Educació s’hi posés a la feina. Ho faràn?.
PS: Només pots queixar-te amargament quan hàs fet TOT el possible i t’impedeixen anar endavant, NO quan només fàs veure i col.labores amb l’enemic (ells si que ho tenen molt clar) facilitant-los la feina.
A aquesta ‘performance’ artística del MH Puppet li falta qualitat.

La nostra parla ha de ser present en tots els llocs. El President Aragonès és de agrairli el seu discurs tenint present hon u va fer

Els tres estats imperials i genocides tenen la possibilitat d’imitar Suïssa on l’estat és de tots i de tots iguals, però són incapaços. Ara, ER quina llengua parla a les institucions quan va a Madrid?, qui els hi aprova els pressupostos? Doncs. ja ho hem vist tot.

Totalment d’acord amb la Berta Carulla.

Si el govern català no defensa amb accions, no amb bla,blabla, la nostra llengua el gobierno español avançarà amb la seva lluita per acabar amb ella.

Recomano llegir novament les paraules del Sr. Jaume Vall.

Tal com diu, són els catalans en gran part responsables del retrocés de la llengua.
Fan allò de “cornuts i pagar el beure”. Quantes vegades canvien d’idioma a l’espanyol per adreçar-se a gent que treballa per a ells per comptes de mantenir-se en català i fer que l’interessat, que vol la feina, entengui i aprengui el català.
Com diu el Sr Vall, a Alemanya, França, etc. això és impensable, l’emigrant ha d’aprendre la llengua del país.

Pel que fa al discurset de l’Aragonès, de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, estic amb el que ha dit el St. Miret, com demostra la deriva autonomista i submisa dels darrers anys, es a dir, que escampant responsabilitats a França i Itàlia també, blanqueja la violenta espanya davant el món, i suavitza el que està fent a Catalunya.
Tot per justificar-se a si mateixos i la taula de la vergonya.

No, tot el que digui ara l’Aragonès d’ER no és creïble, i potser el podríem considerar pre-electoralista per a fer caure novament, com va fer caure en Junqueras el 14-F, a 4 babaus que els votin

Com hi ha món que avui no hi ha mon a Vilaweb. Suposem que no deu ser la il·lustre imbecilitat occidental segons la qual Putin ha de negociar el final de la guerra amb els Ianquis que mai volen que les guerres s’acabin, no pas amb els afectats ucraïnesos.

Tot el que diueu és veritat, amic Vicenç. Totes aquestes migracions lrs visc a Santa Coloma. Però jo indesinenter i el catală creix.

En un article i en uns comentaris sobre un assumpte tan important i vital com és la llengua catalana he llegit quatre vegades el mot NO CATALÀ ” aniquilar ” . Una vegada en l’article i tres en els comentaris. Això sí que és un gran ajut a la supervivència de la llengua nostra.

En català és ANIHILAR , o ENSORRAR .